1. Kósmos. Els primers usos de “kósmos” a la literatura grega. El món com a kósmos

2. Principi (Milesis). Els orígens de la filosofia. A la recerca del principi de totes les coses. Tales: tot és aigua i neix de l’aigua

3. Guerra (Anaximandre i Heràclit). El problema de l’aigua com a principi. Del principi a allò que s’esdevé: l’indeterminat i la tensió entre contraris. Moviment, d’una guerra governada per la raó

4. Unitat (Pitàgoras i Parmènides). Només la unitat es deixa comptar i es pot aprendre. Nombre i ordre. La via de l’opinió i la via de la veritat. Només és l’ésser i només l’ésser es pot pensar

5. Combinació (Leucip i Demòcrit). L’ésser i el no ésser: els indivisibles i el buit. Moviment, contacte i lligam dels indivisibles, causes de la generació i la corrupció

6. Mesura (Protàgoras). El mecanisme de la percepció. Del que és per naturalesa al que és per convenció. L’home mesura, el relativisme i l’art de l’aparença

7. Idea (Sòcrates i Plató). La pregunta per la definició. Les idees com a ésser dels particulars. El món de les idees (intel·ligible) i el món de les coses (sensible). El món de les coses: en participació i a imitació de les idees

       8. Forma (Aristòtil) Plató o les idees com a entitats separades de la realitat sensible. Ser per naturalesa I: tenir en si mateix el principi del moviment i el repòs. Ser per naturalesa II: més per forma que per matèria

Les següents obres clàssiques compten amb ombroses traduccions i edicions. Els alumnes poden fer ús d’elles en qualsevol llengua i edició.

VVAA (2011) De Tales a Demòcrit. El pensament presocràtic. Fragments i testimonis. Edició, introducció i traducció de Joan Ferrer Gràcia. Girona: Edicions de la ela geminada.

PLATÓ, Diàlegs

ARISTÒTIL, Física

ARISTÒTIL, Metafísica

ARISTÒTIL, De la generació i la corrupció

DIÒGENES LAERCI, Vides i sentències dels filòsofs

Bibliografia secundària

BRÉHIER, E. Història de la Filosofia. Bellaterra: Tecnos / Servei de Publicacions UAB.

BURNET, J. (2000) L’aurora de la filosofia grega. Barcelona: Edicions d’Enoanda.

BURNET, J. (2013) La filosofia grega: de Tales a Plató. Barcelona: Societat Catalana de Filosofia – Institut d’Estudis Catalans.

VVAA (1987) Breu història de la filosofia. Les grans etapes del pensament filosòfic. Barcelona: Edicions Columna.

EL SENTIT NUMÈRIC

16/09

Una mica d’història

1. Perquè hem deixat d’utilitzar les xifres romanes? Nombres romans i xifres indo-aràbigues. 

Carles Dorce Polo.

Comptem, recomptem, numerem i fem càlculs, i en tots aquests processos, tard o d’hora, ens ajudem d’instruments adequats i d’algorismes escrits. Té sentit usar un sistema escrit de numeració que sigui un impediment per poder assolir un grau d’efectivitat satisfactori? Evidentment, la resposta és no i en aquest procés veurem com els llargs sistemes additius deixaran pas al nostre sistema de numeració posicional.

23/09

El sentit numèric

2. Com podem aprofitar les propietats de les operacions per agilitar el càlculs? Quin paper juguen les fraccions o els percentatges? Càlcul mental, a mà i amb el mòbil. 

Pura Fornals Sánchez.

Els càlculs ens acompanyen al llarg de la vida i disposar d’eines que ens els facilitin sempre resulta satisfactori. Descobrirem algunes d’aquestes eines i com aprofitar-les en el nostre dia a dia. Per exemple, aprendrem a calcular ràpidament 127/5.

7/10

Un context d’aplicació 

3. Quina és la relació numèrica que s’utilitza per posar els trasts de les guitarres i els llaüt? 

Santi Vilches Latorre

Vincenzo Galilei es va discutir amb Zarlino pel que fa a quina és la millor manera de fabricar els llaüts, descobrirem el secret matemàtic de la música i escoltarem la matemàtica.

EL SENTIT  ALGEBRAIC

14/10

Una mica d’història

4. Com resolien problemes els babilonics antics a les tauletes cuneiformes? De la resolució geomètrica a la resolució algebraica.

Fàtima Romero

A les tauletes babilòniques no hi trobem només problemes pràctics sinó que n’hi ha de purament especulatius. Alguns s’han interpretat en clau algebraica, però es poden considerar problemes algebraics? En aquesta sessió reflexionarem sobre la idea d’àlgebra a partir de fragments dels primers tractats d’àlgebra publicats a la Península Ibèrica.

21/10

El sentit algebraic

5. Per a què equacions si podem resoldre-ho per tempteig? L’àlgebra com a eina per a resoldre problemes.

Fàtima Romero Vallhonesta 

En aquesta sessió resoldrem algun problema per tempteig i algun també pel “compte de la vella”. Mostrarem la importància de l’àlgebra a partir de la varietat de situacions que es plantegen en el llibre novè de la Aritmética Práctica y Especulativa de Juan Pérez de Moya, que l’autor va escriure en forma de diàleg, per tal d’arribar a un ampli ventall de lectors.                               

28/10

Un context d’aplicació 

6. On situem l’aeroport perquè estigui equidistant de les tres ciutats principals? L’ús de l’àlgebra i les funcions per a resoldre problemes d’optimització.

Iolanda Guevara Casanova

Una funció és una relació matemática que s’estableix entre dues magnituds variables, per exemple, el preu d’una bossa de taronges en funció del pes de les taronges que conté. La temperatura d’un lloc en funció de l’hora del día en que es pren la temperatura. D’algunes funcions se’n pot trobar el valor màxim o el valor mínim. Veurem com es pot trobar el màxim o el mínim d’una determinada funció, en aquest exemple el lloc precís on col·locar un aeroport. 

EL SENTIT GEOMÈTRIC

4/11

Una mica d’història

7. Com és l’univers i els cossos celestes que ens envolten? El que veiem al cel nocturn és com ho veuen els nostres ulls? Coneixement astronòmic i la visió de l’Univers. 

Carles Puig Pla

L’astronomia és una de les ciències més antigues de la humanitat. La història dels diferents descobriments científics relacionats amb l’univers ha anat conformant una cosmologia (és a dir, una visió global del món) que ha variat amb el pas del temps. Si, d’entrada, els nostres sentits ens presenten una imatge aparent del cel nocturn que és falsa, les ciències experimentals  i les matemàtiques han permet desmentir-la.

11/11

El sentit geomètric

8. A partir d’una figura geomètrica plana, com podem generar sanefes i altres dissenys gràfics? Transformacions, girs i simetries. 

Pura Fornals Sánchez

Enrajolar el pla ha estat motiu d’estudi tant per matemàtics com per dissenyadors al llarg dels temps, igualment, el disseny de sanefes com a elements decoratius apareix en parets, peces de fang i sobre altres materials. Ens endinsarem en diferents maneres de generar aquestes figures i acabarem fem el nostre propi disseny personalitzat.

18/11   

Un context d’aplicació 

9.Què hi ha al darrera d’una mirada matemàtica? La fotografia matemàtica 

Santi Vilches Latorre

La fotografia és una finestra que comunica la realitat amb la matemàtica. Podem descobrir elements geomètrics, propietats matemàtiques , descobrir la bellesa de les coses que ens envolten i fins i tot podem fer trucs de cinema.

Porteu telèfon mòbil, i calculadora.

EL SENTIT DE LA MESURA

25/11

Una mica d’història

10. Com mesuren el temps diferents societats arreu del món? Quins elements prenen com a referència? Diversitat cultural en l’organització del temps calendàric

Carles Puig Pla

En diferents societats, l’organització del temps i l’estructuració dels calendaris s’ha associat a creences, visions del món i celebracions tradicionals relacionades amb canvis en la natura. Tanmateix,  el calendari tradicional xinès, el calendari jueu o el que en podríem anomenar calendari dels aborígens australians no podien defugir del coneixement sistemàtic o la mesura del cicles regulars dels moviments celestes. 

2/12

El sentit de la mesura

11. Com podem mesurar l’amplada d’un riu sense creuar-lo? Mesures indirectes i trigonometria

Carles Dorce Polo

Volem mesurar una alçada, una distància,… Això sembla fàcil però no no és tant si aquestes són inaccessibles. Podem aconseguir fer aquestes mesures igualment? Quins resultats matemàtics ens poden permetre poder fer certes mesures de longituds inaccessibles? Podrem mesurar l’amplada del riu sense mullar-nos?

9/12   

Un context d’aplicació 

12. Quins nombres necessitem per a mesurar? Perquè algunes quantitats no van ser acceptades com a nombres fins fa relativament pocs segles? 

Fàtima Romero Vallhonesta

Les quantitats irracionals van trigar molt en ser acceptades com a nombres  i tenen una història molt interessant. Apareixen en situacions molt diverses relacionades amb mesures, construccions geomètriques, o resolució d’equacions. Mostrarem alguna d’aquestes situacions, com, per exemple, la construcció de l’escala musical temperada, de manera que veurem la connexió de la matemàtica amb altres disciplines.

EL SENTIT ESTOCÀSTIC

16/12

Una mica d’història

13. Jocs i apostes des de molt antic però quan intervé la matemàtica per establir un marc teòric de referència? Quan i perquè l’estadística esdevé ciència? El naixement de la combinatòria probabilitat i l’estadística (al segles XVI i XVII)

Josep Pla Carreras

Durant els segle XVI diferents matemàtics estudien i donen resposta a problemes plantejats pels seus contemporanis des del camp del joc i les apostes. En paral·lel, diferents esdeveniments socials i econòmics requereixen comptar el nombre de naixements o morts d’una determinada població, fet que du al naixement de l’estadística 

13/1

Sentit estocàstic

14. Què mostra un diagrama de sectors que no mostra un diagrama de barres? Diferents tipus de gràfics estadístics per a descriure cada situació o problema

Iolanda Guevara Casanova

Les dades estadístiques es representen mitjançant taules, gràfiques, diagrames. Llegirem diferents representacions associades a exemples de la vida diària i analitzarem què s’hi veu en les unes i les altres. També ens plantejarem quina és la representació més adequada per a cada situació.

20/1

Un context d’aplicació 

15. Quines representacions de dades estadístiques s’utilitzen avui en dia? L’estadística als mitjans de comunicació

Pere Grima Cintas

Començarem recordant la importància de l’estadística i el seu paper fonamental en àmbits com la medicina, la sociologia o el control de qualitat. A continuació parlarem d’una de les facetes de l’estadística: El seu ús a la publicitat i als mitjans de comunicació. Intentarem aprendre de pifies i errors que poden ser curiosos i divertits.

Què és el cinema de gènere? Cap a una definició del cinema d’aventures. Mites i rituals de pas. El relat arquetípic. Trames universals característiques de l’aventura. El viatge, la recerca i la iniciació. Els protagonistes de l’aventura i la seva evolució.

L’antiguitat. L’Odissea. Jason i els argonautes. El panteó heroic grecollatí. La representació de l’antiguitat clàssica a través del cinema Peplum

El món medieval. Les narracions medievals. La Matèria de Bretanya: mite i llegenda del rei Artús. Chrétien de Troyes. Els llibres de cavalleria. Les novel·les de Walter Scott. El cicle d’aventures medievals de la  Metro-Godwyn-Mayer. Robin dels boscos:  Douglas Fairbanks, Errol Flynn y Sean Connery. Els vikings, el Príncip Valent i Valhalla Rising.

L’illa i el naufrag: un univers tancat. Robinson Crusoe. L’Illa misteriosa. El señor de les mosques.

Pirates, corsaris i tresors perduts.  Robert L. Stevenson i L’illa del tresor. Dones pirates: Jean Peters, Maureen O´Hara i Les llobes de mar de Zoe Valdes. El pirata Errol Flynn: El Capità Blood i El falcó dels mars. Altres pirates: Vent a les veles.

Espadatxins i justiciers. Els mosqueters d’Alexandre Dumas. Les intrigues de palau de Anthony Hope: El presoner de Zenda.  Rafael Sabatini: Scaramouche. Stewart Granger: del comediant espadatxí al bell tenebrós de Moonfleth. La maledicció de Capistrano: el «Zorro», un justicier emmascarat.

Els perills del mar.  Herman Melville i Moby Dick. John Huston i Ray Bradbury: perseguint la balena. El fons dels oceans: Vint mil llegües de viatge submarí. Tots els mars de Joseph Conrad. Raoul Walhs: l’aventura a les seves mans. El tauró estiuenc de Steven Spielberg. Patrick O´Brian: Master and Commander: A l’altre costat del món. Els treballadors del mar: La turmenta perfecta.

Aventures colonials. Escriptors:  Rudyard Kipling, Percival Christopher Wren, Alfred E.A. Mason, Emilio Salgari. Pel·lícules: Els tres sergents bengalís, Beau Geste, Les quatre plumes, El capità King, Zulú, Sandokan, L’home que va poder regnar.

Àfrica, selves, rius i mons perduts.  Edgar Rice Burroughs i Tarzán de los micos. Les pel·lícules de Johnny Weissmüller. H. Rider Haggard: Les mines del rei Salomó. Viatjar a El cor de les tenebres. Caçar feres amb Howard Hawks: Hatari. Dones intrèpides. Els jocs africans d’Ernst Jünger. Memòries d’Àfrica:  Karen Blixen i Denys Finch Hatton.  Richard Francis Burton a Les Muntanyes de la Lluna. El món perdut: de Conan Doyle a Steven Spielberg.

Últimes aventures. La nostalgia aventurera dels vuitanta: les aventures d’Indiana Jones. Brendan Fraser contra les mòmies. Personatges de videojoc: Lara Croft. Atraccions de Disney: Els pirates del Carib.

BALLÓ, Jordi, Pérez, Xavier (1995) La semilla inmortal. Anagrama. Barcelona.

CAMPBELL, Joseph (2020) El héroe de las mil caras. Atalanta. Gerona.

COMA, Javier (1994) Diccionario del cine de aventuras. Plaza & Janés. Barcelona.

FREIXAS, Ramón, BASSA, Joan (2008) El cine de aventuras. Notorious ediciones. Madrid.

JÜNGER, Ernst (2004) Juegos africanos. Tusquets editores. Barcelona

LATORRE, José María (1995) La vuelta al mundo en 80 aventuras. Libros Dirigido. Barcelona

SANCHEZ-ESCALONILLA, Antonio (2002) Guion de aventura y forja del héroe. Ariel Cine.  Barcelona.

SAVATER, Fernando (1986) La infancia recuperada. Alianza/ Taurus. Madrid.

1. Alguns aspectes generals de la Història de l’Art. Situació cronològica, iconogràfica i metodològica. Presentació del programa.

2. Renaixement. Quattrocento. Característiques. Arquitectura: Santa Maria dei Fiore de Brunelleschi i Santa Maria Novella d’Alberti. Escultura: David de Donatello.

3. Renaixement. Quattrocento. Pintura: Díptic de Montefeltro de Piero della Francesca. Florència.

4. Renaixement. Cinquecento. Característiques. Arquitectura: San Pietro in Montorio de Bramante. Escultura: Moisès i La Pietà de Miquel Àngel.

5. Renaixement. Cinquecento. Pintura: Escola d’Atenes de Rafael i la Capella Sixtina de Miquel Àngel.

6. Barroc. Característiques del barroc italià. Arquitectura: Plaça de Sant Pere de Bernini i San Carlo alle Quattro Fontane de Borromini.
7. Barroc. Escultura: Èxtasi de Santa Teresa i Font dels Quatre Rius de Bernini.

8. Barroc. Arquitectura: Plaça de Sant Pere de Bernini. Escultura: Èxtasi de Santa Teresa i Font dels Quatre Rius de Bernini. Roma

9. Barroc. Característiques de l’escultura barroca espanyola. Pas processional de Gregorio Fernández. Característiques del barroc francès. Arquitectura: Versailles.

10. Barroc. Característiques i temàtiques pictòriques. Pintura: Conversió de Sant Pau de Caravaggio i Lliçó d’anatomia del Dr. Nicolaes Tulp de Rembrandt

11. Sortida al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). Sales de Renaixement i Barroc.

12. Neoclassicisme. Característiques. Arquitectura: arc del triomf de la Place de l’Étoile de Chalgrin i Raymond i Museu del Prado de Juan de Villanueva. Arquitectura revolucionària i les salines de Chaux de Nicolas Ledoux.
13. Neoclassicisme. Escultura: Paolina Borghese i Monument funerari a Maria Cristina d’Àustria d’Antonio Cánova Pintura: La mort de Sèneca i La coronació de Napoleó de Jacques-Louis David.
14. París. Goya.

15. Conclusions. Altres historicismes arquitectònics. Renaixement i barroc en la història de l’art. Resolució de dubtes.

• BAUER, Hermann. PRATER, Andreas. Barroco. Köln, Taschen, 2006.
• BORRAS, G.M., y FATAS, G. Diccionario de términos de Arte y elementos de arqueología, heráldica y numismática. Madrid, Alianza, 1988.
• HONOUR, Hugh. Neoclasicismo. Madrid, Xarait, 1982.
• TAPIÉ, Victor L. Barroco y clasicismo. Madrid, Cátedra, 1984.
• WITTKOWER, Rudolf i Margot. Nacidos bajo el signo de Saturno. Genio y temperamento de los artistas desde la Antigüedad hasta la Revolución Francesa. Madrid, Cátedra, 1988.
• WUNDRAM, Manfred. Renacimiento. Köln, Taschen, 2006.

1.  Introducció. El fracàs i enfonsament de la monarquia borbònica (1930-1931).
2. La proclamació de la II República i el Bienni Reformista. L’autonomia catalana (1931-1933)
3. El Bienni radical-cedista. La crisi d’octubre de 1934 (1933-1936)
4. El Front Popular. La preparació del cop militar (febrer/juliol – 1936)
5. Del cop d’Estat fracassat a la Guerra Civil. La delimitació dels fronts.  Les violències de rereguarda i els mecanismes repressius. La guerra de columnes
6. Guerra total: evolució dels fronts militars. De l’ordre revolucionari a l’ordre legal: la República en guerra. Militars, tradicionalistes, feixistes: el naixement del Nou Estat. 
7. La internacionalització del conflicte. Cultura de guerra. Sindicalització i militarització.
8. Fi de la guerra, exili, derrota republicana.

ÁLVAREZ JUNCO, J. y SHUBERT, A (2018)., Nueva Historia de la España Contemporánea  (1808-2018), Barcelona, Galaxia Gutenberg.

AVILÉS, J. et. al. (2002): Historia política de España 1875-1939, Madrid, Istmo.

BAHAMONDE, A. (coord.); Carasa, P.; Martínez, J.A.; i Pizarroso, A. (2000): Historia de España. Siglo XX, 1875-1939, Madrid, Cátedra.

BALLESTER, D. (1996): Marginalitats i hegemonies: L’UGT de Catalunya (1888-1936), Barcelona, Columna.

BALLESTER, D. (1998): Els anys de la guerra. La UGT de Catalunya (1936-1939),  Barcelona, Columna.

CASANOVA, J., GIL, C. (2010): Historia de España en el siglo XX, Madrid, Ariel.

CASANOVA, J. (1997): De la calle al frente. El anarcosindicalismo en España, 1931-  1939, Barcelona, Crítica.

CASANOVA, J. (2007): República y Guerra Civil, Barcelona/Madrid, Crítica/Marcial    Pons [Vol.  8 de la Historia de España, dirigida per J. Fontana i R. Villares]

CRUZ, R. (2006): En el nombre del pueblo. República, rebelión y guerra en la España de 1936, Madrid, Siglo XXI.

GALLEGO, F. (2014): El evangelio fascista. La formación de la cultura política del franquismo (1930-1950), Barcelona, Crítica, 2014

GIL PECHARROMÁN, J. (2006): LaSegunda República Española, Madrid, Biblioteca Nueva.

GONZÁLEZ CALLEJA, E., Cobo, F. et. at. (2015): La Segunda República Española,  Barcelona, Pasado & Presente.

GRAHAM, H. (2006) La República Española en Guerra (1936-1939), Barcelona, Debate.

JULIÁ, S. (1999), Víctimas de la Guerra Civil, Madrid, Temas de Hoy.

JULIÁ, S.(2004): Historias de las dos Españas, Madrid, Taurus, 2004.

LEDESMA, J.L., MUÑOZ, J., RODRIGO, J. (eds.) (2005): Culturas y políticas de la violencia. España siglo XX, Madrid, Siete Mares.

MARTÍN RAMOS, J.L. (2015): El Frente Popular. Victoria y derrota de la democracia en España, Barcelona, Pasado y Presente.

MARTÍN RAMOS, J.L. (2018): Guerra y revolución en Cataluña 1936-1939, Barcelona, Crítica. 

MORENTE, F. (ed.) (2012), España en la crisis de entreguerras. República, fascismo y Guerra Civil, Madrid, Los Libros de la Catarata.

NÚÑEZ SEIXAS, X.M. (2006): ¡Fuera el invasor! Nacionalismos y movilización bélica durante la guerra civil española (1936-1939), Madrid, Marcial Pons.

PÉREZ LEDESMA, M. (dir.) (2007), De súbditos a ciudadanos. Una historia de la ciudadanía en España, Madrid, Centro de Estudios Constitucionales. 

PRESTON, P. (1994): Franco, “Caudillo de España”, Barcelona, Grijalbo Mondadori.

PRESTON, P. (2001[1994]): La destrucción de la democracia en España: reforma, reacción y revolución en la Segunda República, Barcelona, Grijalbo.

PRESTON, P. (2006), La Guerra Civil Espanyola, Barcelona, Base.

PRESTON, P. (2019), Un pueblo traicionado. España de 1876 a nuestros días. Corrupción, incom-petencia política y división social, Barcelona, Debate.

RODRIGO, J. (2008): Hasta la raíz. Violencia durante la guerra civil y el franquismo,    Madrid, Alianza.

RODRIGO, J. (ed.) (2009): Retaguardia y cultura de guerra, 1936-39, Ayer, 76.

TERMES, J. (1987), De la Revolució de setembre a la fi de la Guerra Civil (1868-1939), Història de Catalunya, vol. VI, Barcelona, Edicions 62.