SESSIÓ 1: (2 hores) Introducció
Introducció a l’assignatura. Presentació de conceptes matemàtics que ens ajudaran a entendre millor els continguts que s’utilitzaran durant el curs.

SESSIÓ 2 i 3: (4 hores) La trigonometria de Pitàgores si que serveix per alguna cosa
Eina fonamental de la geometria quan no pots mesurar el teu entorn.
• Càlculs indirectes per mesurar distancies, alçades i angles d’elements quotidians.
• Com el teorema de Tales i triangles semblants ens permet aplicar escales tant d’ampliació com de reducció.

SESSIÓ 4 i 5: (4 hores) La geometria en el nostre dia a dia
Els motlles per a pastís i les olles són totes mides específiques i estandarditzades que no existirien si no tinguéssim geometria. Sense geometria, no podríem construir coses, fabricar coses o practicar esports amb molt d’èxit.

SESSIÓ 6: (2 hores) Els desconeguts nombres complexos
Actualment no es qüestiona l’aplicació dels nombres complexos en diversos àmbits, tant científics com industrials o quotidians. Tanmateix, aquest tipus de nombres també ha tingut els seus detractors.
Els nombres complexos s’utilitzen en els circuits elèctrics que porten una impedància associada. La impedància és una magnitud complexa que serveix per a expressar l’oposició que presenten alguns dispositius elèctrics al pas del corrent altern.

SESSIÓ 7: (2 hores) Les inequacions, eines fonamentals per a les empreses: cost mínim i benefici màxim
Un forn artesà fa dos tipus de panets, els integrals i els de cereals. En l’elaboració, a més a més de la farina corresponent, es fa servir llevat de massa mare i aigua. Quants panets de cada tipus es poden fer?
En una granja de pollastres es dona una dieta per engreixar, amb una composició mínima de 15 unitats d’una substancia A i altres 15 d’una substancia B. Quina quantitat s’han de comprar de cada tipus per tal de cobrir les necessitats amb un cost mínim?

SESSIÓ 8 i 9: (4 hores) Els vectors sempre ens indiquen la bona direcció i el sentit correcte
Els vectors són eines matemàtiques fonamentals que es fan servir en molts camps. Des de la física i l’enginyeria fins a la informàtica i l’animació per ordinador, els vectors són essencials per fer càlculs precisos i representar dades de manera efectiva.

SESSIÓ 10 i 11: (4 hores) Les matemàtiques i la física a l’esport
• Per què no ens enfonsem a la neu quan esquiem?
• Per què explota un globus només amb el fregament suau d’una agulla?
• Quin ha de ser l’angle del xut de la pilota per aconseguir marcar un gol?
• Els xocs elàstics de les boles de billar
• Waterpolo i Arquímedes
• F1 i motociclisme desafiant la gravetat
• Submarinisme i la pressió
• Com pots saber si podràs agafar-te a la corda d’un avió que està esperant-te al cim de la muntanya en funció de l’impuls que tinguis?

SESSIÓ 12 i 13: (4 hores) Les matemàtiques i els transports
• Com saber en quin km i en quin instant es creuran 2 vehicles
• Les trajectòries dels avions vs la dels trens i dels cotxes
• Interpretació gràfica de l’espai, la velocitat i l’acceleració
• Com les palanques, els plans inclinats i les politges ens faciliten la nostra vida

SESSIÓ 14 i 15: (4 hores) El so i l’òptica “música i fotografia”
• Quan el so dels objectes en moviment varia en funció de si s’acosten o s’allunyen (Efecte Doppler)
• Eco i vibracions per mesurar distàncies
• Deformacions de les imatges reals (lents i miralls)
• La refracció per poder pescar amb èxit
• Comportament de les ones per aconseguir els diferents sons

Matemàtiques 2n Batxillerat – BESORA I TORRADEFLOT,JORDI. McGraw-Hill,2016

Física 2n Batxillerat – PEÑA SAINZ, ÁNGEL I GARCIA PÉREZ, JOSÉ ANTONIO. McGraw-Hill, 2018

Matemàtiques aplicades a les Ciències Socials 2n Batxillerat – BESORA I TORRADEFLOT,JORDI. – McGraw-Hill, 2016

Dels orígens del Jazz fins al Bebop (4 sessions)

1. Context social a Estats Units a finals del XIX
2. Antecedents del Jazz
2.1. Negro Spirituals
     2.2. Work songs
     2.3. Blues
     2.4. Ragtime
3. Primers estils
     3.1. Jazz de New Orleans
     3.2. Dixieland
4. El jazz a Chicago
5. L’era del Swing
6. El Bebop
7. El Cool-Jazz
8. El Hard-Bop

Els “Estàndards” de jazz (2 sessions).

Concepte, història, context, anàlisi, audició i visualització d’alguns dels estàndards més coneguts del jazz americà.

Bill Evans i el pianisme de jazz modern (3 sessions)

1.Biografia del compositor
2.Fets biogràfics del compositor relacionats amb la seva vida artística
3.Fets extra-musicals relacionats amb la seva vida artística
4.El trio de jazz modern
5.Continguts de l’obra i les interpretacions: (instrumentació, forma, caràcter, etc.)
6.Anàlisi parcial d’algunes obres i interpretacions
7.Repercussió i influència de les seves obres i interpretacions dins del seu context i dins la història del jazz i de la música en general
8.Audicions i visualitzacions d’aquest material.

Concert-màster de finals de curs (1 sessió).

Historia de la música occidental. Donald J. Grout (Alianza Música)

Diccionari de la música. Roland de Candé (Edicions 62)

Curso de formas musicales. J. Zamacois (Labor)

Música y palabras. Rafael Esteve (Océano)

Vida y música de Bill Evans. Petter Pettinger (Globalrythm)

Historias curioses del jazz. Lawrence Lindt (Ma non troppo)

Miles Davis y Kind of Blue. Ashley Fahn (Trayectos)

Miles, la autobiografia. Miles Davis / Quincy Troupe (Alba)

Enciclopèdia “Maestros del jazz” (Planeta Agostini)

Jazz. La historia completa. Julia Rolf (Ma non troppo)

Historia del jazz moderno. Frank Tirro (Ma non troppo)

Jazz. Merwin Cooke (Ediciones Destino)

Atlas de la música (Alianza Atlas)

Música. Magda Güell, Lys Vilà (Barcanova)

El lenguaje de la armonia. Lluís Vergés (Boileau)

Si Beethoven pogués escoltar-me. Ramon Gener. ARA llibres.

L’amor et farà immortal. Ramon Gener. ARA llibres.

Para entender la música. Manuel Valls.

Musicofília. Relatos de música y cerebro. Oliver Sacks.

Música. La historia visual definitiva.DK

Música y cultura. Cristobal Halfter+3. Edelvives.

Una historia de la música. Lucien Rebatet. Omega.

Jazz en espanyol. Derivas hispanoamericanas. Julián Riesga. SGAE.

Jazz en España. Antoni cortés Izquierdo. EdictOrália Música.

La sinfonia de la libertad. Antoni Batista. Debate.

Femení i singulars. Històries de dones i música. Victoria Palma. Huygens editorial

Una historia natural del piano. De Mozart al jazz moderno. Stuart Isacoff. Ed. Turner.

Sessió 1: El modernisme: conceptes generals i contextualització històrica a Canet de Mar.
Un art total: anàlisi dels nous materials aplicats a l’arquitectura: el maó industrial, l’escultura, la vitralleria, la ceràmica aplicada, els terres hidràulics, l’estuc i la forja.

Sessió 2: L’arquitectura de Lluís Domènech i Montaner. Anàlisi de la seva obra com a pare del modernisme català.

Sessió 3: Sortida comentada als edificis de Domènech i Montaner a Canet de Mar.
Anàlisi i comentaris de les obres de Canet que representen les tres etapes de Domènech i Montaner: la primera: Ateneu de Canet (1885), la segona: Casa Roura (1892) i la darrera, la Casa Domènech (1919).

Sessió 4: Josep Puig i Cadafalch, un dels grans del modernisme. El projecte de reforma del Santuari de la Misericòrdia (1896), la urbanització del parc del Santuari de la Misericòrdia (1896) i el projecte de l’Hotel-restaurant (1896) i el complex industrial de la fàbrica Joan Carbonell Paloma (1899).

Sessió 5: Sortida comentada als edificis Josep Puig i Cadafalch. Fàbrica Carbonell i Parc del Santuari de la Misericòrdia

Sessió 6: Eduard Ferrés i Puig, l’arquitecte municipal del Maresme i també de Canet de Mar. Escorxador municipal (1908), Vil·la Flora i la Casa Alsina Roig (1909).

Sessió 7: Francesc Fargas Margenat i Josep Font i Gumà. Casa Puxan (1914) i Casa Fló (1912).

Sessió 8: Pere Domènech i Roura. Casa Juli Font (1909), Fàbrica Jover (1910), Fàbrica Floris Busquets (1915), Casa Serra Pujadas (1918), Casa Floris (1918), Fàbrica Bachs (1921), Casa Serra (1922).

Sessió 9: L’escultura modernista: Visita comentada al cementiri de Canet on hi trobem escultures de Pagès i Serratosa, Josep Llimona, Pau Gargallo, etc… i panteons dels arquitectes Domènech i Montaner, Eduard Ferrés i d’altres.

Sessió 10: La ceràmica aplicada a l’arquitectura a Canet de Mar. El vitrall emplomat a Canet de Mar. El mobiliari modernista i noucentista a Canet i els interiors de les cases.

Sessió 11: L’embelliment de l’espai urbà: espais públics, arquitectura monumental i modernitat.

Sessió 12 L’anti“modernitat” del noucentisme. Conceptes generals i contextualització històrica a Canet de Mar.

Sessió 13: Rafel Masó i Valentí, l’arquitecte de les comarques Gironines. Vinculació amb Canet de Mar. Comentarem la seva obra de transició al noucentisme: Cooperativa La Canetense (1923) i Casa Renau (1929).

Sessió 14: Lluís Planas Calvet. Biblioteca Popular (1919), Casa Bachs (1923) i Casa Ybern (1919).

Sessió 15
Visita guiada pel modernisme i el noucentisme popular de Canet de Mar.

AAVV: Rafael Masó i Valentí. Arquitecte (1880-1935). Girona: Fundació La Caixa, 2006

BALLART CLOS, Joan (2006): “Els edificis industrials de Canet de Mar”. A: El Sot de l’Aubó, núm. 12 p. 15-21

BALLART CLOS, Joan: (2006): “Alguns aspectes de la indústria tèxtil canetenca (1a part). Dels inicis a començaments del segle XIX.” A: El Sot de l’Aubó, núm. 18 , p. 14-19.

BALLART CLOS, Joan (2007): “Alguns aspectes de la indústria tèxtil canetenca (3a part). L’arribada de l’energia elèctrica.” A: El Sot de l’Aubó, núm. 20, p. 30-36.

BALLART CLOS, Joan (2007): “Alguns aspectes de la indústria tèxtil canetenca. 4a part. L’energia elèctrica (continuació)” A: El Sot de l’Aubó, núm. 21, p. 49-57

BALLART CLOS, Joan (2007): “Alguns aspectes de la indústria tèxtil canetenca. 5a part. Els primers anys del segle XX.” A: El Sot de l’Aubó, núm. 22, p. 13-17. BALLART CLOS, Joan (2008): “Alguns aspectes de la indústria tèxtil canetenca 6a. part. Del 1902 al 1912.” A: El Sot de l’Aubó, núm. 24, p. 23-28.

BALLART CLOS, Joan (2008): “Alguns aspectes de la indústria tèxtil canetenca. 7a part (del 1913 al 1923)”. A: El Sot de l’Aubó, núm. 25, p. 13-17.

FERRER i PADRÓ, Xavier: Eduard Ferrés i Puig: arquitecte. Vilassar de Mar: Ajuntament de Vilassar, 1997

FIGUEROLA BERNAL, Òscar (2006): “La indústria ara fa 100 anys: Canet, vila industrial 1898-1914.” A: El Sot de l’Aubó, núm. 18, p. 20-27

SÀIZ I XIQUÉS, C. (1997). La Passejada… per la història de Canet. Canet de Mar, Edicions Els 2 Pins. SÀIZ I XIQUÉS, Carles (2017): “La Mancomunitat i la política cultural i educativa a Canet”, A: El Sot de l’Aubó, núm. 18, p. 19

SÀIZ I XIQUÉS, Carles (1999): “Catalanisme i política cultural. Els orígens de la biblioteca de Canet”. A: Àmbit, núm. 41, p. 37-39

SÀIZ I XIQUÉS, Carles: Guia Històrica de Canet de Mar. Canet de Mar: Edicions Els 2 Pins, 2002

SÀIZ, Carles (Co): Canet de Mar. Història i arquitectura. Canet de Mar: Edicions Els 2 Pins, Centre d’Estudis Canetencs, Ajuntament de Canet de Mar, 2009.

SÀIZ I XIQUÉS, Carles (2012): «La fàbrica Jover, Serra i Cia de Canet de Mar.» A: El Sot de l’Aubó, núm. 42, p. 21-28.

SÀIZ I XIQUÉS, Carles (2014): “Les estructures d’Estat de la Mancomunitat de Catalunya.
Un projecte de modernització cultural i educativa a Canet de Mar.” A: El Sot de l’Aubó, núm.49.

SÀIZ I XIQUÉS, Carles (2006): “L’empremta modernista de Josep Puig i Cadafalch. A: El Sot de l’Aubó, núm. 18, p. 38-45

SÀIZ I XIQUÉS, Carles (2007): «El llegat arquitectònic de Lluís Domènech i Montaner a Canet de Mar.» A: El Sot de l’Aubó, El, núm. 21, p. 4-21.

SÀIZ I XIQUÉS, Carles: Lluís Domènech i Montaner (1848-1923).El llegat arquitectònic, polític i cultural a Canet de Mar. Canet de Mar: Edicions Els 2 Pins, 2008.

SÀIZ, Carles (Co): Canet de Mar. Història i arquitectura. Canet de Mar: Edicions Els 2 Pins, Centre d’Estudis Canetencs, Ajuntament de Canet de Mar, 2009.

SÀIZ I XIQUÉS, Carles (2010): «Una obra pionera del modernisme català: L’Ateneu de Canet de Mar.» Sot de l’Aubó, El, núm. 33, p. 3-10.

SÀIZ I XIQUÉS, Carles (2011): «L’arquitectura funerària de Lluís Domènech i Montaner. El llegat modernista dels cementiris de Canet de Mar, Comillas, Barcelona i Reus.» A: Sot de l’Aubó, El, núm. 38, p. 19-23.

SÀIZ I XIQUÉS, Carles (2014): «El Castell de Sant Florentina. Lluís Domènech i Montaner i la ‘restauració en estil’ de la Casa Forta de Canet». A: Domenechiana, número 2-3, p. 102-130.

SÀIZ I XIQUÉS, Carles (2004): “Els orígens de l’edifici de l’Odèon”. A: El Sot de l’Aubó, núm. 10, p. 10-17

SÀIZ I XIQUÉS, Carles. “Marià Serra i Font i Lluís Domènech i Montaner. Higienisme, urbanisme i modernitat en el Canet de Mar d’inicis de segle XX.” A: Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme, 2017, Núm. 11 , p. 185-193.

SÀIZ I XIQUÉS, Carles (2015): «La Casa Roura de Canet de Mar i els tallers de producció artesanal del Castell dels Tres Dragons. El primer modernisme de Lluís Domènech i Montaner». A: Domenechiana, núm. 6, p. 9-53.

SÀIZ I XIQUÉS, Carles (2015): “Amor al Trabajo. L’empresari Miquel Ybern i el seu llegat a Canet de Mar”, A: El Sot de l’Aubó, núm. 55, p. 12-21.