Select Page
Història de Barcelona a través de les seves institucions

Història de Barcelona a través de les seves institucions

Proposem un curs d’història de Barcelona en el que, tenint com a eix conductor la història de les seves institucions més representatives, es pugui oferir un coneixement integral de la història completa de la ciutat.

Les diverses sessions seguiran un itinerari temàtic en el que, resseguint els principals esdeveniments històrics i socials que han viscut aquests “organismes de Barcelona”, es pugui veure com la ciutat s’ha anat desenvolupant al llarg dels segles en una visió multisectorial.

En aquest sentit, el curs se centra especialment en les institucions més representatives dels factors i elements més destacables per al coneixement de la història política, econòmica, social i cultural de Barcelona.

PROGRAMA

1. Introducció. Fonts, historiografia i recursos.
2. Les principals etapes en la història de Barcelona.
3. El Consell de Cent. La sobirania de la ciutat.
4. L’Ajuntament. La gestió municipal.
5. La Generalitat. La capitalitat.
6. La Catedral. Religió, societat i poder.
7. El gremi de tenders revenedors. Comunitat i treball.
8. La Junta de Comerç. Economia, formació i progrés.
9. La Universitat. Educació i coneixement.
10. El Principal i el Liceu. Cultura i representació.
11. El port. Estructura i intercanvi.
12. El castell de Montjuïc i la muntanya. Repressió i servei.
13. L’Hospital General. Sanitat i ciutadania.
14. La xarxa de mercats. El proveïment essencial.
15. L’Arxiu de la Ciutat. Documentació i història.

Bibliografia

Salvador Sanpere i Miquel, Barcelona. Son passat, present i porvenir.
Francesc Carreras Candi, La ciutat de Barcelona, Barcelona, Martín, 1916.
Agustí Duran i Sanpere, Barcelona i la seva història (3 vols.), Barcelona, Curial
Santiago Sobrequés (dir.), Història de Barcelona (10 vols.), Barcelona, Ajuntament de Barcelona-Enciclopèdia Catalana
Barcelona Quaderns d’Història, Ajuntament de Barcelona, Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.
Enric Calpena, Barcelona. Una biografia, Barcelona, Edicions 62.
Marc Andreu, Barris, veïns i democràcia : el moviment ciutadà i la reconstrucció de Barcelona (1968-1986), L’Avenç, 2015.
Ramon Alberch (dir.), Els barris de Barcelona, Enciclopèdia Catalana i Ajuntament de Barcelona, 1997-2000, 4volums.

Dia i hores:

Dimecres

Grup 1: de 09:00 a 11:00 hores

Grup 2: de 11:30 a 13:30 hores

30 hores lectives

Calendari:

setembre: 18 i 25
octubre: 2, 9, 16, 23 i 30
novembre: 6, 13, 20 i 27
desembre: 4, 11 i 18
gener: 15

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Ponent:

Xavier Cazeneuve i Descàrrega: Professor tutor de la UNED Sènior

Inscripcions:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

 

Monarquies dinàstiques islàmiques: Des de l’Edat Mitjana a l’actualitat

Monarquies dinàstiques islàmiques: Des de l’Edat Mitjana a l’actualitat

Segons els musulmans, l’Islam té manca de reis o almenys hagués de ser així, per això, el bon musulmà ha d’avorrir les monarquies dinàstiques i lluitar contra la seva instauració. És més, des del punt de vista del xiisme del dotzè imam, els musulmans han de lluitar contra qualsevol tipus de govern. Per a un musulmà, els reis ni són exemplars ni és una cosa pròpia de la cultura islàmica sinó una mala interpretació interessada de l’Alcorà, evidentment, d’una sèrie de famílies que convertides en dinasties han governat i governen als països islàmics.

Actualment la monarquia dinàstica islàmica és la forma de govern al Marroc, l’Aràbia Saudita, Bahrain, Brunei, Unió dels Emirats Àrabs, Jordània, Kuwait, Malàisia, Oman, Qatar i Síria -aquest amb matisos-. És a dir, si contemplem l’ampli espectre del món musulmà, són pocs els Estats islàmics regits per reis, emirs o sultans. Curiosament, la forma de govern més estesa entre els països islàmics és la República, clar que per al poble el mateix dóna un monarca absolut que un president autòcrata, si tots dos són dictadors.

Les èlits en forma de monarquies dinàstiques aconsegueixen subjugar al poble i justifiquen el seu govern sota un poder central d’homes que diuen ser descendents del Profeta Muhammad.

PROGRAMA

Introducció

• Vocabulari bàsic.
• Branques del xiisme.
• Muhammad, com a punta de l’iceberg dinàstic.
• Els primers quatre califes.

Dinasties islàmiques històriques analitzades (alfabèticament)

• Abbàssida
• Almohade
• Almoràvit
• Aiúbida
• Bújida
• Dinasties afganes
• Dinasties kurdes
• Fatimí
• Gaznàvida
• Idrisí
• Mameluca
• Mogol
• Omeia
• Osmanlí (otomana)
• Paixtu
• Rostomita
• Safàvida
• Seljúcida

Dinasties islàmiques en l’actualitat (per països). Política i societat

• Jordània (haiximites)
• Oman (al Busaidi)
• Kuwait i EAU (as Sabah i an Nahyan)
• l’Aràbia Saudita (saudites i wahabites)
• Bahrain i Qatar (al Jalifa i athThani)
• Síria (al Assad)
• el Marroc (alauites)

Bibliografia

Al llarg del curs es donarà la bibliografia específica que correspongui a cada part del programa.

Dia i hores:

Dijous de 09:00 a 11:00 hores

30 hores lectives

Calendari:

setembre: 12, 19 i 26
octubre: 17, 24 i 31
novembre: 7, 14, 21 i 28
desembre: 5, 12 i 19
gener: 16 i 30

Idioma:

Català – Castellà

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Ponent:

Jordi Belloso Rimbau: Professor tutor de la UNED Sènior

Inscripcions:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

 

Històries curioses contades des de la neurociència.

Històries curioses contades des de la neurociència.

Santiago va sortir de la seva casa amb uns ulls que veien tot el que esdevenia fora, però amb la ment perduda en una recent ruptura amorosa, veient sense veure. En les últimes setmanes, havia dormit una mitjana de dues hores diàries i, per tant, sentia que li costava pensar amb claredat per la falta de somni. A penes havia provat mos i sentia un profund buit en el seu estómac. Havia sofert en el seu cos els efectes deleteris de l’estrès al no poder bregar de manera efectiva amb aquesta ruptura. Sentia una profunda tristesa i tots els seus recursos cognitius quedaven menyscabats, atrapats en una espessa letargia del qual no podien desfer-se.

Caminava sense una direcció determinada. Mentalment, repassava tot el que havia esdevingut mesos enrere, intentant entrellucar alguna escletxa d’indicis que poguessin explicar per què havia acabat tot de forma tan sobtada amb Amaya. Deixant-se portar per aquestes idees, que de manera reiterada poblaven el seu pensament, es va ficar en un carreró que semblava no tenir sortida. En aquest moment, la pluja va començar a xopar amb suavitat a Santiago. Les gotes fredes que colpejaven amb suavitat sobre el seu cap eren interpretades pel cervell de Santiago com una salva de carícies que semblava alleujar part de la càrrega mental que portava. Els tolls del sòl reflectien amb moviment la llum ataronjada d’un fanal que pretenia llançar una mica de claredat a un carreró sumit en la penombra. Era com el preludi d’alguna cosa que anava a esdevenir.

De sobte, va notar una intensa coïssor en el ventre, com si un agulló d’un gran insecte l’hagués lacerat amb força. Instintivament, es va posar la mà i es va encongir sense saber què estava succeint. La segona bala va impactar sobre l’espatlla, esquerdant els ossos. Aquesta sí que va fer mal. La tercera i la quarta van anar a parar al pit, ofegant qualsevol indici de vida que pogués esperar-se. Durant uns segons, abans de morir, el seu cervell va evocar la cançó <<Grândola, Vila Morena>>, acompanyant-la d’algunes imatges i records que l’havien marcat durant la seva vida. Immediatament, va caure de genolls, per a desplomar-se amb força sobre el mullat paviment. Sobtadament, un soroll blanc va reemplaçar a la cançó, sumint-lo tot en una profunda foscor. Un soroll infinit que va absorbir l’últim que quedava de Santiago.

La sang que emanava de les seves ferides s’anava diluint amb l’aigua, dibuixant uns cercles ocres que anaven desapareixent per una claveguera. Quan ho van trobar, el seu cos jeia fred sota la pluja. La seva mà esquerra, ja sense vida, s’aferrava amb força a una petita peça de pedra llaurada en forma de prisma rectangular que s’havia desprès de l’empedrat de la vorera. Era com si volgués aferrar-se a la vida, com si no volgués marcar-se.

El fragment anterior sembla extret d’una novel·la negra, però en el fons tracta sobre el cervell humà. Què succeeix quan aquest deixa de funcionar? Què passa amb la nostra individualitat i amb el ‘jo’ que ens defineix quan les nostres neurones deixen de comunicar-se de manera efectiva entre elles? Què passa en el nostre cervell quan ens enamorem? Per què dormim i per què ens sentim ensopits cognitivament quan les hores de somni són insuficients? Quines implicacions té l’estrès sobre el nostre organisme i com podem combatre els seus efectes deleteris? Com s’emmagatzemen els nostres records i com s’evoquen? Com construeix el nostre cervell les percepcions del món que ens envolta? Què ens emociona i com prenem les decisions cada dia?

PROGRAMA

1. Les papallones de l’ànima: pinzellades sobre el funcionament del sistema nervi-sota.
2. El circ de les il·lusions.
3. El cas de la dona que podia veure amb la seva llengua.
4. La pacient que no coneixia la por.
5. L’extraordinari cas de l’home que va viure amb un forat al seu cap.
6. En el cervell de l’assassí.
7. El pacient que vivia en un present permanent.
8. La dona que percebia al seu cos com la presó de la seva identitat.
9. La màquina que podia produir més plaer que el d’un orgasme.
10. El cas d’Óscar i del gladiador.
11. L’home que s’enfrontava a les seves pors durant el somni.
12. Què podem fer per a tenir una bona salut cerebral?

Bibliografia

Redolar, D. (2024). La mujer que podía ver con la llengua y otras historias contadas desde la neurociencia. Barcelona: Editorial Grijalbo.

Sapolsky, R. (2018). Compórtate. Madrid: Capitán Swing.

Dia i hores:

Dijous de 09:00 a 11:00 hores

30 hores lectives

Calendari:

setembre: 19 i 26
octubre: 3, 10, 17, 24 i 31
novembre: 7, 14, 21 i 28
desembre: 5, 12 i 19
gener: 16

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Ponent:

Diego Redolar Ripoll: Professor tutor de la UNED Sènior

Inscripcions: (Places esgotades)

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

 

Escriure teatre després d’Auschwitz. Camins de la dramatúrgia europea al segon terç del segle XX (1933-1968)

Escriure teatre després d’Auschwitz. Camins de la dramatúrgia europea al segon terç del segle XX (1933-1968)

El filòsof Theodor Adorno va referir-se diverses vegades a la impossibilitat d’escriure poesia després d’Auschwitz. Tota la filosofia i la cultura europees van haver d’enfrontar-se amb uns fets que les sobrepassaven i que van posar sobre la taula el difícil repte de seguir escrivint o de tornar a escriure. Aquest fet no és menys significatiu en el teatre, on es produeixen nombroses novetats temàtiques i estilístiques. Després de la tendència realista i naturalista de finals del segle XIX i principis del XX, els fets històrics de 1914 a 1945 obligaran en certa manera el teatre a “abandonar” el realisme davant d’una realitat que s’ha tornat monstruosa, absurda, grotesca, “irreal”… En el present curs volem centrar-nos en alguns d’aquests corrents que eviten de diferents maneres el realisme anterior i que ens duen, tanmateix, a una reflexió sobre la realitat humana i sobre les desmesures polítiques i tecnològiques del segle XX.

PROGRAMA

1. El final del realisme? De Zola a Artaud.

2. Teatre de l’absurd

2.1. Eugène Ionesco
2.2. Samuel Beckett
2.3. Lectures: La cantant calba i Tot esperant Godot

3. Teatre de l’existència

3.1. Jean-Paul Sartre
3.2. Albert Camus
3.3. Lectures: A porta tancada i El malentès

4. Teatre contra el totalitarisme

4.1. Bertold Brecht
4.2. Václav Havel
4.3. Lectures: Terror i misèria del Tercer Reich i El memoràndum

5. Lectura dramatitzada

5.1. El treball de taula
5.2. La posada en escena

Bibliografía

ALLARDYCE, Nicoll: Historia del teatro mundial, Aguilar, Madrid, 1964.
ARTAUD, Antonin: El teatro y su doble, Edhasa, Barcelona, 2001.
BROOK, Peter: El espacio vacío, Península, Barcelona, 2001.
DE MARINIS, Marco: El nuevo teatro (1947-1970), Paidós, Barcelona, 1988.
IBÁÑEZ, Jordi: La lupa de Beckett, Antonio Machado Libros, Madrid, 2004.
PANDOLFI, Vito: Història del Teatre (III), Institut del Teatre, Barcelona, 1989.
RUIZ, Borja: El arte del actor en el siglo XX, Artezblai, Bilbao, 2008.
SALVAT, Ricard: Teatre contemporani, Edicions 62, Barcelona, 1966.

Dia i hores:

Dimarts: de 9:00 a 11:00 hores

30 hores lectives

Calendari:

setembre: 17
octubre: 1, 8, 15, 22 i 29
novembre: 5, 12, 19 i 26
desembre: 3, 10 i 17
gener: 14 i 28

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Ponent:

Jordi Casasampera Fernández: Professor tutor de la UNED Sènior

Inscripcions:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

 

Les passions dels Déus grecs a l’art i la literatura

Les passions dels Déus grecs a l’art i la literatura

Aquest curs pretén comentar diferents mites clàssics i analitzar la seva influència en obres literàries i artístiques. El curs constarà de 15 sessions presencials en les quals, després de llegir i comentar textos procedents de Les metamorfosis d’Ovidi, s’analitzarà com aquests mites han quedat recollits en diferents textos poètics i obres d’art. L’últim dia es farà una sortida pel centre de Barcelona a la recerca dels referents clàssics que té la ciutat.

Durant el curs, reflexionarem sobre la importància de la mitologia clàssica en la nostra cultura. No oblidem que aquestes narracions que la gent sabia i que es transmetien de generació en generació són el reflex d’un perfil de societat i que, per això, gràcies als mites, coneixem l’essència i l’esperit dels pobles del passat, que són l’origen de la nostra civilització. En aquest sentit, els mites han influït tant en la nostra cultura que han quedat immortalitzats reiteradament per poetes, pintors i escultors de totes les èpoques, especialment en el Renaixement i el Barroc.

Al llarg de les classes, els alumnes ampliaran el seu coneixement sobre la cultura clàssica – concretament sobre els mites- i adquiriran els coneixements previs necessaris per a desxifrar les al·lusions i referències culturals que l’escriptor o l’artista empra a les seves creacions artístiques amb l’objectiu de comprendre de forma global i completa un poema, una pintura o una escultura.

PROGRAMA

En primer lloc, es farà una introducció a la mitologia clàssica i s’analitzaran les competències, la representació i els atributs dels déus olímpics. A continuació, es comentaran diferents mites d’especial rellevància pels temes que tracten i com aquests han quedat reflectits en diferents poemes i obres d’art.

1. Introducció a la mitologia clàssica.
1.1. Concepte de mite.

2. Estudi dels mites per personatges.
2.1. Els déus olímpics: competències, la representació i els atributs. Representació iconogràfica.

3. Estudi temàtic dels mites i de les seves representacions artístiques que han deixat empremta en la literatura i en la història de l’art:
a) L’amor: mite d’Apol.lo i Dafne; mite de Zeus i Dànae; mite de Perseu i Andròmeda; mite de Zeus i Europa; mite de Píram i Tisbe i mite de Narcís i Eco.
b) El regne dels morts: Mite d’Orfeu i Eurídice i mites de Sísif i Tàntal.
c) La supèrbia: Mite de Faetont i mite de Dèdal i Ícar
d) La venjança i el càstig: Mite Diana i Acteó i mite d’Atenea i Aracne.
e) Passejada pel passat mitològic de Barcelona.

Bibliografía

Grimal, Pièrre, Diccionario de Mitología Griega y Romana, Ed. Paidós, Barcelona 1986

Ovidi Nasón, P, Metamorfosis (traducció, introducció i notes de Ferran Aguilera) Ed. La Magrana. Barcelona 2022.

Dia i hores:

Dilluns: de 9:00 a 11:00 hores

30 hores lectives

Calendari:

setembre: 16 i 30
octubre: 7, 14, 21 i 28
novembre: 4, 11, 18 i 25
desembre: 2, 9 i 16
gener: 13 i 27

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Ponent:

Ana Valero Rubio: Professora tutora de la UNED Sènior

Inscripcions:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es