Select Page
La Transició i la consolidació de la democràcia.

La Transició i la consolidació de la democràcia.

Es tracta d’oferir una panoràmica, rigorosa, analítica, però també amena, d’un període que els alumnes han viscut, però del qual probablement els hi manqui perspectiva històrica.

PROGRAMA

1. Introducció. Cronologia, context i interpretacions. Oblits i protagonistes.
2. El fracàs del govern d’Arias: els límits de l’aperturisme.
3. La carta Suárez. Reforma o ruptura? Del «habla, pueblo, habla» a les primeres eleccions democràtiques, passant pel gener sagnant de 1977.
4. El 15-J. El restabliment de la Generalitat i el retorn del president Tarradellas.
5. La Constitució i les eleccions de 1979. L’Estatut de Sau, les primeres eleccions autonòmiques i la posada en marxa de l’autonomia.
6. La fi d’Adolfo Suárez i el cop d’estat del 23-F.
7. Crisi i descomposició de la UCD i la victòria del PSOE.
8. Els governs del PSOE. De les majories absolutes als GAL i la crisi final del «Felipismo».

Bibliografia

ADAM, Roger, Andrés ANTEBI, Pablo GONZÁLEZ, Cops de gent. Crònica gràfica de les mobilitzacions ciutadanes a Barcelona, 1890-2003, Barcelona, Viena Edicions-Ajuntament de Barcelona, 2005.
AA.DD., La Transición, treinta años después. De la dictadura a la instauración y consolidación de la democracia, Península, Barcelona, 2006.
AGUILAR, Paloma, Justicia, política y memoria. Los legados del franquismo en la transición española, Madrid, Insitituto Juan March, 2001.
ANDREU ACEBAL, Marc, Barris, veïns i democràcia. El moviment ciutadà i la reconstrucció de Barcelona (1968-1986), Barcelona, L’Avenç, 2015.
BALLESTER, David, Manel RISQUES, Les manifestacions de l’1 i el 8 de febrer a Barcelona, Barcelona, Edicions 62, 2001.
BALLESTER, David, Manel RISQUES i Jaume SOBREQUÉS, El triomf de la memòria. La manifestació de l’Onze de setembre de 1977, Barcelona, Base, 2002.
BALLESTER, David, Vides truncades. Repressió, víctimes i impunitat a Catalunya, 1964-1980, València, PUV, 2017.
BALLESTER, David, M. VICENTE, Corre democràcia, corre. Manifestacions i repressió policial a la Catalunya de la Transició (1975-1980), Barcelona, Base, 2019.
BALLESTER, David, Las otras víctimas. La violència policial durante la Transición (1975-1982), Zaragoza, Publicaciones de la Universidad de Zaragoza, 2022.
BALLESTER, David, Una historia de la policia española. De los grises y Conesa a los azules y Villarejo, Barcelona, Pasado y Presente, 2024.
CALVET Josep i Oriol LUJÁN, Poble català, posa’t a caminar. 40 anys de la Marxa de la Llibertat, Barcelona, Angle Editorial, 2016.
CASALS, Xavier, La transición española, el voto ignorado de las armas. Barcelona, Pasado&Presente, 2016.
COLOMER, Josep Ma., La transición a la democràcia: el modelo español, Barcelona, Anagrama, 1998.
COTARELO, Ramón, Transición política y consolidación democrática a España (1975-1986), Madrid, CIS, 1992.
CUADRA, S., ¡No os importe matar!. Sanfermines 78: crimen de estado, Tafalla, Txalaparta, 2020.
FERNÁNDEZ LÓPEZ, Javier, El rey y otros militares. Los militares en el cambio de régimen político en España (1969-1982), Madrid, Trotta, 1998.
GALLARDO, Juan José, Tortura y Transición Democrática: El caso Téllez. Barcelona, Carena, 2004.
GRIMALDOS, Alfredo, La sombra de Franco en la transición, Fuenlabrada, Oberón, 2004.
GUINDAL, Mariano, Juan H. GIMÉNEZ, El libro negro de Vitoria,
Madrid, Ediciones 99, 1976. Transición. Historia de una política espanyola (1937-2017), Barcelona, Galaxia Gutemberg, 2017.
JULIÁ, Santos, MARIN, J.Ma; C. MOLINERO i P. YSÀS; Historia política de España 1939-2000, Istmo, Madrid, 2001.
MARTÍNEZ, J. (Coord.); Historia de España siglo XX, 1939-1996, Cátedra, Madrid, 1999.
MARTÍNEZ REVERTE, Jorge i Isabel MARTÍNEZ REVERTE, La matanza de Atocha, 24 de enero de 1977, Madrid, La Esfera de los Libros, 2016.
MAYAYO, Andreu, La ruptura catalana, Catarroja, Afers, 2002.
MOLAS, Isidre (ed.), Diccionari dels partits polítics de Catalunya segle XX, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2000.
MOLINERO, Carme (ed.), La transición, treinta años después, Barcelona, Península, 2006.
MOLINERO, C. i P. YSÀS (dirs.), De la dictadura a la democràcia, 1960-1980, vol. 11, deHistòria, Societat, Política, Cultura dels Països Catalans, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1998.
MOLINERO, C. I P. YSÀS; La Transición. historia y relatos, Siglo XXI, Madrid, 2018.
MOLINERO, Carme i Pere YSÀS, Els anys del PSUC. El partit de l’antifranquisme (1956-1981), Barcelona, L’Avenç, 2010.
MORÁN, Gregorio, El precio de la Transición,Barcelona, Planeta, 1991.
PARTIDO SOCIALISTA OBRERO ESPAÑOL, Por el cambio. Programa electoral del PSOE 1982, Madrid, 1982
PASAMAR, Gonzalo, La Transición espanyola a la democràcia ayer y hoy. Memoria cultural, historiografia y política, Madrid, Marcial Pons, 2019.
PONS PRADES, Eduardo, Los años oscuros de la Transición española, Barcelona, Belaqua, 2005.
POWELL, Ch.; España en democracia, 1975-2000, Plaza&Janés, Barcelona, 2000.
PREGO, Victoria, Así se hizo la transición, Barcelona, Plaza y Janés, 1995.
PRESTON, Paul, Un poble traït. Corrupció, incompetència política i divisió social Espanya des del 1873 fins als nostres dies, Barcelona, base, 2019.
QUIROSA, R. (Ed.), La sociedad española en la Transición. Los movimientos sociales y el proceso democratizador, Biblioteca Nueva, Madrid, 2011.
RAMOS, Antonio, El caso Almería: Mil Kilómetros al sur, Barcelona, Argos Vergara, 1982.
REDERO, M. (ed.); La transición a la democracia en España, Ayer, 15, 1994.
ROVIRA, Marta, La Transició franquista. Un exercici d’apropiació de la història, Barcelona, Pòrtic, 2014.
SÁNCHEZ SOLER, Mariano, La transición sangrienta. Una historia violenta del proceso democrático en España (1975-1983), Barcelona, Península, 2010.
SÁNCHEZ-CUENCA, Ignacio, “La violencia terrorista en la transición española a la democracia”, Historia del Presente, 14 (2009).
SÁNCHEZ-TERÁN, Salvador, De Franco a la Generalitat, Barcelona, Planeta, 1988.
SARTORIUS, Nicolás i Alberto SABIO, El final de la dictadura, la conquista de la democracia en España (noviembre de 1975 – junio de 1977), Madrid, Temas de hoy, 2007.
SOTO, Á; Transición y cambio en España, 1975-1996, Alianza Editorial, Madrid, 2005.
TARRADELLAS, Josep, Ja sóc aquí. Record d’un retorn, Barcelona, Planeta, 1989.
J. TUSELL (Coord.); La transición a la democracia y el reinado de Juan Carlos I, la
Historia de España Menéndez Pidal, vol. XLII, Espasa Calpe, Madrid, 2003.
TUSELL, Javier, i Álvaro SOTO (eds.), Historia de la transición, 1975-1986. Alianza Editorial, Madrid, 1996.
VÁZQUEZ MONTALBÁN, Manuel, Crónica sentimental de la transición. Los desnudos, los vivos y los muertos de una transición que no sólo ha sido política. Barcelona, Planeta, 1985.
VINADER, Xavier, Quan els obrers van ser els amos. Una setmana de vaga general política a Sabadell el febrer de 1976. Lleida, Pagès Editors, 2012.

Dia i hores:

Dimecres: de 11:45 a 13:45 hores

30 hores lectives

Calendari:

setembre: 18 i 25
octubre: 2, 9, 16, 23 i 30
novembre: 6, 13, 20 i 27
desembre: 4, 11 i 18
gener: 15

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Ponent:

David Ballester Muñoz: Professor tutor de la UNED Sènior

Inscripcions: (Places esgotades)

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

 

Lluís Domènech i Montaner. Art Total

Lluís Domènech i Montaner. Art Total

L’Art Noveau, la Sezession, el Jugendstil, l’Style Liberty de França, Escòcia, Bèlgica, Alemanya i Àustria començava a tenir, durant el darrer terç del segle XIX, el seu paral·lelisme a Catalunya amb el Modernisme. I l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner és, sens dubte, un prototip d’aquells modernistes, d’aquells homes que, amb ànsies de viure els canvis, participaran, amb intensitat, durant aquelles darreres dècades, amb el desig de crear un estil propi català que recuperi la consciència nacional del país.

Domènech contribuirà a vertebrar el país des de tres camps ben diferents.

1. Ho farà des de la política, amb el nacionalisme català. Domènech serà un dels pares dels primers quadres del catalanisme. Membre de la Lliga de Catalunya, President de les Bases de Manresa, president de la Unió Catalanista, membre de la Lliga Regionalista, Diputat catalanista a Madrid i fundador del CNR.

2. Domènech ho farà també des de la cultura i l’humanisme, fent recerca i recuperant la història de Catalunya i l’art del país. A tall d’exemple, Domènech i Montaner és el descobridor de l’art romànic català i els seus estudis sobre heràldica catalana avui encara no han estat superats.

3. I també ho farà des de la vessant arquitectònica, creant un nou art nacional: el modernisme, un art nou, jove, rupturista, liberal, diferent i cosmopolita, un art total wagnerià. El gesamtkunstwerk que emprava Wagner quan es referia a un nou tipus d’obra musical, encaixa perfectament amb el pensament arquitectònic de Lluís Domènech i Montaner on projecta una arquitectura interdisciplinària on cada part complementa una altra i que, plegades, formen part d’un tot. D’aquesta manera, l’arquitectura de Lluís Domènech i Montaner, que es basa en l’equilibri entre estructura i disseny, és única, racional i funcional.

El curs Lluís Domènech i Montaner, art total pretén donar a conèixer la vida i obra del pare del modernisme català i, al mateix temps, entendre la singularitat del personatge. Un viatge apassionant a la recerca del substrat personal de Domènech i Montaner que ens permetrà gaudir del modernisme català.

PROGRAMA

SESSIÓ 1: (2 hores) Introducció:
Introducció a l’assignatura. Domènech, estudis i família. Els primers treballs de Domènech en el camp editorial, en la recerca històrica i l’artística. L’aportació de Lluís Domènech i Montaner en el moviment nacionalista català.

SESSIÓ 2: (2 hores) Influències arquitectòniques: Claus per entendre la seva arquitectura:
L’esclat del modernisme domenequià. Influències de l’arquitectura hispànica i europea. Anàlisi de l’arquitectura de Domènech i Montaner.

SESSIÓ 3: (2 hores) Les grans obres modernistes de Domènech a Barcelona:
Editorial Montaner i Simon, l’Hotel Internacional, Castell dels Tres Dragons, Palau Montaner, Casa Thomas, Fonda Espanya, Casa Lamadrid, Casa Lleó Morera i Casa Fuster.

SESSIÓ 4: (3 hores) Sortida Modernisme Burgès de Domènech i Montaner*.

SESSIÓ 5: (2 hores) Lluís Domènech i Montaner, Patrimoni de la Humanitat:
Analitzem el Palau de la Música.

SESSIÓ 6: (3 hores) Lluís Domènech i Montaner, Patrimoni de la Humanitat*:
Fem la classe de l’Hospital de Santa Creu i Sant Pau des del Recinte Modernista Sant Pau.

SESSIÓ 7: (2 hores) L’arquitectura familiar de Lluís Domènech i Montaner a Canet de Mar:
Analitzem les obres més importants a Canet de Mar: Ateneu de Canet, Casa Roura, Castell de Santa Florentina, Fàbrica Jover, Serra i Cia, el taller de Can Rocosa, la Casa Domènech i els diferents panteons del cementiri.

SESSIÓ 8: (2 hores) Sortida domenequiana a Canet de Mar*.

SESSIÓ 9: (2 hores) L’empremta de Lluís Domènech al nord d’Espanya:
Comillas (Cantàbria): Seminari Pontifici, Fuente de los Tres Caños, Reforma del cementiri de San Cristóbal, Panteó de la família Piélago, Làpida de la cripta de la Capella Panteó dels Marquesos i el Monumento al Marqués de Comillas. Santander (Cantàbria): Monte de Piedad Alfonso XIII y Caja de Ahorros de Santander. Mieres (Astúries): Els treballs decoratius de Bustiello.

SESSIÓ 10: (2 hores) L’arquitectura burgesa de la ciutat de Reus:
Institut Pere Mata, projecte Círcol de Reus i Teatre Circ, Casa Navàs, Capella Margenat, Casa Gasull, Magatzem Llopis i Casa Llopis Borràs.

SESSIÓ 11: (8 hores) Sortida facultativa a Reus*.
Visitem la Casa Navàs, la Casa Gasull, la Casa Rull, el cementiri de Reus i l’Institut Pere Mata.

* el cost de transport i entrades de les sortides no està inclòs amb la matrícula.

Bibliografía

AAVV. (2006). La Casa Navàs de Lluís Domènech i Montaner. Reus: Pragma
AAVV (2004). L’Institut Pere Mata de Reus, de Lluís Domènech i Montaner. Reus: Pragma.
Alcalde, S. (2014): «La Capella-Panteó de la família Margenat de Reus. Una obra funerària de Lluís Domènech i Montaner». Domenechiana, núm. 4, p. 165-174.
Alcalde, S; Carbonell, M; Martí, G; Mas, X; Sàiz, C. (2016): Lluís Domènech i Montaner (1849-1923. Obra arquitectònica raonada. Volum. 1 Canet de Mar: Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner.
Alcalde, S; Carbonell, M; Martí, G; Mas, X; Sàiz, C. (2015): Lluís Domènech i Montaner (1849-1923. Obra arquitectònica raonada. Volum. 2 Canet de Mar: Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner.
Figueras, L. (2007). Lluís Domènech i Montaner. Barcelona: Santa & Cole, 2007.
García-Martín, M. (1987). Benvolgut Palau de la Música Catalana. Barcelona: Catalana de Gas.
García-Martín, M. (1988). La Casa Lleó Morera. Catalana de Gas. Barcelona.
Poca Gaya, Josep (1996). Institut Pere Mata. Cent anys d’història (1896-1996). Reus: Institut Pere Mata.
Sama García, A. (2013): «El cementerio marino. Arquitectura funeraria de Lluís Doménech i Montaner en Comillas». Domenechiana, núm. 1, p. 90-132.
Sàiz i Xiqués, C. (2008). Lluís Domènech i Montaner (1848-1923).El llegat arquitectònic, polític i cultural a Canet de Mar. Canet de Mar: Edicions Els 2 Pins.
Sàiz i Xiqués, C. (2009). “L’antiga farmàcia Duran i España de Barcelona: una obra desconeguda de Lluís Domènech i Montaner.” El Sot de l’Aubó, núm. 29, p. 13-18.
Sàiz i Xiqués, C. (2010): «Una obra pionera del modernisme català: L’Ateneu de Canet de Mar.» El Sot de l’Aubó, núm. 33, p. 3-10.
Sàiz i Xiqués, C. (2011). «La casa Domènech de Canet de Mar (1918-1919). La darrera obra modernista de Lluís Domènech i Montaner.» El Sot de l’Aubó, núm. 35, p. 12-20.
Sàiz i Xiqués, C. (2011): «L’arquitectura funerària de Lluís Domènech i Montaner. El llegat modernista dels cementiris de Canet de Mar, Comillas, Barcelona i Reus.» El Sot de l’Aubó, núm. 38, p. 19-23.
Sàiz i Xiqués, C. (2013): Epistolari Lluís Domènech i Montaner (1878-1903). Canet de Mar, Edicions Els 2 Pins.
Sàiz i Xiqués, C. (2014) «Casa Roura» p. 26-29. A: Bancells, C. (Dir.): Joies del modernisme privat. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
Sàiz i Xiqués, C. (2015): «La Casa Roura de Canet de Mar i els tallers de producció artesanal del Castell dels Tres Dragons. El primer modernisme de Lluís Domènech i Montaner». Domenechiana, núm. 6, p. 9-53.
Serraclara i Pla, M. T. (2011). Hotel España Ramblas. Barcelona, Condes Hotels.

Dia i hores:

Dilluns: de 10:30 a 12:30 hores

30 hores lectives

Calendari:

setembre: 16 i 30
octubre: 7, 14, 21 i 28
novembre: 4, 11, 18 i 25
desembre: 2

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Ponent:

Carles Sáiz i Xiqués: Professor tutor de la UNED Sènior

Inscripcions:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

 

L’òpera i altres històries

L’òpera i altres històries

Una aproximació als grans temes de l’univers operístic a través de les seves obres mestres. El drama i la música, l’acció i les emocions, els cantants i la veu, compositors i llibretistes, estils, períodes històrics… tot a la recerca d’aquell no-sé-què d’afegit que ens dóna l’opera, que fa que sigui una mica més que la suma de les arts que la integren.

El curs es planteja de manera molt pràctica, amb l’objectiu de fer de l’òpera una experiència viscuda. Cada sessió va dedicada a una gran òpera, a partir de la qual treballem i coneixem els diferents continguts propis de cada estil, compositor i època.
Les obres les triem per la seva representativitat, fixant-nos especialment en el repertori
programat durant la temporada 24-25 a casa nostra. Així, dedicarem sessions senceres,
entre altres, a la Forza del Destino, Traviata, Madama Butterfly, Lohengrin, La Sonnambula, Giulio Cesare i Rusalka, programades al Liceu de Barcelona, i també a la Bohème i Tosca, programades al cicle Òpera a Catalunya. Completarem el programa amb obres significatives dels estils i períodes que no haguem treballat amb les obres citades.

PROGRAMA

1. Presentació: què és una òpera?
2. L’òpera seria: Giulio Cesare de GF Haendel
3. L’univers mozartià (I): Don Giovanni
4. L’univers mozartià (II): La flauta màgica
5. Beethoven en va fer una: Fidelio
6. L’òpera buffa: El barber de Sevilla, de G. Rossini
7. El Bel Canto romàntic (I): Lucia de Lammermoor, de G. Donizetti
8. El Bel Canto romàntic (II): La Sonnambula, de V. Bellini
9. L’òpera romàntica: Lohengrin, de R. Wagner
10. El drama Musical: La Walkíria, de R. Wagner
11. Viva VERDI! (I) La Traviata
12. Viva VERDI! (II) La forza del destino
13. L’òpera francesa (I) Carmen, de C. Bizet
14. L’òpera francesa (II) Manon Lescaut, de J. Massenet
15. Marató Puccini (I) La Bohème
16. Marató Puccini (II) Tosca
17. Marató Puccini (III) Madama Butterfly
18. Univers Strauss (I): Elektra
19. Univers Strauss (II): El cavaller de la rosa
20. El cas Xostakóvitx: Lady Macbeth de Minsk

A partir d’aquest repertori proposat, entre totes i tots concretarem i endreçarem el repertori del curs, el repartirem entre les quinze sessions de dues hores cadascuna, afegint si s’escau altres obres proposades a classe.

Bibliografía

Es presentarà la bibliografia durant el curs en els moments que es cregui convenient.

Dia i hores:

Dimarts: de 11:30 a 13:30 hores

30 hores lectives

Calendari:

setembre: 17
octubre: 1, 8, 15, 22 i 29
novembre: 5, 12, 19 i 26
desembre: 3, 10 i 17
gener: 14 i 28

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Ponent:

Francesc Conesa Prior: Professor tutor de la UNED Sènior

Inscripcions:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

 

MirArt de l’antiguitat: d’Egipte a Roma

MirArt de l’antiguitat: d’Egipte a Roma

L’objectiu d’aquest curs és oferir una visió de la història de l’art de l’Edat Antiga, centrant-nos en l’anàlisi de les realitzacions artístiques de les principals civilitzacions del moment:  l’antic Egipte, Pròxim Orient (Mesopotàmia, assiris, hitites, fenicis, palestins i Pèrsia), Grècia i Roma clàssiques.

No es tracta de desenvolupar una història de l’art exhaustiva, sinó de fer un recorregut visual per les obres d’art més importants de les diferents cultures, establint quines són les característiques generals de les seves produccions artístiques com a mitjà per a comprendre el moment històric al qual pertanyen.

Geogràficament, centrarem el nostre estudi en les civilitzacions mediterrànies i del Pròxim Orient, tot i que farem una petita incursió per Àsia, concretament a la Xina, amb una sessió dedicada als guerrers de Xi’an i una breu sessió dedicada a l’Amèrica precolombina.

La seva delimitació cronològica va des del començament de la història (aproximadament el mil·lenni IV aC al Pròxim Orient i Egipte) fins a la caiguda de l’Imperi romà (segle V).

Les primeres civilitzacions estan definides per l’aparició de l’escriptura i el poder polític i religiós. És un període apassionant que permet conèixer l’origen de tot l’art de les cultures posteriors.

PROGRAMA

Tema 1. Presentació del programa. Contextualització cronològica, justificació, objectius i algunes qüestions generals. Amèrica precolombina.
Tema 2. Art Egipci. Aspectes generals. Arquitectura.
Tema 3. Art Egipci. Tipologies arquitectòniques.
Tema 4. Art Egipci. Escultura i principals obres.
Tema 5. Art de Pròxim Orient. Aspectes generals. Mesopotàmia.
Tema 6. Art de Pròxim Orient. Assiris, Hitites, Fenicis, Palestins. Pèrsia.
Tema 7. Art de Pròxim Orient. Pèrsia i principals obres.
Tema 8. Art prehel·lènic: Creta i Micenes.
Tema 9. Art grec, arquitectura.
Tema 10. Art grec, arts plàstiques.
Tema 11. Art etrusc. Art romà. Aspectes generals.
Tema 12. Art romà. Arquitectura.
Tema 13. Art romà. Arquitectura i arts plàstiques.
Tema 14. Art romà. Arts plàstiques i art paleocristià.
Tema 15. Els guerrers de Xi’an (Xina).

Bibliografia

Diccionaris
BORRÁS, G.M., y FATAS, G. Diccionario de términos de Arte y elementos de arqueología, heráldica y numismática. Madrid, Alianza, 1988.

Diccionario visual de términos arquitectónicos. Madrid, Cátedra, 2008.

Manuals
STEVENSON SMITH, W. Arte y Arquitectura del Antiguo Egipto. Madrid. Cátedra, 2000.

FRANKFORT, H. Arte y arquitectura del Oriente Antiguo.Madrid, Cátedra, 2008. (1ª ed.Londres, 1954).

ROBERTSON, M. El arte griego. Madrid, Alianza, 1985.

BIANCHI BANDINELLI, R.i TORELLI, M. El arte de la antigüedad clásica. Etruria-Roma. Madrid, Akal, 2000.

Dia i hores:

Dijous de 11:30 a 13:30 hores

30 hores lectives

Calendari:

setembre: 19 i 26
octubre: 3, 10, 17, 24 i 31
novembre: 7, 14, 21 i 28
desembre: 5, 12 i 19
gener: 16

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Ponent:

Anabel López Gómez: Professora tutora de la UNED Sènior

Inscripcions:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

 

Más Madera. Formes i riures de la comèdia americana.

Más Madera. Formes i riures de la comèdia americana.

Lluny de ser un bloc homogeni, la comèdia americana es caracteritza per una eloqüent i variada exposició de registres que se succeeixen, solapen, evolucionen i transformen.

Entre 1910 i 1920 es desenvolupa l’edat d’or de l’anomenat burlesc o slapstick, amb el seu assenyat repertori de caigudes, persecucions i interminables batalles de pastissos. Les fonts estan clares, el music-hall, el vodevil, el circ, espectacles populars als quals el nounat cinematògraf acudeix a la recerca d’inspiració. La rialla als escenaris troba perfecte acomodament a la pantalla de cinema. L ‘slapstick, celebració del còmic per excel·lència, té la seva base expressiva tant en el gag en si com en la singularitat del comediant que el pateix o executa. Els pioners Mack Sennett, Mabel Norman o Fatty Arbuckle posen els fonaments del gènere i Charles Chaplin, Buster Keaton, Harold Lloyd, Laurel i Hardy el condueixen fins a la seva màxima expressió. (més…)