Select Page
Viatge artístic a la Itàlia del Renaixement i el Barroc

Viatge artístic a la Itàlia del Renaixement i el Barroc

“Viatge a la Itàlia del Renaixement i el Barroc” serà una assignatura d’aproximació a un període concret de la Història de l’Art, el que fa de pont entre el món medieval i el segle XIX.

L’art del Renaixement i el Barroc té a Itàlia el seu focus principal d’irradiació. Ens aproximarem a totes les manifestacions artístiques que es van produir entre els segles XV i XVII i ho farem a través dels artistes principals i les grans obres mestres, sense deixar de banda el discurs de gènere incorporant també a les dones artistes que van treballar en Itàlia durant aquest període.

Coneixerem els creadors i els seus llenguatges, els promotors de les principals obres; analitzarem el fet artístic i ho farem contextualitzant-lo en la societat que el produeix. Serà un viatge que ens permeti organitzar-nos el nostre propi viatge real i ideal. No són necessaris coneixements previs ni específics i està dirigida a totes aquelles persones interessades en conèixer un dels moments artístics més apassionants de la història de l’art.

PROGRAMA

1. Introducció al Renaixement. Concepte i revisió historiogràfica. El nou esperit renaixentista. L’Humanisme.
2. La figura de l’arquitecte modern: Brunelleschi i Alberti.
3. L’escultura renaixentista. Els antecedents (Pisano) i els artífexs del canvi (Ghiberti, Nanni di Banco, Donatello, Lucca della Robia, Andrea del Verrocchio, Properzia de’Rossi…).
4. Pintura italiana del primer Renaixement: Masaccio, Fra Angelico, Piero de la Francesca, Fra Filippo Lippi i Botticelli.
5. Pintura renaixentista a la Itàlia septentrional: Andrea Mantegna, Cosimo Tura i Giovanni Bellini.
6. Pintura del segle XVI: Leonardo, Rafael, Plautilla Nelli, L’escola veneciana: Correggio, Giorgione, Tiziano, Tintoretto, Veronese.
7. Michelangelo Buonarroti.
8. Arquitectura del segle XVI: Bramante, Palladio.
9. Giorgio Vasari.
10. Introducció al Barroc. Roma o el bressol del Barroc. Urbanisme.
11. Arquitectura barroca: Maderno, Longhena, Pietro da Cortona, Bernini, Borromini i Guarnino Guarini.
12. Escultura barroca: Bernini.
13. Pintura barroca: Caravaggio i Artermisia Gentileschi.
14. Pintura barroca II: Guido Reni, Domenicino, Guercino i Pietro da Cortona.

Bibliografia

La bibliografia compartida en aquesta guia és bàsica per tenir una visió general dels continguts de l’assignatura. En cada bloc, al llarg del curs, es facilitarà bibliografia específica dels temes tractats.
ANTAL, F., El mundo florentino y su ambiente social, Alianza, Madrid, 1989 (1947).
ARGAN, G. C., Renacimiento y Barroco, 2 vols., Akal, Madrid, 1987 (1976).
BAXANDALL, M., Pintura y vida cotidiana en el Renacimiento. Arte y experiencia en el Quattrocento, Gustavo Gili, Barcelona, 1978 (1972).
BENEVOLO, L., Historia de la arquitectura del Renacimiento, 2 vols., Gili, Barcelona, 1981.
BLUNT, A., Teoria de las Artes en Italia, Cátedra, Madrid, 1987 (1940).
BROTTON, J., El bazar del Renacimiento, Paidós, Barcelona, 2003.
BURKE, P., El Renacimiento italiano. Cultura y sociedad en Italia, Alianza, Madrid, 1993 (1986).
CHASTEL, A., El arte italiano, Akal, Madrid, 1988 (1957).
CHASTEL, A., El Arte del Renacimiento 1450-1500, Akal, Madrid, 2005.
DE FUSCO, R., El Quatrocento en Italia, Istmo, Madrid, 1999 (1984)
HARTT, F., History of Italian Renaissance Art: Painting, Sculpture, Architecture, Abrams, Nueva York, 1987.
HASKELL, F., Patrones y pintores: arte y sociedad en la Italia barroca, Cátedra, Madrid, 1984 (1980).
HOLLINGSWORTH, M., El patronazgo artístico en la Italia del Renacimiento. De 1400 a principios del siglo XVI, Akal, Madrid, 2002 (1994).
JESTAZ, B., Historia del Arte del Renacimiento, Akal, Madrid, 1991 (1984).
KRISTELLER, P. O., El pensamiento renacentista y las artes, Taurus, Madrid, 1986 (1965).
MURRAY, L., El Alto Renacimento y el Manierismo. Italia, el norte y España, Destino, 1995 (1977).
PAOLETTI, J. i RADKE, G. M., El Arte en la Italia del Renacimiento, Akal, Madrid, 2002 (1997).
PANOFSKY, E., Renacimiento y renacimientos en el arte occidental, Alianza, Madrid, 1975 (1960).
POPE-HENNESSY, J., La escultura italiana en el Renacimiento, Nerea, Madrid, 1989 (1958).
WACKERNAGEL, M., El medio artístico en la Florencia del Renacimiento: obras, comitentes, talleres y mercado, Akal, Madrid, 1997.
WELCH, E., Art in Renaissance Italy, Oxford University Press, 2000.
WITTKOWER, R., Sobre la arquitectura en la edad del Humanismo: ensayos y escritos, Gili, Barcelona, 1979.
WÖLFFLIN, H., Renacimiento y Barroco, Paidós, Barcelona, 1991 (1888).

Dia i hores:

Dilluns de 16:00 a 18:00 hores

Hores lectives:

30 hores

Calendari:

setembre: 23, 30
octubre: 7, 14, 21, 28
novembre: 4, 11, 18, 25
desembre: 2, 16
gener: 13, 20, 27

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Sant Boi de Llobregat
Equipament municipal L’Olivera
Pl. Montserrat Roig, 1 1a planta
08830 Sant Boi de Llobregat

Ponent:

Vanessa Martín Nicolás: Professora tutora de la UNED Sènior

Inscripcions:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Sant Boi de Llobregat
Equipament municipal L’Olivera
Pl. Montserrat Roig, 1 1a planta
08830 Sant Boi de Llobregat
Tel. 93 654 53 33
info@santboi.uned.es

 

Descobreix el món de la fotografia amb el mòbil

Descobreix el món de la fotografia amb el mòbil

La invenció de la fotografia va ser part de la revolució industrial del segle XIX posant el retrato a l’abast de la burgesia. L’arribada de la fotografia mòbil ha suposat la democratització del 8è art. Tothom pot documentar un lloc, un event o expressar-se a través de les imatges que poden crear-se en un sol click.

L’avenç tecnològic de la fotografia mòbil ha professionalitzat aquesta eina i ja és comú el seu ús entre fotoperiodistes i videògrafs. Però per fer un ús professional de les càmeres d’aquests dispositius és necessari conèixer el seu ús en la pràctica així com entendre els paràmetres fotogràfics i poder utilitzar les càmeres dels mòbils en mode pro o manual.

Aquest és l’objectiu del curs, entendre l’ús de les càmeres dels mòbils així com els paràmetres fotogràfics de manera pràctica en cada sessió i crear un projecte de fotografia participativa de tipus documental o artístic.

PROGRAMA

1. La fotografia, des de la seva invenció a la fotografia mòbil. Format, tipus d’ arxius i sistemes operatius.
2. Fotografia mòbil mode automàtic: òptica, sensors i intel·ligència artificial.
Funcionament bàsic del mòbil en mode automàtic.
3. Edició fotogràfica.
4. La llum, factor determinant de la fotografia. Temperatura de color.
5. Funcionament de la càmera del mòbil en mode manual. Velocitat d’obturació.
6. Pràctica lightpainting.
7. Funcionament de la càmera del mòbil en mode manual. ISO i compensació de l’exposició.
8. Composició i estètica. Regles fotogràfiques.
9. El color i la seva psicologia.
10. Tipus i estils fotogràfics.
11. Visita a una exposició fotogràfica.
12. Pràctica fotogràfica en interior.
13. Pràctica fotogràfica en exterior.
14. Elecció i anàlisi fotogràfic de les pràctiques
15. Dubtes, debat i tancament del curs.

Bibliografia

Burkholder, Dan. Fotografía artística con el iPhone. Madrid : Tutor, DL 2012
Campany, David. Arte y fotografía. Londres, [etc.] : Phaidon, 2006
Darlow, Andrew. 50 técnicas para dominar la fotografía digital. Madrid : Anaya Multimedia, 2018.
Drew, Helen. Fundamentos de la fotografía : introducción a los principios de la fotografía contemporánea. Barcelona : Blume, 2006.
Easterby, John. 150 proyectos de fotografía : técnicas esenciales, ejercicios y proyectos.
Barcelona : Blume, 2010.
Fier, Blue. La Composición en la fotografía. Madrid : Anaya Multimedia, cop. 2010.
George Eastman House. Historia de la fotografía : de 1839 a la actualidad. Köln : Taschen, 2010.
Lewis, Emma. …Ismos para entender la fotografía. Madrid : Turner, cop. 2017
Marzal Felici, José Javier. Cómo se lee una fotografía : interpretaciones de la mirada. Madrid : Cátedra, 2007
Rivas, Rodrigo. La Fotografía móvil. Madrid : Anaya Multimedia, cop. 2015.
Rivas, Rodrigo. Fotografía con móviles : visión y ténica fotográfica. Madrid : Anaya Multimedia, [2020]
Short, Maria. Contexto y narración en fotografía. Barcelona : Gustavo Gili, cop. 2013.
Williams, Val. Cuando la fotografía es un arte : 80 obras maestras y los secretos de su éxito. Barcelona : Lunwerg, cop. 2012.

Dia i hores:

Dimarts de 16:00 a 18:00 hores

Hores lectives:

30 hores

Calendari:

setembre: 24
octubre: 1, 8, 15, 22, 29
novembre: 5, 12, 19, 26
desembre: 3,10,17
gener: 14, 21

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Sant Boi de Llobregat
Equipament municipal L’Olivera
Pl. Montserrat Roig, 1 1a planta
08830 Sant Boi de Llobregat

Ponent:

Eli Pedrosa Tapias: Professora tutora de la UNED Sènior

Inscripcions:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Sant Boi de Llobregat
Equipament municipal L’Olivera
Pl. Montserrat Roig, 1 1a planta
08830 Sant Boi de Llobregat
Tel. 93 654 53 33
info@santboi.uned.es

 

Revoltes i revolucions entre l’Europa moderna i contemporània

Revoltes i revolucions entre l’Europa moderna i contemporània

El final de l’Europa moderna i el pas al món contemporani fou un moment de gran inestabilitat, i el naixement dels estats com els coneixem avui dia. Des de l’estat modern que s’havia originat arrel els aglutinaments al voltant de les grans monarquies fins el pas al segle XIX, les revoltes i revolucions foren una constant.

En aquest curs es planteja un recorregut per les revolucions que van donar pas al món contemporani: des de la que va originar la França de Lluís XIV (qui s’acostuma a marcar com a prototipus d’absolutisme), passant per les revoltes jaumites, la Revolució Americana, la Revolució Francesa, els processos emancipadors de les colònies de l’Amèrica espanyola i les revolucions liberals (1820, 1830 i 1848).

PROGRAMA
  1. Les Frondes (1648-1653)
  2. La Revolució Gloriosa (1688)
  3. Les revoltes jacobites (1688-1746)
  4. La Revolució Americana (1776)
  5. La Revolució Francesa (1789)
  6. Les guerres d’independència hispanoamericanes (1809-1829)
  7. Les revolucions liberals (1820, 1830, 1848)
Bibliografia

AA.VV. Historia Moderna. Tres Cantos: Akal.
Arendt, Hannah. Sobre la revolución. Barcelona: Alianza.
Lynch, John. Las revoluciones hispanoamericanes (1808-1826)
Pincus, Steve. 1688. La primera revolución moderna. Madrid: Acantilado.
Recio Morales, Óscar. Las revoluciones inglesas del siglo XVII y la transformación de las islas británicas. Madrid: Síntesis.
Schama, Simon. Ciudadanos. Una crónica de la Revolución Francesa. Madrid: Debate.

Dia i hores:

Dijous de 16:00 a 18:00 hores

Hores lectives:

30 hores

Calendari:

setembre: 26
octubre: 3, 10, 17, 24, 31
novembre: 7, 14, 21, 28
desembre: 5, 12, 19
gener: 9, 16

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Sant Boi de Llobregat
Equipament municipal L’Olivera
Pl. Montserrat Roig, 1 1a planta
08830 Sant Boi de Llobregat

Ponent:

Víctor J. Jurado Riba: Professor tutor de la UNED Sènior

Inscripcions:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Sant Boi de Llobregat
Equipament municipal L’Olivera
Pl. Montserrat Roig, 1 1a planta
08830 Sant Boi de Llobregat
Tel. 93 654 53 33
info@santboi.uned.es

 

Art i religió a l’antic Egipte (I).

Art i religió a l’antic Egipte (I).

Aquest curs es presenta com una activitat transversal en la qual farem un recorregut per alguns dels principals monuments de l’antic Egipte des d’una perspectiva pluridisciplinar: d’una banda, ens centrarem en el vessant artístic, de l’altra, intentarem comprendre aquestes obres d’art tenint en compte les creences religioses dels antics egipcis.

Partim de la idea de la comprensió i del gaudi del patrimoni històric i artístic analitzant les fonts disponibles, siguin primàries o secundàries. La conservació extraordinària del patrimoni arquitectònic, arqueològic i documental egipci permet posar en relació les obres amb les mentalitats. La característica principal de les dades conservades fa que el món religiós i el funerari prevalgui per sobre de la documentació del món civil, de la mateixa manera que les obres referides al faraó i a les elits predominen per sobre dels objectes d’art relatius a la vida quotidiana del poble.

Emmarcarem les obres en el moment històric en què es van crear, en aquest cas des de la Prehistòria, el Predinàstic, l’Època Tinita, el Regne Antic, el Regne Mitjà i la dinastia XVIII, fent especial èmfasi en la mirada femenina, per tal d’incorporar la perspectiva de gènere i conèixer algunes de les dones que van deixar empremta a la cultura egípcia.

Part de la informació documental i gràfica es basa en l’experiència directa de treball arqueològic al jaciment d’Oxirrinc (Egipte).

PROGRAMA

Les lliçons que inclou el curs són 15, cada lliçó es desenvoluparà en dues hores, per tal de completar les 30 hores lectives.

  1. Conceptes bàsics d’art i religió: en què creien els egipcis i com ho representaven?
  2. L’origen del món: les cosmogonies.
  3. Les primeres divinitats: art i religió al període Predinàstic.
  4. El panteó egipci i la representació escultòrica.
  5. Osiris i Set: Caïm i Abel a l’egípcia.
  6. Els temples i la geografia divina.
  7. Les piràmides, símbol solar i funerari (I).
  8. Les piràmides, símbol solar i funerari (II).
  9. La momificació: perdurar per a l’eternitat.
  10. La preparació per al Més Enllà: l’aixovar de Hetepheres.
  11. Literatura egípcia: ficció o mitologia?
  12. Les festivitats de Karnak i Luxor: la Bella Festa de la Vall i el festival d’Opet.
  13. Els llibres funeraris de les tombes de la Vall dels Reis.
  14. Akhenaton: el primer monoteisme de la història?
Bibliografia

ASSMANN, J., Egipto. Historia de un sentido. Madrid: Abada Editores, 2005.
AUFDERHEIDE, A.C., The scientific study of mummies. Cambridge University Press, 2003.
BARD, K., Introducción a la arqueología del antiguo Egipto, ed. Almuzara, 2023.
CASTEL, E. Diccionario de mitología egipcia. Madrid: Aldebarán Ediciones S.L., 1995.
CASTEL, E. Signos y símbolos de lo sagrado. Madrid: Aldebarán Ediciones S.L., 1999.
DD. AA., Los tesoros del Museo Egipcio. Barcelona: Ed. Folio, 2000.
ESTRADA, F., Entender y amar el arte egipcio. Tiempo de Historia, Barcelona: Ed. Crítica, 2012.
HORNUNG, E., El uno y los múltiples. Concepciones egipcias de la divinidad. Madrid: Ed. Trotta,1999.
IKRAM, S., Muerte y enterramiento en el antiguo Egipto, Ed. Nun. 2022.
KEMP, B. J., El Antiguo Egipto anatomía de una civilización. Barcelona: Ed. Crítica, 1992.
LÓPEZ, J. Cuentos y fábulas del antiguo Egipto. Madrid: Trotta, publicaciones de la Universidad de Barcelona (Pliegos de Oriente, 9), 2005.
NAUNTON, C. Cuaderno de notas de los egiptólogos. Barcelona: Blume, 2020.
PARRA, J.M. La historia empieza en Egipto. Eso ya existía en tiempos de los faraones. Barcelona: Ed. Crítica, 2011.
PARSONS, P. La ciudad del pez elefante: la vida de los griegos en el antiguo Egipto. Barcelona: Debate, 2009.
QUIRKE, S. La religión del antiguo Egipto. Madrid: Ed. Oberon, 2003.
REDFORD, D.B., Hablan los dioses. Diccionario de la religión egipcia. Barcelona: Ed. Crítica, 2003.
ROBBINS, G. Las mujeres en el antiguo Egipto. Madrid: Akal, 1996.
TEFNIN, R. “Élements pour une sémiologie de l’image égyptienne”. CdÉ 66 (1991): 60-88.
WILKINSON, R. H., Los Templos del Antiguo Egipto. Barcelona: Destino, 2002.
WILKINSON, R.H., Como leer el arte egipcio. Barcelona: Ed. Crítica, 2004.

Dia i hores:

Dijous de 18:00 a 20:00 hores

Hores lectives:

30 hores

Calendari:

setembre: 26
octubre: 3, 10, 17, 24, 31
novembre: 7, 14, 21, 28
desembre: 5, 12, 19
gener: 9, 16

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Sant Boi de Llobregat
Equipament municipal L’Olivera
Pl. Montserrat Roig, 1 1a planta
08830 Sant Boi de Llobregat

Ponents:

Núria Castellano i Solé, Isabel García Trócoli : Professores tutores de la UNED Sènior

Inscripcions:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Sant Boi de Llobregat
Equipament municipal L’Olivera
Pl. Montserrat Roig, 1 1a planta
08830 Sant Boi de Llobregat
Tel. 93 654 53 33
info@santboi.uned.es

 

Joc, absurd, ironia i humor a les obres literàries

Joc, absurd, ironia i humor a les obres literàries

Aquest curs conjuga el plaer estimulant de la bona literatura amb el del joc, l’humor, la ironia i l’absurd. A partir d’obres literàries de totes les èpoques i geografies en què els autors i les autores han jugat i ironitzat de múltiples formes i per diferents motius, llegirem i comentarem alguns fragments, ens sorprendrem, riurem i, sobretot, aprendrem. El títol, l’autoria, el llenguatge, la sonoritat, el rerefons social o polític…, tots els elements d’una obra poden ser peces d’un joc a les mans d’autors o autores juganers. En aquest curs veurem alguns exemples inspiradors.

PROGRAMA

1. El joc de l’autoria: jugant a fet i amagar. Anònims, apòcrifs, heterònims, pseudònims… la nòmina d’autores i autors desconeguts, falsos o camuflats sota un altre nom és extensa. I variades les raons que han tingut els veritables autors i autores per a fer-ho. Repassarem alguns exemples.

2. Ironia fina (i no tan fina). Burlar la censura i denunciar certes realitats socials i polítiques sovint s’ha servit de la ironia com a forma d’expressió.

3. Alguns autors i autores especialment juganers: Joan Brossa, Gloria Fuertes, Julio Cortázar, Lewis Carroll, etc.

4. L’humor negre a la literatura: Clarice Lispector, Horacio Quiroga, L.F. Céline, Juan Rulfo, etc.

5. Els infinits jocs del llenguatge: llenguatges inventats, neologismes, jitanjáfora…

6. La poesia… és seriosa? Veurem com els múltiples jocs de què se serveix la poesia fan que sigui un dels gèneres més lúdics. La poesia de Maria-Mercè Marçal n’és un bon exemple.

7. L’art engendra art: la literatura juga amb altres disciplines artístiques (pintura, música, fotografia, cinema…).

8. L’absurd a la literatura: Franz Kafka, el teatre de l’absurd, Albert Camus i la filosofia de l’absurd.

9. El Tirant lo Blanc, la Celestina, el Lazarillo de Tormes, el Quixot… també fan riure.

10. Les avantguardes, les corrents literàries experimentals i la post-literatura.

Bibliografia

La bibliografia essencial, encara que no exhaustiva, és la següent:

Borges, J. L. (2004). Ficciones. Destino.
Brossa, J. (2001). A partir del silenci, Galàxia Gutenberg.
Camus, A. (2022). L’estrany. Proa
Carroll, L. (1998). Alicia en el País de las Maravillas. Alianza.
Céline, L. F. (2007). Viatge al fons de la nit. Proa.
Cervantes, M. (2004). Don Quijote de la Mancha. Real Academia Española
Cortázar, J. (2013). Rayuela. Alfaguara.
Fuertes, G. (2017). Geografía humana y otros poemas. Nórdica Libros
Ionesco, E. (2003). La cantante calva. Losada.
Kafka, F. (2016). El procés. Proa.
Lazarillo de Tormes (2011). Círculo de Lectores, Galaxia Gutenberg.
Lispector, C. (2020). Restes de carnaval: antologia de contes. Comanegra.
Marçal, M. M. (2017). Llengua abolida. Edicions 62.
Martorell, J. (2021). Tirant lo Blanc. Editorial Barcino.
Quiroga, H. (2004). Cuentos de amor, de locura y de muerte. Menoscuarto.
Rojas, F. (2016). La Celestina. Círculo de Lectores, Editorial Espasa Calpe.
Rulfo, J. (2001). El llano en llamas. Cátedra.

Dia i hores:

Dimecres de 18:00 a 20:00 hores

Hores lectives:

30 hores

Calendari:

setembre: 25
octubre: 2, 9, 16, 23, 30
novembre: 6,13, 20, 27
desembre: 4, 11, 18
gener: 8, 15

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Sant Boi de Llobregat
Equipament municipal L’Olivera
Pl. Montserrat Roig, 1 1a planta
08830 Sant Boi de Llobregat

Ponent:

Elena Aguilar Cabeza : Professora tutora de la UNED Sènior

Inscripcions:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Sant Boi de Llobregat
Equipament municipal L’Olivera
Pl. Montserrat Roig, 1 1a planta
08830 Sant Boi de Llobregat
Tel. 93 654 53 33
info@santboi.uned.es