Select Page
Teories de justícia per repensar el sistema. Una introducció a la filosofia política.

Teories de justícia per repensar el sistema. Una introducció a la filosofia política.

Aquest curs és una introducció a la filosofia moral i política. Explora les teories clàssiques i contemporànies de la justícia i aplica aquestes teories a controvèrsies legals i polítiques actuals. Els temes inclouen la distribució de la renda, el paper dels mercats, debats sobre drets (drets humans i drets de propietat), arguments a favor i en contra de la igualtat, perspectives sobre la llibertat, dilemes de lleialtat en la vida pública i privada, etc. El curs convida els estudiants a sotmetre els seus propis punts de vista sobre aquestes controvèrsies a un examen crític. S’estudien les teories de filòsofs com Aristòtil, John Locke, Immanuel Kant, John Stuart Mill, Simone Weil, Judit Thomson, Hannah Arendt i John Rawls, entre d’altres. També es llegeixen alguns casos judicials contemporanis i articles sobre qüestions polítiques que plantegen aspectes filosòfics.

PROGRAMA

El programa es divideix en 15 sessions que tractaran les següents qüestions:

Sessió 1: Fer allò correcte
A. Introducció a dilemes morals i ètics amb Philippa Foot i Judith Thomson.
B. Enfocaments ètics: conseqüencialisme i ètica categòrica.
C. Filosofia moral i política com a eina de qüestionament.
D. Riscos personals i polítics de la filosofia.

Sessió 2: Utilitarisme – Jeremy Bentham i J.S. Mill
A. Cas pràctic sobre l’utilitarisme de Jeremy Bentham.
B. Principi de maximitzar la felicitat col·lectiva.
C. Objeccions a la versió de Bentham.
D. Introducció a John Stuart Mill i el seu enfocament en la justícia i drets individuals.

Sessió 3: Llibertarisme – Filosofia del lliure mercat
A. Introducció al llibertarisme.
B. Argument llibertari contra la redistribució de la riquesa.
C. Objeccions al llibertarisme: igualtat d’oportunitats i responsabilitat social.
D. Debat i crítiques sobre el llibertarisme.

Sessió 4: John Locke – Drets de propietat
A. Perspectiva de Locke sobre la llibertat i la propietat.
B. Drets naturals i inalienables.
C. Paper del govern en el respecte a la vida i la propietat.
D. Desafiaments en definir les accions governamentals permeses i prohibides.

Sessió 5: Mercats i moral – Servei militar i maternitat subrogada
A. Aplicació de la filosofia de Locke a decisions sobre el servei militar.
B. Ètica de la reproducció i procreació en el mercat.
C. Debat sobre l’ètica del servei militar i la maternitat subrogada.

Sessió 6: Immanuel Kant – Què és la llibertat?
A. Filosofia de Kant sobre el deure categòric.
B. Llibertat com a capacitat d’actuar autònomament.
C. Moralitat basada en la raó pràctica compartida.
D. Discussió de dilemes i casos pràctics des de la perspectiva kantiana.

Sessió 7: Immanuel Kant – Una lliçó sobre la mentida
A. Continuació de la teoria moral de Kant.
B. Preguntes clau sobre el deure i l’autonomia.
C. Cas ètic “l’assassí a la porta” i debat sobre la mentida.
D. Importància de la motivació i la intenció en l’ètica kantiana.

Sessió 8: La moralitat del consentiment
A. Discussió sobre l’imperatiu categòric de Kant.
B. Teoria política kantiana i el vel de la ignorància de John Rawls.
C. Contractes reals vs. hipotètics: consentiment i reciprocitat.
D. Debat sobre els límits morals dels contractes i exemples de la vida quotidiana.

Sessió 9: John Rawls – El cas de la igualtat
A. Justícia distributiva segons Rawls.
B. Contracte hipotètic darrere del vel de la ignorància.
C. Principis de justícia basats en la igualtat bàsica de llibertats.
D. Debat sobre la meritocràcia i l’arbitrarietat moral.

Sessió 10: Justícia distributiva – Qui mereix què?
A. Comparació entre llibertarisme, teoria de Rawls i altres concepcions igualitàries.
B. Importància de la justa igualtat d’oportunitats.
C. Objeccions a Rawls des del materialisme històric i el marxisme analític.
D. Debat sobre si les oportunitats han de beneficiar els menys afortunats.

Sessió 11: Ètica discursiva i democràcia – Justícia i bé comú
a. L’estret nexe entre ètica i política.
b. Arguments d’una ètica universal per a un desafiament universal.
c. Fonamentació d’una ètica comunicativa: Habermas, Apel i Cortina.
d. Objeccions a l’ètica universalista del discurs. Resposta a les objeccions.

Sessió 12: Aristòtil – Justícia i virtut
A. Perspectiva aristotèlica sobre la justícia.
B. Republicanisme contemporani i concepció clàssica de la justícia.
C. Justícia basada en mèrit moral i virtut.
D. Raonament teleològic per pensar la justícia distributiva.

Sessió 13: Aristòtil – El bon ciutadà
A. Comparació entre les concepcions de justícia d’Aristòtil, Kant i Rawls.
B. Distribució d’autoritat política segons Aristòtil.
C. Virtut moral i virtut cívica des del republicanisme contemporani.
D. Aplicació a casos contemporanis i debat sobre justícia i virtut.

Sessió 14: Justícia, comunitat i filiació – Dilemes de lleialtat
A. Resposta d’August Comte a la teoria d’Aristòtil.
B. Diferències entre les teories d’Aristòtil i Comte.
C. Crítica comunitària al liberalisme i obligacions d’afiliació.
D. Debat sobre la llibertat individual i obligacions morals.

Sessió 15: Conclusió – Justícia i bona vida
A. Preguntes fonamentals sobre la bona vida i la possibilitat de raonar sobre la justícia.
B. Equilibri reflexiu i diàleg en una societat pluralista.
C. La filosofia com a eina de reflexió constant sobre qüestions fonamentals.

Bibliografia

ANDERSON, Elisabeth. Value in Ethics and Economics. Cambridge: Harvard University Press, 1993.
APEL, Karl-Otto, Estudios éticos. Barcelona: Alfa, 1986.
ARENDT, Hannah. La condición humana. Barcelona – Buenos Aires – México, Paidós, 2002
ARISTÓTELES. Política. Madrid: Gredos, 2000.
—. Ética a Nicómaco. Madrid: Gredos, 2014.
BENTHAM, Jeremy. Principios de la moral y la legislación. Buenos Aires: Claridad. 2008.
BERLIN, Isaiah. Two Concepts of Liberty. Four Essays on Liberty. Oxford: Oxford University Press, 1969.
CALLINICOS, Alex. Igualdad. Madrid: Siglo XXI, 2003.
COHEN, Gerald. Rescuing Justice and Equality. Cambridge: Harvard University Press, 2008.
CORTINA, Adela. Razón comunicativa y responsabilidad solidaria. Salamanca: Sígueme, 1985.
—. Ética mínima. Madrid: Tecnos, 1986.
FOOT, Philippa. “Moral arguments”. Mind 67 (268), 1958, p. 502-513.
FRIEDMAN, Milton. Capitalismo y libertad. Madrid: Rialp, 1966.
HABERMAS, Jürgen. Conciencia moral y acción comunicativa. Barcelona: Península, 1985.
HAYEK, Friedrich. Camino de servidumbre. Madrid: Anaya, 2011.
KANT, Immanuel. Fundamentación de la metafísica de las costumbres. Madrid: Encuentro, 2003.
LOCKE, John. Segundo Tratado sobre el Gobierno Civil. Madrid: Tecnos, 2006.
MACINTYRE, Alasdair. Tras la virtud. Barcelona: Austral, 2013.
MEIKSINS WOOD, Ellen. “Estado, Democracia y Globalización”, a: Boron, A., Amadeo, J. i González, S. (comp.). La teoría marxista hoy: Problemáticas y perspectivas. Buenos Aires: CLACSO, 2006.
MILL, John Stuart. L’utilitarisme. Barcelona: Edicions 62, 2005.
NOZICK, Robert. Anarchy, State, and Utopia. New York: Basic Book, 1974.
PETTIT, Philip. Republicanism: A Theory of Freedom and Government. Nova York: Oxford University Press, 1997.
—. On the People’s Terms: A Republican Theory and Model of Democracy, Cambridge: Cambridge University Press, 2012.
RAWLS, John. Teoría de la justicia. México D.F: Fondo de Cultura Económica, 1979.
—. Political Liberalism. Nova York: Columbia University Press, 1993.
SKINNER, Quentin. “The Paradoxes of Political Liberty”. Liberty. Oxford: Oxford University Press, 1991.
—. Visions of Politics, vol. 2, Cambridge: Cambridge University Press, 2002.
THOMSON, Judith J. «The Trolley Problem». Yale Law Journal 94 (6), 1985, p. 1395-1415.
WEIL, Simone. La condición obrera. Madrid: Trotta, 2014.
—. Reflexiones sobre las causas de la libertad y de la opresión social. Madrid: Trotta, 2018.

Dia i hores:

Dimarts de 18:00 a 20:00 hores

Hores lectives:

30 hores

Calendari:

setembre: 24
octubre: 1, 8, 15, 22, 29
novembre: 5, 12, 19, 26
desembre: 3,10,17
gener: 14, 21

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Sant Boi de Llobregat
Equipament municipal L’Olivera
Pl. Montserrat Roig, 1 1a planta
08830 Sant Boi de Llobregat

Ponent:

Samuel Segura Renau : Professor tutor de la UNED Sènior

Inscripcions:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Sant Boi de Llobregat
Equipament municipal L’Olivera
Pl. Montserrat Roig, 1 1a planta
08830 Sant Boi de Llobregat
Tel. 93 654 53 33
info@santboi.uned.es

 

Com hem arribat fins aquí? De la Segona Guerra Mundial als nostres dies.

Com hem arribat fins aquí? De la Segona Guerra Mundial als nostres dies.

Des de la Segona Guerra Mundial es va dibuixar un nou status quo al món que passà a ser dirigit pels vencedors de la guerra més terrible que hagi conegut mai la humanitat. Aquest fenomen, marcat per l’aparició de l’amenaça nuclear i una incipient i progressiva globalització, ha desenvolupat i contraposat models d’estat, corrents de pensament i cultura econòmica.

Per primera vegada a la història, Europa no domina el món com en segles anteriors. Serà l’aparició de dues noves superpotències com els Estats Units i la Unió Soviètica qui rivalitzaran fins l’extenuació. A través d’unes noves Nacions Unides a les que no deixen de sumar-se nous estats, majoritàriament sortits de la descolonització de les velles potències europees, el món viurà a través de nous conceptes com: bomba atómica, emancipació, Drets Humans, genocidi, seguretat social, tecnologia, població mundial, patró dólar, tercer món, globalització, etc.

La desintegració d’una de les superpotències comportarà la reconfiguració parcial d’un món cada cop més digitalitzat i intercomunicat, molt marcat per les economies i que ens ha portat fins als nostres dies.

 

PROGRAMA

1. EL FI DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL.
1.1 Conferències de Teheran, Yalta i Postdam.
1.2 Nuremberg i Tokio.
1.3 Naixement de les Nacions Unides.

2. LA GUERRA FREDA.
2.1 El Teló d’Acer: OTAN – Pacte de Varsòvia.
2.2 La ciutat de Berlín.
2.3 Guerres de la Guerra Freda: Corea, Cuba, Vietnam, Afganistan.
2.4 Hongria 1956 y Praga 1968.
2.5 Cops d’Estat a l’Amèrica Llatina i guerrillers.

3. DESCOLONITZACIÓ.
3.1 Descolonització i el principi d’emancipació.
3.2 Regne Unit: La Commonwealth.
3.3 França: La Unió Francesa i el fracàs dels departaments.
3.4 Imperis menors: Països Baixos, Bèlgica, Dinamarca, Portugal, Espanya.

4. UN NOU ESTAT: ISRAEL.
4.1 Creació de l’estat al 1947 i la guerra del 48.
4.2 1956: La guerra del Sinaí i el Canal de Suez.
4.3 1967: La guerra dels Sis Dies.
4.4 1973: La guerra del Yom Kipur.
4.5 1982: Guerra del Líban.

5. LA CAIGUDA DEL MUR DE BERLÍN. FI DE LA GUERRA FREDA.
5.1 Glasnost i Perestroika.
5.2 Solidarnosc i els canvis a l’Europa de d’Est.
5.3 La segona unificació alemanya.

6. ELS NOSTRES DIES.
6.1 Neoliberalismes.
6.2 Guerres pel começ i la guerra d’Ucraïna.

Bibliografia

A ARACIL, Rafael, OLIVER, Joan, SEGURA, Antoni. El mundo actual. De la Segunda Guerra Mundial a nuestros días. Barcelona: Ed. Universitat de Barcelona, 1995.
CIPOLLA, Carlo M. Allegro ma non troppo. Barcelona: Ed. Crítica, 2007. (1988).
FONTANA, Josep. El siglo de la revolución. Barcelona: Ed. Crítica, 2017.
FONTANA, Josep. Por el bien del imperio. Barcelona: Ed. Pasado y Presente, 2011.
GARCÉS, Joan E. Soberanos e intervenidos. Madrid: Ed. Siglo XXI, 2012
HOBSBAWM, Eric J. Historia del siglo XX. Barcelona: Ed. Crítica (Grijalbo Mondadori), 1998.
HOBSBAWM, Eric J. Entrevista sobre el siglo XXI. Barcelona: Ed. Crítica 2016.
HOWARD, Michael, ROGER LOUIS, WM. The Oxford History of the Twentieth Century. New York: Oxford University Press, 1998.
KINDER, Hermann, HILGEMANN, Werner. Atlas histórico mundial (II). Madrid: Ediciones Istmo 1996.
NUÑEZ SEIXAS, Xosé M. Las utopías pendientes. Barcelona: Ed. Crítica, 2015.
OSTERHAMMEL, Jürgen. El vuelo del águila. Barcelona: 2018.
PROCACCI, Giuliano. Historia general del mundo actual. Barcelona, Ed. Crítica, 2001.
SASSON, Donald. Síntomas mórbidos. Anatomía de un mundo en crisis. Barcelona: Ed. Crítica, 2020.
SALVADORI, Massimo L. Breve historia del siglo XX. Madrid: Alianza Editorial, 2013.
SEGURA, Antoni. El món d’avui. De la guerra freda als reptes de la independència global. Barcelona: Ed. Universitat de Barcelona, 2023.
VILLARES, Ramón, BAHAMONDE, Ángel. El mundo contemporáneo: del siglo XIX al XXI. Barcelona: Taurus – Penguin Random House, 2016.
WEISNER-HANKS, Merry E. Breve historia del mundo. Madrid: Ed. Akal, 2020.

Dia i hores:

Dilluns de 18:00 a 20:00 hores

Hores lectives:

30 hores

Calendari:

setembre: 23, 30
octubre: 7, 14, 21, 28
novembre: 4, 11, 18, 25
desembre: 2, 9, 16
gener: 13, 20

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Sant Boi de Llobregat
Equipament municipal L’Olivera
Pl. Montserrat Roig, 1 1a planta
08830 Sant Boi de Llobregat

Ponent:

Oriol Giménez Oter : Professor tutor de la UNED Sènior

Inscripcions:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Sant Boi de Llobregat
Equipament municipal L’Olivera
Pl. Montserrat Roig, 1 1a planta
08830 Sant Boi de Llobregat
Tel. 93 654 53 33
info@santboi.uned.es