Select Page
El histórico siglo XX : del Imperialismo a la Gran Guerra (1880-1920)

El histórico siglo XX : del Imperialismo a la Gran Guerra (1880-1920)

 El segle XX és un segle especialment històric, que ha vingut anticipat per un segle XIX intens i que ha marcat un trepidant segle XXI. Diuen alguns historiadors que la Primera Guerra Mundial (o Gran Guerra) és un conflicte pertanyent al segle XIX, mentre que altres experts la cataloguen com la primera part d’una mateixa guerra mundial que es va allargar durant 30 anys i que va significar realment una guerra civil europea. Sigui com sigui, l’ombra del segle XIX al XX és allargada, i convé retrotreure’s a la base de molts dels mals d’aquesta centúria: els imperialismes. Aquests van provocar la Primera Guerra Mundial i continuen provocant a inicis del segle XXI les guerres que continuen. Entendre, per tant, com es va preparar la història del segle XX en l’avantsala que va ser bona part del segle XIX és l’objectiu d’aquest primer curs sobre la passada centúria. Ens centrarem principalment en Europa però no únicament, així que la visió occidental i la dimensió internacional seran presents en aquest curs en el qual repassarem la culminació de la Revolució Francesa amb les revolucions liberals, l’eclosió del moviment obrer que es va creuar en l’aparició de les ideologies del liberalisme econòmic i del marxisme, la caiguda de les monarquies absolutes i l’aparició dels primers règims democràtics, els imperialismes pròpiament, per a culminar amb la Gran Guerra de 1914 a 1918, amb les seves causes, desenvolupament i conseqüències.

PROGRAMA

1. Introducció al curs i al segle XIX. Les Revolucions liberals i l’ocàs de les monarquies absolutes.
2. Liberalisme i burgesia. Marxisme i proletariat.
3. Imperialismes a Europa i en el món.
4. Causes i esclat de la Gran Guerra o Primera Guerra Mundial.
5. Desenvolupament de la Gran Guerra o Primera Guerra Mundial.
6. Final i conseqüències de la Gran Guerra o Primera Guerra Mundial

Bibliografía

JONES, M.A., Historia de Estados Unidos (1607-1992), Ed. Cátedra, Madrid, 1996.
HOBSBAWM, Eric, La era del Capital (1848-1875), Ed. Crítica, Barcelona, 2011.
HOBSBAWM, Eric, La era del Imperio (1875-1914), Ed. Crítica, Barcelona, 2001.
PALMER, R., COLTON, J., Historia Contemporánea, Akal Textos, Madrid, 1980.

Dia i hores:

Dilluns: de 16:00 a 17:30hores

Hores lectives:

9 hores

Calendari:

setembre: 16 i 30
octubre: 7, 14, 21 i 28

Idioma:

Castellà

Modalitat virtual

Servei tècnic virtual: 93 606 56 92

Ponent:

Xavier Garí de Barbarà: Professor tutor de la UNED Sènior

Inscripcions:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a activitats i cursos

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
activitats@barcelona.uned.es

 

Jujol. L’arquitecte de les formes, les textures i el color

Jujol. L’arquitecte de les formes, les textures i el color

Josep Maria Jujol (1879-1949), deixeble d’Antoni Gaudí, ha passat a la història com un arquitecte amb obra focalitzada principalment a Barcelona, Sant Joan Despí i al Camp de Tarragona. Però la seva arquitectura, amb gran sensibilitat per les formes orgàniques, va més enllà del sentit constructiu i ben aviat esdevingué un artista que va revolucionar les arts decoratives amb les formes, les textures i el color. Un curs virtual apassionant on viatjarem a tothora per l’univers creatiu l’arquitecte que enguany es commemora el 75è aniversari del seu traspàs.

PROGRAMA

SESSIÓ 1: (1,5 hores) Introducció.
Context familiar. Naixement, 1879. Tarragona. Trasllat a Gràcia. Formació: l’etapa a l’Escola d’Arquitectura. El títol d’arquitecte. Arquitecte municipal de Sant Joan Despí. Les influències i les primeres obres. Antoni M. Gallissà (Casa Gallissà, 1902/1906. Casa Llopis, 1903. L’aprenentatge decoratiu.), Font i Gumà (Ateneu Barcelonès, 1906), Joaquim Raspall (Casa Llobet Sala, 1906), Antoni Gaudí (Casa Batlló, 1906, Casa Milà, 1907. Catedral de Palma, 1910. Sagrada Família, 1907, Parc Güell, 1910.

SESSIÓ 2: (1,5 hores) Claus per analitzar l’arquitectura de Josep Maria Jujol.
La llibertat de les formes i volums. L’experimentalisme geomètric. L’arquitectura del color i la llum. Els elements simbòlics, metafòrics i criptogràfics de la seva obra. La seva evolució arquitectònica.

SESSIÓ 3: (1,5 hores) El Jujol dissenyador. Els dissenys de mobiliari, ascensors, fanals, làmpades i objectes de la llar. El disseny tèxtil, mosaics i terres hidràulics. La influència de Pere Mañach i els dissenys de forja. L’art funerari.

SESSIÓ 4: (1,5 hores) L’obra arquitectònica de Jujol al Camp de Tarragona.

SESSIÓ 5: (1,5 hores) L’obra arquitectònica de Jujol a Barcelona

SESSIÓ 6: (1,5 hores) L’obra arquitectònica a Sant Joan Despí

Bibliografía

AAVV (2003). Gaudí, Jujol i el modernisme al Baix Llobregat. Barcelona: Mediterrània.
AAVV (2018). El geni de les formes: Josep Maria Jujol i Sant Joan Despí. Barcelona: Ajuntament de Sant Joan Despí – Aigües de Barcelona.
AAVV (2002). Jujol dissenyador. Generalitat de Catalunya – La Caixa
AAVV (2020). Jujol, l’arquitectura del color. Sant Joan Despí: Ajuntament de Sant Joan Despí.
Bocanegra, M. D. (1979). “Jujol a Badalona”. Carrer dels arbres, núm. 13, p. 79-95.
Callao, M. (2020). Tresors de Jujol: filigranes i retallats. Els Pallaresos: Arxiu Jujol.
Duran i Albareda, N. (1987). Josep M. Jujol a Sant Joan Despí: projectes i obra 1913-1949. Barcelona: Corporació Metrolopolitana de Barcelona.
Duran i Albareda, N. (2003). Josep M. Jujol: l’arquitectura amagada. Barcelona: Meteora.
Duran i Albareda, M. (2018). Jujol i l’evolució del llenguatge arquitectònic: Sant Joan Despí, 1913-1949. Barcelona: Ajuntament de Sant Joan Despí – Espai Literari.
Férrin, A. M. (2002). “Jujol. Lecciones de imaginación”. Historia 16, n. 313, p. 99-113.
Figuerola Mestres, J. (1999). Jujol a Guimerà. Guimerà: Parròquia de Santa Maria de Guimerà.
Jujol Gibert, J. M. (2010). Jujol a Tarragona. Els Pallaresos: Arxiu Jujol.
Jujol Gibert, J. M. (2017). Jujol en Barcelona. Els Pallaresos: Arxiu Jujol.
Jujol Gibert, J. M. (2019). Jujol & Gaudí. Barcelona: Triangle Books
Jujol Gibert, J. (2021). Jujol en Sant Joan Despí. Els Pallaresos: Arxiu Jujol
Jujol Gibert, J. M. (2021). Jujol arquitecto. Els Pallaresos: Arxiu Jujol.
Roig i Queralt, F. Josep M. (2003). “Jujol: Arquitectura viva. Revista de Catalunya”, núm. 181, p. 51-65.
Sàiz i Xiqués, C. (2021). “Mañach, Santiñá i Ochoa. Vides creuades en un periple avantguardista a can Gofau de Canet de Mar”. El Sot de l’Aubó, núm. 76, p. 6-15.
Vall, J. M. (2004). Jujol a Vallmoll. Barcelona: Dux.

Dia i hores:

Dimarts: de 16:00 a 17:30hores

Hores lectives:

9 hores

Calendari:

setembre: 17
octubre: 1, 8, 15, 22 i 29

Idioma:

Català

Modalitat virtual

Servei tècnic virtual: 93 606 56 92

Ponent:

Carles Sàiz i Xiqués: Professor tutor de la UNED Sènior

Inscripcions:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a activitats i cursos

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
activitats@barcelona.uned.es

 

El Expresionismo vienés

El Expresionismo vienés

L’ampli moviment cultural de l’Expressionisme germànic -que en les primeres tres dècades del segle XX es va manifestar en la pintura, l’escultura, l’arquitectura, la literatura, la filosofia, el teatre, el cinema, etc.- va trobar un terreny especialment fèrtil a la Viena capital de l’Imperi austrohongarès. En l’àmbit de les arts plàstiques, l’apassionada defensa de la llibertat de l’artista que havia promogut Gustav Klimt (1862-1918) i les teories de Sigmund Freud sobre la sexualitat i el subconscient van crear el brou de cultiu adequat per a l’aparició d’una nova generació d’artistes, entre els quals destaquen Egon Schiele (1890-1918) i Oskar Kokoschka (1886-1980), que van utilitzar l’estètica expressionista per a vehicular el seu estat d’ànim i els seus impulsos a través de les seves obres.

PROGRAMA

1) Viena 1900
2) La renovació de les arts austríaques
3) Gustav Klimt i la ruptura de la Secessió
4) Oskar Kokoschka
5) Egon Schiele (I)
6) Egon Schiele (II)

Bibliografía

AA.VV., Viena 1900, catálogo de la exposición, Madrid, Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, 1993.
CASALS, J., El expresionismo. Orígenes y desarrollo de una nueva sensiblidad, Barcelona, Montesinos Editor, 1988 (1982).
CASALS, J., Afinidades vienesas. Sujeto, lenguaje, arte, Barcelona, Anagrama, 2003.
KOJA, S., Klimt, Kokoschka, Schiele: un sueño vienés. 1898-1918, catálogo de la exposición, Madrid, Fundación Juan March, 1995.
KOKOSCHKA, O., Cartas a Alma Mahler, Barcelona, Nuevo arte Thor, 1986.
SÁENZ, M., Egon Schiele. En cuerpo y alma, catálogo de la exposición, Madrid, Fundación Juan March, 2005

Dia i hores:

Dimecres: de 16:00 a 17:30hores

Hores lectives:

9 hores

Calendari:

setembre: 18 i 25
octubre: 2, 9,16 i 23 (Recuperació dia 30)

Idioma:

Castellà

Modalitat virtual

Servei tècnic virtual: 93 606 56 92

Ponent:

Michela Rosso: Professora tutora de la UNED Sènior

Inscripcions:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a activitats i cursos

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
activitats@barcelona.uned.es

 

La invención de la fotografía y la primera ola del feminismo

La invención de la fotografía y la primera ola del feminismo

La fotografia va néixer durant la revolució industrial com un avenç tecnològic, en aquells moments envoltada de misteri i gairebé de màgia als ulls de la població general. Amb el temps va evolucionar a una forma d’expressió artística que avui dia inunda la nostra quotidianitat. Tota tècnica necessita un període de perfeccionament, i la fotografia el va tenir de les mans dels i les amants de la ciència emergent el segle XIX, la burgesia europea.

El feminisme també va necessitar una fase prèvia, d’un període fosc per les dones, algunes van aconseguir deixar constància de les seves reivindicacions, les protofeministes, van ser inspiració i motor de lluita per la primera onada del feminisme.

La historia de la fotografia i del feminisme s’han desenvolupat en paral·lel durant 200 anys, temps durant el qual la fotografia va documentar el moviment feminista i a més va suposar una possibilitat laboral per les primeres fotògrafes. La fotografia no es va considerar d’inici una activitat artística, com ho eren la pintura o l’escultura per exemple, i per tant no va ser vetada per les dones que van trobar en la fotografia una sortida professional.

En aquest curs veurem els antecedents del moviment feminista i de l’inici de la fotografia, així com a les protagonistes pioneres en la fotografia i en la primera onada del feminisme.

PROGRAMA
  • El perquè d’unir feminisme i fotografia. La construcció del model de dona a través de les imatges al llarg de la història. El poder de la imatge i del feminisme sobre les dones.
  • Protofeminisme, de la “Ciutat de les dones” (1405) de Christine Pizan, al “Discurs en defensa del talent de les dones” (1790) de Josefa Amar.
  • Invenció de la fotografia i la primera onada del feminisme, l’inici del paral·lelisme. Elizabeth Fullhame, Olympide de Gouges, Mary Wollstonecraft i Théroigne de Méricourt.
  • Primeres tècniques fotogràfiques (heliografia, daguerrotip i caliotip)
  • Fotògrafes burgeses: Anna Atkins, Mary Dillwyn, Lady Clementina Hawarden y Julia Margaret Cameron.
  • El paper de les dones en els primers estudis fotogràfics i les pioneres Frances Benjamin Johnston, Geneviève Élisabeth Francart i Anaïs Napoléon.
Bibliografía

JONES, M.A., Historia de Estados Unidos (1607-1992), Ed. Cátedra, Madrid, 1996.
HOBSBAWM, Eric, La era del Capital (1848-1875), Ed. Crítica, Barcelona, 2011.
HOBSBAWM, Eric, La era del Imperio (1875-1914), Ed. Crítica, Barcelona, 2001.
PALMER, R., COLTON, J., Historia Contemporánea, Akal Textos, Madrid, 1980.

Dia i hora:

Dijous: de 16:00 a 17:30hores

Hores lectives:

9 hores

Calendari:

setembre: 19 i 26
octubre: 3, 10, 17 i 24 (Recuperació dia 31)

Idioma:

Castellà

Modalitat virtual

Servei tècnic virtual: 93 606 56 92

Ponent:

Eli Pedrosa Tapias: Professora tutora de la UNED Sènior

Inscripcions:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a activitats i cursos

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
activitats@barcelona.uned.es

 

Comer, beber, pensar

Comer, beber, pensar

En aquest curs posarem en relació el menjar, la beguda i el pensament, mostrant que la vinculació amb la història de la filosofia és molt més estreta del que sembla, perquè menjar, beure i pensar funcionen en una tríada inseparable.
La gastronomia és un fet cultural, que guarda unes certes diferències amb el culinari i l’alimentació, sent la primera una disciplina nascuda a l’empara de les idees filosòfiques de la modernitat, la teoria del gust i canvis substancials en el panorama social occidental.

Les presentacions i lectures, permetran mourem en un arc temporal ampli que connecta tant la civilització mesopotàmica, la Grècia clàssica, amb referències modernes i contemporànies, establint vinculacions (no sempre òbvies i directes), entre el progrés de les idees, el menjar i la beguda, amb la finalitat de recórrer-les de forma no lineal. Evidentment, els aliments són manteniment vital, però al mateix temps marquen el comportament moral d’una societat, són sociabilitat i ens vinculen amb el plaer, el gust i, en definitiva, la felicitat. Precisament és allí on la filosofia i la gastronomia es relacionen.

Diversos corrents filosòfics, que abordarem en aquest programa, van ser precursores de les modes més contemporànies del món de la gastronomia sòlida o líquida. Per exemple, el vegetarianismo, troba els seus antecedents en l’antiga Grècia, així com la biodinàmica va ser impulsada per un filòsof modern nascut en l’imperi austrohongarès.

PROGRAMA

El programa es desenvolupa entorn de diferents eixos temàtics

Conceptes bàsics i objectius de l’assignatura. La gastronomia com a fet cultural. Diferències entre fet culinari i gastronomia; la teoria del gust.

La gastronomia en l’antiguitat clàssica. De l’herboristeria i la dietètica. La distribució de la polis en funció del menjar i el cultiu. Aristòtil: la categorització dels sabors del Liceu, de Brillat-*Savarin, i les noves tendències sobre el saborós.

La funció simbòlica del menjar: religió i l’opi del poble: comportaments propis i aliens entorn de la taula com a marca moral.

La filosofia darrere del vegetarianismo, la frugalitat i la cuina com a ofici degradat. Un banquet entre Pitàgores i Plató, la transmigració de les ànimes.
Marx i el vi: la teoria del valor va néixer de les vinyes. El vi com a vincle d’unió amb Friedrich Engels, com a herència familiar i com a exemple del capitalisme.
Crítica al capitalisme: la revolució està en el carro de compra. La filosofia de Rudolf Steiner, sostenibilitat i slow food.

Bibliografía

Aduritz, Andoni e Inerarity, Daniel; Cocinar, comer vivir; Destino; 2012.
Berti Gabriela, Epicuro. El objetivo supremo de la filosofía es conseguir la felicidad; Ed. RBA; 2015.
Brillat-Savarin Jean Anthelme, Fisiología del gusto; Bruguera; 1986.
Caballero, Oscar; Comer es una historia; Planeta Gastro; Barcelona, 2018
Giménez García Francisco, La cocina de los filósofos; Ediciones Libertarias; 2002.
Infante Eduardo y Macía Cristina; Gastrosofía; Ed. Rosamerón; 2022.
Perullo, Taste as experience, the philosophy and aesthetic of food; Columbia University Press; New
York; 2016
Platón, El Banquete; Trad. Carlos García Gual; Ed. Alianza; 2013
Slingerland Edward, Borrachos: cómo comimos, bailamos y tropezamos en nuestro camino hacia la
civilización; Ed. Deusto; 2022.
Steel Carolyn, Ciudades hambrientas; Capitan Swing; 2021.

Dia i hores:

Dimarts: de 16:00 a 17:30hores

Hores lectives:

9 hores

Calendari:

novembre: 5, 12, 19, 26
desembre: 3, 10

Idioma:

Castellà

Modalitat virtual

Servei tècnic virtual: 93 606 56 92

Ponent:

Gabriela Berti: Professora tutora de la UNED Sènior

Inscripcions:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a activitats i cursos

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
activitats@barcelona.uned.es