Select Page
La invención de la fotografía y la primera ola del feminismo

La invención de la fotografía y la primera ola del feminismo

La fotografia va néixer durant la revolució industrial com un avenç tecnològic, en aquells moments envoltada de misteri i gairebé de màgia als ulls de la població general. Amb el temps va evolucionar a una forma d’expressió artística que avui dia inunda la nostra quotidianitat. Tota tècnica necessita un període de perfeccionament, i la fotografia el va tenir de les mans dels i les amants de la ciència emergent el segle XIX, la burgesia europea.

El feminisme també va necessitar una fase prèvia, d’un període fosc per les dones, algunes van aconseguir deixar constància de les seves reivindicacions, les protofeministes, van ser inspiració i motor de lluita per la primera onada del feminisme.

La historia de la fotografia i del feminisme s’han desenvolupat en paral·lel durant 200 anys, temps durant el qual la fotografia va documentar el moviment feminista i a més va suposar una possibilitat laboral per les primeres fotògrafes. La fotografia no es va considerar d’inici una activitat artística, com ho eren la pintura o l’escultura per exemple, i per tant no va ser vetada per les dones que van trobar en la fotografia una sortida professional.

En aquest curs veurem els antecedents del moviment feminista i de l’inici de la fotografia, així com a les protagonistes pioneres en la fotografia i en la primera onada del feminisme.

PROGRAMA
  • El perquè d’unir feminisme i fotografia. La construcció del model de dona a través de les imatges al llarg de la història. El poder de la imatge i del feminisme sobre les dones.
  • Protofeminisme, de la “Ciutat de les dones” (1405) de Christine Pizan, al “Discurs en defensa del talent de les dones” (1790) de Josefa Amar.
  • Invenció de la fotografia i la primera onada del feminisme, l’inici del paral·lelisme. Elizabeth Fullhame, Olympide de Gouges, Mary Wollstonecraft i Théroigne de Méricourt.
  • Primeres tècniques fotogràfiques (heliografia, daguerrotip i caliotip)
  • Fotògrafes burgeses: Anna Atkins, Mary Dillwyn, Lady Clementina Hawarden y Julia Margaret Cameron.
  • El paper de les dones en els primers estudis fotogràfics i les pioneres Frances Benjamin Johnston, Geneviève Élisabeth Francart i Anaïs Napoléon.
Bibliografía

JONES, M.A., Historia de Estados Unidos (1607-1992), Ed. Cátedra, Madrid, 1996.
HOBSBAWM, Eric, La era del Capital (1848-1875), Ed. Crítica, Barcelona, 2011.
HOBSBAWM, Eric, La era del Imperio (1875-1914), Ed. Crítica, Barcelona, 2001.
PALMER, R., COLTON, J., Historia Contemporánea, Akal Textos, Madrid, 1980.

Dia i hora:

Dijous: de 16:00 a 17:30hores

Hores lectives:

9 hores

Calendari:

setembre: 19 i 26
octubre: 3, 10, 17 i 24 (Recuperació dia 31)

Idioma:

Castellà

Modalitat virtual

Servei tècnic virtual: 93 606 56 92

Ponent:

Eli Pedrosa Tapias: Professora tutora de la UNED Sènior

Inscripcions:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a activitats i cursos

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
activitats@barcelona.uned.es

 

Comer, beber, pensar

Comer, beber, pensar

En aquest curs posarem en relació el menjar, la beguda i el pensament, mostrant que la vinculació amb la història de la filosofia és molt més estreta del que sembla, perquè menjar, beure i pensar funcionen en una tríada inseparable.
La gastronomia és un fet cultural, que guarda unes certes diferències amb el culinari i l’alimentació, sent la primera una disciplina nascuda a l’empara de les idees filosòfiques de la modernitat, la teoria del gust i canvis substancials en el panorama social occidental.

Les presentacions i lectures, permetran mourem en un arc temporal ampli que connecta tant la civilització mesopotàmica, la Grècia clàssica, amb referències modernes i contemporànies, establint vinculacions (no sempre òbvies i directes), entre el progrés de les idees, el menjar i la beguda, amb la finalitat de recórrer-les de forma no lineal. Evidentment, els aliments són manteniment vital, però al mateix temps marquen el comportament moral d’una societat, són sociabilitat i ens vinculen amb el plaer, el gust i, en definitiva, la felicitat. Precisament és allí on la filosofia i la gastronomia es relacionen.

Diversos corrents filosòfics, que abordarem en aquest programa, van ser precursores de les modes més contemporànies del món de la gastronomia sòlida o líquida. Per exemple, el vegetarianismo, troba els seus antecedents en l’antiga Grècia, així com la biodinàmica va ser impulsada per un filòsof modern nascut en l’imperi austrohongarès.

PROGRAMA

El programa es desenvolupa entorn de diferents eixos temàtics

Conceptes bàsics i objectius de l’assignatura. La gastronomia com a fet cultural. Diferències entre fet culinari i gastronomia; la teoria del gust.

La gastronomia en l’antiguitat clàssica. De l’herboristeria i la dietètica. La distribució de la polis en funció del menjar i el cultiu. Aristòtil: la categorització dels sabors del Liceu, de Brillat-*Savarin, i les noves tendències sobre el saborós.

La funció simbòlica del menjar: religió i l’opi del poble: comportaments propis i aliens entorn de la taula com a marca moral.

La filosofia darrere del vegetarianismo, la frugalitat i la cuina com a ofici degradat. Un banquet entre Pitàgores i Plató, la transmigració de les ànimes.
Marx i el vi: la teoria del valor va néixer de les vinyes. El vi com a vincle d’unió amb Friedrich Engels, com a herència familiar i com a exemple del capitalisme.
Crítica al capitalisme: la revolució està en el carro de compra. La filosofia de Rudolf Steiner, sostenibilitat i slow food.

Bibliografía

Aduritz, Andoni e Inerarity, Daniel; Cocinar, comer vivir; Destino; 2012.
Berti Gabriela, Epicuro. El objetivo supremo de la filosofía es conseguir la felicidad; Ed. RBA; 2015.
Brillat-Savarin Jean Anthelme, Fisiología del gusto; Bruguera; 1986.
Caballero, Oscar; Comer es una historia; Planeta Gastro; Barcelona, 2018
Giménez García Francisco, La cocina de los filósofos; Ediciones Libertarias; 2002.
Infante Eduardo y Macía Cristina; Gastrosofía; Ed. Rosamerón; 2022.
Perullo, Taste as experience, the philosophy and aesthetic of food; Columbia University Press; New
York; 2016
Platón, El Banquete; Trad. Carlos García Gual; Ed. Alianza; 2013
Slingerland Edward, Borrachos: cómo comimos, bailamos y tropezamos en nuestro camino hacia la
civilización; Ed. Deusto; 2022.
Steel Carolyn, Ciudades hambrientas; Capitan Swing; 2021.

Dia i hores:

Dimarts: de 16:00 a 17:30hores

Hores lectives:

9 hores

Calendari:

novembre: 5, 12, 19, 26
desembre: 3, 10

Idioma:

Castellà

Modalitat virtual

Servei tècnic virtual: 93 606 56 92

Ponent:

Gabriela Berti: Professora tutora de la UNED Sènior

Inscripcions:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a activitats i cursos

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
activitats@barcelona.uned.es

 

Piet Mondrian y De Stijl

Piet Mondrian y De Stijl

En el marc de les avantguardes artístiques de la primera meitat del segle XX, el nom de Piet Mondrian (Amersfoort, 1872 – Nova York, 1944) està indissolublement associat amb el vessant geomètric de l’abstracció pictòrica. No obstant això, el projecte utòpic promogut per Mondrian i els altres membres del grup holandès De Stijl, fundat en 1917, anava més enllà de la pintura i volia incidir en nombrosos àmbits de la vida quotidiana (disseny, arquitectura, etc.) amb la finalitat de transformar la realitat de manera integral. Les friccions que van anar apareixent progressivament entre els protagonistes del grup acabarien posant fi a aquest ambiciós projecte col·lectiu, que volia materialitzar el somni avantguardista d’unir l’art i la vida.

PROGRAMA

1) Els començaments artístics de Piet Mondrian
2) Mondrian i la Teosofia
3) Mondrian i el Cubisme
4) Mondrian, Van Doesburg i De Stijl
5) Teoria i praxi del Neoplasticisme
6) Transformar la vida a través de l’art

Bibliografía

AA.VV. Kandinsky-Mondrian. Dos caminos hacia la abstracción, catálogo de la exposición, Barcelona, “La Caixa”, 1994.
BLOTKAMP, C. Mondrian. The Art of Destruction, London, ed Reaktion Books, 1994.
CREGO CASTAÑO, C. El espejo del orden: el arte y la estética del grupo holandés “De Stijl”, Madrid, Akal, 1997.
JAFFÉ, H.L.C., De Stijl: 1917-1931. Visiones de utopía, Madrid, Alianza, 1986 (1982).
JANSSEN, H., WHITE, M., WIECZOREK, M. Mondrian y De Stijl, catálogo de la exposición, Madrid, MNCARS, 2020.

Dia i hores:

Dimecres: de 16:00 a 17:30hores

Hores lectives:

9 hores

Calendari:

novembre: 6, 13, 20 i 27
desembre: 4, 11 i 18 (recuperació)

Idioma:

Castellà

Modalitat virtual

Servei tècnic virtual: 93 606 56 92

Ponent:

Michela Rosso: Professora tutora de la UNED Sènior

Inscripcions:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a activitats i cursos

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
activitats@barcelona.uned.es

 

Revolución circular: solución a la limitación de recursos del planeta

Revolución circular: solución a la limitación de recursos del planeta

El present curs neix amb l’objectiu de plasmar una visió crítica del model de vida actual, un model consumista on comprar, usar i tirar, esdevé una pràctica diària, que consumeix recursos sense fi, amuntega residus i genera emissions de CO₂ entre altres. Un model econòmic que, avui dia, es troba en un moment crític degut, en part, a l’evolució de la pròpia economia i a les noves demandes i necessitats de la societat, a més de l’impacte en termes de canvi climàtic, que provoca en el nostre planeta.

Deixar enrere aquest model de producció lineal i avançar cap a un model en el qual es prioritzin aspectes com l’eficiència i l’aprofitament dels recursos, generant a més valor per a l’economia, és el que persegueix el model d’economia circular. Benvinguts doncs a la Revolució Circular, un model de producció i consum responsable més sostenible que busca reduir la petjada ecològica.

I posats a ser crítics, reflexionem també sobre l’aplicació empresarial dels nous models sostenibles i verds, i tractem de ser capaços de descobrir la “falsa sostenibilitat”, aquests “llops amb pell de xai” que habiten fins i tot en totes les economies.

PROGRAMA
1. DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE: “cap a una SOSTENIBILITAT plena: mediambiental, social i econòmica, encara que amb recursos limitats” (3 h)

a. Present, passat i futur de la Sostenibilitat:
b. Un passeig pels Objectius de Desenvolupament Sostenible i l’Agenda 2030
c. Limitació de RECURSOS NATURALS: Alerta Mundial!!

2. TRANSFORMACIÓ DEL NOSTRE PLANETA: “cap a una ECONOMIA més SOSTENIBLE, més respectuosa amb els ecosistemes… Revolució Circular” (4,5 h)

a. A la recerca de Models Econòmics Sostenibles
b. La biomimesi: dissenyaria la naturalesa els nostres productes i envasos igual que nosaltres?
c. Del model de Producció Lineal a l’ECONOMIA CIRCULAR

i. Avantatges ECONÒMICS, AMBIENTALS, EMPRESARIALS i SOCIALS de l’estratègia circular
ii. Eines de circularitat

d. REDUEIXES? REUTILITZES?, RECICLES?, encara hi ha més… del model de les 3Rs a les 7Rs i la vida post contenidor dels residus
e. Iniciatives que impulsen el model d’economia circular: alguns exemples

3. GREENWASHING: “de la Sostenibilitat plena al ecopostureo” (1,5 h)

a. Verd per fora, negre per dins: Rentada Verda
b. Els pecats del Greenwashing
c. Mentides i contradiccions: alguns casos/productes implicats

Bibliografía
Es farà arribar als alumnes a mesura que avanci el temari.

Reconeixement de crèdits:

0,5 ECTS (en tràmit)

Dia i hores:

Dimecres: de 18:00 a 19:30hores

Hores lectives:

10 hores

Calendari:

novembre: 6, 13, 20 i 27  i  desembre: 4 i 11

Idioma:

Castellà

Modalitat virtual

Servei tècnic virtual: 93 606 56 92

Ponent:

Anna Méndez: Professora tutora de la UNED Sènior

Inscripcions:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a activitats i cursos

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
activitats@barcelona.uned.es

 

El patrimoni natural de Catalunya

El patrimoni natural de Catalunya

Catalunya guarda un patrimoni natural, notable i atenent la seva mesura de màxim nivell a escala europea. Això és, bàsicament, fruit de trobar-se situada enmig de rutes migratòries d’ocells (Escandinàvia-França-Catalunya-Àfrica) i de ratapinyades i, a més, per tenir els tres grans paisatges vegetals que hi ha a tot Europa (mediterrani, centre-europeu i boreu-alpí) que hostatgen sengles espècies, variades i diverses i que trobem des de prop del Pol Nord fins a Gibraltar. Més de 220 espècies d’ocells hi fan niu i més de 400 s’hi ha observat, més de 210 espècies de papallones, 30 espècies de ratapinyades i una cobertura forestal que ens situa en el top 3 de tot Europa són, tan sols alguns exemples d’una riquesa biològica sense parió a Europa.

PROGRAMA
1. ELS ECOSISTEMES I LA VEGETACIÓ DE CATALUNYA: panoràmica dels ecosistemes naturals del país -des de les dunes costaneres a les congestes alpines- que confereixen al país una riquesa biològica i paisatgística molt elevada. Per a cada ecosistema s’apunten els trets característics principals i les plantes i animals més emblemàtics. De bracet amb els ecosistemes també ens centrem en les grans unitats de vegetació de Catalunya, que abraça els tres paisatges vegetals europeus.

2. LA VEGETACIÓ DE BARCELONA: xerrada sobre les plantes que conviuen amb els habitants de la capital del país, tant les dels ambients naturals (Collserola, Montjuïc, etc.), com les d’ambients més humanitzats (parcs i jardins urbans, eixides de les cases, teulades, arbres de carrers, erms i solars, etc. ). De la majoria d’espècies es parla dels seus usos tradicionals (medicinals, ornamentals, etc.) i d’altres curiositats (de quin continent provenen, quins animals es mengen els seus fruits, etc.).

3. FAUNA DE CATALUNYA: des de les papallones de dia fins a les ratapinyades, tot passant pels peixos, amfibis, rèptils, ocells i altres mamífers no alats com els llops, ossos, gats mesquers. La relació de la fauna amb l’espècie humana –literatura, llegendes, dites, caça, curiositats, etc.-, les adaptacions als seus hàbitats i la imitació dels cants dels ocells són aspectes notables de la conferència.

4. BIODIVERSITAT URBANA: “ELS ALTRES VEÏNS”, ANIMALS I PLANTES QUE CONVIUEN AMB NOSALTRES: xerrada sobre les plantes i els animalons que comparteixen diàriament la seva vida amb nosaltres i que, malgrat tot, són encara força desconeguts. Els falciots, els xoriguers, els dragonets, els ratolins, les paneroles, les formigues, els plàtans i els líquens són alguns dels protagonistes d’aquesta xerrada amanida amb els trets comuns dels ecosistemes urbans d’arreu del món.

5. OCELLS QUE VAN I VENEN, LES MIGRACIONS DELS OCELLS I L’EFECTE DEL CANVI CLIMÀTIC I DEL PAISATGE EN LLURS POBLACIONS: què hi ha al darrere de les migracions dels ocells? Per què ho fan? Com s’orienten? Quins tipus de migracions hi ha? Quina és l’espècie que va més lluny? I la més viatgera durant la seva vida? Com els afecta el canvi climàtic? I els canvis en el paisatge? Quines espècies augmenten a Catalunya? Quines són les que reculen? Xerrada sobre les migracions dels ocells i els canvis en la seva distribució territorial a Catalunya i a Europa arran del canvi climàtic i dels grans canvis en els usos del sòl.

6. DOS PROJECTES DE GESTIÓ POSITIVA DE LA FAUNA: EL PROJECTE ORENETES I LA REINTRODUCCIÓ DEL FALCÓ PELEGRÍ A BARCELONA: L’oreneta cuablanca (Delichon urbica) ha centrat un projecte de cens sense parió al món. S’explica com diferenciar les orenetes del país, la metodologia innovadora, els resultats obtinguts -40.000 nius censats anualment amb localització precisa i exacta- i de curiositats diverses -el poble amb més nius de Catalunya, l’edifici que aplega més nius, el poble amb més nius per habitant, etc.-. El falcó pelegrí (Falco peregrinus) era un nidificant habitual a Barcelona fins que a principis dels anys 70 del segle passat la darrera parella fou enverinada al niu. S’explica els trets bàsics de l’espècie, la metodologia emprada per recuperar-la de nou i, és clar, els resultats finals exitosos.

Bibliografía
Història Natural dels Països Catalans (Autors Diversos, Grup Enciclopèdia Catalana)
Atles dels Ocells Nidificants de Catalunya (Institut Català d’Ornitologia, 2022)
Els rat penats de Catalunya (Flaquer, C. & Puig, X., Ed. Brau, 2012)

Dia i hora:

Dijous: de 16:00 a 17:30hores

Hores lectives:

9 hores

Calendari:

novembre: 7, 14, 21 i 28
desembre: 5 i 12

Idioma:

Català

Modalitat virtual

Servei tècnic virtual: 93 606 56 92

Ponent:

Pere Alzina i Bilbeny: Professor tutor de la UNED Sènior

Inscripcions:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a activitats i cursos

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
activitats@barcelona.uned.es