Select Page
Revoltes i revolucions entre l’Europa moderna i contemporània

Revoltes i revolucions entre l’Europa moderna i contemporània

El final de l’Europa moderna i el pas al món contemporani fou un moment de gran inestabilitat, i el naixement dels estats com els coneixem avui dia. Des de l’estat modern que s’havia originat arrel els aglutinaments al voltant de les grans monarquies fins el pas al segle XIX, les revoltes i revolucions foren una constant.

En aquest curs es planteja un recorregut per les revolucions que van donar pas al món contemporani: des de la que va originar la França de Lluís XIV (qui s’acostuma a marcar com a prototipus d’absolutisme), passant per les revoltes jaumites, la Revolució Americana, la Revolució Francesa, els processos emancipadors de les colònies de l’Amèrica espanyola i les revolucions liberals (1820, 1830 i 1848).

PROGRAMA
  1. Les Frondes (1648-1653)
  2. La Revolució Gloriosa (1688)
  3. Les revoltes jacobites (1688-1746)
  4. La Revolució Americana (1776)
  5. La Revolució Francesa (1789)
  6. Les guerres d’independència hispanoamericanes (1809-1829)
  7. Les revolucions liberals (1820, 1830, 1848)
Bibliografia

AA.VV. Historia Moderna. Tres Cantos: Akal.
Arendt, Hannah. Sobre la revolución. Barcelona: Alianza.
Lynch, John. Las revoluciones hispanoamericanes (1808-1826)
Pincus, Steve. 1688. La primera revolución moderna. Madrid: Acantilado.
Recio Morales, Óscar. Las revoluciones inglesas del siglo XVII y la transformación de las islas británicas. Madrid: Síntesis.
Schama, Simon. Ciudadanos. Una crónica de la Revolución Francesa. Madrid: Debate.

Dia i hores:

Dijous de 16:00 a 18:00 hores

Hores lectives:

30 hores

Calendari:

setembre: 26
octubre: 3, 10, 17, 24, 31
novembre: 7, 14, 21, 28
desembre: 5, 12, 19
gener: 9, 16

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Sant Boi de Llobregat
Equipament municipal L’Olivera
Pl. Montserrat Roig, 1 1a planta
08830 Sant Boi de Llobregat

Ponent:

Víctor J. Jurado Riba: Professor tutor de la UNED Sènior

Inscripcions:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Sant Boi de Llobregat
Equipament municipal L’Olivera
Pl. Montserrat Roig, 1 1a planta
08830 Sant Boi de Llobregat
Tel. 93 654 53 33
info@santboi.uned.es

 

Art i religió a l’antic Egipte (I).

Art i religió a l’antic Egipte (I).

Aquest curs es presenta com una activitat transversal en la qual farem un recorregut per alguns dels principals monuments de l’antic Egipte des d’una perspectiva pluridisciplinar: d’una banda, ens centrarem en el vessant artístic, de l’altra, intentarem comprendre aquestes obres d’art tenint en compte les creences religioses dels antics egipcis.

Partim de la idea de la comprensió i del gaudi del patrimoni històric i artístic analitzant les fonts disponibles, siguin primàries o secundàries. La conservació extraordinària del patrimoni arquitectònic, arqueològic i documental egipci permet posar en relació les obres amb les mentalitats. La característica principal de les dades conservades fa que el món religiós i el funerari prevalgui per sobre de la documentació del món civil, de la mateixa manera que les obres referides al faraó i a les elits predominen per sobre dels objectes d’art relatius a la vida quotidiana del poble.

Emmarcarem les obres en el moment històric en què es van crear, en aquest cas des de la Prehistòria, el Predinàstic, l’Època Tinita, el Regne Antic, el Regne Mitjà i la dinastia XVIII, fent especial èmfasi en la mirada femenina, per tal d’incorporar la perspectiva de gènere i conèixer algunes de les dones que van deixar empremta a la cultura egípcia.

Part de la informació documental i gràfica es basa en l’experiència directa de treball arqueològic al jaciment d’Oxirrinc (Egipte).

PROGRAMA

Les lliçons que inclou el curs són 15, cada lliçó es desenvoluparà en dues hores, per tal de completar les 30 hores lectives.

  1. Conceptes bàsics d’art i religió: en què creien els egipcis i com ho representaven?
  2. L’origen del món: les cosmogonies.
  3. Les primeres divinitats: art i religió al període Predinàstic.
  4. El panteó egipci i la representació escultòrica.
  5. Osiris i Set: Caïm i Abel a l’egípcia.
  6. Els temples i la geografia divina.
  7. Les piràmides, símbol solar i funerari (I).
  8. Les piràmides, símbol solar i funerari (II).
  9. La momificació: perdurar per a l’eternitat.
  10. La preparació per al Més Enllà: l’aixovar de Hetepheres.
  11. Literatura egípcia: ficció o mitologia?
  12. Les festivitats de Karnak i Luxor: la Bella Festa de la Vall i el festival d’Opet.
  13. Els llibres funeraris de les tombes de la Vall dels Reis.
  14. Akhenaton: el primer monoteisme de la història?
Bibliografia

ASSMANN, J., Egipto. Historia de un sentido. Madrid: Abada Editores, 2005.
AUFDERHEIDE, A.C., The scientific study of mummies. Cambridge University Press, 2003.
BARD, K., Introducción a la arqueología del antiguo Egipto, ed. Almuzara, 2023.
CASTEL, E. Diccionario de mitología egipcia. Madrid: Aldebarán Ediciones S.L., 1995.
CASTEL, E. Signos y símbolos de lo sagrado. Madrid: Aldebarán Ediciones S.L., 1999.
DD. AA., Los tesoros del Museo Egipcio. Barcelona: Ed. Folio, 2000.
ESTRADA, F., Entender y amar el arte egipcio. Tiempo de Historia, Barcelona: Ed. Crítica, 2012.
HORNUNG, E., El uno y los múltiples. Concepciones egipcias de la divinidad. Madrid: Ed. Trotta,1999.
IKRAM, S., Muerte y enterramiento en el antiguo Egipto, Ed. Nun. 2022.
KEMP, B. J., El Antiguo Egipto anatomía de una civilización. Barcelona: Ed. Crítica, 1992.
LÓPEZ, J. Cuentos y fábulas del antiguo Egipto. Madrid: Trotta, publicaciones de la Universidad de Barcelona (Pliegos de Oriente, 9), 2005.
NAUNTON, C. Cuaderno de notas de los egiptólogos. Barcelona: Blume, 2020.
PARRA, J.M. La historia empieza en Egipto. Eso ya existía en tiempos de los faraones. Barcelona: Ed. Crítica, 2011.
PARSONS, P. La ciudad del pez elefante: la vida de los griegos en el antiguo Egipto. Barcelona: Debate, 2009.
QUIRKE, S. La religión del antiguo Egipto. Madrid: Ed. Oberon, 2003.
REDFORD, D.B., Hablan los dioses. Diccionario de la religión egipcia. Barcelona: Ed. Crítica, 2003.
ROBBINS, G. Las mujeres en el antiguo Egipto. Madrid: Akal, 1996.
TEFNIN, R. “Élements pour une sémiologie de l’image égyptienne”. CdÉ 66 (1991): 60-88.
WILKINSON, R. H., Los Templos del Antiguo Egipto. Barcelona: Destino, 2002.
WILKINSON, R.H., Como leer el arte egipcio. Barcelona: Ed. Crítica, 2004.

Dia i hores:

Dijous de 18:00 a 20:00 hores

Hores lectives:

30 hores

Calendari:

setembre: 26
octubre: 3, 10, 17, 24, 31
novembre: 7, 14, 21, 28
desembre: 5, 12, 19
gener: 9, 16

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Sant Boi de Llobregat
Equipament municipal L’Olivera
Pl. Montserrat Roig, 1 1a planta
08830 Sant Boi de Llobregat

Ponents:

Núria Castellano i Solé, Isabel García Trócoli : Professores tutores de la UNED Sènior

Inscripcions:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Sant Boi de Llobregat
Equipament municipal L’Olivera
Pl. Montserrat Roig, 1 1a planta
08830 Sant Boi de Llobregat
Tel. 93 654 53 33
info@santboi.uned.es

 

Joc, absurd, ironia i humor a les obres literàries

Joc, absurd, ironia i humor a les obres literàries

Aquest curs conjuga el plaer estimulant de la bona literatura amb el del joc, l’humor, la ironia i l’absurd. A partir d’obres literàries de totes les èpoques i geografies en què els autors i les autores han jugat i ironitzat de múltiples formes i per diferents motius, llegirem i comentarem alguns fragments, ens sorprendrem, riurem i, sobretot, aprendrem. El títol, l’autoria, el llenguatge, la sonoritat, el rerefons social o polític…, tots els elements d’una obra poden ser peces d’un joc a les mans d’autors o autores juganers. En aquest curs veurem alguns exemples inspiradors.

PROGRAMA

1. El joc de l’autoria: jugant a fet i amagar. Anònims, apòcrifs, heterònims, pseudònims… la nòmina d’autores i autors desconeguts, falsos o camuflats sota un altre nom és extensa. I variades les raons que han tingut els veritables autors i autores per a fer-ho. Repassarem alguns exemples.

2. Ironia fina (i no tan fina). Burlar la censura i denunciar certes realitats socials i polítiques sovint s’ha servit de la ironia com a forma d’expressió.

3. Alguns autors i autores especialment juganers: Joan Brossa, Gloria Fuertes, Julio Cortázar, Lewis Carroll, etc.

4. L’humor negre a la literatura: Clarice Lispector, Horacio Quiroga, L.F. Céline, Juan Rulfo, etc.

5. Els infinits jocs del llenguatge: llenguatges inventats, neologismes, jitanjáfora…

6. La poesia… és seriosa? Veurem com els múltiples jocs de què se serveix la poesia fan que sigui un dels gèneres més lúdics. La poesia de Maria-Mercè Marçal n’és un bon exemple.

7. L’art engendra art: la literatura juga amb altres disciplines artístiques (pintura, música, fotografia, cinema…).

8. L’absurd a la literatura: Franz Kafka, el teatre de l’absurd, Albert Camus i la filosofia de l’absurd.

9. El Tirant lo Blanc, la Celestina, el Lazarillo de Tormes, el Quixot… també fan riure.

10. Les avantguardes, les corrents literàries experimentals i la post-literatura.

Bibliografia

La bibliografia essencial, encara que no exhaustiva, és la següent:

Borges, J. L. (2004). Ficciones. Destino.
Brossa, J. (2001). A partir del silenci, Galàxia Gutenberg.
Camus, A. (2022). L’estrany. Proa
Carroll, L. (1998). Alicia en el País de las Maravillas. Alianza.
Céline, L. F. (2007). Viatge al fons de la nit. Proa.
Cervantes, M. (2004). Don Quijote de la Mancha. Real Academia Española
Cortázar, J. (2013). Rayuela. Alfaguara.
Fuertes, G. (2017). Geografía humana y otros poemas. Nórdica Libros
Ionesco, E. (2003). La cantante calva. Losada.
Kafka, F. (2016). El procés. Proa.
Lazarillo de Tormes (2011). Círculo de Lectores, Galaxia Gutenberg.
Lispector, C. (2020). Restes de carnaval: antologia de contes. Comanegra.
Marçal, M. M. (2017). Llengua abolida. Edicions 62.
Martorell, J. (2021). Tirant lo Blanc. Editorial Barcino.
Quiroga, H. (2004). Cuentos de amor, de locura y de muerte. Menoscuarto.
Rojas, F. (2016). La Celestina. Círculo de Lectores, Editorial Espasa Calpe.
Rulfo, J. (2001). El llano en llamas. Cátedra.

Dia i hores:

Dimecres de 18:00 a 20:00 hores

Hores lectives:

30 hores

Calendari:

setembre: 25
octubre: 2, 9, 16, 23, 30
novembre: 6,13, 20, 27
desembre: 4, 11, 18
gener: 8, 15

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Sant Boi de Llobregat
Equipament municipal L’Olivera
Pl. Montserrat Roig, 1 1a planta
08830 Sant Boi de Llobregat

Ponent:

Elena Aguilar Cabeza : Professora tutora de la UNED Sènior

Inscripcions:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Sant Boi de Llobregat
Equipament municipal L’Olivera
Pl. Montserrat Roig, 1 1a planta
08830 Sant Boi de Llobregat
Tel. 93 654 53 33
info@santboi.uned.es

 

Teories de justícia per repensar el sistema. Una introducció a la filosofia política.

Teories de justícia per repensar el sistema. Una introducció a la filosofia política.

Aquest curs és una introducció a la filosofia moral i política. Explora les teories clàssiques i contemporànies de la justícia i aplica aquestes teories a controvèrsies legals i polítiques actuals. Els temes inclouen la distribució de la renda, el paper dels mercats, debats sobre drets (drets humans i drets de propietat), arguments a favor i en contra de la igualtat, perspectives sobre la llibertat, dilemes de lleialtat en la vida pública i privada, etc. El curs convida els estudiants a sotmetre els seus propis punts de vista sobre aquestes controvèrsies a un examen crític. S’estudien les teories de filòsofs com Aristòtil, John Locke, Immanuel Kant, John Stuart Mill, Simone Weil, Judit Thomson, Hannah Arendt i John Rawls, entre d’altres. També es llegeixen alguns casos judicials contemporanis i articles sobre qüestions polítiques que plantegen aspectes filosòfics.

PROGRAMA

El programa es divideix en 15 sessions que tractaran les següents qüestions:

Sessió 1: Fer allò correcte
A. Introducció a dilemes morals i ètics amb Philippa Foot i Judith Thomson.
B. Enfocaments ètics: conseqüencialisme i ètica categòrica.
C. Filosofia moral i política com a eina de qüestionament.
D. Riscos personals i polítics de la filosofia.

Sessió 2: Utilitarisme – Jeremy Bentham i J.S. Mill
A. Cas pràctic sobre l’utilitarisme de Jeremy Bentham.
B. Principi de maximitzar la felicitat col·lectiva.
C. Objeccions a la versió de Bentham.
D. Introducció a John Stuart Mill i el seu enfocament en la justícia i drets individuals.

Sessió 3: Llibertarisme – Filosofia del lliure mercat
A. Introducció al llibertarisme.
B. Argument llibertari contra la redistribució de la riquesa.
C. Objeccions al llibertarisme: igualtat d’oportunitats i responsabilitat social.
D. Debat i crítiques sobre el llibertarisme.

Sessió 4: John Locke – Drets de propietat
A. Perspectiva de Locke sobre la llibertat i la propietat.
B. Drets naturals i inalienables.
C. Paper del govern en el respecte a la vida i la propietat.
D. Desafiaments en definir les accions governamentals permeses i prohibides.

Sessió 5: Mercats i moral – Servei militar i maternitat subrogada
A. Aplicació de la filosofia de Locke a decisions sobre el servei militar.
B. Ètica de la reproducció i procreació en el mercat.
C. Debat sobre l’ètica del servei militar i la maternitat subrogada.

Sessió 6: Immanuel Kant – Què és la llibertat?
A. Filosofia de Kant sobre el deure categòric.
B. Llibertat com a capacitat d’actuar autònomament.
C. Moralitat basada en la raó pràctica compartida.
D. Discussió de dilemes i casos pràctics des de la perspectiva kantiana.

Sessió 7: Immanuel Kant – Una lliçó sobre la mentida
A. Continuació de la teoria moral de Kant.
B. Preguntes clau sobre el deure i l’autonomia.
C. Cas ètic “l’assassí a la porta” i debat sobre la mentida.
D. Importància de la motivació i la intenció en l’ètica kantiana.

Sessió 8: La moralitat del consentiment
A. Discussió sobre l’imperatiu categòric de Kant.
B. Teoria política kantiana i el vel de la ignorància de John Rawls.
C. Contractes reals vs. hipotètics: consentiment i reciprocitat.
D. Debat sobre els límits morals dels contractes i exemples de la vida quotidiana.

Sessió 9: John Rawls – El cas de la igualtat
A. Justícia distributiva segons Rawls.
B. Contracte hipotètic darrere del vel de la ignorància.
C. Principis de justícia basats en la igualtat bàsica de llibertats.
D. Debat sobre la meritocràcia i l’arbitrarietat moral.

Sessió 10: Justícia distributiva – Qui mereix què?
A. Comparació entre llibertarisme, teoria de Rawls i altres concepcions igualitàries.
B. Importància de la justa igualtat d’oportunitats.
C. Objeccions a Rawls des del materialisme històric i el marxisme analític.
D. Debat sobre si les oportunitats han de beneficiar els menys afortunats.

Sessió 11: Ètica discursiva i democràcia – Justícia i bé comú
a. L’estret nexe entre ètica i política.
b. Arguments d’una ètica universal per a un desafiament universal.
c. Fonamentació d’una ètica comunicativa: Habermas, Apel i Cortina.
d. Objeccions a l’ètica universalista del discurs. Resposta a les objeccions.

Sessió 12: Aristòtil – Justícia i virtut
A. Perspectiva aristotèlica sobre la justícia.
B. Republicanisme contemporani i concepció clàssica de la justícia.
C. Justícia basada en mèrit moral i virtut.
D. Raonament teleològic per pensar la justícia distributiva.

Sessió 13: Aristòtil – El bon ciutadà
A. Comparació entre les concepcions de justícia d’Aristòtil, Kant i Rawls.
B. Distribució d’autoritat política segons Aristòtil.
C. Virtut moral i virtut cívica des del republicanisme contemporani.
D. Aplicació a casos contemporanis i debat sobre justícia i virtut.

Sessió 14: Justícia, comunitat i filiació – Dilemes de lleialtat
A. Resposta d’August Comte a la teoria d’Aristòtil.
B. Diferències entre les teories d’Aristòtil i Comte.
C. Crítica comunitària al liberalisme i obligacions d’afiliació.
D. Debat sobre la llibertat individual i obligacions morals.

Sessió 15: Conclusió – Justícia i bona vida
A. Preguntes fonamentals sobre la bona vida i la possibilitat de raonar sobre la justícia.
B. Equilibri reflexiu i diàleg en una societat pluralista.
C. La filosofia com a eina de reflexió constant sobre qüestions fonamentals.

Bibliografia

ANDERSON, Elisabeth. Value in Ethics and Economics. Cambridge: Harvard University Press, 1993.
APEL, Karl-Otto, Estudios éticos. Barcelona: Alfa, 1986.
ARENDT, Hannah. La condición humana. Barcelona – Buenos Aires – México, Paidós, 2002
ARISTÓTELES. Política. Madrid: Gredos, 2000.
—. Ética a Nicómaco. Madrid: Gredos, 2014.
BENTHAM, Jeremy. Principios de la moral y la legislación. Buenos Aires: Claridad. 2008.
BERLIN, Isaiah. Two Concepts of Liberty. Four Essays on Liberty. Oxford: Oxford University Press, 1969.
CALLINICOS, Alex. Igualdad. Madrid: Siglo XXI, 2003.
COHEN, Gerald. Rescuing Justice and Equality. Cambridge: Harvard University Press, 2008.
CORTINA, Adela. Razón comunicativa y responsabilidad solidaria. Salamanca: Sígueme, 1985.
—. Ética mínima. Madrid: Tecnos, 1986.
FOOT, Philippa. “Moral arguments”. Mind 67 (268), 1958, p. 502-513.
FRIEDMAN, Milton. Capitalismo y libertad. Madrid: Rialp, 1966.
HABERMAS, Jürgen. Conciencia moral y acción comunicativa. Barcelona: Península, 1985.
HAYEK, Friedrich. Camino de servidumbre. Madrid: Anaya, 2011.
KANT, Immanuel. Fundamentación de la metafísica de las costumbres. Madrid: Encuentro, 2003.
LOCKE, John. Segundo Tratado sobre el Gobierno Civil. Madrid: Tecnos, 2006.
MACINTYRE, Alasdair. Tras la virtud. Barcelona: Austral, 2013.
MEIKSINS WOOD, Ellen. “Estado, Democracia y Globalización”, a: Boron, A., Amadeo, J. i González, S. (comp.). La teoría marxista hoy: Problemáticas y perspectivas. Buenos Aires: CLACSO, 2006.
MILL, John Stuart. L’utilitarisme. Barcelona: Edicions 62, 2005.
NOZICK, Robert. Anarchy, State, and Utopia. New York: Basic Book, 1974.
PETTIT, Philip. Republicanism: A Theory of Freedom and Government. Nova York: Oxford University Press, 1997.
—. On the People’s Terms: A Republican Theory and Model of Democracy, Cambridge: Cambridge University Press, 2012.
RAWLS, John. Teoría de la justicia. México D.F: Fondo de Cultura Económica, 1979.
—. Political Liberalism. Nova York: Columbia University Press, 1993.
SKINNER, Quentin. “The Paradoxes of Political Liberty”. Liberty. Oxford: Oxford University Press, 1991.
—. Visions of Politics, vol. 2, Cambridge: Cambridge University Press, 2002.
THOMSON, Judith J. «The Trolley Problem». Yale Law Journal 94 (6), 1985, p. 1395-1415.
WEIL, Simone. La condición obrera. Madrid: Trotta, 2014.
—. Reflexiones sobre las causas de la libertad y de la opresión social. Madrid: Trotta, 2018.

Dia i hores:

Dimarts de 18:00 a 20:00 hores

Hores lectives:

30 hores

Calendari:

setembre: 24
octubre: 1, 8, 15, 22, 29
novembre: 5, 12, 19, 26
desembre: 3,10,17
gener: 14, 21

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Sant Boi de Llobregat
Equipament municipal L’Olivera
Pl. Montserrat Roig, 1 1a planta
08830 Sant Boi de Llobregat

Ponent:

Samuel Segura Renau : Professor tutor de la UNED Sènior

Inscripcions:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Sant Boi de Llobregat
Equipament municipal L’Olivera
Pl. Montserrat Roig, 1 1a planta
08830 Sant Boi de Llobregat
Tel. 93 654 53 33
info@santboi.uned.es

 

Com hem arribat fins aquí? De la Segona Guerra Mundial als nostres dies.

Com hem arribat fins aquí? De la Segona Guerra Mundial als nostres dies.

Des de la Segona Guerra Mundial es va dibuixar un nou status quo al món que passà a ser dirigit pels vencedors de la guerra més terrible que hagi conegut mai la humanitat. Aquest fenomen, marcat per l’aparició de l’amenaça nuclear i una incipient i progressiva globalització, ha desenvolupat i contraposat models d’estat, corrents de pensament i cultura econòmica.

Per primera vegada a la història, Europa no domina el món com en segles anteriors. Serà l’aparició de dues noves superpotències com els Estats Units i la Unió Soviètica qui rivalitzaran fins l’extenuació. A través d’unes noves Nacions Unides a les que no deixen de sumar-se nous estats, majoritàriament sortits de la descolonització de les velles potències europees, el món viurà a través de nous conceptes com: bomba atómica, emancipació, Drets Humans, genocidi, seguretat social, tecnologia, població mundial, patró dólar, tercer món, globalització, etc.

La desintegració d’una de les superpotències comportarà la reconfiguració parcial d’un món cada cop més digitalitzat i intercomunicat, molt marcat per les economies i que ens ha portat fins als nostres dies.

 

PROGRAMA

1. EL FI DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL.
1.1 Conferències de Teheran, Yalta i Postdam.
1.2 Nuremberg i Tokio.
1.3 Naixement de les Nacions Unides.

2. LA GUERRA FREDA.
2.1 El Teló d’Acer: OTAN – Pacte de Varsòvia.
2.2 La ciutat de Berlín.
2.3 Guerres de la Guerra Freda: Corea, Cuba, Vietnam, Afganistan.
2.4 Hongria 1956 y Praga 1968.
2.5 Cops d’Estat a l’Amèrica Llatina i guerrillers.

3. DESCOLONITZACIÓ.
3.1 Descolonització i el principi d’emancipació.
3.2 Regne Unit: La Commonwealth.
3.3 França: La Unió Francesa i el fracàs dels departaments.
3.4 Imperis menors: Països Baixos, Bèlgica, Dinamarca, Portugal, Espanya.

4. UN NOU ESTAT: ISRAEL.
4.1 Creació de l’estat al 1947 i la guerra del 48.
4.2 1956: La guerra del Sinaí i el Canal de Suez.
4.3 1967: La guerra dels Sis Dies.
4.4 1973: La guerra del Yom Kipur.
4.5 1982: Guerra del Líban.

5. LA CAIGUDA DEL MUR DE BERLÍN. FI DE LA GUERRA FREDA.
5.1 Glasnost i Perestroika.
5.2 Solidarnosc i els canvis a l’Europa de d’Est.
5.3 La segona unificació alemanya.

6. ELS NOSTRES DIES.
6.1 Neoliberalismes.
6.2 Guerres pel começ i la guerra d’Ucraïna.

Bibliografia

A ARACIL, Rafael, OLIVER, Joan, SEGURA, Antoni. El mundo actual. De la Segunda Guerra Mundial a nuestros días. Barcelona: Ed. Universitat de Barcelona, 1995.
CIPOLLA, Carlo M. Allegro ma non troppo. Barcelona: Ed. Crítica, 2007. (1988).
FONTANA, Josep. El siglo de la revolución. Barcelona: Ed. Crítica, 2017.
FONTANA, Josep. Por el bien del imperio. Barcelona: Ed. Pasado y Presente, 2011.
GARCÉS, Joan E. Soberanos e intervenidos. Madrid: Ed. Siglo XXI, 2012
HOBSBAWM, Eric J. Historia del siglo XX. Barcelona: Ed. Crítica (Grijalbo Mondadori), 1998.
HOBSBAWM, Eric J. Entrevista sobre el siglo XXI. Barcelona: Ed. Crítica 2016.
HOWARD, Michael, ROGER LOUIS, WM. The Oxford History of the Twentieth Century. New York: Oxford University Press, 1998.
KINDER, Hermann, HILGEMANN, Werner. Atlas histórico mundial (II). Madrid: Ediciones Istmo 1996.
NUÑEZ SEIXAS, Xosé M. Las utopías pendientes. Barcelona: Ed. Crítica, 2015.
OSTERHAMMEL, Jürgen. El vuelo del águila. Barcelona: 2018.
PROCACCI, Giuliano. Historia general del mundo actual. Barcelona, Ed. Crítica, 2001.
SASSON, Donald. Síntomas mórbidos. Anatomía de un mundo en crisis. Barcelona: Ed. Crítica, 2020.
SALVADORI, Massimo L. Breve historia del siglo XX. Madrid: Alianza Editorial, 2013.
SEGURA, Antoni. El món d’avui. De la guerra freda als reptes de la independència global. Barcelona: Ed. Universitat de Barcelona, 2023.
VILLARES, Ramón, BAHAMONDE, Ángel. El mundo contemporáneo: del siglo XIX al XXI. Barcelona: Taurus – Penguin Random House, 2016.
WEISNER-HANKS, Merry E. Breve historia del mundo. Madrid: Ed. Akal, 2020.

Dia i hores:

Dilluns de 18:00 a 20:00 hores

Hores lectives:

30 hores

Calendari:

setembre: 23, 30
octubre: 7, 14, 21, 28
novembre: 4, 11, 18, 25
desembre: 2, 9, 16
gener: 13, 20

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Sant Boi de Llobregat
Equipament municipal L’Olivera
Pl. Montserrat Roig, 1 1a planta
08830 Sant Boi de Llobregat

Ponent:

Oriol Giménez Oter : Professor tutor de la UNED Sènior

Inscripcions:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Sant Boi de Llobregat
Equipament municipal L’Olivera
Pl. Montserrat Roig, 1 1a planta
08830 Sant Boi de Llobregat
Tel. 93 654 53 33
info@santboi.uned.es