Segons els musulmans, l’Islam té manca de reis o almenys hagués de ser així, per això, el bon musulmà ha d’avorrir les monarquies dinàstiques i lluitar contra la seva instauració. És més, des del punt de vista del xiisme del dotzè imam, els musulmans han de lluitar contra qualsevol tipus de govern. Per a un musulmà, els reis ni són exemplars ni és una cosa pròpia de la cultura islàmica sinó una mala interpretació interessada de l’Alcorà, evidentment, d’una sèrie de famílies que convertides en dinasties han governat i governen als països islàmics.

Actualment la monarquia dinàstica islàmica és la forma de govern al Marroc, l’Aràbia Saudita, Bahrain, Brunei, Unió dels Emirats Àrabs, Jordània, Kuwait, Malàisia, Oman, Qatar i Síria -aquest amb matisos-. És a dir, si contemplem l’ampli espectre del món musulmà, són pocs els Estats islàmics regits per reis, emirs o sultans. Curiosament, la forma de govern més estesa entre els països islàmics és la República, clar que per al poble el mateix dóna un monarca absolut que un president autòcrata, si tots dos són dictadors.

Les èlits en forma de monarquies dinàstiques aconsegueixen subjugar al poble i justifiquen el seu govern sota un poder central d’homes que diuen ser descendents del Profeta Muhammad.

Idioma:

Català – Castellà

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Ponent:

Jordi Belloso Rimbau: Professor tutor de la UNED Sènior

Inscripcions:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

Santiago va sortir de la seva casa amb uns ulls que veien tot el que esdevenia fora, però amb la ment perduda en una recent ruptura amorosa, veient sense veure. En les últimes setmanes, havia dormit una mitjana de dues hores diàries i, per tant, sentia que li costava pensar amb claredat per la falta de somni. A penes havia provat mos i sentia un profund buit en el seu estómac. Havia sofert en el seu cos els efectes deleteris de l’estrès al no poder bregar de manera efectiva amb aquesta ruptura. Sentia una profunda tristesa i tots els seus recursos cognitius quedaven menyscabats, atrapats en una espessa letargia del qual no podien desfer-se.

Caminava sense una direcció determinada. Mentalment, repassava tot el que havia esdevingut mesos enrere, intentant entrellucar alguna escletxa d’indicis que poguessin explicar per què havia acabat tot de forma tan sobtada amb Amaya. Deixant-se portar per aquestes idees, que de manera reiterada poblaven el seu pensament, es va ficar en un carreró que semblava no tenir sortida. En aquest moment, la pluja va començar a xopar amb suavitat a Santiago. Les gotes fredes que colpejaven amb suavitat sobre el seu cap eren interpretades pel cervell de Santiago com una salva de carícies que semblava alleujar part de la càrrega mental que portava. Els tolls del sòl reflectien amb moviment la llum ataronjada d’un fanal que pretenia llançar una mica de claredat a un carreró sumit en la penombra. Era com el preludi d’alguna cosa que anava a esdevenir.

De sobte, va notar una intensa coïssor en el ventre, com si un agulló d’un gran insecte l’hagués lacerat amb força. Instintivament, es va posar la mà i es va encongir sense saber què estava succeint. La segona bala va impactar sobre l’espatlla, esquerdant els ossos. Aquesta sí que va fer mal. La tercera i la quarta van anar a parar al pit, ofegant qualsevol indici de vida que pogués esperar-se. Durant uns segons, abans de morir, el seu cervell va evocar la cançó <<Grândola, Vila Morena>>, acompanyant-la d’algunes imatges i records que l’havien marcat durant la seva vida. Immediatament, va caure de genolls, per a desplomar-se amb força sobre el mullat paviment. Sobtadament, un soroll blanc va reemplaçar a la cançó, sumint-lo tot en una profunda foscor. Un soroll infinit que va absorbir l’últim que quedava de Santiago.

La sang que emanava de les seves ferides s’anava diluint amb l’aigua, dibuixant uns cercles ocres que anaven desapareixent per una claveguera. Quan ho van trobar, el seu cos jeia fred sota la pluja. La seva mà esquerra, ja sense vida, s’aferrava amb força a una petita peça de pedra llaurada en forma de prisma rectangular que s’havia desprès de l’empedrat de la vorera. Era com si volgués aferrar-se a la vida, com si no volgués marcar-se.

El fragment anterior sembla extret d’una novel·la negra, però en el fons tracta sobre el cervell humà. Què succeeix quan aquest deixa de funcionar? Què passa amb la nostra individualitat i amb el ‘jo’ que ens defineix quan les nostres neurones deixen de comunicar-se de manera efectiva entre elles? Què passa en el nostre cervell quan ens enamorem? Per què dormim i per què ens sentim ensopits cognitivament quan les hores de somni són insuficients? Quines implicacions té l’estrès sobre el nostre organisme i com podem combatre els seus efectes deleteris? Com s’emmagatzemen els nostres records i com s’evoquen? Com construeix el nostre cervell les percepcions del món que ens envolta? Què ens emociona i com prenem les decisions cada dia?

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Ponent:

Diego Redolar Ripoll: Professor tutor de la UNED Sènior

Inscripcions: (Places esgotades)

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es