Select Page
Canvis radicals de caràcter i de mentalitat en el cinema.

Canvis radicals de caràcter i de mentalitat en el cinema.

Anant més enllà d’un vídeo-club, el curs analitza teories científiques, però sobretot estudia com el setè art ha plasmat i imaginat cinematogràficament els canvis radicals de personalitat. Analitzarem en quines circumstàncies hi ha conversions psicològiques i socials. Quins efectes solen tenir, o no? Quins són els tipus més característics i les formes més reiterades? I tot a través de magnífiques obres fílmiques que tenen com a referent el món social, polític, literari i filosòfic.

PROGRAMA

Conversió al bé, al mal o tancament en un cercle viciós: Cremat pel sol (1994, Nikita Mikhalkov). Cims borrascosos (1939, William Wyler), Casa de jocs (1987, David Mamet). Teorema (1968, P.P. Passolini). El llop estepari (1974, Fred Haines). Bonnie and Clyde (1967, Arthur Penn), Dotze homes sense pietat (1967 Robert Aldrich). El servent (1963, Joseph Losey). Les criades (1985, Michel Dumoulin i Jean Genet). The Shining (1980, Stanley Kubrick).

Impossibilitat del canvi i conversions impossibles: Mort d’un viatjant (1949, Arthur Miller). Cool hand Luke/ La llegenda de l’indomable (1967, Stuart Rosenberg), El roig i el negre (2017, Jean-Daniel Verhaeghe). Madame Bovary (2014, Sophie Barthes), Anna Karènina (2012, Joe Wright). American Beauty (1999, Sam Mendes).

Conversió a la barbàrie o a la comunitat perduda?: El darrer samurai (2003, Edward Zwick), Un home anomenat cavall (1970, Elliot Silverstein), Ballant amb llops (1990, Kevin Costner), Els 7 samurais (1954. Akira Kurosawa). Set núvies per a set germans (1954, Stanley Donen). El senyor de les mosques (1990, Harry Hook).

Mai no saps qui serà el millor convers: Aquest país és meu (1943, Jean Renoir). No enyoro la meva infància (1946. Akira Kurosawa). El general della Rovere (1959, Roberto Rossellini).

Convertir-te en qui eres i la Impossibilitat de convertir-te en qui no ets: Casablanca (1942, Michael Curtiz), Cayo Largo (1948, John Huston), Esmorçar a Tiffany’s (1961, Blake Edwards). La meva vida és la meva vida / Five Easy Pieces (1970, Bob Rafelson). Billy Elliot (2000, Stephen Daldry).
El misteri del ‘salt endavant’. Com pensar el descobriment o la ‘conversió pionera’. 2001: A Space Odyssey (1968, Stanley Kubrick), El llop estepari (1974, Fred Haines – H. Hesse).

Conversions in extremis o ja impossibles: Jane Eyre (2011, C.J. Fukunaga), Secrets i mentides (1996, Mike Leigh). El fill de Saul / Saul fia (László Nemes, 2015), El que resta del dia (1993, James Ivory).

Estructurarem les anàlisis de les pel·lícules a partir dels següents conceptes:

– Sis actituds i opcions davant la dissonància psicològica-existencial o el trencament amb l’endogrup:

1) Ceguesa, no concebre la dissonància ni la necessitat del canvi, malgrat experimentar un gran malestar.
2) Desviar l’atenció: Di-versió.
3) La fidelitat o lleialtat bloqueja el canvi.
4) Avisar dels problemes i cercar acords de canvi.
5) Abandonar el grup o la vella identitat.
6) Conversió: trobar una altra identitat o comunitat. Cercle complet?

– Sentit i etimologia de ‘conversió’.
– Quins canvis radicals de caràcter i mentalitat són ‘conversions’ (no en termes religiosos)?
– Ni fàcils, ni habituals però sovint necessàries.

Bibliografia

Partirem de les pel·lícules apuntades en el Programa però, segons la dinàmica del grup-classe, incorporarem més pel·lícules no previstes al llarg del curs. En donarem la llista bàsica a inici de curs per a que hom pugui visualitzar-les quan li vagi millor.

BERLIN, Isaiah (2002) El erizo y la zorra, Barcelona: Península.

HIRSCHMAN, Albert O. (1977). Salida, voz y lealtad: respuestas al deterioro de empresas, organizaciones y estados. México: Fondo de Cultura Económica.

PETERSON, Jordan B. (1999) Maps of Meaning, London: Routledge.

POLTI, Georges. (1980) Les 36 situations dramatiques, Paris: Éditions d’aujourd’hui.

SOURIAU, Étienne. (1950) Les deux cent mille situations dramatiques, Paris: Flammarion.

WILSON, Colin (2001) The Outsider, Londres: Phoenix.

Dia i hores:

Dimarts: de 11:30 a 13:30 hores

30 hores lectives

Calendari:

setembre: 17
octubre: 1, 8, 15, 22 i 29
novembre: 5, 12, 19 i 26
desembre: 3, 10 i 17
gener: 14 i 28

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Ponent:

Gonçal Mayos Solsona: Professor tutor de la UNED Sènior

Inscripcions:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

 

Literatura i Pedagogia: Grans episodis d’una història estètica de l’educació

Literatura i Pedagogia: Grans episodis d’una història estètica de l’educació

El curs planteja un recorregut literari per un sèrie de passatges clàssics de la literatura occidental alhora rellevants per al pensament pedagògic.

La lectura i el comentari de les obres escollides evoquen i reflecteixen algunes constants al voltant del fet, de l’experiència o del problema educatiu, com ara el mal record de l’escolaritat, la ineficàcia dels esforços educatius dels adults, l’educació com a camí de realització personal o el conflicte entre tradicions i les respectives crisis educatives. Però no només. Malgrat ficcions, en molts casos, el caràcter testimonial dels textos ens brinda amb coneixement històric de primera mà sobre les institucions educatives més destacades de cada època en el seu context polític i social, des de l’agogé espartana a l’escola victoriana, passant per l’escola de retòrica romana, el monestir medieval o les institucions culturals humanístiques.

Per últim, que no menys important, la lectura i el comentari d’aquestes obres ofereix, gràcies a la l’habilitat literària i bellesa de les mateixes, la possibilitat d’una forma comprensió viva i propera d’aquests assumptes en primera persona, que tal vegada pugui operar també en nosaltres, fruit de l’examen i la reflexió, com una ocasió per a la pròpia educació.

PROGRAMA

1. Història, literatura i educació, una aproximació humanista
2. El poeta, “educador dels grecs” a l’Odissea d’Homer
3. Educació reial de tradició filoespartana a la Ciropèdia de Xenofont
4. La sofística i la crisi de l’antiga educació atenenca als Núvols d’Aristòfanes
5. La corrupció del fill tirànic d’Atenes al Convit de Plató
6. La familiar senzillesa de l’antiga educació romana a Vides Paral·leles de Plutarc
7. Ineficàcia i classisme de l’ensenyament de l’oratòria al Satiricó de Petroni
8. La penosa memòria escolar d’un sant a les Confessions d’Agustí d’Hipona
9. El camí del perfecte cristià i la reforma espiritual a Blanquerna de Ramon Llull
10. L’educació de les dones i el plaer de la lectura al Decameró de Bocaccio
11. Ensenyament escolàstic vs renaixement cultural al Gargantua i Pantagruel de Rabelais
12. Analfabetisme i accés popular a les lletres en la Contrarreforma al Quixot de Cervantes
13. La vitalitat romàntica d’autorealització per l’art al Wilhelm Meister de Goethe
14. El creixement interior de l’infant i les formes de la vida adulta a Infància de Tolstoi
15. La infància de classe obrera i l’utilitarisme escolar victorià a Temps difícils de Dickens

Bibliografia

El professor preparà un dossier amb els passatges de cadascuna de les obres clàssiques que són objecte de comentari en cadascuna de les lliçons. En qualsevol cas, totes elles compten amb nombroses traduccions i edicions. Els alumnes poden fer ús d’elles en qualsevol llengua i edició.

Bibliografia Secundària
Abbagnano, N. & Visalberghi, A. (1964) Historia de la pedagogía. Madrid: Fondo de Cultura Económica.
Monroe, P. (1932) Historia de la Pedagogía. Madrid: Espasa Calpe.
Luzuriaga, L. (1971) Historia de la educación y de la pedagogía. Buenos Aires: Losada.

A banda d’aquest, s’anirà afegint la bibliografia de cada apartat al llarg del curs.

 

Dia i hores:

Dijous de 11:30 a 13:30 hores

30 hores lectives

Calendari:

setembre: 19 i 26
octubre: 3, 10, 17, 24 i 31
novembre: 7, 14, 21 i 28
desembre: 5, 12 i 19
gener: 16

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Ponent:

Àngel Pascual Martín: Professor tutor de la UNED Sènior

Inscripcions:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

 

La Transició i la consolidació de la democràcia.

La Transició i la consolidació de la democràcia.

Es tracta d’oferir una panoràmica, rigorosa, analítica, però també amena, d’un període que els alumnes han viscut, però del qual probablement els hi manqui perspectiva històrica.

PROGRAMA

1. Introducció. Cronologia, context i interpretacions. Oblits i protagonistes.
2. El fracàs del govern d’Arias: els límits de l’aperturisme.
3. La carta Suárez. Reforma o ruptura? Del «habla, pueblo, habla» a les primeres eleccions democràtiques, passant pel gener sagnant de 1977.
4. El 15-J. El restabliment de la Generalitat i el retorn del president Tarradellas.
5. La Constitució i les eleccions de 1979. L’Estatut de Sau, les primeres eleccions autonòmiques i la posada en marxa de l’autonomia.
6. La fi d’Adolfo Suárez i el cop d’estat del 23-F.
7. Crisi i descomposició de la UCD i la victòria del PSOE.
8. Els governs del PSOE. De les majories absolutes als GAL i la crisi final del «Felipismo».

Bibliografia

ADAM, Roger, Andrés ANTEBI, Pablo GONZÁLEZ, Cops de gent. Crònica gràfica de les mobilitzacions ciutadanes a Barcelona, 1890-2003, Barcelona, Viena Edicions-Ajuntament de Barcelona, 2005.
AA.DD., La Transición, treinta años después. De la dictadura a la instauración y consolidación de la democracia, Península, Barcelona, 2006.
AGUILAR, Paloma, Justicia, política y memoria. Los legados del franquismo en la transición española, Madrid, Insitituto Juan March, 2001.
ANDREU ACEBAL, Marc, Barris, veïns i democràcia. El moviment ciutadà i la reconstrucció de Barcelona (1968-1986), Barcelona, L’Avenç, 2015.
BALLESTER, David, Manel RISQUES, Les manifestacions de l’1 i el 8 de febrer a Barcelona, Barcelona, Edicions 62, 2001.
BALLESTER, David, Manel RISQUES i Jaume SOBREQUÉS, El triomf de la memòria. La manifestació de l’Onze de setembre de 1977, Barcelona, Base, 2002.
BALLESTER, David, Vides truncades. Repressió, víctimes i impunitat a Catalunya, 1964-1980, València, PUV, 2017.
BALLESTER, David, M. VICENTE, Corre democràcia, corre. Manifestacions i repressió policial a la Catalunya de la Transició (1975-1980), Barcelona, Base, 2019.
BALLESTER, David, Las otras víctimas. La violència policial durante la Transición (1975-1982), Zaragoza, Publicaciones de la Universidad de Zaragoza, 2022.
BALLESTER, David, Una historia de la policia española. De los grises y Conesa a los azules y Villarejo, Barcelona, Pasado y Presente, 2024.
CALVET Josep i Oriol LUJÁN, Poble català, posa’t a caminar. 40 anys de la Marxa de la Llibertat, Barcelona, Angle Editorial, 2016.
CASALS, Xavier, La transición española, el voto ignorado de las armas. Barcelona, Pasado&Presente, 2016.
COLOMER, Josep Ma., La transición a la democràcia: el modelo español, Barcelona, Anagrama, 1998.
COTARELO, Ramón, Transición política y consolidación democrática a España (1975-1986), Madrid, CIS, 1992.
CUADRA, S., ¡No os importe matar!. Sanfermines 78: crimen de estado, Tafalla, Txalaparta, 2020.
FERNÁNDEZ LÓPEZ, Javier, El rey y otros militares. Los militares en el cambio de régimen político en España (1969-1982), Madrid, Trotta, 1998.
GALLARDO, Juan José, Tortura y Transición Democrática: El caso Téllez. Barcelona, Carena, 2004.
GRIMALDOS, Alfredo, La sombra de Franco en la transición, Fuenlabrada, Oberón, 2004.
GUINDAL, Mariano, Juan H. GIMÉNEZ, El libro negro de Vitoria,
Madrid, Ediciones 99, 1976. Transición. Historia de una política espanyola (1937-2017), Barcelona, Galaxia Gutemberg, 2017.
JULIÁ, Santos, MARIN, J.Ma; C. MOLINERO i P. YSÀS; Historia política de España 1939-2000, Istmo, Madrid, 2001.
MARTÍNEZ, J. (Coord.); Historia de España siglo XX, 1939-1996, Cátedra, Madrid, 1999.
MARTÍNEZ REVERTE, Jorge i Isabel MARTÍNEZ REVERTE, La matanza de Atocha, 24 de enero de 1977, Madrid, La Esfera de los Libros, 2016.
MAYAYO, Andreu, La ruptura catalana, Catarroja, Afers, 2002.
MOLAS, Isidre (ed.), Diccionari dels partits polítics de Catalunya segle XX, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2000.
MOLINERO, Carme (ed.), La transición, treinta años después, Barcelona, Península, 2006.
MOLINERO, C. i P. YSÀS (dirs.), De la dictadura a la democràcia, 1960-1980, vol. 11, deHistòria, Societat, Política, Cultura dels Països Catalans, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1998.
MOLINERO, C. I P. YSÀS; La Transición. historia y relatos, Siglo XXI, Madrid, 2018.
MOLINERO, Carme i Pere YSÀS, Els anys del PSUC. El partit de l’antifranquisme (1956-1981), Barcelona, L’Avenç, 2010.
MORÁN, Gregorio, El precio de la Transición,Barcelona, Planeta, 1991.
PARTIDO SOCIALISTA OBRERO ESPAÑOL, Por el cambio. Programa electoral del PSOE 1982, Madrid, 1982
PASAMAR, Gonzalo, La Transición espanyola a la democràcia ayer y hoy. Memoria cultural, historiografia y política, Madrid, Marcial Pons, 2019.
PONS PRADES, Eduardo, Los años oscuros de la Transición española, Barcelona, Belaqua, 2005.
POWELL, Ch.; España en democracia, 1975-2000, Plaza&Janés, Barcelona, 2000.
PREGO, Victoria, Así se hizo la transición, Barcelona, Plaza y Janés, 1995.
PRESTON, Paul, Un poble traït. Corrupció, incompetència política i divisió social Espanya des del 1873 fins als nostres dies, Barcelona, base, 2019.
QUIROSA, R. (Ed.), La sociedad española en la Transición. Los movimientos sociales y el proceso democratizador, Biblioteca Nueva, Madrid, 2011.
RAMOS, Antonio, El caso Almería: Mil Kilómetros al sur, Barcelona, Argos Vergara, 1982.
REDERO, M. (ed.); La transición a la democracia en España, Ayer, 15, 1994.
ROVIRA, Marta, La Transició franquista. Un exercici d’apropiació de la història, Barcelona, Pòrtic, 2014.
SÁNCHEZ SOLER, Mariano, La transición sangrienta. Una historia violenta del proceso democrático en España (1975-1983), Barcelona, Península, 2010.
SÁNCHEZ-CUENCA, Ignacio, “La violencia terrorista en la transición española a la democracia”, Historia del Presente, 14 (2009).
SÁNCHEZ-TERÁN, Salvador, De Franco a la Generalitat, Barcelona, Planeta, 1988.
SARTORIUS, Nicolás i Alberto SABIO, El final de la dictadura, la conquista de la democracia en España (noviembre de 1975 – junio de 1977), Madrid, Temas de hoy, 2007.
SOTO, Á; Transición y cambio en España, 1975-1996, Alianza Editorial, Madrid, 2005.
TARRADELLAS, Josep, Ja sóc aquí. Record d’un retorn, Barcelona, Planeta, 1989.
J. TUSELL (Coord.); La transición a la democracia y el reinado de Juan Carlos I, la
Historia de España Menéndez Pidal, vol. XLII, Espasa Calpe, Madrid, 2003.
TUSELL, Javier, i Álvaro SOTO (eds.), Historia de la transición, 1975-1986. Alianza Editorial, Madrid, 1996.
VÁZQUEZ MONTALBÁN, Manuel, Crónica sentimental de la transición. Los desnudos, los vivos y los muertos de una transición que no sólo ha sido política. Barcelona, Planeta, 1985.
VINADER, Xavier, Quan els obrers van ser els amos. Una setmana de vaga general política a Sabadell el febrer de 1976. Lleida, Pagès Editors, 2012.

Dia i hores:

Dimecres: de 11:45 a 13:45 hores

30 hores lectives

Calendari:

setembre: 18 i 25
octubre: 2, 9, 16, 23 i 30
novembre: 6, 13, 20 i 27
desembre: 4, 11 i 18
gener: 15

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Ponent:

David Ballester Muñoz: Professor tutor de la UNED Sènior

Inscripcions: (Places esgotades)

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

 

Lluís Domènech i Montaner. Art Total

Lluís Domènech i Montaner. Art Total

L’Art Noveau, la Sezession, el Jugendstil, l’Style Liberty de França, Escòcia, Bèlgica, Alemanya i Àustria començava a tenir, durant el darrer terç del segle XIX, el seu paral·lelisme a Catalunya amb el Modernisme. I l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner és, sens dubte, un prototip d’aquells modernistes, d’aquells homes que, amb ànsies de viure els canvis, participaran, amb intensitat, durant aquelles darreres dècades, amb el desig de crear un estil propi català que recuperi la consciència nacional del país.

Domènech contribuirà a vertebrar el país des de tres camps ben diferents.

1. Ho farà des de la política, amb el nacionalisme català. Domènech serà un dels pares dels primers quadres del catalanisme. Membre de la Lliga de Catalunya, President de les Bases de Manresa, president de la Unió Catalanista, membre de la Lliga Regionalista, Diputat catalanista a Madrid i fundador del CNR.

2. Domènech ho farà també des de la cultura i l’humanisme, fent recerca i recuperant la història de Catalunya i l’art del país. A tall d’exemple, Domènech i Montaner és el descobridor de l’art romànic català i els seus estudis sobre heràldica catalana avui encara no han estat superats.

3. I també ho farà des de la vessant arquitectònica, creant un nou art nacional: el modernisme, un art nou, jove, rupturista, liberal, diferent i cosmopolita, un art total wagnerià. El gesamtkunstwerk que emprava Wagner quan es referia a un nou tipus d’obra musical, encaixa perfectament amb el pensament arquitectònic de Lluís Domènech i Montaner on projecta una arquitectura interdisciplinària on cada part complementa una altra i que, plegades, formen part d’un tot. D’aquesta manera, l’arquitectura de Lluís Domènech i Montaner, que es basa en l’equilibri entre estructura i disseny, és única, racional i funcional.

El curs Lluís Domènech i Montaner, art total pretén donar a conèixer la vida i obra del pare del modernisme català i, al mateix temps, entendre la singularitat del personatge. Un viatge apassionant a la recerca del substrat personal de Domènech i Montaner que ens permetrà gaudir del modernisme català.

PROGRAMA

SESSIÓ 1: (2 hores) Introducció:
Introducció a l’assignatura. Domènech, estudis i família. Els primers treballs de Domènech en el camp editorial, en la recerca històrica i l’artística. L’aportació de Lluís Domènech i Montaner en el moviment nacionalista català.

SESSIÓ 2: (2 hores) Influències arquitectòniques: Claus per entendre la seva arquitectura:
L’esclat del modernisme domenequià. Influències de l’arquitectura hispànica i europea. Anàlisi de l’arquitectura de Domènech i Montaner.

SESSIÓ 3: (2 hores) Les grans obres modernistes de Domènech a Barcelona:
Editorial Montaner i Simon, l’Hotel Internacional, Castell dels Tres Dragons, Palau Montaner, Casa Thomas, Fonda Espanya, Casa Lamadrid, Casa Lleó Morera i Casa Fuster.

SESSIÓ 4: (3 hores) Sortida Modernisme Burgès de Domènech i Montaner*.

SESSIÓ 5: (2 hores) Lluís Domènech i Montaner, Patrimoni de la Humanitat:
Analitzem el Palau de la Música.

SESSIÓ 6: (3 hores) Lluís Domènech i Montaner, Patrimoni de la Humanitat*:
Fem la classe de l’Hospital de Santa Creu i Sant Pau des del Recinte Modernista Sant Pau.

SESSIÓ 7: (2 hores) L’arquitectura familiar de Lluís Domènech i Montaner a Canet de Mar:
Analitzem les obres més importants a Canet de Mar: Ateneu de Canet, Casa Roura, Castell de Santa Florentina, Fàbrica Jover, Serra i Cia, el taller de Can Rocosa, la Casa Domènech i els diferents panteons del cementiri.

SESSIÓ 8: (2 hores) Sortida domenequiana a Canet de Mar*.

SESSIÓ 9: (2 hores) L’empremta de Lluís Domènech al nord d’Espanya:
Comillas (Cantàbria): Seminari Pontifici, Fuente de los Tres Caños, Reforma del cementiri de San Cristóbal, Panteó de la família Piélago, Làpida de la cripta de la Capella Panteó dels Marquesos i el Monumento al Marqués de Comillas. Santander (Cantàbria): Monte de Piedad Alfonso XIII y Caja de Ahorros de Santander. Mieres (Astúries): Els treballs decoratius de Bustiello.

SESSIÓ 10: (2 hores) L’arquitectura burgesa de la ciutat de Reus:
Institut Pere Mata, projecte Círcol de Reus i Teatre Circ, Casa Navàs, Capella Margenat, Casa Gasull, Magatzem Llopis i Casa Llopis Borràs.

SESSIÓ 11: (8 hores) Sortida facultativa a Reus*.
Visitem la Casa Navàs, la Casa Gasull, la Casa Rull, el cementiri de Reus i l’Institut Pere Mata.

* el cost de transport i entrades de les sortides no està inclòs amb la matrícula.

Bibliografía

AAVV. (2006). La Casa Navàs de Lluís Domènech i Montaner. Reus: Pragma
AAVV (2004). L’Institut Pere Mata de Reus, de Lluís Domènech i Montaner. Reus: Pragma.
Alcalde, S. (2014): «La Capella-Panteó de la família Margenat de Reus. Una obra funerària de Lluís Domènech i Montaner». Domenechiana, núm. 4, p. 165-174.
Alcalde, S; Carbonell, M; Martí, G; Mas, X; Sàiz, C. (2016): Lluís Domènech i Montaner (1849-1923. Obra arquitectònica raonada. Volum. 1 Canet de Mar: Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner.
Alcalde, S; Carbonell, M; Martí, G; Mas, X; Sàiz, C. (2015): Lluís Domènech i Montaner (1849-1923. Obra arquitectònica raonada. Volum. 2 Canet de Mar: Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner.
Figueras, L. (2007). Lluís Domènech i Montaner. Barcelona: Santa & Cole, 2007.
García-Martín, M. (1987). Benvolgut Palau de la Música Catalana. Barcelona: Catalana de Gas.
García-Martín, M. (1988). La Casa Lleó Morera. Catalana de Gas. Barcelona.
Poca Gaya, Josep (1996). Institut Pere Mata. Cent anys d’història (1896-1996). Reus: Institut Pere Mata.
Sama García, A. (2013): «El cementerio marino. Arquitectura funeraria de Lluís Doménech i Montaner en Comillas». Domenechiana, núm. 1, p. 90-132.
Sàiz i Xiqués, C. (2008). Lluís Domènech i Montaner (1848-1923).El llegat arquitectònic, polític i cultural a Canet de Mar. Canet de Mar: Edicions Els 2 Pins.
Sàiz i Xiqués, C. (2009). “L’antiga farmàcia Duran i España de Barcelona: una obra desconeguda de Lluís Domènech i Montaner.” El Sot de l’Aubó, núm. 29, p. 13-18.
Sàiz i Xiqués, C. (2010): «Una obra pionera del modernisme català: L’Ateneu de Canet de Mar.» El Sot de l’Aubó, núm. 33, p. 3-10.
Sàiz i Xiqués, C. (2011). «La casa Domènech de Canet de Mar (1918-1919). La darrera obra modernista de Lluís Domènech i Montaner.» El Sot de l’Aubó, núm. 35, p. 12-20.
Sàiz i Xiqués, C. (2011): «L’arquitectura funerària de Lluís Domènech i Montaner. El llegat modernista dels cementiris de Canet de Mar, Comillas, Barcelona i Reus.» El Sot de l’Aubó, núm. 38, p. 19-23.
Sàiz i Xiqués, C. (2013): Epistolari Lluís Domènech i Montaner (1878-1903). Canet de Mar, Edicions Els 2 Pins.
Sàiz i Xiqués, C. (2014) «Casa Roura» p. 26-29. A: Bancells, C. (Dir.): Joies del modernisme privat. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
Sàiz i Xiqués, C. (2015): «La Casa Roura de Canet de Mar i els tallers de producció artesanal del Castell dels Tres Dragons. El primer modernisme de Lluís Domènech i Montaner». Domenechiana, núm. 6, p. 9-53.
Serraclara i Pla, M. T. (2011). Hotel España Ramblas. Barcelona, Condes Hotels.

Dia i hores:

Dilluns: de 10:30 a 12:30 hores

30 hores lectives

Calendari:

setembre: 16 i 30
octubre: 7, 14, 21 i 28
novembre: 4, 11, 18 i 25
desembre: 2

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Ponent:

Carles Sáiz i Xiqués: Professor tutor de la UNED Sènior

Inscripcions:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

 

L’òpera i altres històries

L’òpera i altres històries

Una aproximació als grans temes de l’univers operístic a través de les seves obres mestres. El drama i la música, l’acció i les emocions, els cantants i la veu, compositors i llibretistes, estils, períodes històrics… tot a la recerca d’aquell no-sé-què d’afegit que ens dóna l’opera, que fa que sigui una mica més que la suma de les arts que la integren.

El curs es planteja de manera molt pràctica, amb l’objectiu de fer de l’òpera una experiència viscuda. Cada sessió va dedicada a una gran òpera, a partir de la qual treballem i coneixem els diferents continguts propis de cada estil, compositor i època.
Les obres les triem per la seva representativitat, fixant-nos especialment en el repertori
programat durant la temporada 24-25 a casa nostra. Així, dedicarem sessions senceres,
entre altres, a la Forza del Destino, Traviata, Madama Butterfly, Lohengrin, La Sonnambula, Giulio Cesare i Rusalka, programades al Liceu de Barcelona, i també a la Bohème i Tosca, programades al cicle Òpera a Catalunya. Completarem el programa amb obres significatives dels estils i períodes que no haguem treballat amb les obres citades.

PROGRAMA

1. Presentació: què és una òpera?
2. L’òpera seria: Giulio Cesare de GF Haendel
3. L’univers mozartià (I): Don Giovanni
4. L’univers mozartià (II): La flauta màgica
5. Beethoven en va fer una: Fidelio
6. L’òpera buffa: El barber de Sevilla, de G. Rossini
7. El Bel Canto romàntic (I): Lucia de Lammermoor, de G. Donizetti
8. El Bel Canto romàntic (II): La Sonnambula, de V. Bellini
9. L’òpera romàntica: Lohengrin, de R. Wagner
10. El drama Musical: La Walkíria, de R. Wagner
11. Viva VERDI! (I) La Traviata
12. Viva VERDI! (II) La forza del destino
13. L’òpera francesa (I) Carmen, de C. Bizet
14. L’òpera francesa (II) Manon Lescaut, de J. Massenet
15. Marató Puccini (I) La Bohème
16. Marató Puccini (II) Tosca
17. Marató Puccini (III) Madama Butterfly
18. Univers Strauss (I): Elektra
19. Univers Strauss (II): El cavaller de la rosa
20. El cas Xostakóvitx: Lady Macbeth de Minsk

A partir d’aquest repertori proposat, entre totes i tots concretarem i endreçarem el repertori del curs, el repartirem entre les quinze sessions de dues hores cadascuna, afegint si s’escau altres obres proposades a classe.

Bibliografía

Es presentarà la bibliografia durant el curs en els moments que es cregui convenient.

Dia i hores:

Dimarts: de 11:30 a 13:30 hores

30 hores lectives

Calendari:

setembre: 17
octubre: 1, 8, 15, 22 i 29
novembre: 5, 12, 19 i 26
desembre: 3, 10 i 17
gener: 14 i 28

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Ponent:

Francesc Conesa Prior: Professor tutor de la UNED Sènior

Inscripcions:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es