Select Page
Escoltem la pintura, pintem la música!

Escoltem la pintura, pintem la música!

Des de les èpoques més remotes, els éssers humans han utilitzat les arts amb diferents finalitats: per comunicar-se amb els déus, per atreure la pluja, per celebrar rituals, per expressar els seus sentiments, per manifestar la seva visió del món, per deixar constància del seu pas per un lloc, o com a via per accedir a la bellesa. La música i la pintura són dues de les arts que més ponts han establert entre sí, beneficiant-se mútuament de les seves particularitats. En aquest curs buscarem els nexes entre aquestes dues arts, i apreciarem l’evolució de la música a través de la seva representació iconogràfica. Escoltarem els instruments que apareixen a diferents pintures, i farem un recorregut històric i estètic, analitzant les característiques comuns a les diverses arts des de l’antiguitat fins els temps actuals.

PROGRAMA

1. Música i pintura. Primeres representacions musicals a l’art
2. Iconografia musical des de l’Edat Mitjana fins el segle XX: l’Edat Mitjana
3. Renaixement (I)
4. Renaixement (II)
5. Barroc (I)
6. Barroc (II)
7. Classicisme (I)
8. Classicisme (II)
9. Romanticisme (I)
10. Romanticisme (II)
11. Impressionisme. La sinestèsia entre la música i la pintura: Aleksander Skriabin, Rimsky-Korsakov, Jean Sibelius, Vassili Kandinsky, Olivier Messiaen
12. Segle XX
13. Claude Debussy. Enric Granados. Modest Mussorgski. Sergei Rachmaninov. Vassili Kandinsky
14. Sortida per determinar
15. Quina música posem?. Selecció d’obres d’art per acompanyar-les amb música triada pels alumnes i viceversa

Bibliografia

Música i pintura
Ausoni, Alberto. Dizionari dell’Arte: la musica. Mondadori Electa, 2005

Música i mitologia
Andrés, Ramón. Diccionario de música, mitología, magia y religión. Editorial Acantilado. 2012

Història general de la Música
Alsina, Pep & Sesé, Frederic. La música y su evolución. Historia de la música con propuestas didácticas y 49 audiciones. Libro y 2 CD. Ed. Graó. 2000
Burrows, John. Música clásica. Guías visuales Espasa. Editorial Espasa, 2006
Comellas, José Luis. Historia sencilla de la música. Ediciones Rialp. 2008
Grout, Donald J. & Palisca, Claude V. Historia de la música occidental I i II. Dos volums. Alianza Música. 1997
Michel, Ulrich Atlas de música I i II. Dos volums. Alianza editorial. 1998
Pérez Gutiérrez, Mariano. Comprende y ama la música. Sociedad general española de librería. 1992
Schonberg, Harold C. Los grandes compositores. Ed. Ma non troppo. 2007
Sadie, Stanley. Guía Akal de la música. Akal Música. 2000

Història de la Música per períodes
Varis autors. Història de la música. Dotze volums que es venen per separat. Editorial Turner Música
Downs, Philip G. La música clásica. Editorial Akal Música. 1998 (1992)
Morgan, Robert P. La música del siglo XX. Akal Música. 1999 (1994)
Plantinga, León. La música romántica. Editorial Akal Música. 1992 (1984)
Rosen, Charles. El estilo clásico: Haydn, Mozart, Beethoven. Alianza Música. 1999 (1971)
Rushton, Julian. Música clásica. Ediciones Destino. 1998 (1986)
Whittall, Arnold. Música romántica. Ediciones Destino. 2001 (1987)

Instruments musicals
Abrashev, Bozhidar & Gadjev, Vladimir. Enciclopedia ilustrada de los instrumentos musicales. Ed. Könemann
Cantus. Diccionario de Instrumentos de la Edad Media y el Renacimiento. 2002
Harmonia Mundi. Le jeu des instruments. Un jeu de mémoire. 2008
Maideu i Puig, Joaquim. Instruments musicals. Eumo Editorial. 1995
Ricercar. Guide des instruments anciens. 2009
Wade-Matthews, Max. Atlas ilustrado de la música y los instrumentos musicales. Editorial Susaeta

Estètica musical
Fubini, Enrico. La estética musical desde la Antigüedad hasta el siglo XX. Alianza Editorial. 1999

Diccionaris
Randel, Don Michael. Diccionario Harvard de música. Alianza Diccionarios. 2006
Tranchefort, François-René. Guía de la música de cámara. Alianza Diccionarios. 2002
Tranchefort, François-René. Guía de la música sinfónica. Alianza Diccionarios. 2002

Dia i hores:

Dimarts de 18:00 a 20:00 hores

Hores lectives:

30 hores

Calendari:

octubre: 1, 15, 22, 29
novembre: 5, 12,19, 26
desembre: 3,10, 17
gener: 14, 21, 28
febrer: 4

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Cornellà de Llobregat
Centre Cultural García Nieto
C/Mossen Andreu, 15, 3a planta
08940 Cornellà

Ponent:

Verònica Maynés: Professora tutora de la UNED Sènior

Inscripcions:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Cornellà de Llobregat
Centre Cultural García Nieto
C/Mossen Andreu, 15, 3a planta
08940 Cornellà
info@cornella.uned.es

 

Història & Crispetes: Era Imperial, 1870/1918

Història & Crispetes: Era Imperial, 1870/1918

“Arribarà el dia en què als nens de les escoles públiques se’ls ensenyarà pràcticament tot amb emocionants pel·lícules. Definitivament, no se’ls tornarà a obligar a llegir història mai més.” (D.W. Griffith, 1915)

Polèmiques paraules del gran director nord-americà, reconegut fundador del llenguatge cinematogràfic, que ens serveixen d’invitació a una proposta pensada a parts iguals per als amants del cinema i de la història. Un curs on visualitzarem prop d’un centenar de fragments breus (d’entre 3 i 5 minuts) de grans pel·lícules de tota època i condició de realització: des del primer cinema mut a la més actual animació digital. La força expressiva del cinema més divers (d’aventures, bèl·lic, romàntic, biòpic, musical, social, d’autor) ens permetrà contextualitzar el desenvolupament de la Baixa Edat Contemporània, l’apassionant període històric que marca el trànsit del segle XIX al XX.

PROGRAMA

Les cinc dècades que van des de 1870 a 1918 van esdevenir el cant del cigne de la Vella Europa vuitcentista, una època plena de grans transformacions econòmiques, polítiques i socials en l’eix Londres-París-Viena-Sant Petersburg: des de la Segona Revolució Industrial i l’ascens del moviment obrer fins a la Revolució Russa, passant pel repartiment colonial, la configuració dels grans imperis europeus i l’albirament de noves potències internacionals: els Estats Units, la URSS i el Japó. Un curs que ens proposa una aproximació cinematogràfica a la història política i cultural de la Belle Epoque, aquells llunyans temps de la Pau Armada i a la seva fatídica culminació durant la sagnant Gran Guerra (1914-18) que va obrir de bat a bat les portes del segle XX.

Les 15 sessions del curs desenvoluparan el següent temari i continguts històrics:
1) Gran capitalisme industrial: economia global i moviment obrer.
2) Desfilades i banderes: Nacionalisme, Imperialisme i Pau Armada.
3) Aquella Belle Epoque: el paradís perdut anterior a la Gran Guerra.
4) La Primera Guerra Mundial (1914-1918) i la Revolució Russa.
5) El cinema canvia la Història: el naixement del 7è Art.

Bibliografia

Breu, Ramon: La historia a través del cine. Editorial Graó. Barcelona, 2012.
Bueno Urritzelki, Mikel: “La revolución rusa en el cine: un anàlisis comparativo”. FilmHistoria Online, Vol. 29, núms. 1-2 (2019).
Caparros Lera, José María: 100 películas sobre historia contemporánea. Alianza editorial. Madrid, 1997.
Claramonte, Jordi: Desacoplados. Estética y política del Western. Papel de Fumar Ediciones, Madrid, 2011.
Coro Rubio, Pobes: La historia a través del cine. Estados Unidos: una mirada a su imaginario colectivo. Servicio Editorial de la Universidad del País Vasco, Bilbao, 2010.
Ferro, Marc: Historia contemporánea y cine. Ariel Historia. Barcelona, 1995.
García, María Ángeles: Vidas de mujer que el cine cuenta. Machado Libros, Pensamiento. Madrid, 2020.
Gubern, Roman: Historia del cine. Editorial Lumen. Barcelona, 1989.
Herederos, Carlos i Fernández, Joxean (coords.): De Lumière a Kaurismaki: La clase obrera en el cine. Donostia Kultura, San Sebastián, 2014.
Hobsbawn, Eric: La era del imperio, 1875-1914. Editorial Crítica, Barcelona, 2001.
Monterde, José Enrique; Selva Masoliver, Marta i Solà Arguimbau, Anna: La representación cinematográfica de la historia. Akal. Barcelona, 2002.
Romero, Emilio G.: La primera guerra mundial en el cine. El refugio de los canallas. T&B Editores, Madrid, 2013.
Tuchman, Barbara W: La torre del orgullo. Una semblanza del mundo antes de la Primera Guerra Mundial. Grup Editorial, 62, Barcelona, 2015.
Valero Martínez, Tomás: La Historia de España Contemporánea vista por el cine. Colección Film-Historia, 13, Universitat de Barcelona, 2010.

Dia i hores:

Dijous de 18:00 a 20:00 hores

Hores lectives:

30 hores

Calendari:

octubre: 10, 17, 24, 31
novembre: 7, 14, 21, 28
desembre: 5, 12, 19
gener: 9, 16, 23, 30

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Cornellà de Llobregat
Centre Cultural García Nieto
C/Mossen Andreu, 15, 3a planta
08940 Cornellà

Ponent:

Xesco Montañez Zarcero: Professor tutor de la UNED Sènior

Inscripcions:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Cornellà de Llobregat
Centre Cultural García Nieto
C/Mossen Andreu, 15, 3a planta
08940 Cornellà
info@cornella.uned.es

 

Criminologia per a principiants

Criminologia per a principiants

Entendre com és possible que l’ésser humà transgredeixi uns certs límits, atemptant contra drets fonamentals com la vida i la integritat física, ha estat i continua sent un misteri que la criminologia tracta de desvetllar des dels seus orígens.

Si parem atenció al “boom” que el “true crime” està tenint en els últims anys prenent com a referència la seva presència en pel·lícules, documentals, sèries i novel·les, podem fer-nos una idea de l’abast magnètic que exerceix aquest fenomen.

Comprendre per què algú és capaç de cometre un delicte, sobretot aquells revesteixen especial violència, entendre quins són els factors condicionen o promouen aquests comportaments, analitzar quins tipus de delictes són els més freqüents, quins els més mediàtics i com evolucionen segons evoluciona la societat, conèixer el perfil de les víctimes i l’impacte que ser-ho té en les seves vides, veure quines formes de control social formal i informal poden ajudar en la prevenció i control de la delinqüència… són algunes de les qüestions que abordarem en aquest curs.

Sent com és la criminologia una ciència interdisciplinària que tracta de desxifrar un fenomen tan complex i que, per a això, beu d’altres ciències com la psicologia, la medicina, el dret penal, la sociologia i l’antropologia, en les nostres classes ens centrarem en fer una aproximació general amb un abordatge senzill, amè i estimulant per a poder iniciar-nos en aquesta fascinant matèria i intentar respondre als seus grans interrogants

PROGRAMA

1. Què és la Criminologia? La Criminologia com a ciència: definició, objecte, funcions i principis bàsics. Relació amb altres ciències i disciplines. Criminologia versus Criminalística. La criminologia comprensiva.
2. Breu història de la Criminologia. L’Escola Clàssica. La Criminologia Positiva. L’Escola de Chicago. La Criminologia a Espanya.
3. El delicte. Processos de penalització i despenalització: criminalització primària i secundària. Delictes i desviacions. Tipologies delictives i perfils criminals. Aportacions criminològiques a la funció preventiva del delicte: polítiques de prevenció criminal.
4. Delinqüent. Teories explicatives de la criminalitat. Un criminal neix o es fa? Quins factors influeixen? Entenent la violència: explicacions biològiques, psicològiques, sociològiques. Perfils criminals: característiques identificatives. Crims organitzats, desorganitzats i mixtes.
5. Víctima i Victimologia. Què significa ser víctima d’un delicte? Definició. Tractament de les víctimes i la revictimització. Estadístiques victimològiques. Relació víctima-delinqüent. La mediació penal.
6. El control social. La reacció social davant el delicte i la seva influència en la prevenció.. Mètodes de control social: formal i informal. Forces i Cossos de Seguretat: Policia. Centres Penitenciaris. Alarma social, prejudicis i estereotips. Influència dels mitjans de comunicació i les xarxes socials.
7. Mètodes per a l’estudi de la criminalitat: qualitatius i quantitatius. Importància de les estadístiques. La xifra negra.

Bibliografia

• BECCARIA, C., De los delitos y las penas, Ed. Folio Pub. Corp., 2003
• CID MOLINÉ, J. y LARRAURI PIJOAN, E., Teorías criminológicas: explicación y prevención de la delincuencia, Ed.Bosch, 2001.
• COBO MARTÍNEZ, F., Conceptos Básicos De Criminología, Ed. Formación Alcalá, 2013.
• HASSEMER, W. y MUÑOZ CONDE, F., Introducción a la criminología. Ed. Tirant lo Blanch, 2001.
• HERRERO HERRERO, C., Criminología (Parte general y especial), Ed. Dykinson, 2007.
• GARRIDO GENOVÉS, V., True Crime. La fascinación del mal, Ed. Ariel, 2021
• GIL VILLA, F., Introducción a las teorías criminológicas: por qué rompemos con la norma, Ed. Tecnos, 2013.
• LARRAURI PIJOAN, E., Introducción a la criminología y al sistema penal, Ed. Trotta, 2020.
• MARK OLSHAKER, J.D., Cazador de mentes: Mindhunter, Ed. Planeta, 2022
• PORTA, C., Crims: llum a la foscor, Ed.La Campana, 2022.
• ROS CORDÓN, ESTEFANÍA, Manual básico de criminología, ed. Pinolia, 2023
• SERRANO TÀRRAGA, MARÍA DOLORES, Criminología. Introducción a sus principios, Ed. Dykinson S.L., 2018
• TAMARIT SUMALLA, JM, La criminologia, Ed. UOC S.L., 2014
• VELASCO DE LA FUENTE, PAZ, Homo Criminalis, Ed.Ariel, 2021.
• VELASCO DE LA FUENTE, PAZ, Criminal-mente, Ed.Ariel, 2018.

Referències a Internet:

• https://www.criminolegs.cat/
• http://www.scec.es/
• http://www.criminologia.net
• https://eicyc.com/

Dia i hores:

Dijous de 18:00 a 20:00 hores

Hores lectives:

30 hores

Calendari:

octubre: 10, 17, 24, 31
novembre: 7, 14, 21, 28
desembre: 5, 12, 19
gener: 9, 16, 23, 30

Idioma:

Català – Castellà

Lloc:

UNED Cornellà de Llobregat
Centre Cultural García Nieto
C/Mossen Andreu, 15, 3a planta
08940 Cornellà

Ponent:

Beatriz López González: Professora tutora de la UNED Sènior

Inscripcions:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Cornellà de Llobregat
Centre Cultural García Nieto
C/Mossen Andreu, 15, 3a planta
08940 Cornellà
info@cornella.uned.es

 

Cloenda del curs acadèmic 2023-2024: Presentació Curs 24-25 i Inauguració de l’exposició SER SÈNIOR

Cloenda del curs acadèmic 2023-2024: Presentació Curs 24-25 i Inauguració de l’exposició SER SÈNIOR

Ahir dijous 26 de juny de 2024 al Centre d’Art municipal de Can Castells de Sant Boi de Llobregat es va realitzar l’acte presentació de les assignatures del 1r quadrimestre del Programa UNED Sènior del proper curs 24-25 i la inauguració de l’exposició “SER SÈNIOR”.

L’acte va estar co-presentat per la Coordinadora d’UNED de Sant Boi, Vanessa Martín, i pel Coordinador de la UNED Sènior a Sant Boi, Humbert Ruiz. Els parlaments oficials van anar a càrrec del Gerent del Consorci, Isidre Sierra i per l’alcaldessa de Sant Boi i Presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluisa Moret.

La presentació de les assignatures va ser conduïda per Humbert Ruiz i amb intervenció dels tutors i tutores encarregades d’impartir el nou temari. Les temàtiques anaven des del viatge artístic a la Itàlia del Renaixement i el Barroc fins les teories de justícia per repensar el sistema (una introducció a la filosofia política).

Van assistir unes 50 persones a la presentació i posteriorment es va fer la inauguració de l’exposició.

L’exposició és el treball realitzat pels alumnes del curs de fotografia amb mòbil i que han plasmat una part del seu treball amb un conjunt de fotografies que estaran exposades al centre d’art municipal fins a finals d’agost.

L’alcaldessa, Moret, va ressaltar la força de les aliances per seguir avançant en la formació i compartir coneixement entre tots els extractes de la societat. Va felicitar a tots els components del projecte d’UNED Sant Boi per l’èxit de matrícula i participació.