El oficis que s’han donat en un poble formen part de la seva història, i amb ells, totes les persones que s’hi ha dedicat en el dia a dia, generació rere generació. No resulta fàcil fer una classificació dels oficis que han existit al llarg dels segles. A cada època n’han aparegut de nous i també n’han desaparegut. És llei de vida, perquè les persones i les seves necessitats canvien.
Si viatgem al mon dels ibers i dels romans, sens dubte que ja trobarem oficis molt diversos que ha anat documentant l’arqueologia laietana. El comerç ha estat important al nostre territori des de ben antic, i resulta laboriós “reconstruir” el passat més llunyà només a base de restes materials i fonts escrites pels colonitzadors. En canvi, l’època medieval sí que ens comença a proporcionar noms i persones dels oficis que predominaven en els nostres pobles i ciutats. Els documents de compra-vendes, notarials, cròniques… ens aporten dades -potser no suficients encara- que permeten conèixer aspectes sòcioeconòmics d’aquells segles.
I arribem a l’època moderna. Quan pensem en els segles XVII i XVIII, ens venen al cap oficis que avui coincidim a dir-ne “tradicionals”. Son tots aquells vinculats a la terra i a la natura en general (pagès, bosquerol, carboner, pescador…), els que trobaríem en un poble o ciutat vinculats a un gremi (teixidor, sabater, ferrer…) i finalment els que en podríem dir ambulants relacionats amb el món comercial de les fires, els artesans passants, etc. Tots ells, oficis que estan evolucionant, però que la majoria no són nous. En canvi, en el segle XIX, amb les onades successives d’industrialització, primer amb els telers manuals i després amb els mecànics i el vapor, apareixen i es diversifiquen tot un munt de nous oficis vinculats al món fabril, sobretot al voltant de les colònies industrials situades a la vora dels rius i a les fàbriques. Aquest fenomen, vinculat a les millores tecnològiques, sí que suposa canvis en la vida dels pobles i ciutats. A destacar, les migracions contínues, l’accés de les dones al món assalariat i la diversificació i especialització de les feines, comportant més càrrecs.
Arribats al segle XX, tot i que amb molta més informació al nostre abast, orals i escrites, fotogràfiques i filmogràfiques, resulta molt més difícil classificar tota la tipologia de feines existents més enllà de subdividir els oficis en tradicionals i de nova aparició. El món comercial experimentarà un creixement a nivell local, nacional i internacional, fins a quedar globalitzat, interconnectat. Les empreses jo no podran ser considerades oficis. Ser empresari és un ofici? Potser sí, i també en podem dir a quin ram pertany (per ex. : alimentació), però, en realitat, quantes feines i persones trobaríem des de la recollida manual o mecànica del producte fins a la seva venda final? Quines feines poden ser considerades un ofici avui dia i quines no? Ha canviat amb el temps el que considerem un ofici?