Select Page
Estrategias para controlar la ansiedad ante los exámenes

Estrategias para controlar la ansiedad ante los exámenes

 
Per superar els exàmens amb èxit és imprescindible anar ben preparat, però també ho és mantenir la calma. Per això us proposem aquesta Sessió d’Estratègies per reduir l’ansietat davant dels exàmens.
Els primers exàmens poden provocar-nos ansietat o bloqueig. Això es pot traduir en un pitjor rendiment en els exàmens i no reflectir l’esforç i les hores d’estudi invertides.
En aquesta Jornada us donarem eines per poder afrontar-los amb èxit.
Programa
Divendres 10 de gener de 2025

18:00 a 20:00 hores
Estratègies per reduir l’ansietat davant dels exàmens.
A càrrec del Professor-Tutor de Psicologia David Campos

 

Hores lectives:

2 hores

Data:

divendres 10 de gener de 2025

Horari:

18:00-20:00h

Inscripció:

Matrícula gratuïta. Inscripció obligatòria

Ponent:

David Campos. Professor-tutor de la Facultat de Psicologia del C.A. UNED Província de Barcelona

A qui va adreçat:

Estudiants que s’enfronten per primer cop als exàmens.

Objectius:

Que l’alumne pugui adquirir eines per enfrontar-se als exàmens amb èxit.


Informació del Centre

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
suportestudiant@barcelona.uned.es

Club de lectura: Confeti

Club de lectura: Confeti

Confeti

Inici » Arxius de desembre 2024

Aquest mes llegim:

Confeti de Jordi Puntí (amb presència de l’autor)

Editorial:

Edicions Proa

Per què hem triat aquest llibre?

• Perquè en Jordi Puntí, a les seves obres de ficció, sempre és exigent amb el lector i li demana complicitat i lectura activa. I creiem que aquesta exigència és una de les claus de la bona literatura.
• Perquè aquesta novel.la, guanyadora del Premi Sant Jordi 2023 es qualificada pel seu autor com una antibiografia i el terme ens sembla interessant per endinsar-nos en ella i tractar de saber què vol dir amb aquesta paraula.
• Perquè aborda un personatge que va ser testimoni d’un temps i d’un lloc, el Hollywood dels anys daurats, que forma part del nostre imaginari.
• Perquè per sota de l’anècdota explicada, l’autor es planteja temes molt seriosos com fins on pot arribar la recerca de la felicitat, quin és el límit de la ficció i quin paper té la mentida en la vida de tots i cadascun de nosaltres.
• Perquè tindrem la sort que l’autor compartirà amb nosaltres totes les preguntes que la lectura de la novel.la us suggereixi.

Un tastet....

1.La creació del personatge

Els científics asseguren que el vuitanta per cent del cervell humà és aigua. També diuen que un somriure ens fa moure disset músculs de la cara i que al matí, quan ens llevem, som un centímetre més alts que a la nit, quan anem a dormir. Que compartim el cinquanta per cent del nostre ADN amb un plàtan i el noranta-sis per cent amb un ximpanzé. Saben moltes coses, els científics. Però hi ha una altra dada que no comenten, potser perquè no es pot demostrar dins els límits pragmàtics d’un laboratori, i que és el resultat de la meva observació de l’espècie humana durant cent tres anys d’anar pel món (sí, soc vell i fins i tot molt vell, però encara no repapiejo). La dada és aquesta: el quaranta per cent de la vida humana, calculo jo, és una ficció. Una mentida. Una entelèquia. Un giravolt de la imaginació, si voleu. Una novel·la. Una broma.

Gairebé la meitat de tot el que vivim, ves per on. ¿Com és que he arribat a aquesta conclusió? Com deia un company periodista que vaig conèixer fa més de setanta anys a Califòrnia, quan tots dos ens deixàvem embadocar pels dies daurats del nou Hollywood: «Pensem-hi una mica. I després pensem-hi una mica més». Ens agrada creure que toquem de peus a terra. Provem d’ordenar la realitat quotidiana en milions de sentències, analitzem tesis i experiments que ens donen sentit com a humans, però no és pas menys cert que una part de tota existència és falsa, inventada, una producció de la nostra ment fantasiosa. Els optimistes ho veuen tot de color rosa i els pessimistes ho veuen tot negre. Entre els dos colors, vivim envoltats de misteris que voldríem resoldre i, quan no en tenim prou, ens els fabriquem: enganys, il·lusions, somnis, esperances, malentesos, enveges, trampes, desitjos… Tot el que us pugueu imaginar! Fantasies eròtiques i trastorns de personalitat; fal·làcies familiars i rumors divulgats per fer mal a algú; complots del paranoic i maquinacions del gelós. Una porta invisible separa la realitat de la ficció i constantment la traspassem. Pensem-hi una mica, i després pensem-hi una mica més. […]

Algú em dirà que predico amb l’exemple i aquestes pàgines són una aventura fabulosa i plena de falòrnies. No penso pas desmentir-ho, cadascú que les llegeixi com vulgui. Les meves intencions no es poden aturar davant d’eventualitats. La xifra que dono del quaranta per cent és aproximada, esclar, sempre cal fer la mitjana. Hi ha éssers que passen de puntetes per la vida, sense sorpreses, com si el seu cervell fos tot aigua dolça i el cor els bombegés la sang a un ritme constant i monòton. N’hi ha que són tous i balbs i no gosen ni somiar, i el seu interior és tan buit que no hi trobaríem prou paraules per escriure’ls un epitafi. A l’altre extrem, però, també hi ha homes i dones de mil cares, que protagonitzen tres pel·lícules simultànies (i salten de l’una a l’altra com qui canvia de canal). Persones que es lliuren a la invenció sense miraments; caràcters descordats que semblen haver vingut al món per distreure els déus. Són aquests els que m’interessen: els camaleònics, els que tenen més d’una ombra, els actors que es fan la pel·lícula a mida, els jeckylls que viuen d’alimentar els seus hydes.

Entre el cinisme i l’atac sentimental, hi ha tot un espectre de possibilitats d’enganyar el dia a dia i deformar-lo perquè sembli el que no és, ni serà mai. És, també, un fenomen que es multiplica, perquè una argúcia en porta una altra, una evasiva obre possibilitats infinites, i t’hi acomodes, i t’agrada, i a poc a poc la invenció es disfressa de realitat. Tot dona tantes voltes que un dia ja no saps què és del dret i què del revés, quin avatar és el que et representa millor. Llavors et tornes boig o, si tens més sort, t’instal·les còmodament en el personatge. És aquell moment en què els cabells de la perruca, finalment, després de mitja vida de portar-la, semblen haver arrelat al crani.

Si parlo amb aquest convenciment és per experiència pròpia —ja anirà sortint, i confio que serà abans de morir-me—, però també perquè durant molts anys, dècades, gairebé un segle, vaig tractar un home així. Aquest individu excepcional es deia Xavier Cugat, encara que quan va començar a ser popular ell assegurava —amb gran part de raó— que el seu nom era Francesc d’Assís Xavier Cugat Mingall de Bru i Deulofeu. Li havia sentit recitar la tirallonga moltes vegades, en entrevistes a la ràdio o davant d’una cort d’admiradors, remarcant cada síl·laba a poc a poc, amb un ritme creixent, dalinià, com si així pogués transmetre uns aires de noblesa que li hauria encantat tenir. Pot ser que la idea d’afegir-se els quatre cognoms dels pares li vingués de Cuba, on havia viscut gran part de la infantesa i adolescència. O potser li havia agafat mentre s’hostatjava a l’hotel Waldorf-Astoria i, segons deia, es feia amb diplomàtics, maharajàs i membres de la reialesa de països tan remots que ni surten als mapes. O potser només era una altra facècia de les seves, una exageració destinada a subratllar els seus orígens catalans en un país tan bigarrat, els Estats Units, on tots els noms són possibles i no n’hi ha cap que faci estrany.

A més de referir-s’hi pel cognom, al llarg de la seva vida els americans també el van conèixer com De Brú, Cugie, Mr. Cugats Nugats i fins i tot X., una lletra amb tota la brevetat i la incògnita, encara que aquests dos atributs s’adeien ben poc amb el seu tarannà expansiu. Cadascun d’aquests noms, i certament la rastellera familiar, l’ajudava a eixamplar la seva fama, com si fos impossible que la música, les caricatures, els matrimonis, els chihuahues, els judicis, els hotels i les orquestres que va fer rodar pel món —tot allò que el va convertir en una celebritat internacional durant tants i tants anys— poguessin ser l’obra d’una sola persona i calgués repartir-los entre tots aquests altres sobrenoms.

Data:

30 de gener de 18:00 a 19:00 hores

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Coordina l’activitat:

Glòria López Forcén

Espai on es realitza:

Aula 6

Aquesta activitat (gratuïta) requereix inscripció prèvia:

Més informació al Centre:

UNED Barcelona Av. Rio de Janeiro, 56-58 08016 Barcelona 93 396 80 59 activitats@barcelona.uned.es

Josefa Tolrà. Els artistes i la mèdium. Avantguarda artística a la Catalunya de postguerra (1940-1960)

Josefa Tolrà. Els artistes i la mèdium. Avantguarda artística a la Catalunya de postguerra (1940-1960)

L’assignatura proposa un acostament als grups d’avantguarda de postguerra a Catalunya, amb una seqüència que s’obre el 1939 i s’allarga fins a finals dels anys setanta.

Des d’una perspectiva sintètica, i tenint la figura de la pintora i mèdium Josefa Tolrà com a fil conductor, es treballarà la vessant històrica, sociològica i artística de les tres dècades. La seqüència temporal s’inicia el 1939 amb el final de la Guerra Civil i totes les iniciatives artístiques dels anys trenta i arriba fins als anys setanta, amb l’eclosió dels nous llenguatges artístics (Informalisme, Neo figuració, Pop-Art, Abstracció, Minimal, Conceptual, Povera…).

PROGRAMA

0. Josefa Tolrà. Semblança biogràfica
1. Seqüència cronològica. 1939-1975
1a. Espanya 1939-1975 (1982)
1b. Catalunya 1939-1975 (1983)
2. Context històric
L’Espanya de postguerra
2a. Antecedents
La II República
La Guerra Civil (1936-1939)
La dictadura del general Franco. Consolidació d’un nou règim. 
L’aliança entre la caserna i la sagristia. El falangisme.
2b. Les legitimacions del nou règim
2c. La misèria dels primers anys de pau
2d. Espanya i la II Guerra Mundial.
La figura de Serrano Suñer.
La Gleichschaltung dels estaments de poder franquista.
2e. Catalunya. Equilibris de poder
2f. Barcelona. La ciutat derrotada. Referències literàries
3. Context artístic
3a. L’art a la II República. Els anys 30
3b. Classicisme versus avantguarda
3c. El cas català. Modernisme versus noucentisme (El cas literari. Joan Salvat-Papasseit, Carles Sindreu, Joan Josep M. Junoy o J.V. Foix versus Josep Carner, Enric Prat de la Riba o Pompeu Fabra)
3d. Arquitectura. Els exemples del GATCPAC i el GATEPAC
4. Un art al servei del nou règim..?
Els casos de Ernesto Giménez Caballero, Eugeni d’Ors. José Mª Pemán, Agustín de Foxa, Luis Rosales, la revista Vértice, Carlos Sáenz de Tejada i Fernando Sotomayor
4a. L’exili. Podem parlar d’un art a l’exili espanyol..? El cas de Mèxic.
5. El Surrealisme. Naixement i evolució. Segle XX. Tendències.
6. Els grups d’avantguarda. Dau al Set i El Paso
6a.Dau al Set. El Club 49. ADLAN com a referència.
6b.Grupo El Paso (Rafael Canogar, Luis Feito, Juana Francés, Manolo Millares, Manuel Rivera, Antonio Suárez, Antonio Saura y el escultor Pablo Serrano).
7. Dau al Set i Josefa Tolrà. De l’art naif a l’art brut passant per l’avantguarda. El Grup Logicofobista.
-Joan Brossa
-Joan Ponç
-Antoni Tàpies
-Modest Cuixart
-Joan Josep Tharrats
-Arnau Puig
-Remedios Varo
8. L’esclat avantguardista. La utilització de l’art d’avantguarda per part del règim..?
8a. Els nous llenguatges artístics. EEUU – EUROPA Influències internacionals. EEUU. França.
8b. Expressionisme figuratiu
8c. Expressionisme abstracte
8d. Pop-Art
8e. Op Art
8f. Hiperrealisme
9. Conceptualisme, Performances, Povera, Art Brut.
10. Els anys finals. 1975-1982. L’Espanya Lampedusiana.

Bibliografia

Bonet Correa, Antonio (Ed). Arte del Franquismo. Madrid. Catedra. 1981.
Cirici Pellicer, Alexandre. La estética del Franquismo. Barcelona. Gustavo Gili. 1977.
Dubuffet, Jean. Escritos sobre arte. Barcelona. Seix Barral, 1975.
Guilbaut, Serge. De cómo Nueva York robó la idea de arte moderno. Madrid. Mondadori, 1990.
Julian González, Inmaculada. Les avantguardes pictòriques a Catalunya. Sant Cugat del Vallès. Llibres de la Frontera, 1986.
Ídem. Conversaciones con Tàpies. Barcelona. Baratària. 2012.
Muniesa Brito, Bernat. Dictadura y Monarquía en España. De 1939 hasta la actualidad. BCN. Ariel, 1996.
Ídem. La Burguesía catalana ante la II República española. BCN. Anthropos, 1985.
Tuñón de Lara, Manuel. España bajo la dictadura franquista. Dentro de Historia de España Vol. X. Barcelona. Ed. Labor, 1982.
Villar, Pierre. Pensar históricamente. Barcelona. Crítica. 2015
Ídem. Historia de España. Barcelona. Crítica. 2000​

Dia i hores:

Dijous de 18:00 a 20:00 hores

Hores lectives:

30 hores

Calendari:

febrer: 20 i 27
març: 6, 13, 20 i 27
abril: 3, 10, 24
maig: 8, 15, 22 i 29
juny: 5 i 12

Idioma:

Català

Lloc:

Espai Can Pepito Maco
Mestre J.Jambert, 4
08348 Cabrils

Professor Tutor:

Joan R. Herrador Rodríguez

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Cabrils
Espai Can Pepito Maco
Mestre J.Jambert, 4
08348 Cabrils
Tel. mañana: 93 753 96 60
Tel. tarde: 93 753 01 57

Oficis i comerços a Cabrils. Taller de memòria històrica.

Oficis i comerços a Cabrils. Taller de memòria històrica.

El oficis que s’han donat en un poble formen part de la seva història, i amb ells, totes les persones que s’hi ha dedicat en el dia a dia, generació rere generació.

No resulta fàcil fer una classificació dels oficis que han existit al llarg dels segles. A cada època n’han aparegut de nous i també n’han desaparegut. És llei de vida, perquè les persones i les seves necessitats canvien.

Si viatgem al mon dels ibers i dels romans, sens dubte que ja trobarem oficis molt diversos que ha anat documentant l’arqueologia laietana. El comerç ha estat important al nostre territori des de ben antic, i resulta laboriós “reconstruir” el passat més llunyà només a base de restes materials i fonts escrites pels colonitzadors. En canvi, l’època medieval sí que ens comença a proporcional noms i persones dels oficis que predominaven en els  nostres pobles i ciutats. Els documents de compra-vendes, notarials, cròniques… ens aporten dades -potser no suficients encara- que permeten conèixer aspectes sòcioeconòmics d’aquells segles.

I arribem a l’època moderna. Quan pensem en els segles XVII i XVIII, ens venen al cap oficis que avui coincidim a dir-ne “tradicionals”. Son tots aquells vinculats a la terra i a la natura en general (pagès, bosquerol, carboner, pescador…), els que trobaríem en un poble o ciutat vinculats a un gremi (teixidor, sabater, ferrer…) i finalment els que en podríem dir ambulants relacionats amb el món comercial de les fires, els artesans passants, etc. Tots ells, oficis que estan evolucionant, però que la majoria no són nous. En canvi, en el segle XIX, amb les onades successives d’industrialització, primer amb els telers manuals i després amb els mecànics i el vapor, apareixen i es diversifiquen tot un munt de nous oficis vinculats al món fabril, sobretot al voltant de les colònies industrials situades a la vora dels rius i a les fàbriques. Aquest fenomen, vinculat a les millores tecnològiques, sí que suposa canvis en la vida dels pobles i ciutats. A destacar, les migracions contínues, l’accés de les dones al món assalariat i la diversificació i especialització de les feines, comportant més càrrecs.

Arribats al segle XX, tot i que amb molta més informació al nostre abast, orals i escrites, fotogràfiques i filmogràfiques, resulta molt més difícil classificar tota la tipologia de feines existents més enllà de subdividir els oficis en tradicionals i de nova aparició. El món comercial experimentarà un creixement a nivell local, nacional i internacional, fins a quedar globalitzat, interconnectat. Les empreses jo no podran ser considerades oficis. Ser empresari és un ofici? Potser sí, i també en podem dir a quin ram pertany (per ex. : alimentació), però, en realitat, quantes feines i persones trobaríem des de la recollida manual o mecànica del producte fins a la seva venda final? Quines feines poden ser considerades un ofici avui dia i quines no? Ha canviat amb el temps el que considerem un ofici?

PROGRAMA

1. Objectius i metodologia del taller. Oficis i comerços a l’antiguitat
2. Oficis i comerços a l’època medieval i moderna
3. El comerç actual a Cabrils. Queden oficis? Fitxa model per entrevistes
4. Dades del comerç actual. Treball de camp-I
5. Dades del comerç actual. Treball de camp-II
6. Anàlisi de les dades obtingudes. Mapa de situació.
7. Entrevistes. Treball de camp-III
8. Anàlisi i redacció de les entrevistes
9. Investigació: oficis i comerços de Cabrils a partir de fotografies
10. Investigació: oficis i comerços de Cabrils. Bibliografia i documents
11. Tipologia dels comerços i oficis de Cabrils entre els segles XVI i XXI
12. Tipologia dels comerços i oficis de Cabrils entre els segles XVI i XXI
13. Redacció de les dades obtingudes durant el taller
14. Redacció de les dades obtingudes durant el taller
15. Preparació de la presentació dels resultats del taller
16. Presentació pública dels resultats del taller

Bibliografia

AULADELL i FONTSECA, Joan / CURTÓ i SOLER, Conrad (2001): Presència i cobertura sanitàries, coexercici i vinculació familiar entre sanitaris a les parròquies del Maresme (Cabrera, Cabrils, Vilassar) en els segles XVI, XVII i XVIII. Revista Gimbernat, núm. 35, ed. Seminari Pere Mata, Universitat de Barcelona.
BALADA i AGUILÀ, Antoni / BALADA i GAGGIOLI, Llorenç / FARELL i GARRIGÓS, David / MOLINAS i ROCA, Jaume (2020): Oficis i comerços en la memòria de Cabrera de Mar. Ed. Fundació Burriac i Ajuntament de Cabrera de Mar. 189 pàgines.
CURTÓ i SOLER, Conrad (2000): Aspectes sanitaris dels arxius parroquials de Sant Feliu de Cabrera, Sant Genís de Vilassar, Sant Joan de Vilassar i Sant Creu de Cabrils en els segles XVI, XVII i XVIII. Ed. Seminari Pere Mata, núm. 87. Universitat de Barcelona.
FARELL i GARRIGÓS, David / TOLRÀ i FERRÉ, Jaume (2023): Cabrils desaparegut. Ed. Efadós. Cabrils, abril de 2023.
TOLRÀ i FERRÉ, Jaume (1983): Cabrils, el poble i els homes. Oikos-Tau. Vilassar de Mar, 1983.
TOLRÀ i FERRÉ, Jaume (1998): Cabrils, 175 anys d’història. Ed. La Comarcal edicions. Argentona, 1998.RI
OLIVA i RICÓS, Benet (1999): Els orígens de la primera industrialització del rerepaís. Un cas emblemàtic: Vilassar i el capital comercial barceloní (1828-1875). Premi Iluro 1998. Ed. Caixa Laietana. Pàgs. 161-176.

Dia i hores:

Dimarts de 18:00 a 20:00 hores

Hores lectives:

30 hores

Calendari:

febrer: 4, 11, 18 i 25
març: 4, 11, 18 i 25
abril: 1, 8, 22 i 29
maig: 6, 13 i 20

Idioma:

Català

Lloc:

Espai Can Pepito Maco
Mestre J.Jambert, 4
08348 Cabrils

Professor Tutor:

David Farell i Garrigós

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Cabrils
Espai Can Pepito Maco
Mestre J.Jambert, 4
08348 Cabrils
Tel. mañana: 93 753 96 60
Tel. tarde: 93 753 01 57

Helenismo terapéutico: sabiduría antigua para el bienestar moderno

Helenismo terapéutico: sabiduría antigua para el bienestar moderno

Alguna vegada has sentit que les ensenyances de la filosofia antiga poden oferir respostes als dilemes actuals? Aquesta assignatura de la UNED Sènior t’invita a descobrir com les idees de la filosofia hel·lenística —desenvolupades fa més de dos mil anys per estoics, epicuris i escèptics— aporten solucions aplicables a la vida moderna.

Què té a veure l’hel·lenisme amb la vida actual? L’hel·lenisme fou una època de canvis profunds, on la filosofia es va convertir en una guia pràctica per aconseguir la felicitat, la pau mental i la saviesa en temps d’incertesa. Avui dia, enfrontem desafiaments personals, socials i ètics que, tot i ser diferents, s’assemblen en el sentit de recerca i adaptació. Igual que aleshores, avui busquem formes de gestionar l’estrès, comprendre el propòsit de les nostres accions i construir una vida plena. Per això, en aquest curs, intentant entendre i explicar millor el nostre present, explorem com les escoles hel·lenístiques inspiren el benestar emocional i la resiliència.

Els principis estoics, epicuris i escèptics ens ensenyen a desenvolupar la serenitat i a enfortir la capacitat d’afrontar adversitats, aplicant conceptes que van des de l’autosuficiència fins a l’agraïment i la percepció del canvi.

L’estudi de l’ètica pràctica dut a terme durant el període hel·lenístic ens ajuden a situar l’ésser humà concret al centre de la seva reflexió. Això la converteix en una eina ideal per a aquells que cerquen un sentit de propòsit, alineant valors i accions en el seu dia a dia.

En el darrer bloc de l’assignatura, treballarem el neoplatonisme i la recerca de la transcendència, per comprendre la perspectiva sobre la dimensió espiritual i ètica que proposa l’hel·lenisme tardà, el qual ens invita a reflexionar sobre el nostre lloc en el cosmos i la nostra relació amb allò transcendental en un món cada cop més orientat al rendiment i la immediatesa.

PROGRAMA

1. Introducció a l’Hel·lenisme i Context Històric
Contingut: Definició d’hel·lenisme, context històric i transició entre Grècia Clàssica i període hel·lenístic. Introducció a la filosofia com a recerca de saviesa i ètica personal.
2. Orígens de l’Estoïcisme: Zenó de Citi i l’Estoïcisme Primerenc
Contingut: Fonaments de l’estoïcisme, influència de Zenó i la importància de la raó i la naturalesa en la vida quotidiana.
3. Principis Estoics: Raó i Natura
Contingut: Aprofundiment en la doctrina estoica de viure en harmonia amb la natura i la raó. Anàlisi de com aquests principis es poden aplicar a la vida moderna.
4. Ètica Estoica: L’Art de la Resiliència
Contingut: Estoïcisme pràctic, el concepte d’apatheia (absència de passions pertorbadores) i la seva rellevància per a la resiliència moderna.
5. L’Epicureisme: Epicur i la Cerca del Plaer Racional
Contingut: Introducció a la filosofia epicúria, el concepte de plaer (hedoné) i el rebuig de la religió com a font de por.
6. Felicitat i Serenitat a l’Epicureisme
Contingut: Anàlisi de la felicitat i la tranquil·litat (ataraxia) a l’epicureisme. Estratègies per reduir la por i ansietat.
7. Comparació entre Estoïcisme i Epicureisme
Contingut: Contrastos i punts en comú entre estoïcisme i epicureisme quant a ètica, felicitat i maneig de les emocions.
8. L’Escepticisme: Pirró i la Cerca de la Impertorbabilitat
Contingut: Introducció a l’escepticisme, els seus fonaments i el concepte d’epoché (suspensió del judici).
9. La Pràctica Escèptica: El Valor del Dubte
Contingut: Aplicació de la suspensió del judici a la vida moderna com a mitjà per reduir l’estrès i les decisions impulsives.
10. La Filosofia Hel·lenística i la seva Rellevància Ètica
Contingut: La filosofia com a teràpia de vida a l’hel·lenisme. Comparació entre la filosofia hel·lenística i les teràpies modernes.
11. Neoplatonisme: Orígens i Desenvolupament
Contingut: Introducció al neoplatonisme, enfocament de Plotí i la seva influència a l’espiritualitat de l’època.
12. L’U i el Bé al Neoplatonisme
Contingut: Estudi de la concepció de “Un” i la seva interpretació de la recerca d’un sentit transcendental a la vida.
13. Neoplatonisme i Religió a l’Època Hel·lenística Tarda
Contingut: Connexions entre neoplatonisme i religiositat hel·lenística. Transició del paganisme a l’espiritualitat cristiana.
14. Aplicacions Modernes de la Filosofia Hel·lenística
Contingut: Revisió de com els conceptes de l’estoïcisme, epicureisme i escepticisme s’apliquen a la psicologia positiva, el mindfulness i les filosofies pràctiques actuals.
15. Reflexió Final i Debat
Contingut: Revisió dels conceptes apresos i debat sobre l’impacte de la filosofia hel·lenística actualment. Conclusions i perspectives futures d’investigació.

Bibliografia

Marco Aurelio, Meditaciones, Alianza, Madrid, 2007
Epicur (M. Jufresa; M. Camps; F. Mestre), Obras, Tecnos, Madrid 2008
Sexto Empírico, Esbozos pirrónicos, Gredos, Madrid, 2002
Pierre Hadot, Philosophy as a way of life: ancients and moderns, Chichester, West Sussex, U.K, 2013
Mª José. Hernández Espinosa, Epicuro / Séneca: Leyendo Carta a Meneceo / la Vida Feliz, Universidad de València Servicio de Publicaciones, Valencia, 2012.
Werner Jaeger, El cristianismo primitivo y paideia griega, FCE, Madrid, 2004
Diógenes Laercio, Vidas y opiniones de los filósofos ilustres, Alianza Editorial, Madrid, 2022
Salvador Más Torres, Epicuro, epicúreos y el epicureísmo en Roma, UNED, Madrid, 2018
Martha C. Nussbaum, La terapia del deseo. Teoría y práctica en la ética helenística, Paidós, 2003
Plotino, Enéadas, Gredos, Madrid, 2002
Giovanni Reale, Historia de la filosofía, Herder, Barcelona, 2010.

Dia i hores:

Dimecres: de 9:00 a 11:00 hores

30 hores lectives

Calendari:

febrer: 12, 19 i 26
març: 5, 12, 19 i 26
abril: 2, 9, 23 i 30
maig: 7, 14 i 28
juny: 11

 

Idioma:

Castellà

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Professora Tutora:

Belén González Barros​

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es