Select Page
Viajes y viajeros en el mundo medieval y moderno (s. IV-XVIII)

Viajes y viajeros en el mundo medieval y moderno (s. IV-XVIII)

L’assignatura proposa un recorregut per les modalitats i propòsits dels grans desplaçaments en les edats mitjana i moderna, els mitjans per a realitzar-los i, sobretot, el context mental, social i ideològic en què es produïa aquesta necessitat d’abandonar el conegut i lliurar-se a noves experiències. Usarem per a això com a referència alguns viatgers molt o poc coneguts i algunes grans rutes que van obrir el món als europeus.

PROGRAMA

1. El periple de la monja Egèria: d’Hispània a Terra Santa.
2. Les illes de l’Atlàntic i la colonització vikinga.
3. Viatgers jueus per l’est d’Europa i Àsia Central.
4. Els camins de Compostel·la.
5. Els grans viatgers musulmans. Ibn Battuta.
6. Marco Polo i el descobriment de l’Extrem Orient.
7. Aventures i viatges pel Mediterrani de Pedro Tafur
8. Les grans ambaixades a l’Àsia Central.
9. Navegant per mars desconegudes: florentins a les illes Lofoten.
10. Naufragis i aventures de Cabeza de Vaca
11. Viatges a Moçambic i Goa
12. Urdaneta i la “volta” de Filipines. Els grans viatges pel Pacífic.
13. L’expedició de Doña Mencía Calderón, una caravana de dones al Riu de la Plata.
14. Viatjar en l’edat moderna
15. El Gran Tour. Joves viatgers de la Il·lustració europea.

Bibliografia

Arribas Briones, Pablo. Pícaros y picaresca en el camino de Santiago. Librería Berceo, 1993.

AA.VV. El món imaginari i el món meravellós a l’edat mitjana. Fundació Caixa de Pensions, 1986.

Aznar Vallejo, Eduardo. Viajes y descubrimientos en la edad media. Síntesis, 1994.

Baltrusaitis, Jurgis Le moyen âge fantàstiques. Flammarion, 1993.

Beltrán Llavador, Rafael. Una mirada actual del viaje desde el Mediterráneo a Oriente en la edad media. En Maravillas, peregrinaciones y utopies. 2002, pp. 419-423.

Cantarino, Vicente. Viajeros hispanos a Oriente en la Edad Media. En Et era muy acucioso en allegar el saber: studia philologica in honorem Juan Paredes, pp. 587-598, 2019.

Caracausi, Andrea y Svalduz, Elena. Quando a naufragare erano i veneciani. Infelice e sventuratta Coca Querina. 2021.

Colón, Cristóbal. Diario de a bordo. Iberlibro, 2002.

Díaz Ibáñez, Jorge. La China imperial en su contexto medieval. Arco Libros, 2009.
Gorbeo de Vitoria, Pedro Naufragio y peregrinación. Ed. Crítica, 2023.

Gutwirth, Eleazar. Viajes y viajeros hispanojudíos en la edad medial. XIX Semana de Estudios Medievales. Nájera. 2009.

La Broquère, Bertrandon. Le Voyage d’Orient. Anacharsis, 2010.

Labarge, Margaret Wade.  Medieval Travellers.  W. W. Norton & Company, 1983.

Ladero Quesada, Miguel Ángel. Espacios y Viajes: el mundo exterior de los viajeros europeos en la edad media. Dykinson, 2020.

Lema Mouzo, Rafael. El fabuloso viaje jacobeo de la Gemma Querina. De Venecia a Muros y al Polo Norte. https://www.cronicamaritima.es/industria-pesquera/2021/11/20/el-fabuloso-viaje-jacobeo-de-la-gemma-querina-de-venecia-a-muros-y-al-polo-norte.html

Maczak, Antoni. Viajes y viajeros en la Europa moderna. Omega, 1978.

Menéndez, Elvira. Mencía de Calderón, la adelantada. La primera expedición de mujeres al Nuevo Mundo. Sociedad Geográfica Española, nº 35, 2010, pp. 114-122.

Molina Molina, Ángel Luis. Viajar en la edad media. Andanças y Viajes de Pedro Tafur. XIX Semana de Estudios Medievales. Nájera. 2009.

Morató, Cristina. Viatgeres intrèpides i aventureres. Plaza y Janés, 2001.

Newman, Paul B.  Travel and Trade in the Middle Ages.  Jefferson, NC:  McFarland & Company, 2011.

Novoa Portela, Feliciano y Pilar Ramos Vicent. Los caminos de la mar a Santiago de Compostela. Ministerio de Defensa, 2011.

Núñez Cabeza de Vaca, Álvar. Naufragios y comentarios. Ed. Castalia, 2012
Olher, Norbert.  The Medieval Traveller. The Boydell Press, 1989.  (originally published as Reisen im Mittelalter, Artemis Verlag, 1986)

Olabarrieta, Begoña. Tiempo de caminantes intrépidos. Revista del Ministerio de Fomento, nº 674. 2017.

Oursel, Raymond. Peregrinos, hospitalarios y templarios, 1986.

Pernoud, Georges et Régine. Le tour de France medieval. France Loisirs, 1982.

Popeanga Chelaru, Eugenia. Viajar a Constantinopla en la edad media.
Verdon, Jean. Voyager au Moyen Age. Perrin, 1998.

Ramusio Delle navigatione et viaggi. Vol II (1574). Facsimil https://archive.org/details/secundovolumedel00ramu/page/n15/mode/2up
Voltaire. La princesse de Babylone. Le Livre de Poche, 1994.

Dia i hores:

Dimarts de 11:30 a 13:30 hores

30 hores lectives

Calendari:

febrer: 11, 18 i 25
març: 4, 11, 18 i 25
abril: 1, 8, 22 i 29
maig: 6, 13 i 27
juny: 10

 

Idioma:

Castellà

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Professor Tutor:

 Ismael Almazán​

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

 

La Transició i la consolidació de la democràcia

La Transició i la consolidació de la democràcia

Aquesta assignatura tractarà d’oferir una panoràmica, rigorosa, analítica, però també amena, d’un període que els alumnes han viscut, però del qual probablement els hi manqui perspectiva històrica.

Com a objectiu, pretendrem aconseguir que els alumnes adquireixin perspectiva històrica del període objecte d’estudi, independentment del seu nivell inicial, intentant oferir un relat i uns materials que serveixin tant per enriquir a aquells que parteixen d’uns pressupostos més baixos, com d’aquells que ja hagin pogut realitzar algunes lectures al respecte.

PROGRAMA

1. Introducció. Cronologia, context i interpretacions. Oblits i protagonistes.
2. El fracàs del govern d’Arias: els límits de l’aperturisme.
3. La carta Suárez. Reforma o ruptura? Del «habla, pueblo, habla» a les primeres eleccions democràtiques, passant pel gener sagnant de 1977.
4. El 15-J. El restabliment de la Generalitat i el retorn del president Tarradellas.
5. La Constitució i les eleccions de 1979. L’Estatut de Sau, les primeres eleccions autonòmiques i la posada en marxa de l’autonomia.
6. La fi d’Adolfo Suárez i el cop d’estat del 23-F.
7. Crisi i descomposició de la UCD i la victòria del PSOE.
8. Els governs del PSOE. De les majories absolutes als GAL i la crisi final del «Felipismo».

Bibliografia

ADAM, Roger, Andrés ANTEBI, Pablo GONZÁLEZ, Cops de gent. Crònica gràfica de les mobilitzacions ciutadanes a Barcelona, 1890-2003, Barcelona, Viena Edicions-Ajuntament de Barcelona, 2005.

AA.DD., La Transición, treinta años después. De la dictadura a la instauración y consolidación de la democracia, Península, Barcelona, 2006.

AGUILAR, Paloma, Justicia, política y memoria. Los legados del franquismo en la transición española, Madrid, Insitituto Juan March, 2001.

ANDREU ACEBAL, Marc, Barris, veïns i democràcia. El moviment ciutadà i la reconstrucció de Barcelona (1968-1986), Barcelona, L’Avenç, 2015.
BALLESTER, David, Manel RISQUES, Les manifestacions de l’1 i el 8 de febrer a Barcelona, Barcelona, Edicions 62, 2001.

BALLESTER, David, Manel RISQUES i Jaume SOBREQUÉS, El triomf de la memòria. La manifestació de l’Onze de setembre de 1977, Barcelona, Base, 2002.

BALLESTER, David, Vides truncades. Repressió, víctimes i impunitat a Catalunya, 1964-1980, València, PUV, 2017.

BALLESTER, David, M. VICENTE, Corre democràcia, corre. Manifestacions i repressió policial a la Catalunya de la Transició (1975-1980), Barcelona, Base, 2019.

BALLESTER, David, Las otras víctimas. La violència policial durante la Transición (1975-1982), Zaragoza, Publicaciones de la Universidad de Zaragoza, 2022.

BALLESTER, David, Una historia de la policia española. De los grises y Conesa a los azules y Villarejo, Barcelona, Pasado y Presente, 2024.

CALVET Josep i Oriol LUJÁN, Poble català, posa’t a caminar. 40 anys de la Marxa de la Llibertat, Barcelona, Angle Editorial, 2016.

CASALS, Xavier, La transición española, el voto ignorado de las armas. Barcelona, Pasado&Presente, 2016.

COLOMER, Josep Ma., La transición a la democràcia: el modelo español, Barcelona, Anagrama, 1998.

COTARELO, Ramón, Transición política y consolidación democrática a España (1975-1986), Madrid, CIS, 1992.

CUADRA, S., ¡No os importe matar!. Sanfermines 78: crimen de estado, Tafalla, Txalaparta, 2020.

FERNÁNDEZ LÓPEZ, Javier, El rey y otros militares. Los militares en el cambio de régimen político en España (1969-1982), Madrid, Trotta, 1998.

GALLARDO, Juan José, Tortura y Transición Democrática: El caso Téllez. Barcelona, Carena, 2004.

GRIMALDOS, Alfredo, La sombra de Franco en la transición, Fuenlabrada, Oberón, 2004.

GUINDAL, Mariano, Juan H. GIMÉNEZ, El libro negro de Vitoria,
Madrid, Ediciones 99, 1976. Transición. Historia de una política espanyola (1937-2017), Barcelona, Galaxia Gutemberg, 2017.

JULIÁ, Santos, MARIN, J.Ma; C. MOLINERO i P. YSÀS; Historia política de España 1939-2000, Istmo, Madrid, 2001.

MARTÍNEZ, J. (Coord.); Historia de España siglo XX, 1939-1996, Cátedra, Madrid, 1999.

MARTÍNEZ REVERTE, Jorge i Isabel MARTÍNEZ REVERTE, La matanza de Atocha, 24 de enero de 1977, Madrid, La Esfera de los Libros, 2016.

MAYAYO, Andreu, La ruptura catalana, Catarroja, Afers, 2002.

MOLAS, Isidre (ed.), Diccionari dels partits polítics de Catalunya segle XX, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2000.

MOLINERO, Carme (ed.), La transición, treinta años después, Barcelona, Península, 2006.

MOLINERO, C. i P. YSÀS (dirs.), De la dictadura a la democràcia, 1960-1980, vol. 11, deHistòria, Societat, Política, Cultura dels Països Catalans, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1998.

MOLINERO, C. I P. YSÀS; La Transición. historia y relatos, Siglo XXI, Madrid, 2018.
MOLINERO, Carme i Pere YSÀS, Els anys del PSUC. El partit de l’antifranquisme (1956-1981), Barcelona, L’Avenç, 2010.

MORÁN, Gregorio, El precio de la Transición,Barcelona, Planeta, 1991.

PARTIDO SOCIALISTA OBRERO ESPAÑOL, Por el cambio. Programa electoral del PSOE 1982, Madrid, 1982

.PASAMAR, Gonzalo, La Transición espanyola a la democràcia ayer y hoy. Memoria cultural, historiografia y política, Madrid, Marcial Pons, 2019.

PONS PRADES, Eduardo, Los años oscuros de la Transición española, Barcelona, Belaqua, 2005.

POWELL, Ch.; España en democracia, 1975-2000, Plaza&Janés, Barcelona, 2000.

PREGO, Victoria, Así se hizo la transición, Barcelona, Plaza y Janés, 1995.

PRESTON, Paul, Un poble traït. Corrupció, incompetència política i divisió social Espanya des del 1873 fins als nostres dies, Barcelona, base, 2019.

QUIROSA, R. (Ed.), La sociedad española en la Transición. Los movimientos sociales y el proceso democratizador, Biblioteca Nueva, Madrid, 2011.

RAMOS, Antonio, El caso Almería: Mil Kilómetros al sur, Barcelona, Argos Vergara, 1982.

REDERO, M. (ed.); La transición a la democracia en España, Ayer, 15, 1994.

ROVIRA, Marta, La Transició franquista. Un exercici d’apropiació de la història, Barcelona, Pòrtic, 2014.

SÁNCHEZ SOLER, Mariano, La transición sangrienta. Una historia violenta del proceso democrático en España (1975-1983), Barcelona, Península, 2010.
SÁNCHEZ-CUENCA, Ignacio, “La violencia terrorista en la transición española a la democracia”, Historia del Presente, 14 (2009).

SÁNCHEZ-TERÁN, Salvador, De Franco a la Generalitat, Barcelona, Planeta, 1988.

SARTORIUS, Nicolás i Alberto SABIO, El final de la dictadura, la conquista de la democracia en España (noviembre de 1975 – junio de 1977), Madrid, Temas de hoy, 2007.

SOTO, Á; Transición y cambio en España, 1975-1996, Alianza Editorial, Madrid, 2005.

TARRADELLAS, Josep, Ja sóc aquí. Record d’un retorn, Barcelona, Planeta, 1989.

J. TUSELL (Coord.); La transición a la democracia y el reinado de Juan Carlos I, la
Historia de España Menéndez Pidal, vol. XLII, Espasa Calpe, Madrid, 2003.

TUSELL, Javier, i Álvaro SOTO (eds.), Historia de la transición, 1975-1986. Alianza Editorial, Madrid, 1996.

VÁZQUEZ MONTALBÁN, Manuel, Crónica sentimental de la transición. Los desnudos, los vivos y los muertos de una transición que no sólo ha sido política. Barcelona, Planeta, 1985.
VINADER, Xavier, Quan els obrers van ser els amos. Una setmana de vaga general política a Sabadell el febrer de 1976. Lleida, Pagès Editors, 2012.

Dia i hores:

Dimecres de 11:30 a 13:30 hores

30 hores lectives

Calendari:

febrer: 12,19 i 26
març: 5, 12, 19 i 26
abril: 2, 9, 23 i 30
maig: 7 i 14
juny: 11 i 18

 

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Professor Tutor:

David Ballester Muñoz

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

 

Habitants del planeta global: una mirada antropològica sobre el segle XXI

Habitants del planeta global: una mirada antropològica sobre el segle XXI

Aquesta assignatura aspira a dotar als i a les participants dels elements i instruments que la perspectiva antropològica aporta per a una comprensió més profunda d’alguns dels principals fenòmens socioculturals del món actual.

Ens aproximarem a qüestions d’innegable actualitat com els drets humans, els moviments socials, els conflictes, els moviments migratoris, l’ecologia o la mateixa economia. Tanmateix, la mirada que ens ofereix l’Antropologia Sociocultural ens permetrà construir ponts amb fenòmens socials anteriors i amb les pròpies experiències viscudes, així com visualitzar les connexions entre el que passa a la nostra societat i en d’altres llocs del planeta.

PROGRAMA

1. L’Antropologia i l’estudi de l’altre. Què és i què estudia l’Antropologia? El relativisme cultural, molt més que una perspectiva.
2. Drets humans, drets universals? L’estudi dels principals conflictes que s’han generat i es generen al voltant dels anomenats drets humans ens permetrà abordar qüestions com la diversitat de cultures jurídiques, l’origen contextual dels drets, relacions de poder…
3. Els genocidis: una mirada antropològica. Ens centrarem en la dimensió socio-lògica dels principals genocidis contemporanis per conèixer els mecanismes que han portat a la perpetració d’aquests.
4. L’Economia: molt més que diners. La perspectiva de l’Antropologia econòmica ens permetrà reconèixer la multiplicitats de formes econòmiques presents a la humanitat alhora que reflexionar sobre el nostre model i la seva dimensió ideològica.
5. Les crisis i les noves formes econòmiques. L’anàlisi de l’actual context de crisi –financera, econòmica, política, ideològica i, fins i tot, social- ens permetrà aproximar-nos a noves (o no) formes de relació econòmica que estan apareixent com l’intercanvi, les cooperatives…
6. Els moviments socials. A partir de l’anàlisi de moviments que estan apareixent amb el nou segle com el 15-M, Friday for future… ens aproximarem al paper dels moviments socials en les nostres societats.
7. Les religions en el món d’avui. Per una banda, prestarem especial atenció a la religió com a discurs diferenciador i legitimador en les relacions entre societats, cultures i/o estats. Per l’altra, ens aproximarem al fenomen dels nous moviments religiosos o sectes.

Bibliografia

BOIVIN, M.F.; ROSATO, A.; ARRIBAS, V. (Eds.) (2004) Constructores de Otredad. Una introducción a la Antropología Social y Cultural. Buenos Aires: Antropofagia.
BOHANNAN, P. (1992) Para raros, nosotros. Introducción a la antropología cultural. Madrid: Akal.
COPANS, J. (1999) Introducción a la Etnología y a la Antropología. Madrid: Acento.
EMBER, C. R.; EMBER, M. (1997) Antropología cultural, Madrid: Prentice Hall.
HARRIS, M. (1998) Introducción a la Antropología General. Madrid : Alianza.
LLOBERA, J. R. (1999) Manual d’antropologia social, Barcelona: Edicions de la UOC.

Dia i hores:

Dijous de 9:00 a 11:00 hores (grup 1) i de 11:30 a 13:30 hores (grup 2)

30 hores lectives

Calendari:

febrer: 13, 20 i 27
març: 6, 13, 20 i 27
abril: 3, 10 i 24
maig: 8, 15 i 29
juny: 12 i 19

 

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Professors Tutors:

Miguel Doñate Sastre​

Raúl Márquez Porras​

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es