Select Page
Josefa Tolrà. Els artistes i la mèdium. Avantguarda artística a la Catalunya de postguerra (1940-1960)

Josefa Tolrà. Els artistes i la mèdium. Avantguarda artística a la Catalunya de postguerra (1940-1960)

L’assignatura proposa un acostament als grups d’avantguarda de postguerra a Catalunya, amb una seqüència que s’obre el 1939 i s’allarga fins a finals dels anys setanta.

Des d’una perspectiva sintètica, i tenint la figura de la pintora i mèdium Josefa Tolrà com a fil conductor, es treballarà la vessant històrica, sociològica i artística de les tres dècades. La seqüència temporal s’inicia el 1939 amb el final de la Guerra Civil i totes les iniciatives artístiques dels anys trenta i arriba fins als anys setanta, amb l’eclosió dels nous llenguatges artístics (Informalisme, Neo figuració, Pop-Art, Abstracció, Minimal, Conceptual, Povera…).

PROGRAMA

0. Josefa Tolrà. Semblança biogràfica
1. Seqüència cronològica. 1939-1975
1a. Espanya 1939-1975 (1982)
1b. Catalunya 1939-1975 (1983)
2. Context històric
L’Espanya de postguerra
2a. Antecedents
La II República
La Guerra Civil (1936-1939)
La dictadura del general Franco. Consolidació d’un nou règim. 
L’aliança entre la caserna i la sagristia. El falangisme.
2b. Les legitimacions del nou règim
2c. La misèria dels primers anys de pau
2d. Espanya i la II Guerra Mundial.
La figura de Serrano Suñer.
La Gleichschaltung dels estaments de poder franquista.
2e. Catalunya. Equilibris de poder
2f. Barcelona. La ciutat derrotada. Referències literàries
3. Context artístic
3a. L’art a la II República. Els anys 30
3b. Classicisme versus avantguarda
3c. El cas català. Modernisme versus noucentisme (El cas literari. Joan Salvat-Papasseit, Carles Sindreu, Joan Josep M. Junoy o J.V. Foix versus Josep Carner, Enric Prat de la Riba o Pompeu Fabra)
3d. Arquitectura. Els exemples del GATCPAC i el GATEPAC
4. Un art al servei del nou règim..?
Els casos de Ernesto Giménez Caballero, Eugeni d’Ors. José Mª Pemán, Agustín de Foxa, Luis Rosales, la revista Vértice, Carlos Sáenz de Tejada i Fernando Sotomayor
4a. L’exili. Podem parlar d’un art a l’exili espanyol..? El cas de Mèxic.
5. El Surrealisme. Naixement i evolució. Segle XX. Tendències.
6. Els grups d’avantguarda. Dau al Set i El Paso
6a.Dau al Set. El Club 49. ADLAN com a referència.
6b.Grupo El Paso (Rafael Canogar, Luis Feito, Juana Francés, Manolo Millares, Manuel Rivera, Antonio Suárez, Antonio Saura y el escultor Pablo Serrano).
7. Dau al Set i Josefa Tolrà. De l’art naif a l’art brut passant per l’avantguarda. El Grup Logicofobista.
-Joan Brossa
-Joan Ponç
-Antoni Tàpies
-Modest Cuixart
-Joan Josep Tharrats
-Arnau Puig
-Remedios Varo
8. L’esclat avantguardista. La utilització de l’art d’avantguarda per part del règim..?
8a. Els nous llenguatges artístics. EEUU – EUROPA Influències internacionals. EEUU. França.
8b. Expressionisme figuratiu
8c. Expressionisme abstracte
8d. Pop-Art
8e. Op Art
8f. Hiperrealisme
9. Conceptualisme, Performances, Povera, Art Brut.
10. Els anys finals. 1975-1982. L’Espanya Lampedusiana.

Bibliografia

Bonet Correa, Antonio (Ed). Arte del Franquismo. Madrid. Catedra. 1981.
Cirici Pellicer, Alexandre. La estética del Franquismo. Barcelona. Gustavo Gili. 1977.
Dubuffet, Jean. Escritos sobre arte. Barcelona. Seix Barral, 1975.
Guilbaut, Serge. De cómo Nueva York robó la idea de arte moderno. Madrid. Mondadori, 1990.
Julian González, Inmaculada. Les avantguardes pictòriques a Catalunya. Sant Cugat del Vallès. Llibres de la Frontera, 1986.
Ídem. Conversaciones con Tàpies. Barcelona. Baratària. 2012.
Muniesa Brito, Bernat. Dictadura y Monarquía en España. De 1939 hasta la actualidad. BCN. Ariel, 1996.
Ídem. La Burguesía catalana ante la II República española. BCN. Anthropos, 1985.
Tuñón de Lara, Manuel. España bajo la dictadura franquista. Dentro de Historia de España Vol. X. Barcelona. Ed. Labor, 1982.
Villar, Pierre. Pensar históricamente. Barcelona. Crítica. 2015
Ídem. Historia de España. Barcelona. Crítica. 2000​

Dia i hores:

Dijous de 18:00 a 20:00 hores

Hores lectives:

30 hores

Calendari:

febrer: 20 i 27
març: 6, 13, 20 i 27
abril: 3, 10, 24
maig: 8, 15, 22 i 29
juny: 5 i 12

Idioma:

Català

Lloc:

Espai Can Pepito Maco
Mestre J.Jambert, 4
08348 Cabrils

Professor Tutor:

Joan R. Herrador Rodríguez

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Cabrils
Espai Can Pepito Maco
Mestre J.Jambert, 4
08348 Cabrils
Tel. mañana: 93 753 96 60
Tel. tarde: 93 753 01 57

Oficis i comerços a Cabrils. Taller de memòria històrica.

Oficis i comerços a Cabrils. Taller de memòria històrica.

El oficis que s’han donat en un poble formen part de la seva història, i amb ells, totes les persones que s’hi ha dedicat en el dia a dia, generació rere generació.

No resulta fàcil fer una classificació dels oficis que han existit al llarg dels segles. A cada època n’han aparegut de nous i també n’han desaparegut. És llei de vida, perquè les persones i les seves necessitats canvien.

Si viatgem al mon dels ibers i dels romans, sens dubte que ja trobarem oficis molt diversos que ha anat documentant l’arqueologia laietana. El comerç ha estat important al nostre territori des de ben antic, i resulta laboriós “reconstruir” el passat més llunyà només a base de restes materials i fonts escrites pels colonitzadors. En canvi, l’època medieval sí que ens comença a proporcional noms i persones dels oficis que predominaven en els  nostres pobles i ciutats. Els documents de compra-vendes, notarials, cròniques… ens aporten dades -potser no suficients encara- que permeten conèixer aspectes sòcioeconòmics d’aquells segles.

I arribem a l’època moderna. Quan pensem en els segles XVII i XVIII, ens venen al cap oficis que avui coincidim a dir-ne “tradicionals”. Son tots aquells vinculats a la terra i a la natura en general (pagès, bosquerol, carboner, pescador…), els que trobaríem en un poble o ciutat vinculats a un gremi (teixidor, sabater, ferrer…) i finalment els que en podríem dir ambulants relacionats amb el món comercial de les fires, els artesans passants, etc. Tots ells, oficis que estan evolucionant, però que la majoria no són nous. En canvi, en el segle XIX, amb les onades successives d’industrialització, primer amb els telers manuals i després amb els mecànics i el vapor, apareixen i es diversifiquen tot un munt de nous oficis vinculats al món fabril, sobretot al voltant de les colònies industrials situades a la vora dels rius i a les fàbriques. Aquest fenomen, vinculat a les millores tecnològiques, sí que suposa canvis en la vida dels pobles i ciutats. A destacar, les migracions contínues, l’accés de les dones al món assalariat i la diversificació i especialització de les feines, comportant més càrrecs.

Arribats al segle XX, tot i que amb molta més informació al nostre abast, orals i escrites, fotogràfiques i filmogràfiques, resulta molt més difícil classificar tota la tipologia de feines existents més enllà de subdividir els oficis en tradicionals i de nova aparició. El món comercial experimentarà un creixement a nivell local, nacional i internacional, fins a quedar globalitzat, interconnectat. Les empreses jo no podran ser considerades oficis. Ser empresari és un ofici? Potser sí, i també en podem dir a quin ram pertany (per ex. : alimentació), però, en realitat, quantes feines i persones trobaríem des de la recollida manual o mecànica del producte fins a la seva venda final? Quines feines poden ser considerades un ofici avui dia i quines no? Ha canviat amb el temps el que considerem un ofici?

PROGRAMA

1. Objectius i metodologia del taller. Oficis i comerços a l’antiguitat
2. Oficis i comerços a l’època medieval i moderna
3. El comerç actual a Cabrils. Queden oficis? Fitxa model per entrevistes
4. Dades del comerç actual. Treball de camp-I
5. Dades del comerç actual. Treball de camp-II
6. Anàlisi de les dades obtingudes. Mapa de situació.
7. Entrevistes. Treball de camp-III
8. Anàlisi i redacció de les entrevistes
9. Investigació: oficis i comerços de Cabrils a partir de fotografies
10. Investigació: oficis i comerços de Cabrils. Bibliografia i documents
11. Tipologia dels comerços i oficis de Cabrils entre els segles XVI i XXI
12. Tipologia dels comerços i oficis de Cabrils entre els segles XVI i XXI
13. Redacció de les dades obtingudes durant el taller
14. Redacció de les dades obtingudes durant el taller
15. Preparació de la presentació dels resultats del taller
16. Presentació pública dels resultats del taller

Bibliografia

AULADELL i FONTSECA, Joan / CURTÓ i SOLER, Conrad (2001): Presència i cobertura sanitàries, coexercici i vinculació familiar entre sanitaris a les parròquies del Maresme (Cabrera, Cabrils, Vilassar) en els segles XVI, XVII i XVIII. Revista Gimbernat, núm. 35, ed. Seminari Pere Mata, Universitat de Barcelona.
BALADA i AGUILÀ, Antoni / BALADA i GAGGIOLI, Llorenç / FARELL i GARRIGÓS, David / MOLINAS i ROCA, Jaume (2020): Oficis i comerços en la memòria de Cabrera de Mar. Ed. Fundació Burriac i Ajuntament de Cabrera de Mar. 189 pàgines.
CURTÓ i SOLER, Conrad (2000): Aspectes sanitaris dels arxius parroquials de Sant Feliu de Cabrera, Sant Genís de Vilassar, Sant Joan de Vilassar i Sant Creu de Cabrils en els segles XVI, XVII i XVIII. Ed. Seminari Pere Mata, núm. 87. Universitat de Barcelona.
FARELL i GARRIGÓS, David / TOLRÀ i FERRÉ, Jaume (2023): Cabrils desaparegut. Ed. Efadós. Cabrils, abril de 2023.
TOLRÀ i FERRÉ, Jaume (1983): Cabrils, el poble i els homes. Oikos-Tau. Vilassar de Mar, 1983.
TOLRÀ i FERRÉ, Jaume (1998): Cabrils, 175 anys d’història. Ed. La Comarcal edicions. Argentona, 1998.RI
OLIVA i RICÓS, Benet (1999): Els orígens de la primera industrialització del rerepaís. Un cas emblemàtic: Vilassar i el capital comercial barceloní (1828-1875). Premi Iluro 1998. Ed. Caixa Laietana. Pàgs. 161-176.

Dia i hores:

Dimarts de 18:00 a 20:00 hores

Hores lectives:

30 hores

Calendari:

febrer: 4, 11, 18 i 25
març: 4, 11, 18 i 25
abril: 1, 8, 22 i 29
maig: 6, 13 i 20

Idioma:

Català

Lloc:

Espai Can Pepito Maco
Mestre J.Jambert, 4
08348 Cabrils

Professor Tutor:

David Farell i Garrigós

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Cabrils
Espai Can Pepito Maco
Mestre J.Jambert, 4
08348 Cabrils
Tel. mañana: 93 753 96 60
Tel. tarde: 93 753 01 57

Helenismo terapéutico: sabiduría antigua para el bienestar moderno

Helenismo terapéutico: sabiduría antigua para el bienestar moderno

Alguna vegada has sentit que les ensenyances de la filosofia antiga poden oferir respostes als dilemes actuals? Aquesta assignatura de la UNED Sènior t’invita a descobrir com les idees de la filosofia hel·lenística —desenvolupades fa més de dos mil anys per estoics, epicuris i escèptics— aporten solucions aplicables a la vida moderna.

Què té a veure l’hel·lenisme amb la vida actual? L’hel·lenisme fou una època de canvis profunds, on la filosofia es va convertir en una guia pràctica per aconseguir la felicitat, la pau mental i la saviesa en temps d’incertesa. Avui dia, enfrontem desafiaments personals, socials i ètics que, tot i ser diferents, s’assemblen en el sentit de recerca i adaptació. Igual que aleshores, avui busquem formes de gestionar l’estrès, comprendre el propòsit de les nostres accions i construir una vida plena. Per això, en aquest curs, intentant entendre i explicar millor el nostre present, explorem com les escoles hel·lenístiques inspiren el benestar emocional i la resiliència.

Els principis estoics, epicuris i escèptics ens ensenyen a desenvolupar la serenitat i a enfortir la capacitat d’afrontar adversitats, aplicant conceptes que van des de l’autosuficiència fins a l’agraïment i la percepció del canvi.

L’estudi de l’ètica pràctica dut a terme durant el període hel·lenístic ens ajuden a situar l’ésser humà concret al centre de la seva reflexió. Això la converteix en una eina ideal per a aquells que cerquen un sentit de propòsit, alineant valors i accions en el seu dia a dia.

En el darrer bloc de l’assignatura, treballarem el neoplatonisme i la recerca de la transcendència, per comprendre la perspectiva sobre la dimensió espiritual i ètica que proposa l’hel·lenisme tardà, el qual ens invita a reflexionar sobre el nostre lloc en el cosmos i la nostra relació amb allò transcendental en un món cada cop més orientat al rendiment i la immediatesa.

PROGRAMA

1. Introducció a l’Hel·lenisme i Context Històric
Contingut: Definició d’hel·lenisme, context històric i transició entre Grècia Clàssica i període hel·lenístic. Introducció a la filosofia com a recerca de saviesa i ètica personal.
2. Orígens de l’Estoïcisme: Zenó de Citi i l’Estoïcisme Primerenc
Contingut: Fonaments de l’estoïcisme, influència de Zenó i la importància de la raó i la naturalesa en la vida quotidiana.
3. Principis Estoics: Raó i Natura
Contingut: Aprofundiment en la doctrina estoica de viure en harmonia amb la natura i la raó. Anàlisi de com aquests principis es poden aplicar a la vida moderna.
4. Ètica Estoica: L’Art de la Resiliència
Contingut: Estoïcisme pràctic, el concepte d’apatheia (absència de passions pertorbadores) i la seva rellevància per a la resiliència moderna.
5. L’Epicureisme: Epicur i la Cerca del Plaer Racional
Contingut: Introducció a la filosofia epicúria, el concepte de plaer (hedoné) i el rebuig de la religió com a font de por.
6. Felicitat i Serenitat a l’Epicureisme
Contingut: Anàlisi de la felicitat i la tranquil·litat (ataraxia) a l’epicureisme. Estratègies per reduir la por i ansietat.
7. Comparació entre Estoïcisme i Epicureisme
Contingut: Contrastos i punts en comú entre estoïcisme i epicureisme quant a ètica, felicitat i maneig de les emocions.
8. L’Escepticisme: Pirró i la Cerca de la Impertorbabilitat
Contingut: Introducció a l’escepticisme, els seus fonaments i el concepte d’epoché (suspensió del judici).
9. La Pràctica Escèptica: El Valor del Dubte
Contingut: Aplicació de la suspensió del judici a la vida moderna com a mitjà per reduir l’estrès i les decisions impulsives.
10. La Filosofia Hel·lenística i la seva Rellevància Ètica
Contingut: La filosofia com a teràpia de vida a l’hel·lenisme. Comparació entre la filosofia hel·lenística i les teràpies modernes.
11. Neoplatonisme: Orígens i Desenvolupament
Contingut: Introducció al neoplatonisme, enfocament de Plotí i la seva influència a l’espiritualitat de l’època.
12. L’U i el Bé al Neoplatonisme
Contingut: Estudi de la concepció de “Un” i la seva interpretació de la recerca d’un sentit transcendental a la vida.
13. Neoplatonisme i Religió a l’Època Hel·lenística Tarda
Contingut: Connexions entre neoplatonisme i religiositat hel·lenística. Transició del paganisme a l’espiritualitat cristiana.
14. Aplicacions Modernes de la Filosofia Hel·lenística
Contingut: Revisió de com els conceptes de l’estoïcisme, epicureisme i escepticisme s’apliquen a la psicologia positiva, el mindfulness i les filosofies pràctiques actuals.
15. Reflexió Final i Debat
Contingut: Revisió dels conceptes apresos i debat sobre l’impacte de la filosofia hel·lenística actualment. Conclusions i perspectives futures d’investigació.

Bibliografia

Marco Aurelio, Meditaciones, Alianza, Madrid, 2007
Epicur (M. Jufresa; M. Camps; F. Mestre), Obras, Tecnos, Madrid 2008
Sexto Empírico, Esbozos pirrónicos, Gredos, Madrid, 2002
Pierre Hadot, Philosophy as a way of life: ancients and moderns, Chichester, West Sussex, U.K, 2013
Mª José. Hernández Espinosa, Epicuro / Séneca: Leyendo Carta a Meneceo / la Vida Feliz, Universidad de València Servicio de Publicaciones, Valencia, 2012.
Werner Jaeger, El cristianismo primitivo y paideia griega, FCE, Madrid, 2004
Diógenes Laercio, Vidas y opiniones de los filósofos ilustres, Alianza Editorial, Madrid, 2022
Salvador Más Torres, Epicuro, epicúreos y el epicureísmo en Roma, UNED, Madrid, 2018
Martha C. Nussbaum, La terapia del deseo. Teoría y práctica en la ética helenística, Paidós, 2003
Plotino, Enéadas, Gredos, Madrid, 2002
Giovanni Reale, Historia de la filosofía, Herder, Barcelona, 2010.

Dia i hores:

Dimecres: de 9:00 a 11:00 hores

30 hores lectives

Calendari:

febrer: 12, 19 i 26
març: 5, 12, 19 i 26
abril: 2, 9, 23 i 30
maig: 7, 14 i 28
juny: 11

 

Idioma:

Castellà

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Professora Tutora:

Belén González Barros​

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es