Select Page
Arte y sociedad ¡¿y eso es arte?! La crisis del arte como “expresión europea”.

Arte y sociedad ¡¿y eso es arte?! La crisis del arte como “expresión europea”.

Desaparició del criteri de la bellesa; diversificació dels materials i eliminació del quadre emmarcat i de l’escultura sobre pedestal; joc amb els límits i rellevància de qualsevol forma de distanciament; importància dels discursos (descripció, narració, interpretació); funció essencial dels “especialistes” en la condició d’intermediaris entre les obres i el públic; vincles estrets entre els actors del mercat privat (galeristes, col·leccionistes) i els de les institucions públiques (museus, comissaris d’exposicions…); internacionalització dels intercanvis; creixent importància de la necessitat d’incloure al circuit artístic “oficial” tots els exclosos fins ara, entesos sota el terme de l’ “Altre”…Aquests són alguns dels temes més rellevants que intentarem revelar aquest curs.

Veurem que tots aquests aspectes són característiques pròpies de l’art contemporani que configuren un món nou, summament coherent però radicalment en ruptura amb les formes anteriors d’art conegudes pel públic en general, fins i tot de vegades, per aquell més culte i aficionat a l’art.

PROGRAMA

Primera Part

1. El triomf de les avantguardes. La gràfica de l’Expressionisme i el Cubisme
2. L’avantguarda russa
3. Dadà i Surrealisme
4. L’època del Funcionalisme
5. Arquitectura i urbanisme. Arquitectura funcional i macroestructures
6. El debat artístic a Europa. Cultura europea vs. Cultura americana
7. Variacions de l’apocalíptic. Expressionisme abstracte i informalisme
8. La pintura als EUA. La investigació visual

Segona Part

9. El somni americà. Això que van anomenar: Pop Art
10. Art com a experiència. Espai i cos a l’Art Minimal.
11. Fer-se a la idea. Allò estètic contra allò artístic. L’art Conceptual
12. El camp expandit de l’escultura
13. L’art de la terra. Espai i temps al Land Art
14. L’híbrid. Instal·lacions, Happenings i Performances
15. Revisant al subjecte modern. Els “Altres” entre nosaltres

Bibliografia

Argan, G. C. (1998). El arte moderno. Del Iluminismo a los movimientos contemporáneos. Akal.
Aznar Almazán, Y. y Martínez Pino, J. (2009). Últimas tendencias del arte. Editorial universitaria Ramón Acedes.
Battesti, J. (2012). Que reste-t-il du présent? Collecter le contemporain dans les musées de société. Le Festin.
Bishop, C. (2016). Infiernos artificiales. Arte participativo y políticas de la espectaduría. T-e-eoría.
Chipp, H. B. (1995). Teorías del arte contemporáneo. Akal.
Crow, T. (2001). El esplendor de los sesenta. Arte americano y europeo en la era de la rebeldía 1855-1969. Akal, Tres Cantos.
Doherty, C. (2004). Contemporary Art. From Studio to Situation. Black Dog Publishing.
Fernández Polanco, A. (2004). Formas de mirar en el arte actual. Edilupa.
Gombrich, E.H. (2006). La Historia del Arte. Debate.
Guasch, A.M. (2009). El arte del s. XX en sus exposiciones, 1945-2007. Serbal.
Haskell, F. (1993). History and its Images. Art and the interpretation of the past. Yale.
Heinich, N. (2017). El paradigma del arte contemporáneo. Estructuras de una revolución artística. Casimiro.
Lippard, L. (2004). Seis años: La desmaterialización del objeto artístico, de 1966 al 1972. Akal, Tres Cantos.
Maderuelo, J. (2006). Medio siglo de arte. Últimas tendencias- 1955-2005. Abada editores.

Dia i hores:

Dimarts: de 9:00 a 11:00 hores

30 hores lectives

Calendari:

febrer: 11, 18 i 25
març: 4, 11, 18 i 25
abril: 1, 8, 22 i 29
maig: 6, 13 i 27
juny: 10

 

Idioma:

Castellà

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Professor Tutor:

Ioannis Mouratidis

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

 

Dècades de cinema i música!

Dècades de cinema i música!

Sens dubte, el cinema ha sigut el gran art del segle XX. El més popular i el que ha generat un imaginari més influent en les persones. Un art que s’expressa amb pel·lícules. Unes pel·lícules que han evolucionat des dels temps del cinema mut, com també ha evolucionat la música que hi ha en elles. Una evolució en el camí dels canvis en la indústria, en els gustos de la gent i dels canvis culturals i socials.

En aquesta assignatura proposem fer un passeig per la història del cinema i de la música del cinema a través de les seves dècades, des del cinema mut fins l’actual segle XXI. Un passeig centrat en el cinema nord-americà, el principal referent cinematogràfic de tots nosaltres i amb els exemples més comuns per tots coneguts o recordats.

Així, doncs, oferim dues mirades complementàries al coneixement del cinema: la imatge, a través d’una selecció de pel·lícules representatives de cada dècada, i la música, a través d’una selecció de les seves millors bandes sonores.

El programa es desenvoluparà en sessions alternes –cinema, música de cinema- amb una sessió final conjunta.

PROGRAMA

1. El cinema mut
2. La música del cinema mut
3. El cinema dels anys 30
4. La música del cinema dels anys 30
5. El cinema dels anys 40
6. La música del cinema dels anys 40
7. El cinema dels anys 50-60
8. La música del cinema dels anys 50-60
9. El cinema dels anys 70
10. La música del cinema dels anys 70
11. El cinema dels anys 80
12. La música del cinema dels anys 80
13. El cinema dels anys 90-segle XXI
14. La música del cinema dels anys 90-segle XXI
15. Sessió conjunta.

Bibliografia

Música de cinema
ADORNO – EISLER, El cine y la música, Madrid, Fundamentos, 1981.
BAZIN, André ¿Qué es el cine?, Madrid, Rialp, 2000.
BREU, Ramon La historia a través del cine, Barcelona, Graó, 2012.
BUHLER – NEUMEYER (eds.), Music and Cinema, Middletown (Co), Wesleyan University Press, 2000.
BURT, George The Art of Film Music, Boston, Northesastern University Press, 1994.
CAPARRÓS LERA, Josep Maria 100 películas sobre historia contemporánea, Madrid, Alianza, 1996.
CASETTI, Francesco Cómo analizar un film, Barcelona, Paidós, 1998.
CHION, Michel La música en el cine, Barcelona, Paidós, 1997.
COLÓN PERALES, Carlos, INFANTE DEL ROSAL, Fernando,LOMBARDO ORTEGA, Manuel Historia y teoría de la música en el cine, Sevilla, Alfar, 1997.
COUSINS, Mark Historia del cine, Barcelona, Blume, 2011.
CUETO, Roberto Cien bandas sonoras en la historia del cine, Madrid, Nuer, 1996.
CUETO, Roberto El lenguaje invisible. Entrevistas con compositores del cine español, Madrid, 33 Festival de Cine de Alcalá de Henares-Comunidad de Madrid, 2003.
DICKINSON, Kay (ed.), Movie Music. The “Film” Reader, Londres, Routledge, 2003.
FEUER, Jane El musical de Hollywood, Madrid, Verdoux, 1992.
GUBERN, Romà Historia del cine, Barcelona, Anagrama, 2016.
LACK, Robert La música en el cine, Madrid, Cátedra, 1999.
LATINI,Giulio L’immagine sonora. Caratteri essenziali del suono cinematográfico, Roma, Artemide, 2006.
NIETO, José Música para la imagen. La influencia secreta, Madrid, SGAE, 1996.
OLARTE, MATILDE (ed.), La música en los medios audiovisuales, Salamanca, Plaza Universitaria Ediciones, 2005.
PADROL, Joan Pentagramas de película, Madrid, Nuer, 1998.
SÁNCHEZ NORIEGA, José Luis Historia del cine (teoría y géneros cinematográficos, fotografía y televisión), Madrid, Alianza Editorial, 2006.

Cinema
BALLÓ, J. y PÉREZ, J. (1997): La semilla inmortal. Los argumentos universales en el cine. Barcelona, Anagrama.
BAZIN, A. (1991): ¿Qué es el cine?. Madrid, Rialp.
BORDWELL, D. (1996): La narración en el cine de ficción. Barcelona, Paidós.
BURH, N. (1987): El tragaluz del infinito. Contribución a la genealogía del lenguaje cinematográfico. Madrid, Cátedra.
CABRERA INFANTE, G. (1997): Cine o sardina. Alfaguara. Madrid.
Canal + (1997): CINEMEDIA,  Enciclopedia del cine español, en CD Rom
CARRIÈRE, J.C. (1997): La película que no se ve. Barcelona, Paidós.
EISENSTEIN, S. M. (1989): Teoría y técnica cinematográficas. Madrid, Rialp.
FERNÁNDEZ, C. (1976): Iniciación al lenguaje del cine. Madrid, Ministerio de Cultura.
GARCÍA ESCUDERO, J.M. (1970): Vamos a hablar de cine, Madrid, Biblioteca básica Salvat.
GAUDREAULT, A. y JOST, F. (1995): El relato cinematográfico, Barcelona, Piados.
GUBERN, R.: (1995): Historia del Cine. Barcelona, Lumen.
HISTORIA 16. (1995): Cien años de cine. Madrid, Historia 16.
MARÍAS J. (1990): «Reflexión sobre el cine», discurso del Académico electo, leído en el acto de su recepción pública el día 16 de diciembre de 1990 en la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando.
MÉNDEZ LEITE, F (1985): Historia del cine español en 100 películas. Madrid, Jupey.
MOIX, T. (1995): La gran historia del cine. Madrid, Blanco y negro.
PACHÓN RAMÍREZ, A. (1992): La música en el cine contemporáneo. Badajoz, Diputación Provincial.
PUDOVKIN, V. (1957): Lecciones de cinematografía. Madrid, Rialp.
SPOTO, D. (1984): Alfred Hitchcock. Barcelona, Ultramar.
TORRES, A. (1995): 100 años de cine. Madrid, Alianza editorial.
VALS GORINA, M. Y PADROL, J. (1996): Música y cine. Barcelona, Salvat.
VARIOS (1982): Historia universal del cine. Barcelona, Planeta.
VARIOS (1994): Historia del cine. Madrid, País Aguilar.

Dia i hores:

Dimecres de 9:00 a 11:00 hores

30 hores lectives

Calendari:

febrer: 12, 19 i 26
març: 5, 12, 19 i 26
abril: 2, 9, 25 i 30
maig: 7, 14 i 28
juny: 11

 

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Professors Tutors:

Xavier Cazeneuve i Descarrega

Salvador Bernabé Ridorsa​

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

 

Geografies d’uns recursos essencials. El viatge dels aliments.

Geografies d’uns recursos essencials. El viatge dels aliments.

Sobre la nostra taula no només hi posem nutrients. Hi servim històries, polítiques, injustícies o empoderament. Els nostres plats són la destinació final de tot tipus d’aliments. Alguns fan un circuit curt i d’altres fan un recorregut equivalent a tres voltes al món. Tots tenen una geografia particular, des del moment en que són llavor fins al plat, des del moment en que neixen fins la nostra cuina o el restaurant. Interessar-se per la seva biografia és comprendre el món actual: els gustos, les modes, els conflictes, la desigualtat. Interessar-se des de la geografia és identificar les connexions a nivell mundial, entendre la pèrdua de varietats o veure, arreu del planeta, emergir moviments locals.

Aquesta assignatura segueix el viatge de diferents aliments revelant la complexitat del sistema agroalimentari actual: des de les cadenes globals de producció i consum fins al km0 i la slow food. Revisarem estratègies polítiques i interessos que condicionen el que ens arriba a casa. També donarem veu a altres formes de produir i al paper essencial de la sobirania alimentària com a eina d’autonomia i emancipació, l’arrel de moviments i revolucions.

PROGRAMA

1. Introducció a les geografies de l’alimentació. Els mercats internacionals dels aliments.
2. Les guerres del blat
3. La llet i la ramaderia a Europa
4. Carn o peix?
5. La revolució «verda»
6. Un món desigual: fam i obesitat
7. Si el malbaratament alimentari fos un país…
8. L’alimentació com a recurs territorial patrimonial
9. Varietats en perill d’extinció
10. Menjars de festa
11. Aliments i temporades
12. Revolucions camperoles. La sobirania alimentària i el km0
13. Sortida a Mercabarna (pendent de confirmar la data). Entrada gratuïta
14. Alimentació sostenible
15. L’aigua

Bibliografia

Bak-Geller Corona, Sarah; Matta, Raul; de Suremain, Charles-Édouard (2020). Patrimonios alimentarios. Entre consensos y tensiones. IRD Éditions/Colsan.
Carson, R. (1962). Primavera silenciosa. Ed. Crítica.
Mies, M., & Shiva, V. (1997). Ecofeminisme: teoria, crítica i perspectives. Icaria.
Sekiguchi, Ryoko (2023). Nagori. La nostalgia por la estación que termina. Periférica.
Stanziani, Alessandro (2024). Les guerres du blé. Une éco-histoire écologique et géopolitique. La Découverte.
Vivas, E. (2014). El negocio de la comida. ¿Quién controla nuestra alimentación? Icaria.

Dia i hores:

Dilluns de 9:00 a 11:00 hores

30 hores lectives

Calendari:

febrer: 10, 17 i 24
març: 3, 10, 17 i 24
abril: 7 i 28
maig: 5, 12 i 26
juny: 16

 

Idioma:

Català i castellà

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Professora Tutora:

Inmaculada Díaz Soria​

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

 

Teories ètiques contemporànies

Teories ètiques contemporànies

Vivim, com es sol dir, en un món complex i accelerat, que té un dels seus orígens en la història del segle XX, on la reflexió ètica ha tingut molta feina i s’ha desenvolupat en múltiples camins.

Explorarem alguns d’aquests camins, sense pretendre exhaustivitat. Ens centrarem en les teories, és a dir, literalment, en les mirades atentes que diversos autors i autores han tingut sobre els canvis i problemes plantejats per l’ésser humà contemporani, alguns dels quals són els problemes de sempre i altres són nous. Esperem que aquestes mirades ens ajudin a mirar-nos i a pensar-nos.

L’assignatura, per tant, vol ser un espai de diàleg: entre nosaltres i entre els textos i nosaltres.

PROGRAMA

Bloc I:
1. G. E. Moore i l’ètica analítica: intuïcionisme, emotivisme, prescriptivisme.
2. El pragmatisme americà: de William James a Richard Rorty
3. L’ètica discursiva: Karl O. Apel i Jürgen Habermas
Lectura: Richard Rorty, El pragmatisme. Una versió (1998)

Bloc II:
4. Fenomenologia i ètica: Max Scheller i Edith Stein
5. Personalisme i ètica: Emmanuel Mounier
6. Tècnica i ètica: de Hans Jonas a Byung-Chul Han
Lectura II: Byung-Chul Han, No coses (2022)

Bloc III:
7. La teoria de la virtut d’Alasdair MacIntyre
8. Liberalisme ètic: de John Rawls a Martha Nussbaum
9. De l’ètica a la política: Hannah Arendt
Lectura III: Hannah Arendt. La condició humana (1958)

Bibliografia

Victoria Camps, Historia de la ética (vol. III), Ed. Crítica
Richard Rorty, El pragmatisme. Una versió, Ed. Eumo
Byung-Chul Han, No coses, Ed. La Magrana
Hannah Arendt. La condició humana, Ed. 62

 

Dia i hores:

Dimarts de 9:00 a 11:00 hores

30 hores lectives

Calendari:

febrer: 11, 18 i 25
març: 4, 11, 18 i 25
abril: 1, 8, 22 i 29
maig: 6, 13 i 27
juny: 10

 

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Professor Tutor:

Jordi Casasampera

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

 

La química en el nostre entorn proper

La química en el nostre entorn proper

Existeix la idea en l’inconscient col·lectiu que la química consisteix només en operacions molt complexes que persones molt preparades desenvolupen en laboratoris. També se sol associar la paraula química amb idees com ara tòxic o artificial.

La química és simplement la ciència de la transformació de la matèria, i està molt més present en la nostra vida quotidiana del que pot semblar en un principi. Ocupa un lloc crucial en àmbits tan propers com l’aire que respirem, l’aigua, els aliments que mengem, en infinitat d’objectes i processos que ens envolten (tant naturals com artificials), en indústries de tot tipus i fins i tot en l’interior de l’ésser humà. En múltiples accions del dia a dia produïm reaccions químiques sense ni tan sols ser-ne conscients. Algunes accions en què intervé la química poden ser: fregir un ou, encendre un llumí, posar en marxa el cotxe o encendre l’interruptor de la llum. Per tant, convé fer pedagogia a la població en general d’aquesta idea més àmplia i propera de la química i de la ciència en general, de manera senzilla i despertant la curiositat pels fenòmens que ens envolten.

PROGRAMA

1. Química ambiental. L’aire
2. Química ambiental. L’aigua
3. Química ambiental. Els sòls
4. Química dels aliments.
5. Química dels detergents i cosmètics.
6. Química dels fàrmacs.
7. Plàstics i altres materials d’interès.
8. Bioquímica: la química dels processos interns del cos humà.
9. Energia i intercanvi de calor.

Bibliografia

Claudi Mans. La truita Cremada, editorial Rubes (2005).
Química en Context. Projecte curricular de química de batxillerat. CESIRE Departament d’Educació de la Generalitat. https://sites.google.com/a/xtec.cat/quimica-en-context/qu%C3%ADmica-en-context-context

 

Dia i hores:

Divendres de 9:00 a 11:00 hores

30 hores lectives

Calendari:

gener: 31
febrer: 14 i 28
març: 14, 21 i 28
abril: 4, 11 i 25
maig: 9, 16, 23 i 30
juny: 13 i 20

 

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Professor Tutor:

Joaquim Chico Rovira​

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es