Select Page
Mindfulness i l’art de fer-se gran

Mindfulness i l’art de fer-se gran

Aquest programa de mindfulness-MBSR- ofereix a les persones sèniors, eines de mindfulness per reduir l’estrès i millorar el benestar emocional. Mitjançant pràctiques adaptades, els participants aprendran a viure amb més consciència i serenitat, integrant aquestes habilitats en la seva vida diària.

L’objectiu de l’assignatura serà proporcionar eines efectives de mindfulness (atenció plena) per reduir l’estrès, millorar el benestar emocional i físic, i fomentar una vida més conscient i plena.

PROGRAMA
BLOC 1: Fonaments de mindfulness i connexió amb el cos
Setmana 1: Introducció al Mindfulness i al MBSR
– Objectiu: Introduir els conceptes bàsics del mindfulness i la seva rellevància per a les persones majors.
– Contingut:
– Què és el mindfulness?
– Beneficis per a la salut i el benestar.
– Breu meditació de respiració conscient.
– Pràctica a Classe:
– Respiració conscient.

Setmana 2: Explorant el Cos i la Respiració
– Objectiu: Desenvolupar una major consciència corporal i aprendre a utilitzar la respiració com a àncora.
– Contingut:
– Introducció a l’escaneig corporal.
– Ús de la respiració com a eina per ancorar-se al moment present.
– Pràctica a Classe:
– Escaneig corporal guiat.

Setmana 3: Moviment Conscient I
– Objectiu: Introduir moviments conscients senzills adaptats a les capacitats individuals.
– Contingut:
– Moviments suaus i conscients (ioga adaptat).
– Com escoltar el cos.
– Pràctica a Classe:
– Moviment conscient suau.

Setmana 4: Moviment Conscient
– Objectiu: Profunditzar en la pràctica de moviment conscient.
– Contingut:
– Moviments addicionals i variacions.
– Exploració dels límits del cos amb respecte.
– Pràctica a Classe:
– Moviment conscient ampliat.

BLOC 2: Sensacions, emocions i pensaments
Setmana 5: Exploració de les Sensacions Físiques
– Objectiu: Desenvolupar l’habilitat d’observar i acceptar les sensacions sense jutjar.
– Contingut:
– Reconeixement i acceptació de sensacions.
– Pràctica a Classe:
– Meditació de les sensacions físiques.

Setmana 6: Emocions I: Reconeixent i Acceptant
– Objectiu: Introduir la pràctica de reconèixer i acceptar emocions.
– Contingut:
– Com identificar i reconèixer emocions.
– Pràctica a Classe:
– Meditació RAIN enfocada en les emocions.

Setmana 7: Emocions II: Treballant amb Emocions Difícils
– Objectiu: Desenvolupar estratègies per gestionar emocions difícils.
– Contingut:
– Tècniques per gestionar emocions difícils.
– Pràctica a Classe:
– Meditació d’autocompassió en moments de dificultat.

Setmana 8: Treballant amb Pensaments
– Objectiu: Observar els pensaments sense aferrar-se ni identificar-s’hi.
– Contingut:
– Com observar pensaments i preocupacions.
– Pràctica a Classe:
– Meditació centrada en els pensaments.

BLOC 3: Cultivant l’autocompassió i la consciència plena
Setmana 9: Autocompassió I
– Objectiu: Introduir la pràctica de l’autocompassió.
– Contingut:
– La importància de ser amable amb un mateix.
– Pràctica a Classe:
– Meditació d’autocompassió.

Setmana 10: Autocompassió II
– Objectiu: Profunditzar en l’autocompassió i la seva aplicació.
– Contingut:
– Pràctiques addicionals d’autocompassió.
– Pràctica a Classe:
– Meditació d’amor bondadós.

Setmana 11: Mindfulness en les Activitats Quotidianes I
– Objectiu: Aplicar mindfulness a les activitats diàries.
– Contingut:
– Com portar l’atenció plena a tasques diàries simples.
– Pràctica a Classe:
– Menjar conscientment.

Setmana 12: Mindfulness en les Activitats Quotidianes II
– Objectiu: Continuar integrant mindfulness en la vida diària.
– Contingut:
– Exploració de noves activitats conscients.
– Pràctica a Classe:
– Meditació caminant.

BLOC 4: Estrès, benestar i continuïtat
Setmana 13: Estratègies per a l’Estrès I
– Objectiu: Aprendre a utilitzar mindfulness per gestionar l’estrès.
– Contingut:
– Com el mindfulness ajuda a reduir l’estrès.
– Pràctica a Classe:
– Pràctica de “STOP” en situacions estressants.

Setmana 14: Estratègies per a l’Estrès II
– Objectiu: Profunditzar en les estratègies d’afrontament.
– Contingut:
– Eines per a moments de crisi.
– Pràctica a Classe:
– Meditació centrada en l’acceptació.

Setmana 15: Reflexió i Continuïtat de la Pràctica
– Objectiu: Reflexionar sobre els aprenentatges i planificar la continuïtat.
– Contingut:
– Reflexió sobre el progrés i els propers passos.
– Pràctica a Classe:
– Meditació de tancament (15 minuts).
– Discussió grupal sobre ¿i després qué…?.

Bibliografia

Mindfulness in Plain English – Bhante Henepola Gunaratana
Full Catastrophe Living – Jon Kabat-Zinn
The Miracle of Mindfulness – Thich Nhat Hanh
The Mindful Path to Self-Compassion – Christopher K. Germer
Wherever You Go, There You Are- Jon Kabat-Zinn
Radical Acceptance- Tara Brach
Peace Is Every Step – Thich Nhat Hanh

Dia i hores:

Dilluns de 9:00 a 11:00 hores

30 hores lectives

Calendari:

febrer: 10, 17 i 24
març: 3, 10, 17, 24 i 31
abril: 7 i 28
maig: 5, 12 i 26
juny: 16 i 30

 

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Professor Tutor:

Antoni Lacueva Montero​

Inscripcions:

Places esgotades.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

 

Història mundial de la Noviolència i la pau

Història mundial de la Noviolència i la pau

Ha existit una Història Mundial de la Pau? Realment sí, i ha estat molt més rellevant del què coneixen els joves i adults, la opinió pública i el gruix de la societat en general. Es més, sense una Història Mundial de la Pau hauria estat impossible que la humanitat hagués arribat viva, generació rere generació, fins a l’actualitat. El problema és l’excessiu i exagerat punt de vista violent i bel·licista de la Història de la Humanitat, en la què es fa una extremada historiografia de matances, genocidis i tiranies. N’hi ha hagut sens dubte, i cal explicar-les bé i parlar d’això tant com sigui necessari per a sensibilitzar als ciutadans sobre els seus greus perills. Però ocultar tota l’altra visió d’Història pacífica i pacifista que ha estat tan predominant -tot i que discreta i sovint silenciosa- és una falsedat que només condueix a convèncer a la societat que la violència és inevitable i, no només això, sinó que acaba essent l’únic remeï per a convertir el món en un lloc millor, quan és just al contrari.

PROGRAMA

1. Introducció de conceptes: Pau, Conflicte, Violència i Noviolència.
2. La Ciència Històrica: definició, historiografia, fonts, etapes, característiques.
3. La Història de Violència, Matances, Guerres i Tiranies vigent.
4. La Història dels Drets Humans. I el futur del Dret Humà a la Pau.
5. Grans biografies pacifistes i noviolentes I i II.
6. Històries particulars de Pau, lluites noviolentes dels pobles.
7. La Història Mundial de la Noviolència i la Pau de l’Edat Antiga i l’Edat Medieval
8. La Història Mundial de la Noviolència i la Pau de l’Edat Moderna.
9. La Història Mundial de la Noviolència i la Pau de l’Edat Contemporània.
10. Serà possible un món en Pau en el què les guerres s’hagin acabat?

Bibliografia

ACKERMAN, Peter y DUVALL, J., A Force More Powerfull. A Century of Nonviolent Conflict. New York, Palgrave, 2000.

BARTKOWSKI, M.J. (Ed), Recoveriing nonviolent History. Civil resistance in liberation struggles, Lynne Rienner Publishers, Boulder, 2013.

DÍAZ DEL CORRAL, E., Historia del pensamiento apcifista y noviolento contemporáneo,Hogar del Libro, Barcelona, 1987.

CASTAÑAR PÉREZ, J., Teoría e historia de la revolución noviolenta. Virus Editorial, Barcelona, 2013.

CASTAÑAR PÉREZ, J., Las revoluciones noviolentas. Movimientos y teorías. Ediciones Revolussia, Cáceres, 2020.

GARCÍA PICAZO, P., La guerra y la paz, en teoría. Un recorrido por la historia y el pensamiento de los clásicos internacionales, Tecnos, Madrid, 2016.

GLASS, C., Desertores. Una historia silenciada de la Segunda Guerra Mundial. Planeta, Barcelona, 2014.

GONZÁLEZ, N., Los Derechos Humanos en la Historia, Publicacions UAB, Bellaterra, 1998.

LÓPEZ MARTÍNEZ, Mario, Política sin violencia. La noviolencia como humanización de la política. Universidad Minuto de Dios, Bogotá, 2010.

LÓPEZ MARTÍNEZ, Mario (dir.) Enciclopedia de paz y conflictos. Granada, Consejería Educación y Ciencia-Editorial Universidad de Granada, 2004.

MUÑOZ, F.A., LÓPEZ MARTÍNEZ, M., Historia de la Paz. Tiempos, espacios y actores. Instituto de la Paz y los Conflictos. Granada, 2000.

MORRIS, I., Guerra, ¿para qué sirve? El papel de los conflictos en la civilización. Ático de los Libros, Barcelona, 2022.

PARKER, G. (Ed), Historia de la guerra. Ed. Akal, Madrid, 2010. PÉREZ ESQUIVEL, A., Caminar junto a los pueblos. Lugar Editorial, Madrid, 1998.

Dia i hores:

Divendres de 9:00 a 11:00 hores

30 hores lectives

Calendari:

febrer: 14, 21 i 28
març: 7, 14, 21 i 28
abril: 4, 11 i 25
maig: 9, 16 i 30
juny: 13 i 20

 

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Professor Tutor:

Xavier Garí de Barbarà

Inscripcions:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

 

De l’aula al jardí: una introducció als arbres de Barcelona

De l’aula al jardí: una introducció als arbres de Barcelona

Cada dia passem per davant de centenars d’arbres, però els sabem reconèixer? En coneixem les característiques? Segurament, més enllà d’unes poques espècies podem dir que els arbres de Barcelona són uns grans desconeguts, i afegir-hi que difícilment podem estimar allò que desconeixem. Aquesta situació contrasta amb l’enorme importància que té l’arbrat en una gran ciutat com Barcelona, i l’ampli ventall de funcions que duu a terme, des de fer ombra i reduir la contaminació sonora, a donar suport a altres espècies vegetals i moltes d’animals, per esmentar-ne tan sols unes quantes, i sense oblidar llur paper clau en la lluita contra el canvi climàtic en medi urbà.

Aprofitem doncs aquest, cada cop més important, rol dels arbres de Barcelona per oferir la possibilitat d’aprendre’n més, amb una combinació de sessions teòriques a l’aula i de sortides d’estudi a diversos espais verds de la Ciutat Comtal.

PROGRAMA

1. Els arbres. Què són? Com funcionen? Usos, funcions i beneficis a la nostra ciutat.
2. Eines botàniques per aprendre a reconèixer els arbres. Nomenclatura.
3. Els arbres de fulla persistents i coníferes.
4. Els arbres de fulla caduca i palmeres.
5. Sortida de reconeixement als Jardins de Mossèn Costa i Llobera. (3h)
6. Sortida de reconeixement al Parc de la Ciutadella (3h).
7. Sortida de reconeixement a Diagonal Mar.
8. Sortida de reconeixement al Parc de Mossèn Cinto Verdaguer.
9. Sortida de reconeixement al Jardí Ferran Soldevila de la Universitat de Barcelona.
10. Sortida de reconeixement al Jardí Botànic Històric.
11. Sortida de reconeixement al Parc del Putxet.
12. Sortida de reconeixement als Jardins del Palau Reial de Pedralbes.
13. Sortida de reconeixement als Jardins de la Tamarita.
14. Sortida de reconeixement al Parc del Roserar de Cervantes.

Bibliografia

Barnola, P. Panareda, J.M., Guia de Flora Urbana de Barcelona, Col·lecció “Barcelona Ecologia i Natura”, Cossetània Edicions i Publicacions de l’Ajuntament de Barcelona, primera edició, 2023.
Llobet, T. i Carrera, D., 101 Arbres de Catalunya que cal conèixer, Oryx, Cossetània Edicions, 2018.

Dia i hores:

Dilluns: de 11:30 a 13:30 hores

30 hores lectives

Calendari:

febrer: 10, 17 i 24
març: 3, 10, 17, 24 i 31
abril: 7 i 28

maig: 5, 12, 19 i 26

 

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Professora tutora:

Mireia Teixidó Sanchez​

Inscripcions:

Places esgotades.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

 

Viajes y viajeros en el mundo medieval y moderno (s. IV-XVIII)

Viajes y viajeros en el mundo medieval y moderno (s. IV-XVIII)

L’assignatura proposa un recorregut per les modalitats i propòsits dels grans desplaçaments en les edats mitjana i moderna, els mitjans per a realitzar-los i, sobretot, el context mental, social i ideològic en què es produïa aquesta necessitat d’abandonar el conegut i lliurar-se a noves experiències. Usarem per a això com a referència alguns viatgers molt o poc coneguts i algunes grans rutes que van obrir el món als europeus.

PROGRAMA

1. El periple de la monja Egèria: d’Hispània a Terra Santa.
2. Les illes de l’Atlàntic i la colonització vikinga.
3. Viatgers jueus per l’est d’Europa i Àsia Central.
4. Els camins de Compostel·la.
5. Els grans viatgers musulmans. Ibn Battuta.
6. Marco Polo i el descobriment de l’Extrem Orient.
7. Aventures i viatges pel Mediterrani de Pedro Tafur
8. Les grans ambaixades a l’Àsia Central.
9. Navegant per mars desconegudes: florentins a les illes Lofoten.
10. Naufragis i aventures de Cabeza de Vaca
11. Viatges a Moçambic i Goa
12. Urdaneta i la “volta” de Filipines. Els grans viatges pel Pacífic.
13. L’expedició de Doña Mencía Calderón, una caravana de dones al Riu de la Plata.
14. Viatjar en l’edat moderna
15. El Gran Tour. Joves viatgers de la Il·lustració europea.

Bibliografia

Arribas Briones, Pablo. Pícaros y picaresca en el camino de Santiago. Librería Berceo, 1993.

AA.VV. El món imaginari i el món meravellós a l’edat mitjana. Fundació Caixa de Pensions, 1986.

Aznar Vallejo, Eduardo. Viajes y descubrimientos en la edad media. Síntesis, 1994.

Baltrusaitis, Jurgis Le moyen âge fantàstiques. Flammarion, 1993.

Beltrán Llavador, Rafael. Una mirada actual del viaje desde el Mediterráneo a Oriente en la edad media. En Maravillas, peregrinaciones y utopies. 2002, pp. 419-423.

Cantarino, Vicente. Viajeros hispanos a Oriente en la Edad Media. En Et era muy acucioso en allegar el saber: studia philologica in honorem Juan Paredes, pp. 587-598, 2019.

Caracausi, Andrea y Svalduz, Elena. Quando a naufragare erano i veneciani. Infelice e sventuratta Coca Querina. 2021.

Colón, Cristóbal. Diario de a bordo. Iberlibro, 2002.

Díaz Ibáñez, Jorge. La China imperial en su contexto medieval. Arco Libros, 2009.
Gorbeo de Vitoria, Pedro Naufragio y peregrinación. Ed. Crítica, 2023.

Gutwirth, Eleazar. Viajes y viajeros hispanojudíos en la edad medial. XIX Semana de Estudios Medievales. Nájera. 2009.

La Broquère, Bertrandon. Le Voyage d’Orient. Anacharsis, 2010.

Labarge, Margaret Wade.  Medieval Travellers.  W. W. Norton & Company, 1983.

Ladero Quesada, Miguel Ángel. Espacios y Viajes: el mundo exterior de los viajeros europeos en la edad media. Dykinson, 2020.

Lema Mouzo, Rafael. El fabuloso viaje jacobeo de la Gemma Querina. De Venecia a Muros y al Polo Norte. https://www.cronicamaritima.es/industria-pesquera/2021/11/20/el-fabuloso-viaje-jacobeo-de-la-gemma-querina-de-venecia-a-muros-y-al-polo-norte.html

Maczak, Antoni. Viajes y viajeros en la Europa moderna. Omega, 1978.

Menéndez, Elvira. Mencía de Calderón, la adelantada. La primera expedición de mujeres al Nuevo Mundo. Sociedad Geográfica Española, nº 35, 2010, pp. 114-122.

Molina Molina, Ángel Luis. Viajar en la edad media. Andanças y Viajes de Pedro Tafur. XIX Semana de Estudios Medievales. Nájera. 2009.

Morató, Cristina. Viatgeres intrèpides i aventureres. Plaza y Janés, 2001.

Newman, Paul B.  Travel and Trade in the Middle Ages.  Jefferson, NC:  McFarland & Company, 2011.

Novoa Portela, Feliciano y Pilar Ramos Vicent. Los caminos de la mar a Santiago de Compostela. Ministerio de Defensa, 2011.

Núñez Cabeza de Vaca, Álvar. Naufragios y comentarios. Ed. Castalia, 2012
Olher, Norbert.  The Medieval Traveller. The Boydell Press, 1989.  (originally published as Reisen im Mittelalter, Artemis Verlag, 1986)

Olabarrieta, Begoña. Tiempo de caminantes intrépidos. Revista del Ministerio de Fomento, nº 674. 2017.

Oursel, Raymond. Peregrinos, hospitalarios y templarios, 1986.

Pernoud, Georges et Régine. Le tour de France medieval. France Loisirs, 1982.

Popeanga Chelaru, Eugenia. Viajar a Constantinopla en la edad media.
Verdon, Jean. Voyager au Moyen Age. Perrin, 1998.

Ramusio Delle navigatione et viaggi. Vol II (1574). Facsimil https://archive.org/details/secundovolumedel00ramu/page/n15/mode/2up
Voltaire. La princesse de Babylone. Le Livre de Poche, 1994.

Dia i hores:

Dimarts de 11:30 a 13:30 hores

30 hores lectives

Calendari:

febrer: 11, 18 i 25
març: 4, 11, 18 i 25
abril: 1, 8, 22 i 29
maig: 6, 13 i 27
juny: 10

 

Idioma:

Castellà

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Professor Tutor:

 Ismael Almazán​

Inscripcions:

Places esgotades.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

 

La Transició i la consolidació de la democràcia

La Transició i la consolidació de la democràcia

Aquesta assignatura tractarà d’oferir una panoràmica, rigorosa, analítica, però també amena, d’un període que els alumnes han viscut, però del qual probablement els hi manqui perspectiva històrica.

Com a objectiu, pretendrem aconseguir que els alumnes adquireixin perspectiva històrica del període objecte d’estudi, independentment del seu nivell inicial, intentant oferir un relat i uns materials que serveixin tant per enriquir a aquells que parteixen d’uns pressupostos més baixos, com d’aquells que ja hagin pogut realitzar algunes lectures al respecte.

PROGRAMA

1. Introducció. Cronologia, context i interpretacions. Oblits i protagonistes.
2. El fracàs del govern d’Arias: els límits de l’aperturisme.
3. La carta Suárez. Reforma o ruptura? Del «habla, pueblo, habla» a les primeres eleccions democràtiques, passant pel gener sagnant de 1977.
4. El 15-J. El restabliment de la Generalitat i el retorn del president Tarradellas.
5. La Constitució i les eleccions de 1979. L’Estatut de Sau, les primeres eleccions autonòmiques i la posada en marxa de l’autonomia.
6. La fi d’Adolfo Suárez i el cop d’estat del 23-F.
7. Crisi i descomposició de la UCD i la victòria del PSOE.
8. Els governs del PSOE. De les majories absolutes als GAL i la crisi final del «Felipismo».

Bibliografia

ADAM, Roger, Andrés ANTEBI, Pablo GONZÁLEZ, Cops de gent. Crònica gràfica de les mobilitzacions ciutadanes a Barcelona, 1890-2003, Barcelona, Viena Edicions-Ajuntament de Barcelona, 2005.

AA.DD., La Transición, treinta años después. De la dictadura a la instauración y consolidación de la democracia, Península, Barcelona, 2006.

AGUILAR, Paloma, Justicia, política y memoria. Los legados del franquismo en la transición española, Madrid, Insitituto Juan March, 2001.

ANDREU ACEBAL, Marc, Barris, veïns i democràcia. El moviment ciutadà i la reconstrucció de Barcelona (1968-1986), Barcelona, L’Avenç, 2015.
BALLESTER, David, Manel RISQUES, Les manifestacions de l’1 i el 8 de febrer a Barcelona, Barcelona, Edicions 62, 2001.

BALLESTER, David, Manel RISQUES i Jaume SOBREQUÉS, El triomf de la memòria. La manifestació de l’Onze de setembre de 1977, Barcelona, Base, 2002.

BALLESTER, David, Vides truncades. Repressió, víctimes i impunitat a Catalunya, 1964-1980, València, PUV, 2017.

BALLESTER, David, M. VICENTE, Corre democràcia, corre. Manifestacions i repressió policial a la Catalunya de la Transició (1975-1980), Barcelona, Base, 2019.

BALLESTER, David, Las otras víctimas. La violència policial durante la Transición (1975-1982), Zaragoza, Publicaciones de la Universidad de Zaragoza, 2022.

BALLESTER, David, Una historia de la policia española. De los grises y Conesa a los azules y Villarejo, Barcelona, Pasado y Presente, 2024.

CALVET Josep i Oriol LUJÁN, Poble català, posa’t a caminar. 40 anys de la Marxa de la Llibertat, Barcelona, Angle Editorial, 2016.

CASALS, Xavier, La transición española, el voto ignorado de las armas. Barcelona, Pasado&Presente, 2016.

COLOMER, Josep Ma., La transición a la democràcia: el modelo español, Barcelona, Anagrama, 1998.

COTARELO, Ramón, Transición política y consolidación democrática a España (1975-1986), Madrid, CIS, 1992.

CUADRA, S., ¡No os importe matar!. Sanfermines 78: crimen de estado, Tafalla, Txalaparta, 2020.

FERNÁNDEZ LÓPEZ, Javier, El rey y otros militares. Los militares en el cambio de régimen político en España (1969-1982), Madrid, Trotta, 1998.

GALLARDO, Juan José, Tortura y Transición Democrática: El caso Téllez. Barcelona, Carena, 2004.

GRIMALDOS, Alfredo, La sombra de Franco en la transición, Fuenlabrada, Oberón, 2004.

GUINDAL, Mariano, Juan H. GIMÉNEZ, El libro negro de Vitoria,
Madrid, Ediciones 99, 1976. Transición. Historia de una política espanyola (1937-2017), Barcelona, Galaxia Gutemberg, 2017.

JULIÁ, Santos, MARIN, J.Ma; C. MOLINERO i P. YSÀS; Historia política de España 1939-2000, Istmo, Madrid, 2001.

MARTÍNEZ, J. (Coord.); Historia de España siglo XX, 1939-1996, Cátedra, Madrid, 1999.

MARTÍNEZ REVERTE, Jorge i Isabel MARTÍNEZ REVERTE, La matanza de Atocha, 24 de enero de 1977, Madrid, La Esfera de los Libros, 2016.

MAYAYO, Andreu, La ruptura catalana, Catarroja, Afers, 2002.

MOLAS, Isidre (ed.), Diccionari dels partits polítics de Catalunya segle XX, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2000.

MOLINERO, Carme (ed.), La transición, treinta años después, Barcelona, Península, 2006.

MOLINERO, C. i P. YSÀS (dirs.), De la dictadura a la democràcia, 1960-1980, vol. 11, deHistòria, Societat, Política, Cultura dels Països Catalans, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1998.

MOLINERO, C. I P. YSÀS; La Transición. historia y relatos, Siglo XXI, Madrid, 2018.
MOLINERO, Carme i Pere YSÀS, Els anys del PSUC. El partit de l’antifranquisme (1956-1981), Barcelona, L’Avenç, 2010.

MORÁN, Gregorio, El precio de la Transición,Barcelona, Planeta, 1991.

PARTIDO SOCIALISTA OBRERO ESPAÑOL, Por el cambio. Programa electoral del PSOE 1982, Madrid, 1982

.PASAMAR, Gonzalo, La Transición espanyola a la democràcia ayer y hoy. Memoria cultural, historiografia y política, Madrid, Marcial Pons, 2019.

PONS PRADES, Eduardo, Los años oscuros de la Transición española, Barcelona, Belaqua, 2005.

POWELL, Ch.; España en democracia, 1975-2000, Plaza&Janés, Barcelona, 2000.

PREGO, Victoria, Así se hizo la transición, Barcelona, Plaza y Janés, 1995.

PRESTON, Paul, Un poble traït. Corrupció, incompetència política i divisió social Espanya des del 1873 fins als nostres dies, Barcelona, base, 2019.

QUIROSA, R. (Ed.), La sociedad española en la Transición. Los movimientos sociales y el proceso democratizador, Biblioteca Nueva, Madrid, 2011.

RAMOS, Antonio, El caso Almería: Mil Kilómetros al sur, Barcelona, Argos Vergara, 1982.

REDERO, M. (ed.); La transición a la democracia en España, Ayer, 15, 1994.

ROVIRA, Marta, La Transició franquista. Un exercici d’apropiació de la història, Barcelona, Pòrtic, 2014.

SÁNCHEZ SOLER, Mariano, La transición sangrienta. Una historia violenta del proceso democrático en España (1975-1983), Barcelona, Península, 2010.
SÁNCHEZ-CUENCA, Ignacio, “La violencia terrorista en la transición española a la democracia”, Historia del Presente, 14 (2009).

SÁNCHEZ-TERÁN, Salvador, De Franco a la Generalitat, Barcelona, Planeta, 1988.

SARTORIUS, Nicolás i Alberto SABIO, El final de la dictadura, la conquista de la democracia en España (noviembre de 1975 – junio de 1977), Madrid, Temas de hoy, 2007.

SOTO, Á; Transición y cambio en España, 1975-1996, Alianza Editorial, Madrid, 2005.

TARRADELLAS, Josep, Ja sóc aquí. Record d’un retorn, Barcelona, Planeta, 1989.

J. TUSELL (Coord.); La transición a la democracia y el reinado de Juan Carlos I, la
Historia de España Menéndez Pidal, vol. XLII, Espasa Calpe, Madrid, 2003.

TUSELL, Javier, i Álvaro SOTO (eds.), Historia de la transición, 1975-1986. Alianza Editorial, Madrid, 1996.

VÁZQUEZ MONTALBÁN, Manuel, Crónica sentimental de la transición. Los desnudos, los vivos y los muertos de una transición que no sólo ha sido política. Barcelona, Planeta, 1985.
VINADER, Xavier, Quan els obrers van ser els amos. Una setmana de vaga general política a Sabadell el febrer de 1976. Lleida, Pagès Editors, 2012.

Dia i hores:

Dimecres de 11:30 a 13:30 hores

30 hores lectives

Calendari:

febrer: 12,19 i 26
març: 5, 12, 19 i 26
abril: 2, 9, 23
i 30
maig: 7 i 14
juny: 11 i 18

 

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Professor Tutor:

David Ballester Muñoz

Inscripcions:

Places esgotades.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es