Select Page
La Transició i la consolidació de la democràcia

La Transició i la consolidació de la democràcia

Aquesta assignatura tractarà d’oferir una panoràmica, rigorosa, analítica, però també amena, d’un període que els alumnes han viscut, però del qual probablement els hi manqui perspectiva històrica.

Com a objectiu, pretendrem aconseguir que els alumnes adquireixin perspectiva històrica del període objecte d’estudi, independentment del seu nivell inicial, intentant oferir un relat i uns materials que serveixin tant per enriquir a aquells que parteixen d’uns pressupostos més baixos, com d’aquells que ja hagin pogut realitzar algunes lectures al respecte.

PROGRAMA

1. Introducció. Cronologia, context i interpretacions. Oblits i protagonistes.
2. El fracàs del govern d’Arias: els límits de l’aperturisme.
3. La carta Suárez. Reforma o ruptura? Del «habla, pueblo, habla» a les primeres eleccions democràtiques, passant pel gener sagnant de 1977.
4. El 15-J. El restabliment de la Generalitat i el retorn del president Tarradellas.
5. La Constitució i les eleccions de 1979. L’Estatut de Sau, les primeres eleccions autonòmiques i la posada en marxa de l’autonomia.
6. La fi d’Adolfo Suárez i el cop d’estat del 23-F.
7. Crisi i descomposició de la UCD i la victòria del PSOE.
8. Els governs del PSOE. De les majories absolutes als GAL i la crisi final del «Felipismo».

Bibliografia

ADAM, Roger, Andrés ANTEBI, Pablo GONZÁLEZ, Cops de gent. Crònica gràfica de les mobilitzacions ciutadanes a Barcelona, 1890-2003, Barcelona, Viena Edicions-Ajuntament de Barcelona, 2005.

AA.DD., La Transición, treinta años después. De la dictadura a la instauración y consolidación de la democracia, Península, Barcelona, 2006.

AGUILAR, Paloma, Justicia, política y memoria. Los legados del franquismo en la transición española, Madrid, Insitituto Juan March, 2001.

ANDREU ACEBAL, Marc, Barris, veïns i democràcia. El moviment ciutadà i la reconstrucció de Barcelona (1968-1986), Barcelona, L’Avenç, 2015.
BALLESTER, David, Manel RISQUES, Les manifestacions de l’1 i el 8 de febrer a Barcelona, Barcelona, Edicions 62, 2001.

BALLESTER, David, Manel RISQUES i Jaume SOBREQUÉS, El triomf de la memòria. La manifestació de l’Onze de setembre de 1977, Barcelona, Base, 2002.

BALLESTER, David, Vides truncades. Repressió, víctimes i impunitat a Catalunya, 1964-1980, València, PUV, 2017.

BALLESTER, David, M. VICENTE, Corre democràcia, corre. Manifestacions i repressió policial a la Catalunya de la Transició (1975-1980), Barcelona, Base, 2019.

BALLESTER, David, Las otras víctimas. La violència policial durante la Transición (1975-1982), Zaragoza, Publicaciones de la Universidad de Zaragoza, 2022.

BALLESTER, David, Una historia de la policia española. De los grises y Conesa a los azules y Villarejo, Barcelona, Pasado y Presente, 2024.

CALVET Josep i Oriol LUJÁN, Poble català, posa’t a caminar. 40 anys de la Marxa de la Llibertat, Barcelona, Angle Editorial, 2016.

CASALS, Xavier, La transición española, el voto ignorado de las armas. Barcelona, Pasado&Presente, 2016.

COLOMER, Josep Ma., La transición a la democràcia: el modelo español, Barcelona, Anagrama, 1998.

COTARELO, Ramón, Transición política y consolidación democrática a España (1975-1986), Madrid, CIS, 1992.

CUADRA, S., ¡No os importe matar!. Sanfermines 78: crimen de estado, Tafalla, Txalaparta, 2020.

FERNÁNDEZ LÓPEZ, Javier, El rey y otros militares. Los militares en el cambio de régimen político en España (1969-1982), Madrid, Trotta, 1998.

GALLARDO, Juan José, Tortura y Transición Democrática: El caso Téllez. Barcelona, Carena, 2004.

GRIMALDOS, Alfredo, La sombra de Franco en la transición, Fuenlabrada, Oberón, 2004.

GUINDAL, Mariano, Juan H. GIMÉNEZ, El libro negro de Vitoria,
Madrid, Ediciones 99, 1976. Transición. Historia de una política espanyola (1937-2017), Barcelona, Galaxia Gutemberg, 2017.

JULIÁ, Santos, MARIN, J.Ma; C. MOLINERO i P. YSÀS; Historia política de España 1939-2000, Istmo, Madrid, 2001.

MARTÍNEZ, J. (Coord.); Historia de España siglo XX, 1939-1996, Cátedra, Madrid, 1999.

MARTÍNEZ REVERTE, Jorge i Isabel MARTÍNEZ REVERTE, La matanza de Atocha, 24 de enero de 1977, Madrid, La Esfera de los Libros, 2016.

MAYAYO, Andreu, La ruptura catalana, Catarroja, Afers, 2002.

MOLAS, Isidre (ed.), Diccionari dels partits polítics de Catalunya segle XX, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2000.

MOLINERO, Carme (ed.), La transición, treinta años después, Barcelona, Península, 2006.

MOLINERO, C. i P. YSÀS (dirs.), De la dictadura a la democràcia, 1960-1980, vol. 11, deHistòria, Societat, Política, Cultura dels Països Catalans, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1998.

MOLINERO, C. I P. YSÀS; La Transición. historia y relatos, Siglo XXI, Madrid, 2018.
MOLINERO, Carme i Pere YSÀS, Els anys del PSUC. El partit de l’antifranquisme (1956-1981), Barcelona, L’Avenç, 2010.

MORÁN, Gregorio, El precio de la Transición,Barcelona, Planeta, 1991.

PARTIDO SOCIALISTA OBRERO ESPAÑOL, Por el cambio. Programa electoral del PSOE 1982, Madrid, 1982

.PASAMAR, Gonzalo, La Transición espanyola a la democràcia ayer y hoy. Memoria cultural, historiografia y política, Madrid, Marcial Pons, 2019.

PONS PRADES, Eduardo, Los años oscuros de la Transición española, Barcelona, Belaqua, 2005.

POWELL, Ch.; España en democracia, 1975-2000, Plaza&Janés, Barcelona, 2000.

PREGO, Victoria, Así se hizo la transición, Barcelona, Plaza y Janés, 1995.

PRESTON, Paul, Un poble traït. Corrupció, incompetència política i divisió social Espanya des del 1873 fins als nostres dies, Barcelona, base, 2019.

QUIROSA, R. (Ed.), La sociedad española en la Transición. Los movimientos sociales y el proceso democratizador, Biblioteca Nueva, Madrid, 2011.

RAMOS, Antonio, El caso Almería: Mil Kilómetros al sur, Barcelona, Argos Vergara, 1982.

REDERO, M. (ed.); La transición a la democracia en España, Ayer, 15, 1994.

ROVIRA, Marta, La Transició franquista. Un exercici d’apropiació de la història, Barcelona, Pòrtic, 2014.

SÁNCHEZ SOLER, Mariano, La transición sangrienta. Una historia violenta del proceso democrático en España (1975-1983), Barcelona, Península, 2010.
SÁNCHEZ-CUENCA, Ignacio, “La violencia terrorista en la transición española a la democracia”, Historia del Presente, 14 (2009).

SÁNCHEZ-TERÁN, Salvador, De Franco a la Generalitat, Barcelona, Planeta, 1988.

SARTORIUS, Nicolás i Alberto SABIO, El final de la dictadura, la conquista de la democracia en España (noviembre de 1975 – junio de 1977), Madrid, Temas de hoy, 2007.

SOTO, Á; Transición y cambio en España, 1975-1996, Alianza Editorial, Madrid, 2005.

TARRADELLAS, Josep, Ja sóc aquí. Record d’un retorn, Barcelona, Planeta, 1989.

J. TUSELL (Coord.); La transición a la democracia y el reinado de Juan Carlos I, la
Historia de España Menéndez Pidal, vol. XLII, Espasa Calpe, Madrid, 2003.

TUSELL, Javier, i Álvaro SOTO (eds.), Historia de la transición, 1975-1986. Alianza Editorial, Madrid, 1996.

VÁZQUEZ MONTALBÁN, Manuel, Crónica sentimental de la transición. Los desnudos, los vivos y los muertos de una transición que no sólo ha sido política. Barcelona, Planeta, 1985.
VINADER, Xavier, Quan els obrers van ser els amos. Una setmana de vaga general política a Sabadell el febrer de 1976. Lleida, Pagès Editors, 2012.

Dia i hores:

Dimecres de 11:30 a 13:30 hores

30 hores lectives

Calendari:

febrer: 12,19 i 26
març: 5, 12, 19 i 26
abril: 2, 9, 23 i 30
maig: 7 i 14
juny: 11 i 18

 

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Professor Tutor:

David Ballester Muñoz

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

 

Habitants del planeta global: una mirada antropològica sobre el segle XXI

Habitants del planeta global: una mirada antropològica sobre el segle XXI

Aquesta assignatura aspira a dotar als i a les participants dels elements i instruments que la perspectiva antropològica aporta per a una comprensió més profunda d’alguns dels principals fenòmens socioculturals del món actual.

Ens aproximarem a qüestions d’innegable actualitat com els drets humans, els moviments socials, els conflictes, els moviments migratoris, l’ecologia o la mateixa economia. Tanmateix, la mirada que ens ofereix l’Antropologia Sociocultural ens permetrà construir ponts amb fenòmens socials anteriors i amb les pròpies experiències viscudes, així com visualitzar les connexions entre el que passa a la nostra societat i en d’altres llocs del planeta.

PROGRAMA

1. L’Antropologia i l’estudi de l’altre. Què és i què estudia l’Antropologia? El relativisme cultural, molt més que una perspectiva.
2. Drets humans, drets universals? L’estudi dels principals conflictes que s’han generat i es generen al voltant dels anomenats drets humans ens permetrà abordar qüestions com la diversitat de cultures jurídiques, l’origen contextual dels drets, relacions de poder…
3. Els genocidis: una mirada antropològica. Ens centrarem en la dimensió socio-lògica dels principals genocidis contemporanis per conèixer els mecanismes que han portat a la perpetració d’aquests.
4. L’Economia: molt més que diners. La perspectiva de l’Antropologia econòmica ens permetrà reconèixer la multiplicitats de formes econòmiques presents a la humanitat alhora que reflexionar sobre el nostre model i la seva dimensió ideològica.
5. Les crisis i les noves formes econòmiques. L’anàlisi de l’actual context de crisi –financera, econòmica, política, ideològica i, fins i tot, social- ens permetrà aproximar-nos a noves (o no) formes de relació econòmica que estan apareixent com l’intercanvi, les cooperatives…
6. Els moviments socials. A partir de l’anàlisi de moviments que estan apareixent amb el nou segle com el 15-M, Friday for future… ens aproximarem al paper dels moviments socials en les nostres societats.
7. Les religions en el món d’avui. Per una banda, prestarem especial atenció a la religió com a discurs diferenciador i legitimador en les relacions entre societats, cultures i/o estats. Per l’altra, ens aproximarem al fenomen dels nous moviments religiosos o sectes.

Bibliografia

BOIVIN, M.F.; ROSATO, A.; ARRIBAS, V. (Eds.) (2004) Constructores de Otredad. Una introducción a la Antropología Social y Cultural. Buenos Aires: Antropofagia.
BOHANNAN, P. (1992) Para raros, nosotros. Introducción a la antropología cultural. Madrid: Akal.
COPANS, J. (1999) Introducción a la Etnología y a la Antropología. Madrid: Acento.
EMBER, C. R.; EMBER, M. (1997) Antropología cultural, Madrid: Prentice Hall.
HARRIS, M. (1998) Introducción a la Antropología General. Madrid : Alianza.
LLOBERA, J. R. (1999) Manual d’antropologia social, Barcelona: Edicions de la UOC.

Dia i hores:

Dijous de 9:00 a 11:00 hores (grup 1) i de 11:30 a 13:30 hores (grup 2)

30 hores lectives

Calendari:

febrer: 13, 20 i 27
març: 6, 13, 20 i 27
abril: 3, 10 i 24
maig: 8, 15 i 29
juny: 12 i 19

 

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Professors Tutors:

Miguel Doñate Sastre​

Raúl Márquez Porras​

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

 

Història de l’Àfrica subasahariana

Història de l’Àfrica subasahariana

Molta gent no podria dir pràcticament res de la Història del continent africà, perquè mai no se li va ensenyar res. D’altres, han seguit amb interès allò que hi passa a través de novel·les, pàgines web no massa rigoroses o relats de coneguts. Però és possible que els hagin arribat més prejudicis que coneixements. Donarem a conèixer la rica història del continent africà per al públic no especialista, però que senti curiositat pel passat d’aquest continent tan ignorat. De forma simple però rigorosa, es tractarà de donar les claus per a conèixer una història tan rica com desconeguda.

També es pretendrà combatre la visió eurocèntrica que s’acostuma a assumir en la història “universal”. Aquesta explicació del passat del continent té com a darrer objectiu ajudar-nos a entendre la relació d’Europa amb la resta de continents.

PROGRAMA

1. Com s’ha explicat la història africana?
2. Especificitats de la prehistòria africana.
3. L’Àfrica clàssica? Dels bantús a la cultura swahili
4. Els regnes del Sahel
5. El tràfic atlàntic d’esclaus
6. La fi del tràfic atlàntic d’esclaus. Espanya i l’esclavatge
7. Europa a la conquesta del mon. Els orígens del colonialisme
8. Els sistemes colonials europeus
9. La fi del colonialisme
10. L’Espanya colonial
11. Taller: literatura africana i història
12. Europa, l’Àfrica i el neocolonialisme. La guerra freda
13. La fi de la guerra freda, la condicionalitat. La cooperació al desenvolupament
14. Els conflictes a l’Àfrica postcolonial. El genocidi de Ruanda
15. La nova Àfrica. Classes socials, etnicitat i gènere en un mon canviant

Bibliografia

ARANZADI, Juan Ramón – ÁLVAREZ CHILLIDA, Gonzalo (ed.), Guinea Ecuatorial (des)conocida. Lo que sabemos, ignoramos, inventamos y deformamos sobre su pasado y su presente. Madrid: UNED, 2020.
AA.VV. Historia General de Africa 8 volums, UNESCO-Tecnos, Madrid 1980-1985 (la versió completa en anglès, francès o portuguès; és accessible de manera gratuïta EN LÍNIA).
COQUÉRY-VIDROVITCH, Cathérine, Petite histoire de l’Afrique: L’Afrique au sud du Sahara, de la préhistoire à nos jours. París, La Découverte, 2016
COQUERY-VIDROVITCH, Catherine – MESNARD, Éric, Ser esclavo en África y América entre los siglos XV y XIX. Madrid: Los Libros de la Catarata, 2015.
DAVIDSON, B. Historia de Africa Folio, Barcelona 2002
FALOYIN, Dipo, África no es un país. Barcelona, Capitán Swing, 2024.
GARCÍA MORAL, Eric, Breve historia de África Subsahariana. Madrid, Nowtilus, 2017.
GENTILI, Anna Maria (2012) El león y el cazador. Historia de África Subsahariana. Buenos Aires: Clacso.
INIESTA, F. Kuma. Historia del África Negra Bellaterra, Barcelona 1998.
____ Emitai. Estudios de historia africana Barcelona, Bellaterra, 2000.
MABANCKOU, Alain, El llanto del hombre negro. Madrid: Los Libros de la Catarata, 2017.
MILLÁN, Vicente – CANO, Adelina, Crónica del país de los negros. Tarij as-Sudan. Córdoba: Almuzara, 2010.
MINANI PASSY, Pascasie, Les femmes dans l’histoire en Afrique Noire. París: Sepia, 2023
NERÍN, Gustau, Traficants d’ànimes. Els negrers espanyols a l’Àfrica. Barcelona: Proa, 2016.
PIQUERAS, José Antonio, Negreros. Españoles en el tráfico y en los capitales esclavistas. Madrid, Los Libros de la Catarata, 2021.
ROIG, Joan, África. Breve historia de un continente olvidado. Barcelona: EMSE EDAPP, 2017.
SANT GISBERT, Jordi – Gargallo, Eduard. El Petit Imperi. Catalans en la colonització de la Guinea Espanyola. Barcelona, Angle, 2021.
SHERIFF, Abdul. Dhow culture and the Indian Ocean: Cosmopolitanism, Commerce and Islam. Columbia University Press, 2010.

Dia i hores:

Divendres de 11:30 a 13:30 hores

30 hores lectives

Calendari:

febrer: 14, 21 i 28
març: 7, 14, 21 i 28
abril: 4, 11 i 25
maig: 9, 16 i 30
juny: 13 i 20

 

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Professor Tutor:

Gustau Nerín Abad

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

 

Històries a la vora del foc. Les àvies ens parlen de plantes i bruixes

Històries a la vora del foc. Les àvies ens parlen de plantes i bruixes

Els anys 70, 80 i 90 van comportar un gran canvi social, educatiu, tecnològic i sanitari i noves eines desbancaren les tradicions i coneixements que durant segles es van anar transmetent de generació en generació.

Són pocs els joves que poden donar raó del que és i com s’aplicava un pegat, o com s’empraven herbes i remeis casolans. Queden poques àvies nascudes a les primeries del segle passat que ens poden apropar a la vida rural i a la riquesa que la natura ens ofereix. És per això les seves aportacions són excepcionals per a que no es perdi tot el seu saber i cultura popular.

PROGRAMA

TEMA 1. La societat rural des de l’època medieval al segle XX. Introducció a les bruixes
– Marc socioeconòmic
– Etimologia de la paraula bruixa
– Períodes de la cacera de bruixes
– Grans tractats justificatius de la cacera
– Procés judicial
– St. Boi, terra de bruixes
TEMA 2. Els monestirs, primers apotecaris
TEMA 3. Plantes populars dels nostres camps i boscos
TEMA 4. Els remeis populars catalans de les nostres àvies
TEMA 5. Olis vegetals. Propietats i aplicacions
TEMA 6. Ungüents i tintures
TEMA 7. L’art de la destil·lació
TEMA 8. Licors de la Catalunya rural

Bibliografia

SALRACH, JOSEP MARIA, Sociedad rural y mercados en la Cataluña rural, Universitat Pompeu Fabra
SIMON TARRÉS, ANTONI, Cataluña en el siglo XVII .la revuelta campesina y popular de 1640.
https://www.raco.cat/index.php/EstudiGral/article/download/52313/60011
TELLO, ENRIC, La conflictividad social en el mundo rural catalán, del Antiguo Régimen a la Revolución liberal, 1720-1833. NOTICIARIO DE HISTORIA AGRARIA. n.” 13 • 1997
A. MORENO, T. DOMENECH, J. GUNZBERG, J. PLANAGUMA, Las crisis demográficas en Cataluña en los siglos XIV al XVII. Algunas reflexiones, Universidad de Barcelona
SERRA ASSUMPTA, Masia i família pagesa a Catalunya entre el segle xvi i el començament del xx, CATALAN HISTORICAL REVIEW, 9: 169-180 (2016), Institut d’Estudis Catalans, Barcelona
VIDAL I BENDITO, TOMAS, Èxode rural i problemàtica demespacial a Catalunya (1860-1970)
https://raco.cat/index.php/EHA/article/view/99519
MONIQUE SIMMONDS / MELANIE-JAYNE HOWES / JASON IRVING, Guia del jardí sobre plantes medicinals. Remeis casolans i plantes guaridores de la A a la Z, Cossetania Edicions
MARIA MANONELLES FERNÀNDEZ, NÚRIA DURAN, RAMON PASCUAL LLUVIÀ, Guia de plantes medicinals dels països catalans: 5 (Guies de camp), Cossetania Edicions
NATACHA FILIPPI, GUILLEM FIGUERAS, Plantes i paisatge a l’Espluga de Francolí, Fundació Carulla
FRA VALENTI SERRA, Tornar als remeis de sempre, Edicions Morera
Remeis populars de les Guilleries les comarques gironines, Museu Guilleries
El món de les lavandes, Parc de les Olors
WINTON, CHARLES J., ACEITES VEGETALES: OBTENCIÓN – REFINACIÓN – PROPIEDADES – USOS, Editorial Pan América
CLERGEAUD LIONEL & CHANTAL, Aceites vegetales, Amyris Ediciones
JOSE EMILIO PARDO GONZALEZ, MANUEL ALVAREZ ORTI, ADRIAN RABADAN GUERRA, Obtención y caracterización de aceite de frutos secos virgen, AMB Ediciones
PAU CASTELL GRANADOS, Orígens i evolució de la cacera de bruixes a Catalunya (segles XV i XVI), Universitat de Barcelona
OTERO DE LA GANDARA, Notas para la historia de la destilación, Editorial Tebar
AA.VV, Como hacer tus aguardientes y licores, Editorial Susaeta
OTRAS FUENTES: receptari tradicional elaborat a partir de les aportacions orals de la cultura popular de la *Conca de Barberá de Tarragona
J. Sprenger y H. Kramer. ‘Malleus maleficarum’
J. SPRENGER Y H. KRAMER. Malleus maleficarum. El martillo de los brujos. Circulo latino SL Editorial
TRINIDAD, Alfonso, Caza de brujas, la auténtica historia de los jueces de la verdad, Ediciones Luciérnaga
MAS FONT, Jordi, Brujas por querer ser mujeres, Libros Indie
MICHELET, Jules, La bruja, Ediciones Akal
GARCIA QUERA, Oriol, Bruixes 1617, l’any del diluvi, Rafael Dalmau Edicions
ALCOBERRO, Agustí, Judici a una bruixa catalana, La història de l’Anna Boixadors i la persecució de les dones al segle XVII, Ed. La Campana
GUILLAMET, JOAN, Bruixeria a Catalunya
FERRAN, JOSEP i FERRANDO, TRINITAT, els remeis de l’àvia

Dia i hores:

Dimarts de 18:00 a 20:00 hores

Hores lectives:

30 hores

Calendari:

febrer: 11, 18 i 25
març: 4, 11, 18 i 25
abril: 1, 8, 22 i 29
maig: 6, 13 i 27
juny: 3

Idioma:

Català, castellà

Lloc:

UNED Sant Boi de Llobregat
Equipament municipal L’Olivera
Pl. Montserrat Roig, 1 1a planta
08830 Sant Boi de Llobregat

Professora Tutora:

Mª Lluïsa Martínez Montserrat

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Sant Boi de Llobregat
Equipament municipal L’Olivera
Pl. Montserrat Roig, 1 1a planta
08830 Sant Boi de Llobregat
Tel. 93 654 53 33
info@santboi.uned.es

 

Coneix el que menges

Coneix el que menges

La nutrició és una àrea en constant evolució que avança cada dia, gràcies als nous coneixements que ens ofereixen els estudis que es fan i les evidències científiques que aquests ens mostren.

Les investigacions actuals han demostrat una estreta relació entre una mala alimentació i el risc a desenvolupar certes malalties cròniques; per tant, quan parlem de bons hàbits i alimentació saludable, l’objectiu és afavorir un bon estat de salut, amb una alimentació òptima segons les nostres necessitats fisiològiques i el nostre moment vital.

Conèixer els aliments, els seus nutrients i com consumir-los, ens donarà aquelles eines necessàries per decidir millor sobre com ens hem d’alimentar per estar bé.

En aquesta assignatura veurem informacions i conceptes actualitzats amb propostes rellevants tant a nivell teòric com pràctic.

PROGRAMA

1. Introducció:
• Presentació del curs
• Evolució de l’alimentació y fisiologia heretada
• Definició de conceptes bàsics
2. Mites alimentaris:
• Analitzar els mites alimentaris, que s’han anat mantenint amb el temps, i que les noves evidències científiques els han deixat obsolets
3. Micronutrients:
• Què són els hidrats de carboni, las proteïnes i els lípids
• D’on els obtenim i com els utilitza el nostre organisme
3
4. Micronutrients:
• Vitamines, minerals i oligoelements
• Essencials per a moltes funcions metabòliques
5. Grups d’aliments:
• Classificació i valor nutricional.
• Freqüència de consum dels diferents grups
6. Absorció de nutrients:
• Idees i tips per millorar la seva absorció
• Antinutrients
7. Models alimentaris:
• Tipus de dietes, piràmides nutricionals i modes
• Noves evidencies científiques en aquests models
8. Introducció als processos metabòlics:
• Digestió i absorció dels aliments
• Microbiota intestinal
9. Al·lèrgies, intoleràncies i patologies:
• Diferències entre al·lèrgies e intoleràncies i com abordar-les
• L’alimentació en la prevenció de malalties
• Sobrepès, obesitat i conducta alimentària
10. Envelliment:
• Mantenir-se jove a qualsevol edat
• Exercici i bons hàbits
11. Seguretat alimentaria:
• Mètodes de conservació
• Manipulació dels aliments i prevenció de toxi-infeccions alimentàries
• Estris més adequats
12. Taller d’etiquetatge:
• Pràctica per aprendre a interpretar les etiquetes de la gran oferta d’aliments que tenim a la nostra disposició. Màrqueting i publicitat enganyosa
13. Superaliments, aliments funcionals i suplements:
• Què són i com s’utilitzen
• Importància i valor nutricional
4
14. Planificació de menús:
• Aplicar el que hem après confeccionant menús saludables
• Càlcul de les necessitats energètiques personals

Bibliografia

Universidad de Barcelona. Tablas composición alimentos, edit. McGraw-Hill
Olga Cuevas. El equilibrio a través de la alimentación, edit. Autor-Editor (1999)
Jean Carpenter. Los alimentos medicina milagrosa, edit. Amat (2015)
Patrick Holford. Nutrición optima, ed. Robinbook (2010)
Jean Seignalet. La alimentación la tercera medicina, ed. RBA (2016)
Felipe Hernández. Antienvejecimiento con nutrición ortomolecular, edit. RBA (2015)
VVAA. Introducción a la nutrición humana, edit. Acribia (2005)
Jose Bello Gutierres. Calidad de vida,alimentos y salud humana, edit. Diaz de Santos (2013)
Jonathan Bailor. El mito de las calorías, edit. Paidós (2017)
Dr. David Permutter. Mas allá de tu cerebro, edit. Grijalbo (2017)
Xevi Verdaguer.Transforma tu salud, edit. Grijalbo (2017-2018)
Lara Lombarte y Yolanda Fleta. Las emociones se sientan a la mesa, edit. Comanegra (2017)
VVAA. Nutrición y dietètica clínica, edit. elsevier (2019)
Lucia Martinez. Vegetarianos con ciència, edit. Arcopres (2020)

Dia i hores:

Dimecres de 18:00 a 20:00 hores

Hores lectives:

30 hores

Calendari:

febrer: 12, 19 i 26
març: 5, 12, 19 i 26
abril: 2, 9 i 30
maig: 7, 14, 21 i 28
juny: 4

Idioma:

Català, castellà

Lloc:

UNED Sant Boi de Llobregat
Equipament municipal L’Olivera
Pl. Montserrat Roig, 1 1a planta
08830 Sant Boi de Llobregat

Professora Tutora:

Roser Masobé Pau

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Sant Boi de Llobregat
Equipament municipal L’Olivera
Pl. Montserrat Roig, 1 1a planta
08830 Sant Boi de Llobregat
Tel. 93 654 53 33
info@santboi.uned.es