Select Page
Simfonia i humanitat: història del gènere simfònic i evolució del pensament humà

Simfonia i humanitat: història del gènere simfònic i evolució del pensament humà

Des del seu naixement fins l’actualitat, la simfonia és un dels gèneres musicals que més  èxit ha tingut a la societat. Coneixerem les característiques principals de la simfonia i la seva estructura bàsica, analitzant la seva evolució des de les primeres composicions fins el segle XX, i posant especial atenció en els compositors responsables del seu èxit i difusió.

PROGRAMA

  1. Orígens de la simfonia. Giovanni Battista Sammartini. Escola de Mannheim.Johann Stamitz. Franz Xaver Richter. Ignaz Holzbauer. Franz Ignaz Beck

  2. França. François Martin. François-Joseph Gossec. Jean-Baptiste Davaux

  3. Viena. Leopold Hofmann. Carl Ditters von Dittersdorf. Berlín. Carl Philipp Emanuel Bach. Johann Christian Bach. Jirí Antonin Benda

  4.  Itàlia. Luigi Boccherini. Antonio Salieri. Niccolò Zingarelli

  5.  Franz Joseph Haydn

  6. Wolfgang Amadeus Mozart

  7. Ludwig van Beethoven

  8. Antonín Rejcha. Ludwig Spohr. Felix Mendelssohn

  9. Franz Schubert. Hector Berlioz. Robert Schumann. Johannes Brahms

  10. Antonín Dvorák. Michail Glinka. Anton Rubinstein. Nikolai Rimski Korsakov

  11. Piotr Ilitx Txaikovski. Dimitri Shostakovich. Sergei Prokofiev

  12. Gustav Mahler. Richard Strauss. Anton Bruckner

  13. Jean Sibelius. Edward Elgar. Ralph Vaughan Williams

  14. Charles Ives. Bohuslav Martinu. Witold Lutoslawski. Krzysztof Penderecki

  15. La simfonia a Catalunya

Bibliografia

Història general de la Música
Alsina, Pep & Sesé, Frederic. La música y su evolución. Historia de la música con
propuestas didácticas y 49 audiciones. Libro y 2 CD. Ed. Graó. 2000
Burrows, John. Música clásica. Guías visuales Espasa. Editorial Espasa, 2006
Comellas, José Luis. Historia sencilla de la música. Ediciones Rialp. 2008
Grout, Donald J. & Palisca, Claude V. Historia de la música occidental I i II. Dos volums.
Alianza Música. 1997
Michel, Ulrich Atlas de música I i II. Dos volums. Alianza editorial. 1998
Pérez Gutiérrez, Mariano. Comprende y ama la música. Sociedad general española de
librería. 1992
Schonberg, Harold C. Los grandes compositores. Ed. Ma non troppo. 2007
Sadie, Stanley. Guía Akal de la música. Akal Música. 2000
Història de la Música per períodes
Varis autors. Història de la música. Dotze volums que es venen per separat. Editorial
Turner Música
Downs, Philip G. La música clásica. Editorial Akal Música. 1998 (1992)
Morgan, Robert P. La música del siglo XX. Akal Música. 1999 (1994)
Plantinga, León. La música romántica. Editorial Akal Música. 1992 (1984)
Rosen, Charles. El estilo clásico: Haydn, Mozart, Beethoven. Alianza Música. 1999 (1971)
Rushton, Julian. Música clásica. Ediciones Destino. 1998 (1986)
Whittall, Arnold. Música romántica. Ediciones Destino. 2001 (1987)
Instruments musicals
Abrashev, Bozhidar & Gadjev, Vladimir. Enciclopedia ilustrada de los instrumentos
musicales. Ed. Könemann
4
Cantus. Diccionario de Instrumentos de la Edad Media y el Renacimiento. 2002
Harmonia Mundi. Le jeu des instruments. Un jeu de mémoire. 2008
Maideu i Puig, Joaquim. Instruments musicals. Eumo Editorial. 1995
Ricercar. Guide des instruments anciens. 2009
Wade-Matthews, Max. Atlas ilustrado de la música y los instrumentos musicales. Editorial
Susaeta
Estètica musical
Fubini, Enrico. La estética musical desde la Antigüedad hasta el siglo XX. Alianza
Editorial. 1999
Diccionaris
Randel, Don Michael. Diccionario Harvard de música. Alianza Diccionarios. 2006
Tranchefort, François-René. Guía de la música de cámara. Alianza Diccionarios. 2002
Tranchefort, François-René. Guía de la música sinfónica. Alianza Diccionarios. 2002
Òpera
Alier, Roger. Diccionario de la ópera. Ediciones Robinbook, 2012
Alier, Roger. Guía universal de la ópera. Ediciones Robinbook, 2007
Alier, Roger. Historia de la ópera. Ediciones Robinbook, 2007
Alier, Roger. ¿Qué es esto de la ópera?. Ediciones Robinbook, 2007
Batta, András. Ópera: compositores, obras, intérpretes. Ed. Könemann, 1999
Martín Triana, José María. El libro de la ópera. Ed. Alianza, 2001
Maynés Gutiérrez, Verónica. La ópera, su historia y sus protagonistas. Ópera Actual.
Col·lecció de seixanta-tres capítols que es troba disponible a internet
Menéndez Torrellas, Gabriel. Historia de la ópera. Ed. Akal, 2013
Radigales, Jaume. Una tarda a l’òpera. Ed. Huygens, 2015
Sadie, Stanley y otros autores. Atlas ilustrado de la ópera. Ed.Susaeta 2011
Snowman, Daniel. La ópera: una historia social. Ed. Siruela, 2009
Varis autors. This is Opera. Col·lecció de trenta llibres amb cd i dvd. 2016

Dia i hores:

Dimarts de 18:00 a 20:00 hores

Hores lectives:

30 hores

Calendari:

febrer: 18 i 25
març: 4, 11, 18 i 25
abril: 1, 8, 22, 29
maig:6, 13, 20, 27
juny: 3

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Cornellà de Llobregat
Centre Cultural García Nieto
C/Mossen Andreu, 15, 3a planta
08940 Cornellà

Professora Tutora:

Verónica Maynés

Inscripcions:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Cornellà de Llobregat
Centre Cultural García Nieto
C/Mossen Andreu, 15, 3a planta
08940 Cornellà
info@cornella.uned.es

 

Faraons, els déus vivents

Faraons, els déus vivents

Els faraons van governar Egipte durant més de dos mil anys. Fins i tot els emperadors romans, quan van convertir el país en província romana, mai no van abandonar el protocol reial egipci, i es van mostrar formalment com a faraons. En tots aquests segles els deures del faraó es van mantenir constants: preservar la Maat (l’ordre, l’equilibri còsmic i la justícia), complaure els déus i protegir el País de les Dues Terres de les amenaces exteriors. Tot i que l’arquetip de la reialesa egípcia era masculí, algunes dones van poder arribar al cim del poder.

Durant la formació coneixerem cadascuna de les etapes de la història egípcia a partir dels seus governants, veritables déus vivents. Iniciarem a l’època de les grans piràmides amb Quèops, veurem el sorgiment de l’Egipte imperial amb Hatshepsut o el moment en què el país va caure en mans de reis estrangers que, atrets pel prestigi i l’antiguitat de la reialesa egípcia, es van proclamar faraons, com els governants hicses, com el persa Cambises o el macedoni Alexandre el Gran.

PROGRAMA

1. INTRODUCCIÓ: CRONOLOGIA I FONTS D’INFORMACIÓ.
2. LES ARRELS PREHISTÒRIQUES: EL NEOLÍTIC
3. EL PREDINÀSTIC: LA FORMACIÓ D’UN ESTAT TERRITORIAL
4. ELS FARAONS TINITES: EL PODER QUE ARRIBA DEL SUD
5. L’ÈPOCA DE LES GRANS PIRÀMIDES.
6. AUGE I CAIGUDA DE L’EGIPTE UNIFICAT: EL FINAL DEL REGNE ANTIC
7. SENUSERET I: L’ÈPOCA DE SINUHÉ
8. SENUSERET III: LA CONSOLIDACIÓ DEL REGNE MITJÀ
9. L’ARRIBADA DELS HICSES.
10. LA FARAÓ HATSHEPSUT: LA PRIMERA ENTRE TOTES LES DAMES
11. AMENHOTEP III I AKHENATON: DE L’ESPLENDOR A L’ESFONDRAMENT
12. ELS RAMSÈS: LA DINASTIA XIX
13. LA BAIXA ÈPOCA I ELS REIS ESTRANGERS
14. ALEXANDRE MAGNE I ELS PTOLOMEUS: GRÈCIA A EGIPTE
15. CLEOPATRA I ELS ROMANS: LA MORT ANUNCIADA

Bibliografia

ASSMANN, J., Egipto. Historia de un sentido. Madrid: Abada Editores, 2005.

DD. AA., Egipto. El mundo de los faraones. Colonia: Könemann, 1997.

GARDINER, A., El Egipto de los faraones. Barcelona: Ed Laertes, 1984.

GRIMAL, N., Historia del Antiguo Egipto. Madrid: Ed. Akal Universitaria, 1996.

KEMP, B. J., El Antiguo Egipto, anatomía de una civilización. Barcelona: Ed. Crítica, 1992.

LÓPEZ, J., Cuentos y fábulas del antiguo Egipto. Madrid: Trotta, publicaciones de la Universidad de Barcelona (Pliegos de Oriente, 9), 2005.

PARRA, J.M. (coord.), El antiguo Egipto. Madrid: Marcial Pons Historia, 2009.

SERRANO, J.M., Textos para la historia antigua de Egipto. Madrid: Ed. Cátedra, 1993.

SHAW, I., Historia del Antiguo Egipto. Madrid: La Esfera de los libros, 2007.
TRIGGER, B.G./ KEMP, B.J. / O’CONNOR, D.O. / LLOYD, A.B., Historia del Egipto Antiguo. Barcelona: Editorial Crítica, 1985.

 

 

Dia i hores:

Dijous de 18:00 a 20:00 hores

Hores lectives:

30 hores

Calendari:

febrer: 13, 20 i 27
març: 6, 13, 20 i 27
abril: 3, 10 i 24
maig: 8, 15, 22 i 29
juny: 5

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Cornellà de Llobregat
Centre Cultural García Nieto
C/Mossen Andreu, 15, 3a planta
08940 Cornellà

Professores Tutores:

Núria Castellano i Solé

Isabel García Trócoli

Inscripcions:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Cornellà de Llobregat
Centre Cultural García Nieto
C/Mossen Andreu, 15, 3a planta
08940 Cornellà
info@cornella.uned.es

 

Com hem arribat fins aquí? De la Segona Guerra Mundial als nostres dies.

Com hem arribat fins aquí? De la Segona Guerra Mundial als nostres dies.

Des de la Segona Guerra Mundial es va dibuixar un nou status quo al món que passa a ser dirigit pels vencedors de la guerra més terrible que hagi conegut mai la humanitat. Aquest fenomen, marcat per l’aparició de l’amenaça nuclear i una incipient i progressiva globalització, ha desenvolupat i contraposat models d’estat, corrents de pensament i cultura econòmica.

Per primera vegada a la història Europa no domina el món com en segles anteriors. Serà l’aparició de dues noves superpotències com els Estats Units i la Unió Soviètica que rivalitzaran fins l’extenuació. A través d’unes noves Nacions Unides a les que no deixen de sumar-se nous estats, majoritàriament sortits de la descolonització de les velles potències europees, el món viurà a través de nous conceptes com: bomba atòmica, emancipació, Drets Humans, genocidi, seguretat social, tecnologia, població mundial, patró dòlar, tercer món, globalització, etc.

La desintegració d’una de les superpotències comportarà la reconfiguració parcial d’un món cada cop més digitalitzat i intercomunicat, molt marcat per les economies i que ens ha portat fins als nostres dies.

PROGRAMA
  1. 1 EL FI DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL.
    1.1 Conferències de Teheran, Ialta i Potsdam.
    1.2 Nuremberg i Tokio.
    1.3 Naixement de les Nacions Unides.

    2 LA GUERRA FREDA.
    2.1 El Teló d’Acer: OTAN – Pacte de Varsòvia.
    2.2 La ciutat de Berlín.
    2.3 Guerres de la Guerra Freda: Corea, Cuba, Vietnam, Afganistan.
    2.4 Hongria 1956 i Praga 1968.
    2.5 Cops d’Estat a l’Amèrica Llatina i guerrillers.

    3 DESCOLONITZACIÓ.
    3.1 Descolonització i el principi d’emancipació.
    3.2 Regne Unit: La Commonwealth.
    3.3 França: La Unió Francesa i el fracàs dels departaments.
    3.4 Imperis menors: Països Baixos, Bèlgica, Dinamarca, Portugal, Espanya.

    4 UN NOU ESTAT: ISRAEL.
    4.1 Creació de l’estat al 1947 i la guerra del 48.
    4.2 1956: La guerra del Sinaí i el Canal de Suez.
    4.3 1967: La guerra dels Sis Dies.
    4.4 1973: La guerra del Yom Kipur.
    4.5 1982: Guerra del Líban.

    5 LA CAIGUDA DEL MUR DE BERLÍN. FI DE LA GUERRA FREDA.
    5.1 Glasnost i Perestroika.
    5.2 Solidarnosc i els canvis a l’Europa de l’Est.
    5.3 La segona unificació alemanya.

    6 ELS NOSTRES DIES.
    6.1 Neoliberalismes.
    6.2 Guerres pel comerç i la guerra d’Ucraïna.

Bibliografia

A ARACIL, Rafael, OLIVER, Joan, SEGURA, Antoni. El mundo actual. De la Segunda Guerra Mundial a nuestros días. Barcelona: Ed. Universitat de Barcelona, 1995.
CIPOLLA, Carlo M. Allegro ma non troppo. Barcelona: Ed. Crítica, 2007. (1988).
FONTANA, Josep. El siglo de la revolución. Barcelona: Ed. Crítica, 2017.
FONTANA, Josep. Por el bien del imperio. Barcelona: Ed. Pasado y Presente, 2011.
GARCÉS, Joan E. Soberanos e intervenidos. Madrid: Ed. Siglo XXI, 2012
HOBSBAWM, Eric J. Historia del siglo XX. Barcelona: Ed. Crítica (Grijalbo Mondadori), 1998.
HOBSBAWM, Eric J. Entrevista sobre el siglo XXI. Barcelona: Ed. Crítica 2016.
HOWARD, Michael, ROGER LOUIS, WM. The Oxford History of the Twentieth Century. New York: Oxford University Press, 1998.
KINDER, Hermann, HILGEMANN, Werner. Atlas histórico mundial (II). Madrid: Ediciones Istmo 1996.
NUÑEZ SEIXAS, Xosé M. Las utopías pendientes. Barcelona: Ed. Crítica, 2015.
OSTERHAMMEL, Jürgen. El vuelo del águila. Barcelona: 2018.
PROCACCI, Giuliano. Historia general del mundo actual. Barcelona, Ed. Crítica, 2001.
SASSON, Donald. Síntomas mórbidos. Anatomía de un mundo en crisis. Barcelona: Ed. Crítica, 2020.
SALVADORI, Massimo L. Breve historia del siglo XX. Madrid: Alianza Editorial, 2013.
SEGURA, Antoni. El món d’avui. De la guerra freda als reptes de la independència global. Barcelona: Ed. Universitat de Barcelona, 2023.
VILLARES, Ramón, BAHAMONDE, Ángel. El mundo contemporáneo: del siglo XIX al XXI. Barcelona: Taurus – Penguin Random House, 2016.
WEISNER-HANKS, Merry E. Breve historia del mundo. Madrid: Ed. Akal, 2020.

Dia i hores:

Dimarts de 18:00 a 20:00 hores

Hores lectives:

30 hores

Calendari:

febrer: 18 i 25
març: 4, 11, 18 i 25
abril: 1, 8, 22, i 29
maig: 6, 13, 20 i 27
juny: 3

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Cornellà de Llobregat
Centre Cultural García Nieto
C/Mossen Andreu, 15, 3a planta
08940 Cornellà

Professor Tutor:

Oriol Giménez Oter

Inscripcions:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Cornellà de Llobregat
Centre Cultural García Nieto
C/Mossen Andreu, 15, 3a planta
08940 Cornellà
info@cornella.uned.es

 

Aprendre Anglès amb la literatura

Aprendre Anglès amb la literatura

Entre els múltiples efectes i beneficis que reporta l’aprenentatge d’una llengua estrangera un és, sens dubte, l’acostament a altres formes culturals, experiència que amplia els nostres horitzons i ens enriqueix. L’anglès en particular representa, a més, la possibilitat de comunicar-se amb un nombre ingent de persones, ja que aquest idioma ha arribat a ser la llengua franca del nostre temps.

El nostre recorregut travessarà el contacte, la comprensió i la pràctica d’elements clau de l’anglès per desenvolupar un grau d’autonomia suficient en una comunicació en un primer nivell elemental.

PROGRAMA

  1. Llibre de lectura adaptat.

  2. Contextos comunicatius: activitats freqüents, converses sobre temàtiques senzilles, ordres i proposicions, invitacions, instruccions i peticions.

  3. Vocabulari relatiu al viatge, temps lliure, cinema, televisió, música, ciutat, comerç, història, menjar i beure, esports, entre d’altres.

  4. Aspectes gramaticals: present simple, past simple, present continuous, prepositions, quantifiers, comparative adjectives, superlatives, question words, object pronouns, countable and uncountable nouns.

Bibliografia

Es faran servir recursos un llibre de lectura (que es decidirà amb els alumnes el primer dia de classe) activitats adaptades, pròpies i online.

Dia i hores:

Dijous de 18:00 a 20:00 hores

Hores lectives:

30 hores

Calendari:

febrer: 13, 20 i 27
març: 6, 13, 20 i 27
abril: 3, 10 i 24
maig: 8, 15, 22 i 29
juny: 5

Idioma:

Anglès

Lloc:

UNED Cornellà de Llobregat
Centre Cultural García Nieto
C/Mossen Andreu, 15, 3a planta
08940 Cornellà

Professora Tutora:

Anna Fernández Martorell

Inscripcions:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Cornellà de Llobregat
Centre Cultural García Nieto
C/Mossen Andreu, 15, 3a planta
08940 Cornellà
info@cornella.uned.es

 

Crisi de la democràcia: com hi hem arribat? Hi ha alguna sortida?

Crisi de la democràcia: com hi hem arribat? Hi ha alguna sortida?

Les nostres democràcies estan en crisi. Una crisi profunda, sistèmica. La confiança en els dirigents i les institucions minva, els partits nacional-populistes cada cop reben més vots i protagonisme, el debat cedeix pas a la crispació i l’insult. Més encara: les enquestes detecten que un percentatge significatiu de la població ―en especial, del jovent― comença a creure que un sistema autoritari podria resoldre millor els nostres problemes que no pas un de democràtic. O que els drets i les llibertats són prescindibles, un destorb que impedeix la interacció directa entre el líder i la voluntat popular.

Per què? Quines en són les causes? Un primer factor és l’increment sostingut de les desigualtats i la progressiva precarització de les capes mitjanes i populars. Pèrdua de poder adquisitiu, sí, però també creixent inseguretat laboral. I, sobretot, la percepció que la població jove tindrà un nivell de vida inferior al dels seus progenitors.

Però això no és tot. També assistim a un deteriorament dels lligams culturals i de la cohesió social. Escola, partits, sindicats i associacions de veïns perden protagonisme. Els valors, les idees i els estils de vida s’atomitzen. L’individualisme avança sense fre, però, paral·lelament, es reforcen els moviments identitaris. El resultat? La pèrdua de referents comuns. I, sense ells, el demos ―la noció de ciutadania, bàsica en democràcia― trontolla.

Per últim, som davant una crisi epistèmica: l’auge de les fake news i la manipulació, combinada amb l’augment exponencial de la informació i la lògica perversa dels algoritmes, fan que posem en dubte que existeixi una realitat i que hi hagi veritats i falsedats. I com pactar, o senzillament dialogar, si no ens posem d’acord sobre què és real, què és cert?

El resultat de tot plegat és la progressiva erosió dels drets i les llibertats personals. I, també, del diàleg, del debat. Si les coses no canvien radicalment, potser seguirem votant i escollint, sí. Però sense equilibri de poders, sense garanties, sense respecte a l’altre. Una democràcia convertida en una carcassa buida, en una porta oberta a l’autoritarisme i l’odi.

PROGRAMA

1. Presentació i objectius generals del curs. Primera aproximació al concepte i abast de democràcia representativa, tot diferenciant-lo del model grec clàssic.
2. Però, a què ens referim quan parlem de democràcia? Diferències i similituds entre els dos models clàssics de democràcia: el liberal i el republicà.
3. I si hi hagués un tercer model? La “democràcia deliberativa” de Habermas.
4. Democràcia, estat de dret i llibertats: són un tot o es poden dissociar?
5. Poder sense democràcia? Com i perquè les decisions clau es prenen, cada cop més, al marge de la voluntat de la ciutadania.
6. Democràcia sense drets ni llibertats? L’auge de règims polítics triats democràticament, però on no hi ha garanties que preservin l’equilibri de poders, els drets bàsics i les llibertats fonamentals.
7. Què es el populisme i, més concretament, el nacional-populisme i com i per què porta a l’erosió de drets i llibertats.
8. Les causes (I): l’erosió de les classes mitjanes i la fi de “l’ascensor social”.
9. Les causes (II): “No society”. La fi dels lligams socials i culturals.
10. Les causes (III): multiculturalitat i polítiques de la identitat: reforçament o crisi del demos?
11. Les causes (IV): fake news, pèrdua de les nocions de realitat i veritat i crisi de la democràcia.
12. L’impacte combinat de tots aquests factors en la democràcia i les llibertats.
13. La intel·ligència artificial: oportunitat o amenaça?
14. Possibles alternatives.
15. Conclusions.

Bibliografia

Applebaum, Anne. El ocaso de la democracia, la tentación del autoritarismo. Barcelona: Debate, 2021.
Bosch, Joaquim. Jaque a la democracia: España ante la amenaza de la deriva antidemocrática mundial. Barcelona: Ariel, 2024.
Castells, Manuel. Ruptura: la crisis de la democracia liberal. Madrid: Alianza, 2020.
Fukuyama, Francis. El liberalismo y sus desencantados: cómo defender y salvaguardar nuestras democracias liberales. Barcelona: Deusto, 2022.
Godàs, Xavier. Fer política en l’imperi del jo: per què la societat individualista posa en risc la democràcia. Vic: Eumo editorial, 2024.
Guilluy, Christophe. No society: el fin de la clase media occidental. Barcelona: Taurus, 2019.
Habermas, Jurgen. Teoría de la acción comunicativa. Madrid: Trotta, 2010.
Habermas, Jürgen. Un nou canvi estructural en l’esfera pública i la política deliberativa. Barcelona: Edicions 62, 2023.
Han, Byung-Chul. En el enjambre. Barcelona: Herder, 2012
Han, Byung-Chul. Infocràcia: la digitalització i la crisi de la democràcia. Barcelona: La Magrana, 2022.
Han, Byung-Chul. La expulsión de lo distinto: percepción y comunicación en la sociedad actual. Barcelona: Herder, 2022.
Han, Byung-Chul. Psicopolítica: neoliberalismo y nuevas técnicas de poder. Barcelona: Herder, 2014.
Harari, Yuval Noah. Nexus: una breu historia de les xarxes d’informació des de l’edat de pedra fins a la IA. Barcelona: Edicions 62, 2024.
Kelsen, Hans. Esencia y valor de la democracia. Granada: Comares, 2002.
Lozano, Irene. Son molinos, no gigantes: cómo las redes sociales y la desinformación amenazan nuestra democracia. Barcelona: Península, 2020.
Marshall, T. H. Ciudadanía y clase social. Madrid: Alianza Editorial, 2023.
Mayos Solsona, Gonçal (i altres). La sociedad de la ignorancia. Barcelona: Península, 2011.
Moreno Bobadilla, Angela (i altres). Fake news, desinformación y otros desórdenes informativos. Madrid: Fragua, 2022.
Mounk, Yascha. El pueblo contra la democracia: por qué nuestra libertad está en peligro y cómo salvarla. Barcelona: Paidós, 2018.
Mounk, Yascha. La trampa identitaria: una historia sobre las ideas y el poder en nuestro tiempo. Barcelona: Paidós, 2024.
Piketty, Thomas. Una breu història de la igualtat. Barcelona: Edicions 62, 2021.
Ramonet, Ignacio. La era del conspiracionismo: Trump, el culto a la mentira y el asalto al Capitolio. Buenos Aires: Siglo XXI, 2022.
Rid, Thomas. Desinformación y guerra política: historia de un siglo de falsificaciones y engaños. Barcelona: Crítica, 2021.
Rosanvallon, Pierre. El siglo del populismo: historia teoría, crítica. Barcelona: Galaxia Gutenberg, 2020.
Serrano, Pascual. Desinformación: cómo los medios ocultan el mundo. Barcelona: Península, 2020.
Snyder, Timothy. El camino hacia la no libertad. Barcelona: Galaxia Gutenberg, 2018.
Stengel, Richard. Guerras de la información: cómo perdimos la batalla de la desinformación y qué podemos hacer en el futuro. Barcelona: Roca editorial, 2021.
Tezanos, José Felix. La sociedad dividida: estructura de clases y desigualdades en las sociedades tecnológicas. Madrid: Biblioteca Nueva, 2022.
Wolf, Martin. La crisis del capitalismo democrático. Barcelona: Deusto, 2023.

Dia i hores:

Divendres de 11:30 a 13:30 hores

30 hores lectives

Calendari:

febrer: 14, 21 i 28
març: 7, 14, 21 i 28
abril: 4, 11 i 25
maig: 9, 16 i 30
juny: 13 i 20

 

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Professor Tutor:

Lluís Soler Alsina​

Inscripcions:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es