Select Page
Aprendre Anglès amb la literatura

Aprendre Anglès amb la literatura

Entre els múltiples efectes i beneficis que reporta l’aprenentatge d’una llengua estrangera un és, sens dubte, l’acostament a altres formes culturals, experiència que amplia els nostres horitzons i ens enriqueix. L’anglès en particular representa, a més, la possibilitat de comunicar-se amb un nombre ingent de persones, ja que aquest idioma ha arribat a ser la llengua franca del nostre temps.

El nostre recorregut travessarà el contacte, la comprensió i la pràctica d’elements clau de l’anglès per desenvolupar un grau d’autonomia suficient en una comunicació en un primer nivell elemental.

PROGRAMA

  1. Llibre de lectura adaptat.

  2. Contextos comunicatius: activitats freqüents, converses sobre temàtiques senzilles, ordres i proposicions, invitacions, instruccions i peticions.

  3. Vocabulari relatiu al viatge, temps lliure, cinema, televisió, música, ciutat, comerç, història, menjar i beure, esports, entre d’altres.

  4. Aspectes gramaticals: present simple, past simple, present continuous, prepositions, quantifiers, comparative adjectives, superlatives, question words, object pronouns, countable and uncountable nouns.

Bibliografia

Es faran servir recursos un llibre de lectura (que es decidirà amb els alumnes el primer dia de classe) activitats adaptades, pròpies i online.

Dia i hores:

Dijous de 18:00 a 20:00 hores

Hores lectives:

30 hores

Calendari:

febrer: 13, 20 i 27
març: 6, 13, 20 i 27
abril: 3, 10 i 24
maig: 8, 15, 22 i 29
juny: 5

Idioma:

Anglès

Lloc:

UNED Cornellà de Llobregat
Centre Cultural García Nieto
C/Mossen Andreu, 15, 3a planta
08940 Cornellà

Professora Tutora:

Anna Fernández Martorell

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Cornellà de Llobregat
Centre Cultural García Nieto
C/Mossen Andreu, 15, 3a planta
08940 Cornellà
info@cornella.uned.es

 

Crisi de la democràcia: com hi hem arribat? Hi ha alguna sortida?

Crisi de la democràcia: com hi hem arribat? Hi ha alguna sortida?

Les nostres democràcies estan en crisi. Una crisi profunda, sistèmica. La confiança en els dirigents i les institucions minva, els partits nacional-populistes cada cop reben més vots i protagonisme, el debat cedeix pas a la crispació i l’insult. Més encara: les enquestes detecten que un percentatge significatiu de la població ―en especial, del jovent― comença a creure que un sistema autoritari podria resoldre millor els nostres problemes que no pas un de democràtic. O que els drets i les llibertats són prescindibles, un destorb que impedeix la interacció directa entre el líder i la voluntat popular.

Per què? Quines en són les causes? Un primer factor és l’increment sostingut de les desigualtats i la progressiva precarització de les capes mitjanes i populars. Pèrdua de poder adquisitiu, sí, però també creixent inseguretat laboral. I, sobretot, la percepció que la població jove tindrà un nivell de vida inferior al dels seus progenitors.

Però això no és tot. També assistim a un deteriorament dels lligams culturals i de la cohesió social. Escola, partits, sindicats i associacions de veïns perden protagonisme. Els valors, les idees i els estils de vida s’atomitzen. L’individualisme avança sense fre, però, paral·lelament, es reforcen els moviments identitaris. El resultat? La pèrdua de referents comuns. I, sense ells, el demos ―la noció de ciutadania, bàsica en democràcia― trontolla.

Per últim, som davant una crisi epistèmica: l’auge de les fake news i la manipulació, combinada amb l’augment exponencial de la informació i la lògica perversa dels algoritmes, fan que posem en dubte que existeixi una realitat i que hi hagi veritats i falsedats. I com pactar, o senzillament dialogar, si no ens posem d’acord sobre què és real, què és cert?

El resultat de tot plegat és la progressiva erosió dels drets i les llibertats personals. I, també, del diàleg, del debat. Si les coses no canvien radicalment, potser seguirem votant i escollint, sí. Però sense equilibri de poders, sense garanties, sense respecte a l’altre. Una democràcia convertida en una carcassa buida, en una porta oberta a l’autoritarisme i l’odi.

PROGRAMA

1. Presentació i objectius generals del curs. Primera aproximació al concepte i abast de democràcia representativa, tot diferenciant-lo del model grec clàssic.
2. Però, a què ens referim quan parlem de democràcia? Diferències i similituds entre els dos models clàssics de democràcia: el liberal i el republicà.
3. I si hi hagués un tercer model? La “democràcia deliberativa” de Habermas.
4. Democràcia, estat de dret i llibertats: són un tot o es poden dissociar?
5. Poder sense democràcia? Com i perquè les decisions clau es prenen, cada cop més, al marge de la voluntat de la ciutadania.
6. Democràcia sense drets ni llibertats? L’auge de règims polítics triats democràticament, però on no hi ha garanties que preservin l’equilibri de poders, els drets bàsics i les llibertats fonamentals.
7. Què es el populisme i, més concretament, el nacional-populisme i com i per què porta a l’erosió de drets i llibertats.
8. Les causes (I): l’erosió de les classes mitjanes i la fi de “l’ascensor social”.
9. Les causes (II): “No society”. La fi dels lligams socials i culturals.
10. Les causes (III): multiculturalitat i polítiques de la identitat: reforçament o crisi del demos?
11. Les causes (IV): fake news, pèrdua de les nocions de realitat i veritat i crisi de la democràcia.
12. L’impacte combinat de tots aquests factors en la democràcia i les llibertats.
13. La intel·ligència artificial: oportunitat o amenaça?
14. Possibles alternatives.
15. Conclusions.

Bibliografia

Applebaum, Anne. El ocaso de la democracia, la tentación del autoritarismo. Barcelona: Debate, 2021.
Bosch, Joaquim. Jaque a la democracia: España ante la amenaza de la deriva antidemocrática mundial. Barcelona: Ariel, 2024.
Castells, Manuel. Ruptura: la crisis de la democracia liberal. Madrid: Alianza, 2020.
Fukuyama, Francis. El liberalismo y sus desencantados: cómo defender y salvaguardar nuestras democracias liberales. Barcelona: Deusto, 2022.
Godàs, Xavier. Fer política en l’imperi del jo: per què la societat individualista posa en risc la democràcia. Vic: Eumo editorial, 2024.
Guilluy, Christophe. No society: el fin de la clase media occidental. Barcelona: Taurus, 2019.
Habermas, Jurgen. Teoría de la acción comunicativa. Madrid: Trotta, 2010.
Habermas, Jürgen. Un nou canvi estructural en l’esfera pública i la política deliberativa. Barcelona: Edicions 62, 2023.
Han, Byung-Chul. En el enjambre. Barcelona: Herder, 2012
Han, Byung-Chul. Infocràcia: la digitalització i la crisi de la democràcia. Barcelona: La Magrana, 2022.
Han, Byung-Chul. La expulsión de lo distinto: percepción y comunicación en la sociedad actual. Barcelona: Herder, 2022.
Han, Byung-Chul. Psicopolítica: neoliberalismo y nuevas técnicas de poder. Barcelona: Herder, 2014.
Harari, Yuval Noah. Nexus: una breu historia de les xarxes d’informació des de l’edat de pedra fins a la IA. Barcelona: Edicions 62, 2024.
Kelsen, Hans. Esencia y valor de la democracia. Granada: Comares, 2002.
Lozano, Irene. Son molinos, no gigantes: cómo las redes sociales y la desinformación amenazan nuestra democracia. Barcelona: Península, 2020.
Marshall, T. H. Ciudadanía y clase social. Madrid: Alianza Editorial, 2023.
Mayos Solsona, Gonçal (i altres). La sociedad de la ignorancia. Barcelona: Península, 2011.
Moreno Bobadilla, Angela (i altres). Fake news, desinformación y otros desórdenes informativos. Madrid: Fragua, 2022.
Mounk, Yascha. El pueblo contra la democracia: por qué nuestra libertad está en peligro y cómo salvarla. Barcelona: Paidós, 2018.
Mounk, Yascha. La trampa identitaria: una historia sobre las ideas y el poder en nuestro tiempo. Barcelona: Paidós, 2024.
Piketty, Thomas. Una breu història de la igualtat. Barcelona: Edicions 62, 2021.
Ramonet, Ignacio. La era del conspiracionismo: Trump, el culto a la mentira y el asalto al Capitolio. Buenos Aires: Siglo XXI, 2022.
Rid, Thomas. Desinformación y guerra política: historia de un siglo de falsificaciones y engaños. Barcelona: Crítica, 2021.
Rosanvallon, Pierre. El siglo del populismo: historia teoría, crítica. Barcelona: Galaxia Gutenberg, 2020.
Serrano, Pascual. Desinformación: cómo los medios ocultan el mundo. Barcelona: Península, 2020.
Snyder, Timothy. El camino hacia la no libertad. Barcelona: Galaxia Gutenberg, 2018.
Stengel, Richard. Guerras de la información: cómo perdimos la batalla de la desinformación y qué podemos hacer en el futuro. Barcelona: Roca editorial, 2021.
Tezanos, José Felix. La sociedad dividida: estructura de clases y desigualdades en las sociedades tecnológicas. Madrid: Biblioteca Nueva, 2022.
Wolf, Martin. La crisis del capitalismo democrático. Barcelona: Deusto, 2023.

Dia i hores:

Divendres de 11:30 a 13:30 hores

30 hores lectives

Calendari:

febrer: 14, 21 i 28
març: 7, 14, 21 i 28
abril: 4, 11 i 25
maig: 9, 16 i 30
juny: 13 i 20

 

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Professor Tutor:

Lluís Soler Alsina​

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es