Select Page
Mossos i comunitat

Mossos i comunitat

Es tracta d’una  xerrada realitzada per un Mosso d’Esquadra, en la que es tractaran temes d’interès general i es donarà resposta a les preguntes que s’hagin plantejat els assistents amb anterioritat.

Dia i hores:

Dimarts 25 de febrer, de 17:00 a 18:00 hores

Modalitat:

Presencial

 

Idioma:

Català

Ponent:

Mosso d’esquadra de Cornellà.

INSCRIPCIÓ GRATUÏTA:

 

Tornar a activitats i cursos

Per a més informació al centre:

UNED Cornellà
Sala d’actes Maria Rosa Casanovas
Centre Cultural García Nieto
Mossèn Andreu, 15, 3a planta
08940 – Cornellà de Llobregat

 

Club de lectura: El Procés

Club de lectura: El Procés

El Procés

Inici » Arxius de febrer 2025

Aquest mes llegim:

El Procés de Frank Kafka

Per què hem triat aquest llibre?

  • Perquè cada any ens agrada acostar-nos a un clàssic. Aquests llibres que, sovint, ens fan mandra o por i que, tanmateix, quan ens acostem entenem per què formen part del que anomenem cultura comú: ens expliquen coses que encara són vigents i que volen explicar el món que compartim.
  • Perquè 2024, que tot just ha acabat, va ser l’any Kafka amb motiu del centenari de la seva mort, i ens va semblar que era un bon moment pel record.
  • Perquè en el moment convuls que estem vivint una obra com El Procés ens acosta a les injustícies que volen vendre’ns com justícia, als fets que ens semblen increïbles i que, tanmateix, formen part del món, i perquè sovint, no podem evitar sentir-nos com el protagonista de la novel.la, personatges d’un món que no entenem.
  • Perquè sovint, hi ha obres que mirem de lluny amb una certa prevenció i “obligar-nos” a llegir-les i a compartir-les ens ajuda a descobrir-les, entendre-les i gaudir-les.

Un tastet....

L’ARREST. CONVERSA AMB LA SENYORA GRUBACH. DESPRÉS LA SENYORETA BÜRSTNER

Algú devia haver escampat mentides contra Josef K., del moment que no havia fet res de mal i que un bon matí van anar a arrestar-lo. Vivia a dispesa a casa de la senyora Grubach, i la cuinera, que cada dia li portava l’esmorzar pels volts de les vuit, aquell matí no va comparèixer. Era el primer cop que allò passava. K. es va esperar encara una estona, i sense aixecar el cap del coixí veia la vella a la finestra de la casa del davant, i la vella l’aguaitava amb una curiositat que no era pas el seu costum. Per fi, desconcertat i alhora afamat, K. va trucar el timbre. De seguida es va sentir un cop a la porta i va entrar un home mai no vist a la casa. Era prim però robust, i portava un vestit negre molt cenyit, que semblava un vestit de viatge perquè tot eren plecs i butxaques i sivelles i botons i un cinturó, de manera que feia una impressió de cosa molt pràctica encara que no es veia gaire clar per a què podia servir. «¿Vostè qui és?», va preguntar K., posant-se mig dret al llit. Però l’home no va fer cas de la pregunta, com si la seva presència fos una cosa amb què calia comptar, i no va oposar sinó: «¿Ha trucat?». «L’Anna m’ha de portar l’esmorzar», va dir K., i va provar, de moment sense dir res i refiant-se de l’observació i de la reflexió, de descobrir qui dimoni era aquell. Però l’home no es va exposar gaire a la seva mirada. Se’n va tornar a la porta i la va mig obrir per dir a algú que evidentment es trobava tocant a l’altra banda: «Vol que l’Anna li porti l’esmorzar». Una mica de riure es va aixecar a l’altra cambra, però no se sentia clar si més d’una persona hi prenia part. El foraster no s’hi podia haver informat de res que no hagués sabut abans, però va transmetre a K., com si fos una notificació: «És impossible». «No en volia saber d’altra», va dir K., i va saltar del llit i es va posar de pressa els pantalons. «Tinc ganes de saber quina mena de gent se m’ha ficat aquí al costat, i m’agradarà de veure com s’ho farà la senyora Grubach per a donar-me explicacions d’aquesta molèstia». Encara no ho havia acabat de dir que ja es va adonar que no hauria d’haver parlat, perquè en certa manera significava reconèixer al foraster un dret d’inspecció, però en aquell moment no li va semblar que fos un punt important. Ara, el foraster justament s’hi va agafar, car li va dir: «¿No li sembla que li convindria més de quedar-se aquí?». «Ni em convé de quedar-me aquí, ni em sembla convenient que vostè em parli sense haver-se’m presentat». «Jo ho deia amb bona intenció», va dir el foraster, i ell mateix li va obrir la porta. A la cambra del costat, on K. va fer una entrada més lenta que no hauria volgut, a primer cop d’ull tot semblava si fa no fa igual que el vespre abans. Era la sala d’estar de la senyora Grubach, i en aquella cambra atapeïda de mobles, de cobertors, de porcellanes i de fotografies potser hi havia aquell matí una mica més d’espai, però de moment un no se n’adonava, tant menys que el canvi principal consistia en la presència d’un home assegut vora la finestra oberta, amb un llibre a les mans, del qual aleshores va aixecar la mirada. «Vostè no hauria hagut de sortir de la cambra! I doncs, ¿que no li ho ha dit, Franz?». «Sí, i vostè, ¿què hi pinta?», va dir K., i va apartar la vista d’aquella nova coneixença per mirar l’anomenat Franz, que s’havia quedat al peu de la porta, i després va tornar a fixar-se en l’altre. Per la finestra oberta es veia altre cop la vella, que amb una curiositat innegablement senil s’havia mudat també de finestra, per no perdre’s res de l’espectacle. «Ara sí que la senyora Grubach em sentirà», va dir K., i va fer un moviment com per deseixir-se d’aquells dos homes que tanmateix li eren ben lluny, i va voler continuar avançant. «No», va dir el de vora la finestra, i va llançar el llibre damunt una tauleta i es va aixecar. «Vostè no se’n va, està arrestat». «En fa ben bé cara, això sí», va dir K., i després va preguntar: «¿I per què, si es pot saber?». «La nostra atribució no és pas de dir-li-ho. Torni-se’n a la seva cambra i esperi’s. S’ha instruït l’expedient, i a vostè se l’informarà de cada cosa al seu moment. I consti que ja faig massa de parlar-li així, amablement. Però confio que ningú no ens escolta sinó Franz, i ell també s’ha saltat les ordenances i s’ha lligat massa amb vostè. Si en tot té tanta sort com amb els guardes que li han tocat, no cal que es desesperi». K. va anar per asseure’s, però aleshores es va adonar que en tota la sala no hi havia cap seient sinó la cadira vora la finestra. «¿Vol veure com li fem entendre que va de veres?», va dir Franz, i li va venir prop seguit de l’altre. Aquest, sobretot, sobrepujava considerablement K., i de tant en tant li aplanava l’espatlla amb la mà. Tots dos van toquejar la camisa de dormir de K. i li van dir que s’hauria d’acostumar a una camisa molt pitjor, però que li guardarien aquella camisa i tota la roba interior, i que si el cas es resolia favorablement la hi tornarien. «Val més que ens ho deixi tot a nosaltres que no pas que ho dipositi al magatzem», van dir, «perquè, per començar, al magatzem tot sovint hi ha pèrdues, i a més allí ho subhasten tot al cap d’un temps determinat, sense mirar si l’expedient s’ha clos o no. I no vulgui saber com es poden allargar aquests processos, sobretot des de fa una temporada! A la llarga, no cal dir que li donarien satisfacció del producte de la venda, però per començar ja hauria estat poca cosa, perquè la subhasta no se l’enduu qui més ofereix amb la mà aixecada sinó qui més ofereix de sotamà, i després l’experiència demostra que el producte d’una subhasta es va fonent, quan roda pels calaixos i passen els anys». K. s’ho escoltava distret, allò que per a ell tenia preu no era pas el seu dret a disposar dels objectes que pogués encara posseir. Molt més important li semblava de fer-se una idea clara de la seva situació, però amb aquella gent al davant no sabia ni reflexionar, mentre a cada moment la panxa del segon policia (perquè, ¿què eren, sinó policies?) se li encastava com en un gest cordial, però sempre que mirava enlaire veia una cara eixuta i tota ossos amb un nas gran i tort, que no feia gens de joc amb aquella còrpora grassa, i per damunt seu aquella cara s’entenia amb l’altre guarda. ¿Quina mena de gent eren? ¿De què li parlaven? ¿De quina autoritat eren agents? Tanmateix, K. vivia en un Estat constitucional, pertot regnava la pau, totes les lleis eren vigents, ¿qui gosava tirar-se-li a sobre dins el seu mateix domicili? Ell es decantava sempre a prendre-s’ho tot pel bon costat, a no creure el pitjor fins que es produïa, i a no amoïnar-se pel futur encara que tot fos amenaça. Però no li semblava una manera d’encarar aquell cas. Ben cert que es podia creure que tot era una broma, una broma pesada, que els companys del banc li havien organitzat per motius que ells se sabien, potser perquè era el dia que ell feia trenta anys; ben cert que tot podia ser, potser només calia que trobés la manera de riure als nassos d’aquells guardes i ells també riurien; potser no eren sinó un parell de bastaixos arreplegats a qualsevol cantonada; en feien força la cara. Però no: aquella vegada, i precisament el primer cop de veure el guarda Franz, K. s’havia resolt a no renunciar ni al més mínim avantatge que pogués tenir damunt aquella gent. Que després vinguessin a dir-li que s’havia pres malament una broma no era pas el perill que a K. li feia por, i en canvi es recordava massa bé (i això que normalment la seva propensió no era d’escarmentar) de certes ocasions, ben mirat no gaire importants, en les quals ell s’havia distingit dels seus amics perquè, amb una plena consciència i sense ni la més petita consideració de les conseqüències possibles, s’havia comportat sense cautela i n’havia sortit castigat. Calia no tornar-hi, almenys aleshores, i, si tot era una comèdia, ell en faria com els altres.

Data:

27 de febrer de 18:00 a 19:00 hores

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Coordina l’activitat:

Glòria López Forcén

Espai on es realitza:

Aula 6

Aquesta activitat (gratuïta) requereix inscripció prèvia:

Més informació al Centre:

UNED Barcelona Av. Rio de Janeiro, 56-58 08016 Barcelona 93 396 80 59 activitats@barcelona.uned.es

American outsiders. Història, cinema i literatura

American outsiders. Història, cinema i literatura

Aquest curs ofereix una anàlisi panoràmica de la història i la cultura nord-americanes a través de la presentació d’una selecció d’obres cinematogràfiques i literàries que representen personatges, trajectòries personals i socials situades als marges de la societat. Explorarem paisatges de conflicte com la frontera, el fracàs del somni americà, la rebel·lió contracultural i les contradiccions inherents al progrés capitalista amb una aproximació crítica i sovint incisiva.

El curs és una invitació a la reflexió sobre la condició humana en el context del desenvolupament històric, posant èmfasi en la lluita individual per l’afirmació de la llibertat, un aspecte que la cultura nord-americana contemporània ha expresat cinematogràficament i literària.

Dia i hores:

Dilluns de 19:00 a 20:30 hores

Hores lectives:

9 hores

Calendari:

març: 3, 10, 17, 24 i 31
abril:7

Preu matrícula:

30€

 

Idioma:

Català

Modalitat presencial

Ponent:

Xesco Montañez Zarcero: historiador i cinèfil.

Inscripcions:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

 

Tornar a activitats i cursos

Per a més informació al centre:

UNED Sant Boi Equipament municipal L’Olivera Pl. Montserrat Roig, 1 1a planta 08830 Sant Boi de Llobregat Tel. 93 654 53 33 info@santboi.uned.es

Viajes y viajeros en la Europa medieval (s. IV-XIV)

Viajes y viajeros en la Europa medieval (s. IV-XIV)

Explorarem el món dels viatgers i viatgeres en tota l’extensió de l’edat mitjana, el context mental, social i ideològic en que es produïa aquesta necessitat d’abandonar l’entorn conegut i llençar-se a noves experiències.

Utilitzarem com a exemple tant les notícies que tenim de viatgers molt coneguts com la d’altres que no han arribat al gran públic, i recorrerem amb ells les grans rutes.

PROGRAMA

1. Viatges i peregrinacions a Terra Santa a l’Antiguitat Tardana.
2. Navegants vikings per l’oceà Atlàntic.
3. Viatges i viatgers jueus per l’est d’Europa i Àsia central.
4. Viatges i peregrinacions en el cristianisme medieval.
5. Els grans viatgers musulmans.
6. Viatges i embaixades a l’Àsia Central.

Bibliografia

AA.VV. Ver, viajar y hospedarse en el mundo romano. Universidad Complutense, 2012.

AA.VV. El món imaginari i el món meravellós a l’edat mitjana. Fundació Caixa de Pensions, 1986.

Aznar Vallejo, Eduardo. Viajes y descubrimientos en la edad media. Síntesis, 1994.

Baltrusaitis, Jurgis Le moyen âge fantàstiques. Flammarion, 1993.

Beltrán Llavador, Rafael. Una mirada actual del viaje desde el Mediterráneo a Oriente en la edad media. En Maravillas, peregrinaciones y utopies. 2002, pp. 419-423.

Cantarino, Vicente. Viajeros hispanos a Oriente en la Edad Media. En Et era muy acucioso en allegar el saber: Studia philologica in honorem Juan Paredes, pp. 587-598, 2019.

Ladero Quesada, Miguel Ángel. Espacios y Viajes: el mundo exterior de los viajeros europeos en la edad media. Dykinson, 2020.

Oursel, Raymond. Peregrinos, hospitalarios y templarios, 1986.

Dia i hores:

Dimarts de 16:00 a 18:00 hores

12 hores lectives

Calendari:

març: 4, 11, 18 i 25
abril: 1 i 8

Preu matrícula:

Matrícula ordinària: 55€

Alumnes UNED: 40€

Alumnes Sènior: 40€

 

Idioma:

Castellà

Modalitat:

Presencial i/o virtual en directe i diferit.

Servei tècnic virtual: 93 606 56 92

Ponent:

 Ismael Almazán​: Doctor en didàctica de les Ciències Socials

Inscripcions:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a activitats i cursos

Per a més informació en el centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

 

 

Diversitat religiosa. Història de les grans tradicions religioses del món

Diversitat religiosa. Història de les grans tradicions religioses del món

La diversitat religiosa és un reflex de la riquesa cultural i espiritual de la humanitat al llarg de la història. Les grans tradicions religioses del món han modelat societats, inspirat moviments artístics i filosòfics, i han influït en valors, normes i sistemes de creences. Aquest curs ofereix un recorregut per la història de les principals religions, explorant els seus orígens, les seves idees fonamentals i el paper que han tingut en la configuració del món actual. Així, comprendrem millor la pluralitat religiosa i la seva importància en la construcció del diàleg i el respecte entre cultures.

Dia i hores:

Dimarts de 18:00 a 19:30 hores

Hores lectives:

9 hores

Calendari:

març: 4, 11, 18 i 25
abril: 1 i 8

Preu matrícula:

30€

 

Idioma:

Català

Modalitat:

Presencial i/o virtual en directe i diferit.

Servei tècnic virtual: 93 606 56 92

Ponent:

Samuel Segura Renau: filòsof.

Inscripcions:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a activitats i cursos

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
activitats@barcelona.uned.es