Select Page
Tècniques d’Estudi

Tècniques d’Estudi

Aquest curs t’ofereixen la possibilitat de conèixer diferents tècniques d’estudi, millorar o corregir les tècniques adquirides, amb l’objectiu d’aprofitar de manera eficient el temps dedicat. També interioritzar un mètode d’estudi el més eficient possible que es converteixi en una pauta de treball eficaç per a la teva trajectòria acadèmica en la UNED.

Programa

ELS 4 PASSOS DE L’APRENENTATGE RÀPID I EFICAÇ

  • Voluntat, preparació, hàbit i pràctica.

AMBICIÓ DE RESULTATS

  • Autoestima
  • Objectius
  • Motivació
  • Inquietud
  • Treball i esforç
  • Regularitat

LA PRESA D’APUNTS

  • Tècniques i consells útils per a prendre bons apunts.

LA SESSIÓ D’ESTUDI

  • I la importància de tot el context que envolta la sessió d’estudi: factors interns i factors ambientals.

LA LECTURA

  • Com llegir correctament un text i alguns consells que evitaran una lectura lenta i confusa. Correcció de vicis.

ANALITZAR EL CONTINGUT DE L’ASSIGNATURA

SUBRATLLAT I RESUM

  • Quan, quin i com subratllar, destacant les idees essencials d’un text i obtenir un resum òptim.

ALGUNS MÈTODES:

  • Associació
  • Síntesi
  • Acrònims
  • Repetició

APROFITAR LES NOVES TECNOLOGIES

  • Aprofitar els beneficis que les noves tecnologies poden aportar al nostre estudi

MILLORAR LA CONCENTRACIÓ

  • Com treure el màxim partit amb un grau de concentració òptim.

LA FATIGA MENTAL

  • Factors que la provoquen. I com evitar-la i combatre-la

L’ESTUDI DIFERENCIAT O PER MATÈRIES

  • La importància de l’organització en l’estudi

ESTUDI GRUPAL O INDIVIDUAL

  • La importància del treball en equip. I saber quan s’ha d’estudiar en solitud.

COM AFRONTAR UN EXAMEN EN CONDICIONS

  • Organització prèvia a l’examen i alguns consells útils segons la tipologia de la prova, el contingut…

Crèdits:

0,5 ECTS

Hores lectives:

12 hores

Preu:

60€ / 45€ alumnes UNED

CURS EN LÍNIA EN DIRECTE

Dates:

dijous 20, 27 de març,  3 i 10 d’abril de 2025

Horari:

de 17:00 a 20:00h

Ponent:

Xesco Montañez. Professor-tutor Facultat d’Educació UNED Província de Barcelona

Inscripció:

 


Informació del Centre

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
suportestudiant@barcelona.uned.es

Dones artistes a Catalunya al segle XX. Una història d’art i reivindicació

Dones artistes a Catalunya al segle XX. Una història d’art i reivindicació

Aquest curs té com a objectiu oferir una visió general de la història de les dones artistes a Catalunya durant el segle XX. Es tracta d’una aproximació a la seva producció artística, les dificultats que van afrontar i els espais on van poder mostrar la seva obra, així com les seves contribucions a la cultura visual del país.

La dificultat per accedir als circuits institucionals, l’exclusió de les dones en les acadèmies d’art i la resistència a una societat patriarcal són alguns dels obstacles que les artistes han hagut d’afrontar al llarg dels segles. Però malgrat aquests reptes, moltes van aconseguir trencar barreres i deixar una empremta profunda en l’art català.

PROGRAMA

• Introducció a la història de les dones artistes a Catalunya (segles XIX i XX)
En aquest primer apartat, oferirem una visió general de les condicions socials, polítiques i econòmiques que van dificultar la presència de les dones en l’art al llarg dels segles XIX i XX. Es parlarà del sistema artístic de l’època, de les escoles d’art i de com les dones van lluitar per obrir-se un espai en un món artístic majoritàriament masculí. Es discutirà sobre les temàtiques que van tractar, els barris, salons i espais on exposaven, i les iniciatives per promoure l’art femení en una societat que dificultava la seva visibilitat. Es tractarà també de les primeres col·laboracions entre artistes, la creació de salons i altres iniciatives independents que van permetre a les dones artistes a Catalunya establir-se i lluitar per un lloc en el món de l’art.

• Les pioneres del segle XX
Aquest punt estarà centrat en les primeres dones artistes que van començar a destacar en un moment en què l’art català va viure una gran transformació. Parlarem de Lluïsa Vidal, una de les figures més rellevants del modernisme, i Olga Scharoff, qui va destacar pel seu treball a l’avantguarda. També es revisaran altres artistes de l’època que van obrir camins per a les dones a la pintura i les arts plàstiques.

• Dones artistes de la República
Aquest punt es centrarà en les dones artistes que van viure i treballar durant la Segona República, un període de gran efervescència cultural i social a Catalunya. Francisca Bartolozzi, coneguda per la seva tasca com a il·lustradora, pintora i també com a fundadora de la primera escola d’art per a dones a Barcelona, serà una de les figures clau en aquesta secció. A més, Manuela Ballester, amb la seva obra modernista i els seus compromisos socials, serà una altra de les artistes a destacar. També es parlarà de l’esforç de les dones per inserir-se en el panorama artístic oficial i com van aconseguir crear xarxes i col·lectius independents per poder expressar-se artísticament. Aquest període es va veure truncat per la Guerra Civil, però el llegat de les dones artistes republicanes va perdurar, tot i la repressió posterior.

• La postguerra i la dictadura franquista
Les dones artistes en aquest període van treballar en un context de repressió, limitant la seva llibertat d’expressió. A través d’artistes com Fina Miralles, Esther Boix i Conxa Ibáñez, veurem com van desafiant els límits imposats per la dictadura, donant lloc a obres que reflectien la seva resistència i lluita per la llibertat.

• La transició a la democràcia
S’inclouen figures com Pilar Aymerich i Mari Chordà, qui van utilitzar l’art per reivindicar la llibertat política i social, donant espai a les veus feministes i a la crítica a les institucions establertes. Aquest període va ser fonamental per al desenvolupament de l’art conceptual i l’art feminista a Catalunya.

• La reivindicació actual i el futur de les dones en l’art contemporani
Aquest punt es dedicaria a explorar com, en les últimes dècades, s’han posat en marxa diversos esforços per a la recuperació de la memòria i el reconeixement de les dones artistes en la història de l’art català. Parlarem de projectes institucionals i independents que han fet visibles artistes com Fina Miralles, Olga Scharoff, i Lluïsa Vidal, a més de com el feminisme actual continua influint en el panorama artístic contemporani.

Dia i hores:

Dilluns de 16:00 a 17:30 hores

Hores lectives:

9 hores

Calendari:

març: 24 i 31
abril: 7 i 28
maig: 5  i 12

Preu matrícula:

30€

 

Idioma:

Català

Modalitat Presencial

Ponent:

Vanessa Martín: historiadora de l’art.

Inscripcions:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a activitats i cursos

Per a més informació al centre:

UNED Sant Boi   
Equipament municipal L’Olivera Pl. Montserrat Roig, 1
1a planta 08830 Sant Boi de Llobregat
Tel. 93 654 53 33 info@santboi.uned.es

 

Trabajos académicos: Dónde y cómo buscar la información y citar la bibliografía

Trabajos académicos: Dónde y cómo buscar la información y citar la bibliografía

​Has de fer el TFG o TFM? Saps on buscar la informació per realitzar el teu treball acadèmic? Necessites ajuda per citar correctament la bibliografia?
Amb aquest curs la Biblioteca t’orienta sobre on i com cercar informació pertinent, així com gestionar i realitzar la bibliografia del teu treball acadèmic.

Objectius:

  • Conèixer recursos d’informació per realitzar un treball acadèmic
  • Saber buscar als recursos d’informació realitzant estratègies de cerca per trobar informació adequada
  • Saber citar correctament la bibliografia.
  • Conèixer com funcionen els gestors bibliogràfics
  • Evitar el plagi

A qui va adreçat:

Estudiants de Grau i Màsters de la UNED.

Imprescindible estar matriculat al curs actual

 

PROGRAMA

dilluns 3 de març 10:00-13:00 h.

On i com buscar informació?

    • Cercador de la UNED
    • DIALNET
    • Bases de dades de la Biblioteca de la UNED
    • Google acadèmic

dimecres 5 de març 10:00-13:00 h.

Com citar bibliografia?

    • Referències i cites bibliogràfiques
    • Gestors bibliogràfics: Refworks

Com evitar el plagi?

Idioma:

Castellà

Hores lectives:

6 hores

Ponent:

Mireia Roig, responsable de la Biblioteca de Barcelona

Modalitat:

En línia en directe i diferit. Aplicació TEAMS

Inscripció gratuïta:

Dates: dilluns 10 i dimarts 11 de març de 2025 NOVES DATES!

Horari: 10:00 a 13:00h

MATRÍCULA TANCADA – PLACES EXHAURIDES

Per a més informació:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
suportestudiant@barcelona.uned.es

Club de lectura: El Procés

Club de lectura: El Procés

El Procés

Aquest mes llegim:

El Procés de Franz Kafka

Per què hem triat aquest llibre?

  • Perquè cada any ens agrada acostar-nos a un clàssic. Aquests llibres que, sovint, ens fan mandra o por i que, tanmateix, quan ens acostem entenem per què formen part del que anomenem cultura comú: ens expliquen coses que encara són vigents i que volen explicar el món que compartim.
  • Perquè 2024, que tot just ha acabat, va ser l’any Kafka amb motiu del centenari de la seva mort, i ens va semblar que era un bon moment pel record.
  • Perquè en el moment convuls que estem vivint una obra com El Procés ens acosta a les injustícies que volen vendre’ns com justícia, als fets que ens semblen increïbles i que, tanmateix, formen part del món, i perquè sovint, no podem evitar sentir-nos com el protagonista de la novel.la, personatges d’un món que no entenem.
  • Perquè sovint, hi ha obres que mirem de lluny amb una certa prevenció i “obligar-nos” a llegir-les i a compartir-les ens ajuda a descobrir-les, entendre-les i gaudir-les.

Un tastet....

L’ARREST. CONVERSA AMB LA SENYORA GRUBACH. DESPRÉS LA SENYORETA BÜRSTNER

Algú devia haver escampat mentides contra Josef K., del moment que no havia fet res de mal i que un bon matí van anar a arrestar-lo. Vivia a dispesa a casa de la senyora Grubach, i la cuinera, que cada dia li portava l’esmorzar pels volts de les vuit, aquell matí no va comparèixer. Era el primer cop que allò passava. K. es va esperar encara una estona, i sense aixecar el cap del coixí veia la vella a la finestra de la casa del davant, i la vella l’aguaitava amb una curiositat que no era pas el seu costum. Per fi, desconcertat i alhora afamat, K. va trucar el timbre. De seguida es va sentir un cop a la porta i va entrar un home mai no vist a la casa. Era prim però robust, i portava un vestit negre molt cenyit, que semblava un vestit de viatge perquè tot eren plecs i butxaques i sivelles i botons i un cinturó, de manera que feia una impressió de cosa molt pràctica encara que no es veia gaire clar per a què podia servir. «¿Vostè qui és?», va preguntar K., posant-se mig dret al llit. Però l’home no va fer cas de la pregunta, com si la seva presència fos una cosa amb què calia comptar, i no va oposar sinó: «¿Ha trucat?». «L’Anna m’ha de portar l’esmorzar», va dir K., i va provar, de moment sense dir res i refiant-se de l’observació i de la reflexió, de descobrir qui dimoni era aquell. Però l’home no es va exposar gaire a la seva mirada. Se’n va tornar a la porta i la va mig obrir per dir a algú que evidentment es trobava tocant a l’altra banda: «Vol que l’Anna li porti l’esmorzar». Una mica de riure es va aixecar a l’altra cambra, però no se sentia clar si més d’una persona hi prenia part. El foraster no s’hi podia haver informat de res que no hagués sabut abans, però va transmetre a K., com si fos una notificació: «És impossible». «No en volia saber d’altra», va dir K., i va saltar del llit i es va posar de pressa els pantalons. «Tinc ganes de saber quina mena de gent se m’ha ficat aquí al costat, i m’agradarà de veure com s’ho farà la senyora Grubach per a donar-me explicacions d’aquesta molèstia». Encara no ho havia acabat de dir que ja es va adonar que no hauria d’haver parlat, perquè en certa manera significava reconèixer al foraster un dret d’inspecció, però en aquell moment no li va semblar que fos un punt important. Ara, el foraster justament s’hi va agafar, car li va dir: «¿No li sembla que li convindria més de quedar-se aquí?». «Ni em convé de quedar-me aquí, ni em sembla convenient que vostè em parli sense haver-se’m presentat». «Jo ho deia amb bona intenció», va dir el foraster, i ell mateix li va obrir la porta. A la cambra del costat, on K. va fer una entrada més lenta que no hauria volgut, a primer cop d’ull tot semblava si fa no fa igual que el vespre abans. Era la sala d’estar de la senyora Grubach, i en aquella cambra atapeïda de mobles, de cobertors, de porcellanes i de fotografies potser hi havia aquell matí una mica més d’espai, però de moment un no se n’adonava, tant menys que el canvi principal consistia en la presència d’un home assegut vora la finestra oberta, amb un llibre a les mans, del qual aleshores va aixecar la mirada. «Vostè no hauria hagut de sortir de la cambra! I doncs, ¿que no li ho ha dit, Franz?». «Sí, i vostè, ¿què hi pinta?», va dir K., i va apartar la vista d’aquella nova coneixença per mirar l’anomenat Franz, que s’havia quedat al peu de la porta, i després va tornar a fixar-se en l’altre. Per la finestra oberta es veia altre cop la vella, que amb una curiositat innegablement senil s’havia mudat també de finestra, per no perdre’s res de l’espectacle. «Ara sí que la senyora Grubach em sentirà», va dir K., i va fer un moviment com per deseixir-se d’aquells dos homes que tanmateix li eren ben lluny, i va voler continuar avançant. «No», va dir el de vora la finestra, i va llançar el llibre damunt una tauleta i es va aixecar. «Vostè no se’n va, està arrestat». «En fa ben bé cara, això sí», va dir K., i després va preguntar: «¿I per què, si es pot saber?». «La nostra atribució no és pas de dir-li-ho. Torni-se’n a la seva cambra i esperi’s. S’ha instruït l’expedient, i a vostè se l’informarà de cada cosa al seu moment. I consti que ja faig massa de parlar-li així, amablement. Però confio que ningú no ens escolta sinó Franz, i ell també s’ha saltat les ordenances i s’ha lligat massa amb vostè. Si en tot té tanta sort com amb els guardes que li han tocat, no cal que es desesperi». K. va anar per asseure’s, però aleshores es va adonar que en tota la sala no hi havia cap seient sinó la cadira vora la finestra. «¿Vol veure com li fem entendre que va de veres?», va dir Franz, i li va venir prop seguit de l’altre. Aquest, sobretot, sobrepujava considerablement K., i de tant en tant li aplanava l’espatlla amb la mà. Tots dos van toquejar la camisa de dormir de K. i li van dir que s’hauria d’acostumar a una camisa molt pitjor, però que li guardarien aquella camisa i tota la roba interior, i que si el cas es resolia favorablement la hi tornarien. «Val més que ens ho deixi tot a nosaltres que no pas que ho dipositi al magatzem», van dir, «perquè, per començar, al magatzem tot sovint hi ha pèrdues, i a més allí ho subhasten tot al cap d’un temps determinat, sense mirar si l’expedient s’ha clos o no. I no vulgui saber com es poden allargar aquests processos, sobretot des de fa una temporada! A la llarga, no cal dir que li donarien satisfacció del producte de la venda, però per començar ja hauria estat poca cosa, perquè la subhasta no se l’enduu qui més ofereix amb la mà aixecada sinó qui més ofereix de sotamà, i després l’experiència demostra que el producte d’una subhasta es va fonent, quan roda pels calaixos i passen els anys». K. s’ho escoltava distret, allò que per a ell tenia preu no era pas el seu dret a disposar dels objectes que pogués encara posseir. Molt més important li semblava de fer-se una idea clara de la seva situació, però amb aquella gent al davant no sabia ni reflexionar, mentre a cada moment la panxa del segon policia (perquè, ¿què eren, sinó policies?) se li encastava com en un gest cordial, però sempre que mirava enlaire veia una cara eixuta i tota ossos amb un nas gran i tort, que no feia gens de joc amb aquella còrpora grassa, i per damunt seu aquella cara s’entenia amb l’altre guarda. ¿Quina mena de gent eren? ¿De què li parlaven? ¿De quina autoritat eren agents? Tanmateix, K. vivia en un Estat constitucional, pertot regnava la pau, totes les lleis eren vigents, ¿qui gosava tirar-se-li a sobre dins el seu mateix domicili? Ell es decantava sempre a prendre-s’ho tot pel bon costat, a no creure el pitjor fins que es produïa, i a no amoïnar-se pel futur encara que tot fos amenaça. Però no li semblava una manera d’encarar aquell cas. Ben cert que es podia creure que tot era una broma, una broma pesada, que els companys del banc li havien organitzat per motius que ells se sabien, potser perquè era el dia que ell feia trenta anys; ben cert que tot podia ser, potser només calia que trobés la manera de riure als nassos d’aquells guardes i ells també riurien; potser no eren sinó un parell de bastaixos arreplegats a qualsevol cantonada; en feien força la cara. Però no: aquella vegada, i precisament el primer cop de veure el guarda Franz, K. s’havia resolt a no renunciar ni al més mínim avantatge que pogués tenir damunt aquella gent. Que després vinguessin a dir-li que s’havia pres malament una broma no era pas el perill que a K. li feia por, i en canvi es recordava massa bé (i això que normalment la seva propensió no era d’escarmentar) de certes ocasions, ben mirat no gaire importants, en les quals ell s’havia distingit dels seus amics perquè, amb una plena consciència i sense ni la més petita consideració de les conseqüències possibles, s’havia comportat sense cautela i n’havia sortit castigat. Calia no tornar-hi, almenys aleshores, i, si tot era una comèdia, ell en faria com els altres.

Data:

27 de febrer de 18:00 a 19:00 hores

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Coordina l’activitat:

Glòria López Forcén

Espai on es realitza:

Aula 6

Aquesta activitat (gratuïta) requereix inscripció prèvia:

Més informació al Centre:

UNED Barcelona Av. Rio de Janeiro, 56-58 08016 Barcelona 93 396 80 59 activitats@barcelona.uned.es

Presentació del llibre “La mujer ciega que podía ver con la lengua”

Presentació del llibre “La mujer ciega que podía ver con la lengua”

Presentació del llibre “La mujer ciega que podía ver con la lengua”

Presentació del llibre:

La mujer ciega que podía ver con la lengua de Diego Redolar

Editorial:

Grijalbo

Descripció

Diego Redolar ens farà la presentació del seu nou llibre amb la moderació del psicòleg Xavier Correa.

Aquest llibre versa sobre el cervell i les seves funcions. A través de les pàgines ens embarcarem en l’aventura de com percebem el món que ens envolta, parlarem de neuroplasticitat, coneixerem els mecanismes que ens ajuden a entendre com i per què prenem decisions, tot allò relacionat amb dormir i posarem atenció en les funcions que perdem quan sobrevé una lesió cerebral, donant-nos les claus per promoure un funcionament i un estat cerebral saludable amb pautes concretes que puguem aplicar al nostre dia a dia per anticipar-nos i vetllar per un òptim funcionament i un bon envelliment d’aquest meravellós òrgan.

Data:

18 de febrer de 18:00 a 20:00 hores

Idioma:

Català, castellà

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Ponent:

Diego Redolar: doctor en neurociències

Modera l’activitat:

Xavier Correa Vázquez: psicòleg

Espai on es realitza:

Aula 2

Aquesta activitat (gratuïta) requereix inscripció prèvia:

Tornar a activitats i cursos

Més informació al Centre:

UNED Barcelona Av. Rio de Janeiro, 56-58 08016 Barcelona 93 396 80 59 activitats@barcelona.uned.es