Select Page
Club de lectura: A casa teníem un himne

Club de lectura: A casa teníem un himne

A casa teníem un himne

Inici » Arxius de març 2025 » Pàgina 3

Aquest mes llegim:

A casa teníem un himne de Maria Climent (amb presència de l’autora)

Per què hem triat aquest llibre?

  • Perquè ens agrada molt trobar-nos amb llibres escrits per gent jove que sempre ens amplia la mirada i la manera d’entendre el món.
  • Perquè la Maria Climent, amb la seva obra, ha esdevingut una de les escriptores més solvents dels darrers anys.
  • Perquè el fet que faci entrar en la seva obra la llengua parlada i no estàndard sinó deliberada i alegrement dialectal, és un camí força interessant per a defensar la nostra llengua i la nostra literatura arrelada a les persones.
  • Perquè la història que ens explica va més enllà de la peripècia de les tres dones protagonistes i planteja temes universals com la lluita contra les convencions, la recerca de la llibertat, els secrets familiars i la manera en què poden salvar o destrossar la vida de les persones…
  • Perquè podrem comentar amb l’autora la gènesi de l’obra i les nostres sensacions al llegir-lo.

Un tastet....

Un tastet…

MARGA

Quan jo vaig nàixer, ma mare no parlava. No va començar a parlar fins que vaig tenir set anys. Me’n recordo. Suposo que vaig aprendre a parlar gràcies a tota l’altra gent que em torcava els mocs: mon pare, ma germana gran, ma iaia, les veïnes i les mestres de l’escola. Me feia besets (no gaires, tampoc és que fora la més amorosa del poble) i me cuidava igual, l’únic que dir, no deia res.

La història és una mica enrevessada però l’explicaré igualment. Ma mare tenia singlot crònic. No d’una manera agressiva (suposo que si hagués estat així, s’hauria acabat tirant daltabaix del terrat) sinó que anava fent un singlot cada vint, trenta minuts. Una cosa molesta però suportable, tenint en compte que no es va arribar a suïcidar mai mentre li va durar, cosa de vint anys. La qüestió és que a l’hospital on treballava (ves per on era metge internista) tots els seus companys volien estudiar-la perquè, pel que es veu, tenir singlot crònic és una cosa molt poc freqüent.

—Me volen posar una càmera gola avall a vore si es troben lo singlot amb una pancarta que digue estic aquí, traieu-me. La porten clara.

Total, que mentre no es deixava estudiar això del singlot, els companys van provar maneres i maneres de treure-l’hi pels mètodes pagans, consistents a beure un got d’aigua cap per avall, beure un got d’aigua del dret però fent glopets molt menudets, fer pressió a l’artèria a l’altura del canell durant uns minuts, preguntar què has sopat i què has dinat i què has esmorzat ¿i ahir per sopar? ¿I per dinar? Fins a la histèria sideral. Però el seu mètode preferit per intentar fer marxar el singlot de ma mare era espantar-la. Era una xalera, es veu.

REMEI

És impropi de mi, això d’agafar un vol en un rampell. Més encara: de fer mil noranta-dos quilòmetres per demanar ajuda a ma mare i emportar-me ma germana menuda, com si la capverda de la Marga pogués aportar cap opinió prou sensata sobre com encarar la vida. Però aquí em tens, una mica marejada, dalt d’un avió, camí de San Gimignano amb la sensació d’haver perdut el control de les coses. Jo, que tinc un Excel mental des dels dotze anys del que havia de ser la meva vida i que he seguit fil per randa fins avui: matrícula d’honor a l’institut, cap suspens en la carrera de Medicina, una de les vint millors notes de la meva promoció al MIR. Marit (metge, com jo), fill, pis propi (a l’Eixample); amics, amigues, classes de pilates, dos sopars a l’any amb els companys de feina, diners per a una cangur. Què més vull. Què pot haver fallat. En quin punt exacte he perdut el fil del que se suposa que compon una-vida-feliç.

En realitat sí que ho sé: treballo cinquanta-nou hores a la setmana i, quan no estic treballant, tinc migranya i faig de mare. Penso que hauria de ser rica, tenint en compte la feina que faig i les hores que hi dedico, però comptant-ho, em surt a dotze euros l’hora, que és el mateix que cobrava un estiu mentre estudiava, que vaig fer de monitora d’esplai a Vall-de-roures. Així que entre els dos paguem la hipoteca, les extraescolars del Teo i les quotes del cotxe, però res d’anar quinze dies a les Maldives o a Punta Cana cada estiu. Al Gerard almenys se’l veu feliç amb la seva vida. A ell no li cal medicar-se; ell va a pàdel els dissabtes, a fer la cervesa després, té un grup de recerca, li fan entrevistes i no em pregunta mai com estic

ERNE

No dic que no m’alegre que estiguen les xiquetes per aquí. Claro que me les estimo. Lo que passa és que se’m fa estrany. Conviure amb elles pertany a la vida d’abans. Intento fer-ne una de nova, una que haigue triat jo. La Marga és igualeta que son pare. I la gran, bueno, la gran, ella no ho sap però la veritat és que un aire també l’hi té. S’assembla més a mi que la Marga, però segons quina expressió de la cara m’és totalment desconeguda. A vegades això em fa patir.

No dic que haigue fracassat en la seua criança. Suposo que si les mantens amb vida, els dones totes les oportunitats per ser el que vulguen (que elles haiguen volgut aprofitar-les o no ja no és cosa meua) i no se les veigue massa alterades ja es pot considerar un no fracàs. De la Marga sí que no m’esperava gran cosa, ja he dit que és igualeta que son pare i una tarambana. Té trenta-cinc anys i viu amb desconeguts a Barcelona, veigues tu; treballa a una floristeria, que ja està bé, però em pregunto cap on va la seua vida, si és que va a cap banda, o si és que simplement està esperant que passe res que l’hi revolucione. Des que va sortir amb Josep Maria de joveneta que no se li ha conegut cap altre nòvio-nòvio. Ni nòvia, ojo! Que a mi m’és igual. Ara, que sort que no va acabar amb Josep Maria perquè sons pares…

Data:

8 de maig de 18:00 a 19:00 hores

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Coordina l’activitat:

Glòria López Forcén

Espai on es realitza:

Aula 6

Aquesta activitat (gratuïta) requereix inscripció prèvia:

Més informació al Centre:

UNED Barcelona Av. Rio de Janeiro, 56-58 08016 Barcelona 93 396 80 59 activitats@barcelona.uned.es

Eines que obren portes per entendre què és l’Islam

Eines que obren portes per entendre què és l’Islam

Aquest curs presenta diversos aspectes que configuren l’islam. Des d’un repàs de conceptes com: “Gihadisme”, salafisme, Alà, xiïta, “integrista”, talibà, “fonamentalisme”, etc, que aprendràs a utilitzar o rebutjar tenint en compte el seu context; passant per una petita introducció de l’expansió de l’islam on debatrem si obeeix a una mera conquesta o a un fet conjuntural que arrela gràcies al fàcil missatge ideològic que transmet.

D’altra banda, tindrem present com la construcció dels grans imperis sempre ha sigut motiu de discussions entre els partidaris de les seves expansions –ja que sovint han aportat riquesa i cultura- i els detractors qui esgrimeixen la destrucció total de valors i trets culturals dels nadius, la importació de malalties, etc.

L’islam com a eix vertebrador de diverses invasions no està exempt d’aquestes controvèrsies. Però…, sempre ha sigut invasor? La seves invasions han acabat seduint la població nativa? Mai s’ha lliurat de ser envaït? Quina diferència hi ha entre envair, conquerir o imposar?

Tanmateix, tot just acabada de néixer la grandesa de l’imperi islàmic anirà dia a dia debilitant-se fins l’actualitat en part per la divisió ideològica que va patir la societat trenta anys després de la mort del Profeta.

Aclarirem si el trencament ideològic de l’islam durant l’època medieval té ressò en la pràctica actual religiosa i social en algunes societats islàmiques passades i presents.

PROGRAMA

Dilluns, 26 de maig
Presentació
Repàs de conceptes i situació geogràfica segons la llengua; la xària; les escoles jurídiques; el xiisme; l’Alcorà; “integrisme”; “fonamentalisme; islamisme; salafisme;
Dilluns, 2 de juny
Conceptes i controvèrsies
Altres conceptes relacionats amb la pràctica religiosa i la quotidianitat: els cinc pilars de l’islam; la mesquita; el naixement; la mort; la malaltia; el matrimoni i els seus tipus; el repudi; el divorci; la poligàmia; l’herència; etc. La pràctica es cenyeix a la teoria?
Aspectes controvertits atribuïts a l’islam. Què hi ha de cert?: La prohibició de la música; l’endarreriment científic a causa de la religió; el suïcidi en recerca de les Hurís.
Dimarts, 10 de juny
Genealogies i expansió
La importància de la genealogia per als àrabs. La primera gran fitna que esdevé en la creació de les diferents branques i subdivisions del xiisme: els xiïtes zaydites; els xiïtes septimans; els xïites del dotzè imam; els jariyites, etc. Descripció i ubicació. L’islam surt de la Península Aràbiga: qui són els responsables?; cap a on es dirigeix?; Allà a on arriba s’implanta amb conflicte o amb seducció?
Dilluns, 16 de juny
Exemples i cloenda
Quatre exemples en la Història i -els seus per quès- de zones llunyanes, de l’origen geogràfic, on l’islam es consolida en l’actualitat: l’Àfrica “negra”; a l’Àsia Central; i a l’Iran; i en el passat en un territori anomenat l’Àndalus.
Cloenda.

Bibliografia

Si algun alumne decideix aprofundir en un tema determinat, al final de cada classe proposaria una selecció bibliogràfica específica.

Obra genèrica: Bramon, Dolors: “Obertura a l’islam”. Ed. Cruïlla. Vàries edicions.

Dia i hores:

Dilluns de 17:45 a 20:00 hores

Hores lectives:

9 hores

Calendari:

maig: 26
juny: 2, 10, 16, 23 i 30

Preu matrícula:

30€

Idioma:

Català, castellà

Modalitat presencial

Ponent:

Jordi Belloso: filòleg i islamòleg

Inscripcions:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a cursos i activitats

Per a més informació al centre:

OAC
C/Domènec Carles, 1
08348 – Cabrils
93 753 96 60
infocabrils@barcelona.uned.es