Select Page
Presentació del llibre «Apolinar (estuvo allí…)»

Presentació del llibre «Apolinar (estuvo allí…)»

Es tracta d’una novel·la històrica ambientada a la primera meitat del segle XX a Espanya. Una època apassionant, en què van tenir lloc esdeveniments de gran transcendència, que són narrats a través d’un personatge que va tenir l’oportunitat de viure’ls en primera línia.​

Objectius:

Donar a conèixer uns fets deixant de banda qualsevol càrrega ideològica que pogués desvirtuar el relat. Tot el que conté l’obra va passar realment i és fruit d’una investigació profunda.

Adreçat a:

Persones interessades en aquest període de la nostra història, que va tenir tanta influència en el desenvolupament posterior dels esdeveniments. No cal tenir coneixements previs.

Llibres a la venda durant la presentació.

Dia i hora:

Dimarts, 13 d’octubre a les 18:00 hores

Modalitat:

Presencial

Preu:

Gratuït

Idioma:

Castellà

Autors:

Juan José Peral Silva i José Luis Murillo Gil. Exalumnes de la UNED

Moderador:

Francisco Otero Soler. Exprofessor universitari de la Universitat Abad Oliba  

Tornar a activitats i cursos

Per a més informació:

UNED Barcelona Av. Rio de Janeiro, 56-58 08016 Barcelona Tel. 93 396 80 59 activitats@barcelona.uned.es

Curs zero de Biologia: les bases per començar el grau

Curs zero de Biologia: les bases per començar el grau

Les assignatures de Biologia de primer curs donen per sabuts uns coneixements de nivell de Batxillerat que no tothom té frescos, sobretot qui fa anys que va deixar els estudis o qui ve d’un itinerari sense biologia. Aquest curs repassa, en cinc sessions de dues hores, els conceptes que després apareixen una vegada i una altra en aquestes assignatures: de què estan fets els éssers vius, com funciona una cèl·lula, d’on s’obté l’energia i com es transmet i es modifica la informació genètica. La intenció és que els estudiants arribin a l’assignatura amb una base prou sòlida per seguir el llibre de text sense haver de tornar enrere a cada pàgina, i no pas avançar-ne el temari.

Objectius:

• Repassar i consolidar els conceptes bàsics de biologia de nivell de Batxillerat que les assignatures de primer curs donen per sabuts.
• Relacionar l’estructura de les biomolècules amb la funció que fan.
• Entendre l’organització de la cèl·lula i els processos principals d’obtenció i ús de l’energia.
• Seguir el camí de la informació genètica, del DNA a la proteïna, i saber com es reparteix quan la cèl·lula es divideix.
• Introduir les bases de l’herència, l’evolució i la classificació dels éssers vius.
• Familiaritzar-se amb el vocabulari científic bàsic en català, en castellà i anglès.

Metodologia:

Sessions en línia en directe de dues hores. Cada sessió combina una part expositiva, amb presentacions basades en figures i esquemes, i dos moments d’activitat (preguntes obertes, interpretació de figures o exercicis curts resolts en directe) per afavorir la participació. Els termes clau es donen en català i en castellà, sovint també en anglès, i cada sessió acaba amb una taula de terminologia. Les activitats de classe serveixen d’autoavaluació i no hi ha avaluació formal.

Adreçat a:

Estudiants de Biologia I i Biologia II (Grau en Ciències Ambientals), Biologia (Grau en Física), Biologia (Grau en Química) i Fonaments de Psicobiologia (Grau en Psicologia), i en general qualsevol estudiant que vulgui refrescar la biologia de Batxillerat abans d’afrontar aquestes assignatures. No calen coneixements previs més enllà dels de l’ESO. El curs treballa el nucli comú de totes aquestes assignatures, i per tant no inclou la fisiologia vegetal i animal (Biologia II) ni el sistema nerviós (Fonaments de Psicobiologia).

PROGRAMA

Sessió 1: dimecres 28 d’octubre 17-19 h.
Què és la vida i de què està feta
• Bioelements i enllaços químics. Propietats de l’aigua, pH i tampons.
• El carboni i els grups funcionals.
• Biomolècules: glúcids, lípids, proteïnes i àcids nucleics.

Sessió 2: dimecres 4 de novembre 17-19 h.
La cèl·lula
• Teoria cel·lular i microscòpia. Cèl·lules procariotes i eucariotes.
• Membrana plasmàtica i transport.
• Orgànuls, citoesquelet i unions cel·lulars. Origen endosimbiòtic de mitocondris i cloroplasts.
• Els virus.

Sessió 3: dimecres 11 de novembre 17-19 h.
Energia i metabolisme
• ATP, reaccions d’oxidació-reducció i enzims.
• Glucòlisi, cicle de Krebs, cadena respiratòria i fermentacions.
• Fotosíntesi: fase lluminosa i cicle de Calvin.

Sessió 4: dimecres 18 de novembre 17-19 h.
La informació genètica
• Estructura i empaquetament del DNA. Replicació.
• Transcripció, codi genètic i traducció.
• Mutació i reparació del DNA.
• Cicle cel·lular, mitosi i meiosi.

Sessió 5: dimecres 25 de novembre 17-19 h.
Herència, evolució i diversitat
• Lleis de Mendel i excepcions. Lligament i herència lligada al sexe.
• Variabilitat genètica i introducció a la genètica de poblacions.
• Selecció natural i altres mecanismes evolutius.
• Concepte d’espècie, especiació i lectura d’arbres filogenètics.

Bibliografia
​• Freeman, S., Quillin, K., Allison, L., Black, M., Podgorski, G. i Taylor, E. (2019). Fundamentos de Biología (6a ed.). Pearson-UNED. Text bàsic de Biologia I (C. Ambientals), Biologia (Física) i Biologia (Química).
• Campbell, N. i Reece, J. Biología (7a ed.). Editorial Médica Panamericana.
• Purves, W. K. et al. Vida: la ciencia de la biología (8a ed.). Editorial Médica Panamericana.
• Del Abril Alonso, A. et al. (2016; reimpressió revisada de 2017). Fundamentos de Psicobiología. Sanz y Torres / UNED.
• Per repassar, també serveix qualsevol llibre de text de Biologia de Batxillerat.

Dia i hores:

Dimecres de 17:00 a 19:00 hores

Hores lectives:

10 hores

Calendari:

octubre: 28
novembre: 4, 11, 18 i 25

Preu:

30€

Idioma:

Català, amb els termes clau també en castellà

Modalitat:

Virtual en directe i diferit
Servei tècnic: 93 606 56 92

Ponent:

Eudald Pujol. Professor tutor Facultat de Ciències UNED Província de Barcelona

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Per a més informació:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
activitats@barcelona.uned.es

Técnicas de Estudio

Técnicas de Estudio

Vols aprofitar al màxim el teu temps d’estudi i millorar els teus resultats acadèmics?
Aquest curs t’ajudarà a conèixer les diferents tècniques d’estudi i millorar o ajustar les que ja coneixes.
Aprendràs a interioritzar un mètode d’estudi eficient que es converteixi en una pauta clau per a la teva trajectòria acadèmica a la UNED.

Obectius:

• Interioritzar un mètode d’estudi eficaç i estructurat
• Millorar l’organització, la concentració i la gestió del temps
• Aprendre tècniques de lectura, subratllat i presa d’apunts
• Aplicar estratègies per afrontar exàmens amb confiança

Programa

ELS 4 PASSOS DE L’APRENENTATGE RÀPID I EFICAÇ

  • Voluntat, preparació, hàbit i pràctica.

AMBICIÓ DE RESULTATS

  • Autoestima
  • Objectius
  • Motivació
  • Inquietud
  • Treball i esforç
  • Regularitat

LA PRESA D’APUNTS

  • Tècniques i consells útils per a prendre bons apunts.

LA SESSIÓ D’ESTUDI

  • I la importància de tot el context que envolta la sessió d’estudi: factors interns i factors ambientals.

LA LECTURA

  • Com llegir correctament un text i alguns consells que evitaran una lectura lenta i confusa. Correcció de vicis.

ANALITZAR EL CONTINGUT DE L’ASSIGNATURA

SUBRATLLAT I RESUM

  • Quan, quin i com subratllar, destacant les idees essencials d’un text i obtenir un resum òptim.

ALGUNS MÈTODES:

  • Associació
  • Síntesi
  • Acrònims
  • Repetició

APROFITAR LES NOVES TECNOLOGIES

  • Aprofitar els beneficis que les noves tecnologies poden aportar al nostre estudi

MILLORAR LA CONCENTRACIÓ

  • Com treure el màxim partit amb un grau de concentració òptim.

LA FATIGA MENTAL

  • Factors que la provoquen. I com evitar-la i combatre-la

L’ESTUDI DIFERENCIAT O PER MATÈRIES

  • La importància de l’organització en l’estudi

ESTUDI GRUPAL O INDIVIDUAL

  • La importància del treball en equip. I saber quan s’ha d’estudiar en solitud.

COM AFRONTAR UN EXAMEN EN CONDICIONS

  • Organització prèvia a l’examen i alguns consells útils segons la tipologia de la prova, el contingut…

Dia i hores:

Divendres de 16:00 a 19:00 hores

Calendari:

octubre: 23 i 30
novembre: 6 i 13

Hores lectives:

12 hores

Crèdits:

0,5 ECTS

Preu:

60€ / 45€ alumnes UNED

Idioma:

Castellà

Modalitat:

Presencial a UNED Barcelona i en línia en directe i diferit.

Servei tècnic virtual:
93 606 56 92

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56
08016 Barcelona

Ponent:

Núria Llopis. Professora-tutora Facultat d’Educació UNED Província de Barcelona

 

 


Més informació:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
activitats@barcelona.uned.es

Acte d’inauguració del curs acadèmic 2026 – 2027 de Cornellà de Llobregat

Acte d’inauguració del curs acadèmic 2026 – 2027 de Cornellà de Llobregat

Acte:

El dijous 1 d’octubre a les 18:00 hores celebrarem  l’acte d’inauguració del curs acadèmic 2026-2027.

La lliçó inaugural anirà a càrrec del Sr. Miguel Alonso Ibarra, doctor per la UAB i professor del departament d’Història Contemporània a la UNED, amb el títol: «¿La guerra contraataca? Historia y relatos de lo bélico en la contemporaneidad»

Lloc:

UNED Cornellà
Sala d’actes Maria Rosa Casanovas
Centre Cultural García Nieto
Mossèn Andreu, 15, 3a planta
08940 – Cornellà de Llobregat

 

Assistència:

Confirma la teva assistència

 

 

Club de lectura: Memoria de la Melancolía de Maria Teresa León

Club de lectura: Memoria de la Melancolía de Maria Teresa León

Memoria de la Melancolía

Inici » Arxius de setembre 2026

Aquest mes llegim:

Memoria de la Melancolía de Maria Teresa León (Editorial Renacimiento)

Per què hem triat aquest llibre?

• Perquè Maria Teresa León es una escriptora molt interessant que malgrat això ha estat sempre amagada sota el nom de “dona de Rafael Alberti” i ens sembla profundament injust.
• Perquè al llarg del curs 2026-2027 sentirem parlar molt del centenari de l’anomenada “Generación del 27” de la qual totes i tots recordem un munt de noms…..masculins, però ens costaria dir algun nom de dona malgrat van tenir un paper fonamental en els canvis que es van produir en l’època.
• Perquè també ens ha semblat que llegir un llibre de memòries –que es llegeix com una novel.la-, que no havíem fet encara a les nostres trobades, podia ser interessant.
• Perquè la memòria de la Maria Teresa León ens remet a un passat encara molt present al país, i perquè potser els temps que vivim ens obliguen a recordar per a no deixar que la història es repeteixi.
• Perquè la qualitat literària de l’autora és inqüestionable i volem que sigui una trobada plaent per qui la coneix i una troballa lluminosa per qui la descobreixi de nou.

Un tastet....

Llegaba decidida a todo, a abrazar las esquinas, a besar el asfalto, a encontrar hermosas las miradas, las sonrisas, los pasos, los maniquíes de las tiendas, las puertas rotas, los remiendos de las fachadas caducas y vencidas, olfateadas de perros, frotadas de gatos y ausentes de palomas. Había decidido dentro de sí la urgencia de agarrarse con las dos manos a todo lo que había huido desde tiempo remoto, pues todo para ella había consistido en llegar, cambiar, echar a andar, encariñarse e irse. «Las cosas de los mortales todas pasan…».

Desde niña, desde muy pequeña la habían zarandeado bien con aquel padre militar que se cansaba de todo y pedía un nuevo destino y estaba contento unos años y luego languidecía y se iba agriando. Niña de militar inadaptada siempre, no niña de provincia ni de ciudad pequeña con catedral y obispado y segunda enseñanza… con amigas de paso y primaveras acercándose cada año a la niña, coloreándola, obligándola a crecer y a estirarse. La vida parecía hecha para acomodar los ojos a cosas nuevas: veraneos, parientes y luego a comparar: esto es mejor que lo otro. Aquí las nubes pasan más de prisa. Tonta, es el viento. Llueve menos. Las iglesias se caen de feas. No me gusta rezar. ¿Y los chicos?

Los chicos eran siempre iguales, torpes, engreídos de serlo, audaces, candidatos inexpertos al premio mayor. Bah, nada. Manos largas. Ya no los recuerda. Los rostros han huido. Eran los chicos, el beso, la punta del pezón apretada, la mano por la pierna… ya no recuerda nada: apenas algún temblor, el viento que miraba desde lo alto de los árboles, los ojos de las cosas reprochándole al regresar a casa… Y los relojes que la madre detenía para esquivar el tiempo y la abuela los ponía en marcha uno después de otro, para mortificar. Se han disuelto las imágenes, pero no las voces. La niña sigue oyendo frases enteras, están ahí las lamentaciones por el padre fiel, la lucha contra la polilla del rostro que va avanzando y se ve en los espejos, el grito de la ira, la disputa… ¡No vayas! Voy. ¡Es peor! No puedo soportarlo. Todas lo hemos soportado. Yo, no. Imbécil.

Las voces solas se han quedado dentro. Mejor no oírlas. Tapizarse los oídos, subirse las sábanas hasta los ojos, huir de aquello que amorató su vida. Por favor, cierra la puerta. No quiero oír mi infancia. ¡Qué lástima no haber sido retrato mudo como los de aquellas lejanas señoras con plumas de avestruz, que saludaban como los caballos de las carrozas en los desfiles que nos llevaban a contemplar! Álbum viejo, roto, deslucido, húmedo de lágrimas, lágrimas de errores castigados, palabras indiscretas y la mala fe que rodea a los niños para evitarles sufrimientos… dicen. Aquella muñeca grande, grande, que rompieron ellos al discutir y me aseguraron que aquellos ojos, caídos dentro de la cara de porcelana rosa, eran mi culpa por haberme dormido, abrazándola… ¡Mi culpa! Entonces no existían perros de terciopelo y sí únicamente servilletas con las que un tío, de cuando en cuando, fabricaba conejos que yo creía eran los que cría el campo, tan vivos eran, con sus orejas, su piel, su rabito y hasta los ojos, dos alfileres negros. ¿Cómo podían ser de otro modo los vivos? Se dejaban acariciar en fila todas las servilletas-conejo sobre la mesa mientras el tío desordenaba platos y cubiertos, asomando con la risa sus dientes idénticos como las teclas del piano que mi madre no tocaba ya. Los conejos estarán unidos para siempre a la bulla, a la risa, al olor de la buena cocina y a la doncella que se ruborizaba cada vez que servía al señorito, que era militar. Detrás de ese olor quedaba el de mi madre, heliotropo o violeta, o el de mi abuela, sándalo o madera orientales o el del mirador abierto sobre unos jardines y una iglesia y un hospital donde los oficiales del ejército convalecían. Era hermoso ver tanto cielo los días de tormenta, metidos los chicos en el cajón de agua que resbalaba el mirador, sentados, silenciosos, graves, casi viejos, contemplando la ira de las nubes y dentro del almita una ligera duda de si nuestros pobres pecados pequeñitos no habían sido los desencadenadores de aquel zigzag de fuego que arrastraba un trueno en cada cola. Aquella imagen del misterio celeste con todo su complejo de culpa, regresaba a ella cada vez que debía enfrentarse con la encarnizada batalla de las nubes los días de tormenta. Tata María prendía la vela de los trisagios al fondo de la alcoba, sobre un mueble, al pie de un San José que nos habían asegurado era milagroso como un buen hombre pobre que no tiene nada que dar. Los chicos recibíamos el beneficio de la humedad por las naricillas tiernas, sensibles a los grados eléctricos de los rayos y las centellas, sabiendo que, si los truenos se espaciaban de la chispa, llegando después del deslumbramiento del relámpago, ya no podrían hacernos ningún daño.

Era una calle que terminaba bien. Los declives bajaban hasta un río minúsculo y por las cuestas iban plantando árboles y poniendo césped. En las tardes, el sol cruzaba el chorro de las mangas de riego y nosotros contemplábamos atónitos el arco iris. Poca vida pequeña. Paseos. Un cestillo con algo para comer a media tarde. Un poco de reposo en algún banco. Conversaciones en francés, niños que no se atrevían a acercarse a nosotros. Juegos tontos, olvidados. No era de buen tono detenerse a mirar cómo jugaban los otros chiquillos, empeñados en meter bolillas de colores en un hoyo. Ni desear los refrescos de los puestos de horchatas, que en verano se multiplicaban por el paseo. A veces conseguíamos detener al barquillero. ¡Oh, ces enfants! Y regresábamos con un larguísimo bastón de obleas en equilibrio. Decididamente no sé hablar de felicidad ni de desgracia. Todo ha naufragado. Lejanamente una muchacha vuelve a casa con los ojos turbados por lo que vio, y la mano, oculta dentro del guante, le parece de plomo.

Data:

dijous 29 d’octubre a les 18:00 hores

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Coordina l’activitat:

Glòria López Forcén

Espai on es realitza:

pendent

Aquesta activitat (gratuïta) requereix inscripció prèvia:

Més informació:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
activitats@barcelona.uned.es