Es compleixen trenta anys de l’estrena de “Pulp Fiction”, una fita del cinema postmodern que va catapultar a la fama a Quentin Tarantino.

Un món on el contingut i l’ordre narratiu, tant lineal com temporal no tenen importància: preval la polivalència de l’estètica i, si escau, els comportaments excessius. La pel·lícula representa un univers caòtic i desorientat del declivi dels ideals occidentals mitjançant un muntatge paral·lel retardat.

Un còctel explosiu recreat en la fascinació de Tarantino per les revistes policíaques barates (Pulp), el cinema negre nord-americà i el western, la Nouvelle Vague francesa, les sèries de TV japoneses, els curts d’animació, l’art pop, la música dels anys 50, 60 i 70, o, la cultura “underground” i el món de les drogues.

Un mosaic de tessel·les provinents de la cultura cinematogràfica i d’altres disciplines artístiques, on el mateix acte de narrar la història acaba constituint el clima de la pel·lícula.

Per defensar-ho, emmarcarem l’exposició amb dos pensadors determinants. Jacques Derrida com a artífex de la desconstrucció, on el llenguatge és desgranat perquè recuperi la seva parla crítica i intertextual. I Roland Barthes, quan exclama que és precisament el llenguatge i no pas l’autor qui ens parla, traspassant el testimoni a l’espectador perquè completi el missatge de l’obra.

Idioma:

Castellà

Ponent:

José Luis Subías: Professor tutor d’art contemporani i cinema.

INSCRIPCIÓ GRATUÏTA:

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
activitats@barcelona.uned.es