Conversió al bé, al mal o tancament en un cercle viciós: Cremat pel sol (1994, Nikita Mikhalkov). Cims borrascosos (1939, William Wyler), Casa de jocs (1987, David Mamet). Teorema (1968, P.P. Passolini). El llop estepari (1974, Fred Haines). Bonnie and Clyde (1967, Arthur Penn), Dotze homes sense pietat (1967 Robert Aldrich). El servent (1963, Joseph Losey). Les criades (1985, Michel Dumoulin i Jean Genet). The Shining (1980, Stanley Kubrick).

Impossibilitat del canvi i conversions impossibles: Mort d’un viatjant (1949, Arthur Miller). Cool hand Luke/ La llegenda de l’indomable (1967, Stuart Rosenberg), El roig i el negre (2017, Jean-Daniel Verhaeghe). Madame Bovary (2014, Sophie Barthes), Anna Karènina (2012, Joe Wright). American Beauty (1999, Sam Mendes).

Conversió a la barbàrie o a la comunitat perduda?: El darrer samurai (2003, Edward Zwick), Un home anomenat cavall (1970, Elliot Silverstein), Ballant amb llops (1990, Kevin Costner), Els 7 samurais (1954. Akira Kurosawa). Set núvies per a set germans (1954, Stanley Donen). El senyor de les mosques (1990, Harry Hook).

Mai no saps qui serà el millor convers: Aquest país és meu (1943, Jean Renoir). No enyoro la meva infància (1946. Akira Kurosawa). El general della Rovere (1959, Roberto Rossellini).

Convertir-te en qui eres i la Impossibilitat de convertir-te en qui no ets: Casablanca (1942, Michael Curtiz), Cayo Largo (1948, John Huston), Esmorçar a Tiffany’s (1961, Blake Edwards). La meva vida és la meva vida / Five Easy Pieces (1970, Bob Rafelson). Billy Elliot (2000, Stephen Daldry).
El misteri del ‘salt endavant’. Com pensar el descobriment o la ‘conversió pionera’. 2001: A Space Odyssey (1968, Stanley Kubrick), El llop estepari (1974, Fred Haines – H. Hesse).

Conversions in extremis o ja impossibles: Jane Eyre (2011, C.J. Fukunaga), Secrets i mentides (1996, Mike Leigh). El fill de Saul / Saul fia (László Nemes, 2015), El que resta del dia (1993, James Ivory).

Estructurarem les anàlisis de les pel·lícules a partir dels següents conceptes:

– Sis actituds i opcions davant la dissonància psicològica-existencial o el trencament amb l’endogrup:

1) Ceguesa, no concebre la dissonància ni la necessitat del canvi, malgrat experimentar un gran malestar.
2) Desviar l’atenció: Di-versió.
3) La fidelitat o lleialtat bloqueja el canvi.
4) Avisar dels problemes i cercar acords de canvi.
5) Abandonar el grup o la vella identitat.
6) Conversió: trobar una altra identitat o comunitat. Cercle complet?

– Sentit i etimologia de ‘conversió’.
– Quins canvis radicals de caràcter i mentalitat són ‘conversions’ (no en termes religiosos)?
– Ni fàcils, ni habituals però sovint necessàries.