Oficis i comerços a Cabrils. Taller de memòria històrica.
El oficis que s’han donat en un poble formen part de la seva història, i amb ells, totes les persones que s’hi ha dedicat en el dia a dia, generació rere generació. No resulta fàcil fer una classificació dels oficis que han existit al llarg dels segles. A cada època n’han aparegut de nous i també n’han desaparegut. És llei de vida, perquè les persones i les seves necessitats canvien.
Si viatgem al mon dels ibers i dels romans, sens dubte que ja trobarem oficis molt diversos que ha anat documentant l’arqueologia laietana. El comerç ha estat important al nostre territori des de ben antic, i resulta laboriós “reconstruir” el passat més llunyà només a base de restes materials i fonts escrites pels colonitzadors. En canvi, l’època medieval sí que ens comença a proporcionar noms i persones dels oficis que predominaven en els nostres pobles i ciutats. Els documents de compra-vendes, notarials, cròniques… ens aporten dades -potser no suficients encara- que permeten conèixer aspectes sòcioeconòmics d’aquells segles.
I arribem a l’època moderna. Quan pensem en els segles XVII i XVIII, ens venen al cap oficis que avui coincidim a dir-ne “tradicionals”. Son tots aquells vinculats a la terra i a la natura en general (pagès, bosquerol, carboner, pescador…), els que trobaríem en un poble o ciutat vinculats a un gremi (teixidor, sabater, ferrer…) i finalment els que en podríem dir ambulants relacionats amb el món comercial de les fires, els artesans passants, etc. Tots ells, oficis que estan evolucionant, però que la majoria no són nous. En canvi, en el segle XIX, amb les onades successives d’industrialització, primer amb els telers manuals i després amb els mecànics i el vapor, apareixen i es diversifiquen tot un munt de nous oficis vinculats al món fabril, sobretot al voltant de les colònies industrials situades a la vora dels rius i a les fàbriques. Aquest fenomen, vinculat a les millores tecnològiques, sí que suposa canvis en la vida dels pobles i ciutats. A destacar, les migracions contínues, l’accés de les dones al món assalariat i la diversificació i especialització de les feines, comportant més càrrecs.
Arribats al segle XX, tot i que amb molta més informació al nostre abast, orals i escrites, fotogràfiques i filmogràfiques, resulta molt més difícil classificar tota la tipologia de feines existents més enllà de subdividir els oficis en tradicionals i de nova aparició. El món comercial experimentarà un creixement a nivell local, nacional i internacional, fins a quedar globalitzat, interconnectat. Les empreses jo no podran ser considerades oficis. Ser empresari és un ofici? Potser sí, i també en podem dir a quin ram pertany (per ex. : alimentació), però, en realitat, quantes feines i persones trobaríem des de la recollida manual o mecànica del producte fins a la seva venda final? Quines feines poden ser considerades un ofici avui dia i quines no? Ha canviat amb el temps el que considerem un ofici?
PROGRAMA
1. Objectius i metodologia del taller. Oficis i comerços a l’antiguitat
2. Oficis i comerços a l’època medieval i moderna
3. El comerç actual a Cabrils. Queden oficis? Fitxa model per entrevistes
4. Dades del comerç actual. Treball de camp-I
5. Dades del comerç actual. Treball de camp-II
6. Anàlisi de les dades obtingudes. Mapa de situació.
7. Entrevistes. Treball de camp-III
8. Anàlisi i redacció de les entrevistes
9. Investigació: oficis i comerços de Cabrils a partir de fotografies
10. Investigació: oficis i comerços de Cabrils. Bibliografia i documents
11. Tipologia dels comerços i oficis de Cabrils entre els segles XVI i XXI
12. Tipologia dels comerços i oficis de Cabrils entre els segles XVI i XXI
13. Redacció de les dades obtingudes durant el taller
14. Redacció de les dades obtingudes durant el taller
15. Preparació de la presentació dels resultats del taller
16. Presentació pública dels resultats del taller
Bibliografia
AULADELL i FONTSECA, Joan / CURTÓ i SOLER, Conrad (2001): Presència i cobertura sanitàries, coexercici i vinculació familiar entre sanitaris a les parròquies del Maresme (Cabrera, Cabrils, Vilassar) en els segles XVI, XVII i XVIII. Revista Gimbernat, núm. 35, ed. Seminari Pere Mata, Universitat de Barcelona.
BALADA i AGUILÀ, Antoni / BALADA i GAGGIOLI, Llorenç / FARELL i GARRIGÓS, David / MOLINAS i ROCA, Jaume (2020): Oficis i comerços en la memòria de Cabrera de Mar. Ed. Fundació Burriac i Ajuntament de Cabrera de Mar. 189 pàgines.
CURTÓ i SOLER, Conrad (2000): Aspectes sanitaris dels arxius parroquials de Sant Feliu de Cabrera, Sant Genís de Vilassar, Sant Joan de Vilassar i Sant Creu de Cabrils en els segles XVI, XVII i XVIII. Ed. Seminari Pere Mata, núm. 87. Universitat de Barcelona.
FARELL i GARRIGÓS, David / TOLRÀ i FERRÉ, Jaume (2023): Cabrils desaparegut. Ed. Efadós. Cabrils, abril de 2023.
TOLRÀ i FERRÉ, Jaume (1983): Cabrils, el poble i els homes. Oikos-Tau. Vilassar de Mar, 1983.
TOLRÀ i FERRÉ, Jaume (1998): Cabrils, 175 anys d’història. Ed. La Comarcal edicions. Argentona, 1998.RI
OLIVA i RICÓS, Benet (1999): Els orígens de la primera industrialització del rerepaís. Un cas emblemàtic: Vilassar i el capital comercial barceloní (1828-1875). Premi Iluro 1998. Ed. Caixa Laietana. Pàgs. 161-176.
Dia i hores:
Dimarts de 18:00 a 20:00 hores
Hores lectives:
30 hores
Calendari:
febrer: 4, 11, 18 i 25
març: 4, 11, 18 i 25
abril: 1, 8, 22 i 29
maig: 6, 13 i 20
Idioma:
Català
Lloc:
Espai Can Pepito Maco
Mestre J.Jambert, 4
08348 Cabrils
Professor Tutor:
David Farell i Garrigós
Inscripcions:
Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.
Tornar a assignatures Sènior
Per a més informació al centre:
UNED Cabrils
Espai Can Pepito Maco
Mestre J.Jambert, 4
08348 Cabrils
Tel. mañana: 93 753 96 60
Tel. tarde: 93 753 01 57
