Select Page
Canet de Mar: del modernisme al noucentisme

Canet de Mar: del modernisme al noucentisme

Història de l’art: Canet de Mar: del modernisme al noucentisme

Canet de Mar és un dels pobles de Catalunya que concentra, en molt poc espai, una quantitat important d’edificis modernistes i noucentistes que van ser projectats per arquitectes de primera línia. El naixement d’una burgesia a Canet de Mar, vinculada a la indústria del mitjó, va contribuir sens dubte a impulsar la transformació més important del centre de la població, primer amb grans mansions modernistes i a inicis de segle XX també amb les noucentistes així com també es va començar a fer el primers eixample del poble, amb l’obertura nous carrers, grans avingudes i la gestació d’edificis de nova planta adreçats als nous serveis que van endinsar el municipi a l’època més moderna i hegemònica.

PROGRAMA

Sessió 1: El modernisme: conceptes generals i contextualització històrica a Canet de Mar.
Un art total: anàlisi dels nous materials aplicats a l’arquitectura: el maó industrial, l’escultura, la vitralleria, la ceràmica aplicada, els terres hidràulics, l’estuc i la forja.

Sessió 2: L’arquitectura de Lluís Domènech i Montaner. Anàlisi de la seva obra com a pare del modernisme català.

Sessió 3: Sortida comentada als edificis de Domènech i Montaner a Canet de Mar.
Anàlisi i comentaris de les obres de Canet que representen les tres etapes de Domènech i Montaner: la primera: Ateneu de Canet (1885), la segona: Casa Roura (1892) i la darrera, la Casa Domènech (1919).

Sessió 4: Josep Puig i Cadafalch, un dels grans del modernisme. El projecte de reforma del Santuari de la Misericòrdia (1896), la urbanització del parc del Santuari de la Misericòrdia (1896) i el projecte de l’Hotel-restaurant (1896) i el complex industrial de la fàbrica Joan Carbonell Paloma (1899).

Sessió 5: Sortida comentada als edificis Josep Puig i Cadafalch. Fàbrica Carbonell i Parc del Santuari de la Misericòrdia

Sessió 6: Eduard Ferrés i Puig, l’arquitecte municipal del Maresme i també de Canet de Mar. Escorxador municipal (1908), Vil·la Flora i la Casa Alsina Roig (1909).

Sessió 7: Francesc Fargas Margenat i Josep Font i Gumà. Casa Puxan (1914) i Casa Fló (1912).

Sessió 8: Pere Domènech i Roura. Casa Juli Font (1909), Fàbrica Jover (1910), Fàbrica Floris Busquets (1915), Casa Serra Pujadas (1918), Casa Floris (1918), Fàbrica Bachs (1921), Casa Serra (1922).

Sessió 9: L’escultura modernista: Visita comentada al cementiri de Canet on hi trobem escultures de Pagès i Serratosa, Josep Llimona, Pau Gargallo, etc… i panteons dels arquitectes Domènech i Montaner, Eduard Ferrés i d’altres.

Sessió 10: La ceràmica aplicada a l’arquitectura a Canet de Mar. El vitrall emplomat a Canet de Mar. El mobiliari modernista i noucentista a Canet i els interiors de les cases.

Sessió 11: L’embelliment de l’espai urbà: espais públics, arquitectura monumental i modernitat.

Sessió 12 L’anti“modernitat” del noucentisme. Conceptes generals i contextualització històrica a Canet de Mar.

Sessió 13: Rafel Masó i Valentí, l’arquitecte de les comarques Gironines. Vinculació amb Canet de Mar. Comentarem la seva obra de transició al noucentisme: Cooperativa La Canetense (1923) i Casa Renau (1929).

Sessió 14: Lluís Planas Calvet. Biblioteca Popular (1919), Casa Bachs (1923) i Casa Ybern (1919).

Sessió 15
Visita guiada pel modernisme i el noucentisme popular de Canet de Mar.

BIBLIOGRAFIA

AAVV: Rafael Masó i Valentí. Arquitecte (1880-1935). Girona: Fundació La Caixa, 2006

BALLART CLOS, Joan (2006): “Els edificis industrials de Canet de Mar”. A: El Sot de l’Aubó, núm. 12 p. 15-21

BALLART CLOS, Joan: (2006): “Alguns aspectes de la indústria tèxtil canetenca (1a part). Dels inicis a començaments del segle XIX.” A: El Sot de l’Aubó, núm. 18 , p. 14-19.

BALLART CLOS, Joan (2007): “Alguns aspectes de la indústria tèxtil canetenca (3a part). L’arribada de l’energia elèctrica.” A: El Sot de l’Aubó, núm. 20, p. 30-36.

BALLART CLOS, Joan (2007): “Alguns aspectes de la indústria tèxtil canetenca. 4a part. L’energia elèctrica (continuació)” A: El Sot de l’Aubó, núm. 21, p. 49-57

BALLART CLOS, Joan (2007): “Alguns aspectes de la indústria tèxtil canetenca. 5a part. Els primers anys del segle XX.” A: El Sot de l’Aubó, núm. 22, p. 13-17. BALLART CLOS, Joan (2008): “Alguns aspectes de la indústria tèxtil canetenca 6a. part. Del 1902 al 1912.” A: El Sot de l’Aubó, núm. 24, p. 23-28.

BALLART CLOS, Joan (2008): “Alguns aspectes de la indústria tèxtil canetenca. 7a part (del 1913 al 1923)”. A: El Sot de l’Aubó, núm. 25, p. 13-17.

FERRER i PADRÓ, Xavier: Eduard Ferrés i Puig: arquitecte. Vilassar de Mar: Ajuntament de Vilassar, 1997

FIGUEROLA BERNAL, Òscar (2006): “La indústria ara fa 100 anys: Canet, vila industrial 1898-1914.” A: El Sot de l’Aubó, núm. 18, p. 20-27

SÀIZ I XIQUÉS, C. (1997). La Passejada… per la història de Canet. Canet de Mar, Edicions Els 2 Pins. SÀIZ I XIQUÉS, Carles (2017): “La Mancomunitat i la política cultural i educativa a Canet”, A: El Sot de l’Aubó, núm. 18, p. 19

SÀIZ I XIQUÉS, Carles (1999): “Catalanisme i política cultural. Els orígens de la biblioteca de Canet”. A: Àmbit, núm. 41, p. 37-39

SÀIZ I XIQUÉS, Carles: Guia Històrica de Canet de Mar. Canet de Mar: Edicions Els 2 Pins, 2002

SÀIZ, Carles (Co): Canet de Mar. Història i arquitectura. Canet de Mar: Edicions Els 2 Pins, Centre d’Estudis Canetencs, Ajuntament de Canet de Mar, 2009.

SÀIZ I XIQUÉS, Carles (2012): «La fàbrica Jover, Serra i Cia de Canet de Mar.» A: El Sot de l’Aubó, núm. 42, p. 21-28.

SÀIZ I XIQUÉS, Carles (2014): “Les estructures d’Estat de la Mancomunitat de Catalunya.
Un projecte de modernització cultural i educativa a Canet de Mar.” A: El Sot de l’Aubó, núm.49.

SÀIZ I XIQUÉS, Carles (2006): “L’empremta modernista de Josep Puig i Cadafalch. A: El Sot de l’Aubó, núm. 18, p. 38-45

SÀIZ I XIQUÉS, Carles (2007): «El llegat arquitectònic de Lluís Domènech i Montaner a Canet de Mar.» A: El Sot de l’Aubó, El, núm. 21, p. 4-21.

SÀIZ I XIQUÉS, Carles: Lluís Domènech i Montaner (1848-1923).El llegat arquitectònic, polític i cultural a Canet de Mar. Canet de Mar: Edicions Els 2 Pins, 2008.

SÀIZ, Carles (Co): Canet de Mar. Història i arquitectura. Canet de Mar: Edicions Els 2 Pins, Centre d’Estudis Canetencs, Ajuntament de Canet de Mar, 2009.

SÀIZ I XIQUÉS, Carles (2010): «Una obra pionera del modernisme català: L’Ateneu de Canet de Mar.» Sot de l’Aubó, El, núm. 33, p. 3-10.

SÀIZ I XIQUÉS, Carles (2011): «L’arquitectura funerària de Lluís Domènech i Montaner. El llegat modernista dels cementiris de Canet de Mar, Comillas, Barcelona i Reus.» A: Sot de l’Aubó, El, núm. 38, p. 19-23.

SÀIZ I XIQUÉS, Carles (2014): «El Castell de Sant Florentina. Lluís Domènech i Montaner i la ‘restauració en estil’ de la Casa Forta de Canet». A: Domenechiana, número 2-3, p. 102-130.

SÀIZ I XIQUÉS, Carles (2004): “Els orígens de l’edifici de l’Odèon”. A: El Sot de l’Aubó, núm. 10, p. 10-17

SÀIZ I XIQUÉS, Carles. “Marià Serra i Font i Lluís Domènech i Montaner. Higienisme, urbanisme i modernitat en el Canet de Mar d’inicis de segle XX.” A: Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme, 2017, Núm. 11 , p. 185-193.

SÀIZ I XIQUÉS, Carles (2015): «La Casa Roura de Canet de Mar i els tallers de producció artesanal del Castell dels Tres Dragons. El primer modernisme de Lluís Domènech i Montaner». A: Domenechiana, núm. 6, p. 9-53.

SÀIZ I XIQUÉS, Carles (2015): “Amor al Trabajo. L’empresari Miquel Ybern i el seu llegat a Canet de Mar”, A: El Sot de l’Aubó, núm. 55, p. 12-21.

Ponent:

Carles Sàiz. Professor-tutor  de la UNED Sènior de Canet de Mar

Idioma:

Català

Hores lectives:

30 hores

Dies i hora:

Dimecres de 18:00 a 20:00 hores

Calendari:

Febrer 7, 14, 21, 28
Març 6, 13, 20
Abril 3, 10, 17, 24
Maig 8, 15, 22, 29

Lloc:

Aulari CRTTT – Escola de Teixits
Plaça Indústria, sn
03860 Canet de Mar (Barcelona)

 

Inscripció:

Descarrega i omple la fitxa d’inscripció i adjunta una fotocòpia del DNI. 
Aquesta fitxa s’ha de portar a l’Oficina d’Atenció al Ciutadà de l’Ajuntament de Canet de Mar i fer el pagament.

Pagament:

Pots fer el pagament amb targeta de crèdit a l’Oficina d’Atenció al Ciutadà de l’Ajuntament de Canet de Mar o pots demanar a l’Oficina que et generin una carta de pagament per anar al Banc. 
En ambdues  modalitats cal que el resguard de pagament s’adjunti a la documentació que es lliuri al registre de l’Ajuntament de Canet de Mar.
 
Un cop feta la matrícula, si per qualsevol motiu es vol anular, s’haurà de comunicar mitjançant instància a l’Ajuntament de Canet de Mar abans de l’inici del curs, per tenir dret a la devolució del 50% de l’import.

Tornar a oferta Sènior

Més informació al Centre:

UNED Canet de Mar
Edifici Vil·la Flora
Gavarra, s/n
03860 Canet de Mar (Barcelona)
93 795 46 25
info@canet.uned.es

Move forward in English 2

Move forward in English 2

Move forward in English 2

Les llengües estrangeres prenen més i més importància en la nostra vida quotidiana degut a la globalització que afecta a la nostra societat i, sovint, també degut a la necessitat personal de viatjar a països estrangers per tal d’enriquir-nos culturalment i de viure noves experiències
Aquest és un curs adreçat a persones amb nocions bàsiques de la llengua anglesa. L’objectiu bàsic del curs és poder cobrir la necessitat de comunicar-nos i entendre als altres en situacions quotidianes i contextos reals i propers a les necessitats i els interessos dels/ de les alumnes.
El curs contempla treballar les diferents destreses del llenguatge (language skills) inherents en tot aprenentatge lingüístic. Aquestes destreses són: la comprensió oral (listening), l’expressió oral (speaking), la comprensió escrita (reading), l’expressió escrita (writing) i l’ampliació del repertori lingüístic (grammar and vocabulary). El curs també té com a objectiu ampliar el coneixement sociocultural dels països anglosaxons.
Durant el curs, ens basarem en l’ampliació del repertori lingüístic (grammar and vocabulary) i es proposen activitats per millorar les diferents destreses involucrades en l’aprenentatge lingüístic; comprensió lectora (reading) comprensió oral (listening), producció oral (speaking) i producció escrita (writing).
Les activitats estan dissenyades per tal que els alumnes amb un nivell preintermedi (pre-intermediate) de coneixements de la llengua anglesa (nivell A2.2 del marc europeu comú de referència de les llengües) en puguin fer un seguiment adequat i puguin avançar en l’adquisició d’estructures lingüístiques i millora de les diferents destreses referides anteriorment.
Les sessions s’han creat amb l’objectiu que l’alumnat rebi una base teòrica sobre l’aspecte lingüístic a treballar per després passar a realitzar activitats que ofereixen a l’alumnat l’oportunitat d’adquirir els coneixements de manera més pràctica, dinàmica i interactiva.

PROGRAMA

GRAMÀTICA
Temps verbals per expressar fets passats (Past Simple, Past Continuous, Used to & Present Perfect Simple)
Adverbis de freqüència
Adverbis de temps
Connectors When & While
Verbs modals per expressar fets passats (could, would, had to)
Segon condicional

VOCABULARI
Vivències i fets biogràfics
Hàbits i rutines
Fets històrics
Literatura i cinema
Geografia
Viatges

BIBLIOGRAFIA i WEBGRAFIA

Essential Grammar in Use. Fourth Edition. Murphy, Raymond (CUP)

English Grammar in Use. Fifth Edition. Murphy, Raymond (CUP)

English Vocabulary in Use. Pre-intermediate and Intermediate. Redman, Stuart (CUP)

Liveworksheets.com

Kahoot.it

Edpuzzle.com

Azlyrics.com

Edu365.cat

Youtube.com

Islcollective.com

Cambridgeenglish.org

Teachingenglish.org.uk

Ponent:

Àngela Puche. Professora-tutora  de la UNED Sènior de Canet de Mar

Idioma:

Anglès

Hores lectives:

30 hores

Dia i hores:

Dijous de 18:00 a 20:00 hores

Calendari:

Febrer 8, 15, 22, 29
Març 7, 14, 21
Abril 4, 11, 18, 25
Maig 2, 9, 16, 23

Lloc:

Aulari CRTTT – Escola de Teixits
Plaça Indústria, sn
03860 Canet de Mar (Barcelona)

 

Inscripció:

Descarrega i omple la fitxa d’inscripció i adjunta una fotocòpia del DNI. 
Aquesta fitxa s’ha de portar a l’Oficina d’Atenció al Ciutadà de l’Ajuntament de Canet de Mar i fer el pagament.

Pagament:

Pots fer el pagament amb targeta de crèdit a l’Oficina d’Atenció al Ciutadà de l’Ajuntament de Canet de Mar o pots demanar a l’Oficina que et generin una carta de pagament per anar al Banc. 
En ambdues  modalitats cal que el resguard de pagament s’adjunti a la documentació que es lliuri al registre de l’Ajuntament de Canet de Mar.
 
Un cop feta la matrícula, si per qualsevol motiu es vol anular, s’haurà de comunicar mitjançant instància a l’Ajuntament de Canet de Mar abans de l’inici del curs, per tenir dret a la devolució del 50% de l’import.

 

Tornar a oferta Sènior

Més informació al Centre:

UNED Canet de Mar
Edifici Vil·la Flora
Gavarra, s/n
03860 Canet de Mar (Barcelona)
93 795 46 25
info@canet.uned.es

La saviesa del món. Concepció del kosmos i la natura en la filosofia antiga

La saviesa del món. Concepció del kosmos i la natura en la filosofia antiga

Se sol prendre la predicció de l’eclipsi solar formulada per Tales de Milet l’any 585 aC com el fet que marca el naixement de la filosofia en el món occidental. A primer vista pot sorprendre que una predicció astronòmica doni el tret de sortida de la filosofia. El naixement de la filosofia ve certament impulsat per una sèrie de descobertes i coneixements tècnics, astronòmics i matemàtics, com el de Tales, que tenen origen en civilitzacions com les de Mesopotàmia i Egipte, però que assoliran la màxima expressió a Grècia com un cert discurs, racional, que es presenta com a alternativa a la tradicional narració mítica que resulta ja insatisfactòria a l’hora d’explicar els fenòmens del món.

Els primers filòsofs consideren que el món físic és racionalment intel·ligible. No hi ha lloc per a l’arbitrarietat del mite, per a la imprevisió, per al caprici de les divinitats: cal trobar la relació necessària d’uns fets amb els altres. A l’origen del pensament occidental hi ha la voluntat d’aconseguir la clau de comprensió de la realitat. Aquest intent de captar la racionalitat del món, porta els primers savis i filòsofs a les qüestions fonamentals o últimes que sorgeixen de l’observació de l’experiència sensible: allò que ens apareix als sentits és allò que realment és?, s’amaga darrera d’aquest mon canviant i inestable quelcom de permanent que expliqui el seu funcionament?, d’on prové?, de què està fet? i què ordena tot el que veiem?…

Aquestes i altres preguntes sobre la natura i el món físic són les que el pensament dels primers filòsofs grecs ens inviten a considerar i que tractarem de resseguir en el transcurs del present curs.

PROGRAMA
  1. Kósmos. Els primers usos de “kósmos” a la literatura grega. El món com a kósmos

 

  1. Principi (Milesis). Els orígens de la filosofia. A la recerca del principi de totes les coses. Tales: tot és aigua i neix de l’aigua

 

  1. Guerra (Anaximandre i Heràclit). El problema de l’aigua com a principi. Del principi a allò que s’esdevé: l’indeterminat i la tensió entre contraris. Moviment, d’una guerra governada per la raó

 

  1. Unitat (Pitàgoras i Parmènides). Només la unitat es deixa comptar i es pot aprendre. Nombre i ordre. La via de l’opinió i la via de la veritat. Només és l’ésser i només l’ésser es pot pensar

 

  1. Combinació (Leucip i Demòcrit). L’ésser i el no ésser: els indivisibles i el buit. Moviment, contacte i lligam dels indivisibles, causes de la generació i la corrupció

 

  1. Mesura (Protàgoras). El mecanisme de la percepció. Del que és per naturalesa al que és per convenció. L’home mesura, el relativisme i l’art de l’aparença

 

  1. Idea (Sòcrates i Plató). La pregunta per la definició. Les idees com a ésser dels particulars. El món de les idees (intel·ligible) i el món de les coses (sensible). El món de les coses: en participació i a imitació de les idees

 

       8. Forma (Aristòtil) Plató o les idees com a entitats separades de la realitat sensible. Ser per naturalesa I: tenir en si mateix el principi del moviment i el repòs. Ser per naturalesa II: més per forma que per matèria

Bibliografia

Les següents obres clàssiques compten amb ombroses traduccions i edicions. Els alumnes poden fer ús d’elles en qualsevol llengua i edició.

VVAA (2011) De Tales a Demòcrit. El pensament presocràtic. Fragments i testimonis. Edició, introducció i traducció de Joan Ferrer Gràcia. Girona: Edicions de la ela geminada.

PLATÓ, Diàlegs

ARISTÒTIL, Física

ARISTÒTIL, Metafísica

ARISTÒTIL, De la generació i la corrupció

DIÒGENES LAERCI, Vides i sentències dels filòsofs

Bibliografia secundària

BRÉHIER, E. Història de la Filosofia. Bellaterra: Tecnos / Servei de Publicacions UAB.

BURNET, J. (2000) L’aurora de la filosofia grega. Barcelona: Edicions d’Enoanda.

BURNET, J. (2013) La filosofia grega: de Tales a Plató. Barcelona: Societat Catalana de Filosofia – Institut d’Estudis Catalans.

VVAA (1987) Breu història de la filosofia. Les grans etapes del pensament filosòfic. Barcelona: Edicions Columna.

Hores lectives

30 hores

Dia i hores:

 Dimarts de 11:30 a 13:30 hores

Calendari:

Setembre: 13, 20, 27
Octubre: 4, 11, 18, 25
Novembre: 8, 15, 22, 29
Desembre: 13, 20
Gener: 10, 17

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Idioma:

Català

Ponent:

Àngel Pascual Martín: professor-tutor UNED Sènior Barcelona

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a oferta Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

 

Reptes i situacions per a desenvolupar els sentits matemàtics

Reptes i situacions per a desenvolupar els sentits matemàtics

D’on venen les xifres que utilitzem actualment? Perquè hem deixat d’utilitzar les xifres romanes si encara transitem per una autopista (Barcelona-Girona) que segueix en part el traçat de la Via Augusta construïda pels romans? Com podem mesurar o estimar l’amplada d’un riu sense travessar-lo? I l’alçada d’un edifici? Per a què necessitem fórmules si podem descriure i explicar les situacions amb les paraules? És veritat que és més probable que la llesca de pa amb melmelada caigui del costat de la melmelada que el del pa?

Aquest curs, en certa manera, és una continuació del curs Sentits matemàtics per entendre el món (curs 2021-2022). Continuació en el sentit que pretén els mateixos objectius que l’anteriorment citat, i també perquè la majoria dels professors i professores participants ja ho van ser en el curs de l’any passat. Perquè no n’hem dit Sentits matemàtics per entendre el món II? Perquè en la nomenclatura de cursos el “II” indica sovint que per a inscriure’s al “II” cal haver fet primer l’”I” i no és el cas. També perquè podia semblar que se’ns havia acabat la imaginació per donar títol al nou curs i tampoc és el cas.

PROGRAMA

EL SENTIT NUMÈRIC

16/09

Una mica d’història

  1. Perquè hem deixat d’utilitzar les xifres romanes? Nombres romans i xifres indo-aràbigues. 

Carles Dorce Polo.

Comptem, recomptem, numerem i fem càlculs, i en tots aquests processos, tard o d’hora, ens ajudem d’instruments adequats i d’algorismes escrits. Té sentit usar un sistema escrit de numeració que sigui un impediment per poder assolir un grau d’efectivitat satisfactori? Evidentment, la resposta és no i en aquest procés veurem com els llargs sistemes additius deixaran pas al nostre sistema de numeració posicional.

23/09

El sentit numèric

  1. Com podem aprofitar les propietats de les operacions per agilitar el càlculs? Quin paper juguen les fraccions o els percentatges? Càlcul mental, a mà i amb el mòbil. 

Pura Fornals Sánchez.

Els càlculs ens acompanyen al llarg de la vida i disposar d’eines que ens els facilitin sempre resulta satisfactori. Descobrirem algunes d’aquestes eines i com aprofitar-les en el nostre dia a dia. Per exemple, aprendrem a calcular ràpidament 127/5.

7/10

Un context d’aplicació 

  1. Quina és la relació numèrica que s’utilitza per posar els trasts de les guitarres i els llaüt? 

Santi Vilches Latorre

Vincenzo Galilei es va discutir amb Zarlino pel que fa a quina és la millor manera de fabricar els llaüts, descobrirem el secret matemàtic de la música i escoltarem la matemàtica.

EL SENTIT  ALGEBRAIC

14/10

Una mica d’història

  1. Com resolien problemes els babilonics antics a les tauletes cuneiformes? De la resolució geomètrica a la resolució algebraica.

Fàtima Romero

A les tauletes babilòniques no hi trobem només problemes pràctics sinó que n’hi ha de purament especulatius. Alguns s’han interpretat en clau algebraica, però es poden considerar problemes algebraics? En aquesta sessió reflexionarem sobre la idea d’àlgebra a partir de fragments dels primers tractats d’àlgebra publicats a la Península Ibèrica.

21/10

El sentit algebraic

  1. Per a què equacions si podem resoldre-ho per tempteig? L’àlgebra com a eina per a resoldre problemes.

Fàtima Romero Vallhonesta 

En aquesta sessió resoldrem algun problema per tempteig i algun també pel “compte de la vella”. Mostrarem la importància de l’àlgebra a partir de la varietat de situacions que es plantegen en el llibre novè de la Aritmética Práctica y Especulativa de Juan Pérez de Moya, que l’autor va escriure en forma de diàleg, per tal d’arribar a un ampli ventall de lectors.                               

28/10

Un context d’aplicació 

  1. On situem l’aeroport perquè estigui equidistant de les tres ciutats principals? L’ús de l’àlgebra i les funcions per a resoldre problemes d’optimització.

Iolanda Guevara Casanova

Una funció és una relació matemática que s’estableix entre dues magnituds variables, per exemple, el preu d’una bossa de taronges en funció del pes de les taronges que conté. La temperatura d’un lloc en funció de l’hora del día en que es pren la temperatura. D’algunes funcions se’n pot trobar el valor màxim o el valor mínim. Veurem com es pot trobar el màxim o el mínim d’una determinada funció, en aquest exemple el lloc precís on col·locar un aeroport. 

EL SENTIT GEOMÈTRIC

4/11

Una mica d’història

  1. Com és l’univers i els cossos celestes que ens envolten? El que veiem al cel nocturn és com ho veuen els nostres ulls? Coneixement astronòmic i la visió de l’Univers. 

Carles Puig Pla

L’astronomia és una de les ciències més antigues de la humanitat. La història dels diferents descobriments científics relacionats amb l’univers ha anat conformant una cosmologia (és a dir, una visió global del món) que ha variat amb el pas del temps. Si, d’entrada, els nostres sentits ens presenten una imatge aparent del cel nocturn que és falsa, les ciències experimentals  i les matemàtiques han permet desmentir-la.

11/11

El sentit geomètric

  1. A partir d’una figura geomètrica plana, com podem generar sanefes i altres dissenys gràfics? Transformacions, girs i simetries. 

Pura Fornals Sánchez

Enrajolar el pla ha estat motiu d’estudi tant per matemàtics com per dissenyadors al llarg dels temps, igualment, el disseny de sanefes com a elements decoratius apareix en parets, peces de fang i sobre altres materials. Ens endinsarem en diferents maneres de generar aquestes figures i acabarem fem el nostre propi disseny personalitzat.

18/11   

Un context d’aplicació 

9.Què hi ha al darrera d’una mirada matemàtica? La fotografia matemàtica 

Santi Vilches Latorre

La fotografia és una finestra que comunica la realitat amb la matemàtica. Podem descobrir elements geomètrics, propietats matemàtiques , descobrir la bellesa de les coses que ens envolten i fins i tot podem fer trucs de cinema.

Porteu telèfon mòbil, i calculadora.

EL SENTIT DE LA MESURA

25/11

Una mica d’història

  1. Com mesuren el temps diferents societats arreu del món? Quins elements prenen com a referència? Diversitat cultural en l’organització del temps calendàric

Carles Puig Pla

En diferents societats, l’organització del temps i l’estructuració dels calendaris s’ha associat a creences, visions del món i celebracions tradicionals relacionades amb canvis en la natura. Tanmateix,  el calendari tradicional xinès, el calendari jueu o el que en podríem anomenar calendari dels aborígens australians no podien defugir del coneixement sistemàtic o la mesura del cicles regulars dels moviments celestes. 

2/12

El sentit de la mesura

  1. Com podem mesurar l’amplada d’un riu sense creuar-lo? Mesures indirectes i trigonometria

Carles Dorce Polo

Volem mesurar una alçada, una distància,… Això sembla fàcil però no no és tant si aquestes són inaccessibles. Podem aconseguir fer aquestes mesures igualment? Quins resultats matemàtics ens poden permetre poder fer certes mesures de longituds inaccessibles? Podrem mesurar l’amplada del riu sense mullar-nos?

9/12   

Un context d’aplicació 

  1. Quins nombres necessitem per a mesurar? Perquè algunes quantitats no van ser acceptades com a nombres fins fa relativament pocs segles? 

Fàtima Romero Vallhonesta

Les quantitats irracionals van trigar molt en ser acceptades com a nombres  i tenen una història molt interessant. Apareixen en situacions molt diverses relacionades amb mesures, construccions geomètriques, o resolució d’equacions. Mostrarem alguna d’aquestes situacions, com, per exemple, la construcció de l’escala musical temperada, de manera que veurem la connexió de la matemàtica amb altres disciplines.

EL SENTIT ESTOCÀSTIC

16/12

Una mica d’història

  1. Jocs i apostes des de molt antic però quan intervé la matemàtica per establir un marc teòric de referència? Quan i perquè l’estadística esdevé ciència? El naixement de la combinatòria probabilitat i l’estadística (al segles XVI i XVII)

Josep Pla Carreras

Durant els segle XVI diferents matemàtics estudien i donen resposta a problemes plantejats pels seus contemporanis des del camp del joc i les apostes. En paral·lel, diferents esdeveniments socials i econòmics requereixen comptar el nombre de naixements o morts d’una determinada població, fet que du al naixement de l’estadística 

13/1

Sentit estocàstic

  1. Què mostra un diagrama de sectors que no mostra un diagrama de barres? Diferents tipus de gràfics estadístics per a descriure cada situació o problema

Iolanda Guevara Casanova

Les dades estadístiques es representen mitjançant taules, gràfiques, diagrames. Llegirem diferents representacions associades a exemples de la vida diària i analitzarem què s’hi veu en les unes i les altres. També ens plantejarem quina és la representació més adequada per a cada situació.

20/1

Un context d’aplicació 

  1. Quines representacions de dades estadístiques s’utilitzen avui en dia? L’estadística als mitjans de comunicació

Pere Grima Cintas

Començarem recordant la importància de l’estadística i el seu paper fonamental en àmbits com la medicina, la sociologia o el control de qualitat. A continuació parlarem d’una de les facetes de l’estadística: El seu ús a la publicitat i als mitjans de comunicació. Intentarem aprendre de pifies i errors que poden ser curiosos i divertits.

Hores lectives

30 hores

Dia i hores:

 Divendres de 11:30 a 13:30 hores

Calendari:

Setembre: 16, 23, 30
Octubre: 7, 14, 21, 28
Novembre: 4, 11, 18, 25
Desembre: 2, 16
Gener: 13, 20

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Idioma:

Català

Ponent:

Iolanda Guevara Coordinadora del curs

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a oferta Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

 

Cinema d’aventures

Cinema d’aventures

La variada imatgeria del gènere cinematogràfic d’aventures és sens dubte un dels problemes amb els que ens trobem a l’hora d’intentar aconseguir una definició escaient per un territori tan singular.

A diferència d’altres gèneres com el western o el cinema negre, el cinema d’aventures es caracteritza per una naturalesa expansiva, capaç de recórrer diferents èpoques històriques i plantejar

múltiples referents. En aquest aspecte veiem com, per una banda, les fonts literàries de les que es nodreix inclouen l’epopeia homèrica, els llibres de cavalleria, les sagues nòrdiques, el món medieval romàntic de Walter Scott, els fulletons de capa i espasa de Dumas, els pirates de Robert L. Stevenson, D’Emilio Salgari i Rafael Sabatini, el mar de Herman Melville i Joseph Conrad, les aventures colonials escrites per Percival Christopher Wren i Rudyard Kipling, els misteris de Rider Haggard i la selva d’Edgar Rice Burroughs… I, per altre banda, com a conseqüència lògica d’aquest aspecte, tenim un atles de les meravelles en el que es dibuixen línies que connecten l’Europa mítica i històrica amb els Mars del Sud, Maracaibo, el Carib, Bagdad, el Congo, l’Amazones, Haití i fins i tot amb el centre de la terra.

A tota aquesta exuberància temàtica i gloriosa geografia, que convida a la dispersió i que ens porta a pensar que estem davant d’un super gènere, que inclouria sota la seva òrbita múltiples subgèneres, cal oposar-li, malgrat tot, l’homogeneïtat d’una trama arquetípica, que té en els processos d’iniciació i maduresa i en els arguments de la recerca i el viatge els seus principals pilars.  Estructura primigènia sobre la que es basaran la majoria de relats d’aventures. Estructura que aniria més enllà de la idea d’aventura per enfonsar-se en el simbòlic i el mític per retornar-nos el reflex de l’humà tal i com ens ho expliquen textos tan emblemàtics com Morfologia del conte de Vladimir Propp i L’heroi de les mil cares de Joseph Campbell. D’aquestes obres en parlarem en els inicis del curs.

Un altre dels elements que desenvoluparem durant el curs, part consubstancial al cinema d’aventures, és el gust per la narració en estat pur, el plaer d’aconseguir un relat que és conscientment excepcional i que ha d’arribar amb eloqüència als oients, lectors i espectadors.

Relat eco i matèria de llocs llunyans i salvatges, antítesis d’allò que és quotidià, ple de color, misteri i poesia vital, poblat d’herois i canalles, filibusters, cavallers errants, espadatxins, caçadors, mariners passerells, capitans intrèpids i dones pirata.

I al final, el cinema, l’anàlisi detallat de la dramatúrgia de l’aventura i la seva posada en escena, a través dels seus cineastes principals, sense deixar de banda els artesans il·lustres, observant el ritme de les seqüència, el color i la composició dels enquadraments i la seva excel·lència cinematogràfica.

PROGRAMA

Què és el cinema de gènere? Cap a una definició del cinema d’aventures. Mites i rituals de pas. El relat arquetípic. Trames universals característiques de l’aventura. El viatge, la recerca i la iniciació. Els protagonistes de l’aventura i la seva evolució.

L’antiguitat. L’Odissea. Jason i els argonautes. El panteó heroic grecollatí. La representació de l’antiguitat clàssica a través del cinema Peplum

El món medieval. Les narracions medievals. La Matèria de Bretanya: mite i llegenda del rei Artús. Chrétien de Troyes. Els llibres de cavalleria. Les novel·les de Walter Scott. El cicle d’aventures medievals de la  Metro-Godwyn-Mayer. Robin dels boscos:  Douglas Fairbanks, Errol Flynn y Sean Connery. Els vikings, el Príncip Valent i Valhalla Rising.

L’illa i el naufrag: un univers tancat. Robinson Crusoe. L’Illa misteriosa. El señor de les mosques.

Pirates, corsaris i tresors perduts.  Robert L. Stevenson i L’illa del tresor. Dones pirates: Jean Peters, Maureen O´Hara i Les llobes de mar de Zoe Valdes. El pirata Errol Flynn: El Capità Blood i El falcó dels mars. Altres pirates: Vent a les veles.

Espadatxins i justiciers. Els mosqueters d’Alexandre Dumas. Les intrigues de palau de Anthony Hope: El presoner de Zenda.  Rafael Sabatini: Scaramouche. Stewart Granger: del comediant espadatxí al bell tenebrós de Moonfleth. La maledicció de Capistrano: el «Zorro», un justicier emmascarat.

Els perills del mar.  Herman Melville i Moby Dick. John Huston i Ray Bradbury: perseguint la balena. El fons dels oceans: Vint mil llegües de viatge submarí. Tots els mars de Joseph Conrad. Raoul Walhs: l’aventura a les seves mans. El tauró estiuenc de Steven Spielberg. Patrick O´Brian: Master and Commander: A l’altre costat del món. Els treballadors del mar: La turmenta perfecta.

Aventures colonials. Escriptors:  Rudyard Kipling, Percival Christopher Wren, Alfred E.A. Mason, Emilio Salgari. Pel·lícules: Els tres sergents bengalís, Beau Geste, Les quatre plumes, El capità King, Zulú, Sandokan, L’home que va poder regnar.

Àfrica, selves, rius i mons perduts.  Edgar Rice Burroughs i Tarzán de los micos. Les pel·lícules de Johnny Weissmüller. H. Rider Haggard: Les mines del rei Salomó. Viatjar a El cor de les tenebres. Caçar feres amb Howard Hawks: Hatari. Dones intrèpides. Els jocs africans d’Ernst Jünger. Memòries d’Àfrica:  Karen Blixen i Denys Finch Hatton.  Richard Francis Burton a Les Muntanyes de la Lluna. El món perdut: de Conan Doyle a Steven Spielberg.

Últimes aventures. La nostalgia aventurera dels vuitanta: les aventures d’Indiana Jones. Brendan Fraser contra les mòmies. Personatges de videojoc: Lara Croft. Atraccions de Disney: Els pirates del Carib.

Bibliografia

BALLÓ, Jordi, Pérez, Xavier (1995) La semilla inmortal. Anagrama. Barcelona.

CAMPBELL, Joseph (2020) El héroe de las mil caras. Atalanta. Gerona.

COMA, Javier (1994) Diccionario del cine de aventuras. Plaza & Janés. Barcelona.

FREIXAS, Ramón, BASSA, Joan (2008) El cine de aventuras. Notorious ediciones. Madrid.

JÜNGER, Ernst (2004) Juegos africanos. Tusquets editores. Barcelona

LATORRE, José María (1995) La vuelta al mundo en 80 aventuras. Libros Dirigido. Barcelona

SANCHEZ-ESCALONILLA, Antonio (2002) Guion de aventura y forja del héroe. Ariel Cine.  Barcelona.

SAVATER, Fernando (1986) La infancia recuperada. Alianza/ Taurus. Madrid.

Hores lectives

30 hores

Dia i hores:

 Divendres de 09:00 a 11:00 hores

Calendari:

Setembre: 16, 23, 30
Octubre: 7, 14, 21, 28
Novembre: 4, 11, 18, 25
Desembre: 2, 16
Gener: 13, 20

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Idioma:

Català

Ponent:

Salvador Bernabé professor-tutor UNED Sènior Barcelona

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a oferta Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

 

MirART. Art modern

MirART. Art modern. Renaixement, Barroc i Neoclassicisme

L’objectiu d’aquest curs és oferir una visió de la història de l’art de l’edat moderna (segles XV -XIX), moment en què apareixen alguns moviments artístics essencials com el renaixement, el barroc i el neoclassicisme.

No es tracta de desenvolupar una història de l’art exhaustiva, sinó de fer un recorregut visual per les característiques bàsiques de cada tendència, centrant-nos en l’anàlisi de dues o tres peces de cadascuna de les principals arts (arquitectura, escultura i pintura), a més de completar el tema parlant d’una ciutat europea on es troba majoritàriament art del període a comentar. Amb aquest recorregut per Europa veurem tres dels principals focus artístics de l’art modern: Florència, Roma i París.

També hem previst una sortida al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) per veure in situ obres d’art del període que estem estudiant.

PROGRAMA
  1. Alguns aspectes generals de la Història de l’Art. Situació cronològica, iconogràfica i metodològica. Presentació del programa.
  1. Renaixement. Quattrocento. Característiques. Arquitectura: Santa Maria dei Fiore de Brunelleschi i Santa Maria Novella d’Alberti. Escultura: David de Donatello.
  1. Renaixement. Quattrocento. Pintura: Díptic de Montefeltro de Piero della Francesca. Florència.
  1. Renaixement. Cinquecento. Característiques. Arquitectura: San Pietro in Montorio de Bramante. Escultura: Moisès i La Pietà de Miquel Àngel.
  1. Renaixement. Cinquecento. Pintura: Escola d’Atenes de Rafael i la Capella Sixtina de Miquel Àngel.
  1. Barroc. Característiques del barroc italià. Arquitectura: Plaça de Sant Pere de Bernini i San Carlo alle Quattro Fontane de Borromini.
  2. Barroc. Escultura: Èxtasi de Santa Teresa i Font dels Quatre Rius de Bernini.
  1. Barroc. Arquitectura: Plaça de Sant Pere de Bernini. Escultura: Èxtasi de Santa Teresa i Font dels Quatre Rius de Bernini. Roma
  1. Barroc. Característiques de l’escultura barroca espanyola. Pas processional de Gregorio Fernández. Característiques del barroc francès. Arquitectura: Versailles.
  1. Barroc. Característiques i temàtiques pictòriques. Pintura: Conversió de Sant Pau de Caravaggio i Lliçó d’anatomia del Dr. Nicolaes Tulp de Rembrandt
  1. Sortida al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). Sales de Renaixement i Barroc.
  1. Neoclassicisme. Característiques. Arquitectura: arc del triomf de la Place de l’Étoile de Chalgrin i Raymond i Museu del Prado de Juan de Villanueva. Arquitectura revolucionària i les salines de Chaux de Nicolas Ledoux.
  2. Neoclassicisme. Escultura: Paolina Borghese i Monument funerari a Maria Cristina d’Àustria d’Antonio Cánova Pintura: La mort de Sèneca i La coronació de Napoleó de Jacques-Louis David.
  3. París. Goya.
  1. Conclusions. Altres historicismes arquitectònics. Renaixement i barroc en la història de l’art. Resolució de dubtes.
Bibliografia
  • BAUER, Hermann. PRATER, Andreas. Barroco. Köln, Taschen, 2006.
  • BORRAS, G.M., y FATAS, G. Diccionario de términos de Arte y elementos de arqueología, heráldica y numismática. Madrid, Alianza, 1988.
  • HONOUR, Hugh. Neoclasicismo. Madrid, Xarait, 1982.
  • TAPIÉ, Victor L. Barroco y clasicismo. Madrid, Cátedra, 1984.
  • WITTKOWER, Rudolf i Margot. Nacidos bajo el signo de Saturno. Genio y temperamento de los artistas desde la Antigüedad hasta la Revolución Francesa. Madrid, Cátedra, 1988.
  • WUNDRAM, Manfred. Renacimiento. Köln, Taschen, 2006.

Hores lectives

30 hores

Dia i hores:

 Dijous  de 11:30 a 13:30 hores

Calendari:

Setembre: 15, 22, 29
Octubre: 6, 13, 20, 27
Novembre: 3, 10, 17, 24
Desembre: 1, 15
Gener: 12, 19

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Idioma:

Català

Ponent:

Anabel López professora-tutora UNED Sènior Barcelona

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a oferta Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es