Select Page

La II República i la Guerra Civil

La II República i la Guerra Civil

Qui no ha escoltat històries sobre els temps de la República i la Guerra Civil?, qui no té una història familiar relacionada amb aquests anys? Qui no ha escoltat encesos debats sobre uns anys llunyans però encara ben presents a la nostra societat? En aquest curs de manera amena i divulgativa intentarem donar resposta a les nombroses preguntes que els anys 1931-1939 ens poden suscitar: va poder guanyar la guerra la República?, com s’articulà l’autonomia catalana durant aquells anys?, com era la vida a la rereguarda catalana durant  el conflicte?, proclamà Companys la independència el 6 d’octubre de 1934?, quina fou la importància de la intervenció estrangera?…, i tantes altres. Igualment es tindrà la voluntat d’endreçar els coneixements al respecte, enriquir-los i suscitar l’interès pel tema, com a preludi a futures lectures o ampliació de coneixements.

PROGRAMA
  1.  Introducció. El fracàs i enfonsament de la monarquia borbònica (1930-1931).
  2. La proclamació de la II República i el Bienni Reformista. L’autonomia catalana (1931-1933)
  3. El Bienni radical-cedista. La crisi d’octubre de 1934 (1933-1936)
  4. El Front Popular. La preparació del cop militar (febrer/juliol – 1936)
  5. Del cop d’Estat fracassat a la Guerra Civil. La delimitació dels fronts.  Les violències de rereguarda i els mecanismes repressius. La guerra de columnes
  6. Guerra total: evolució dels fronts militars. De l’ordre revolucionari a l’ordre legal: la República en guerra. Militars, tradicionalistes, feixistes: el naixement del Nou Estat. 
  7. La internacionalització del conflicte. Cultura de guerra. Sindicalització i militarització.
  8. Fi de la guerra, exili, derrota republicana.

 

 

Bibliografia

ÁLVAREZ JUNCO, J. y SHUBERT, A (2018)., Nueva Historia de la España Contemporánea  (1808-2018), Barcelona, Galaxia Gutenberg.

AVILÉS, J. et. al. (2002): Historia política de España 1875-1939, Madrid, Istmo.

BAHAMONDE, A. (coord.); Carasa, P.; Martínez, J.A.; i Pizarroso, A. (2000): Historia de España. Siglo XX, 1875-1939, Madrid, Cátedra.

BALLESTER, D. (1996): Marginalitats i hegemonies: L’UGT de Catalunya (1888-1936), Barcelona, Columna.

BALLESTER, D. (1998): Els anys de la guerra. La UGT de Catalunya (1936-1939),  Barcelona, Columna.

CASANOVA, J., GIL, C. (2010): Historia de España en el siglo XX, Madrid, Ariel.

CASANOVA, J. (1997): De la calle al frente. El anarcosindicalismo en España, 1931-  1939, Barcelona, Crítica.

CASANOVA, J. (2007): República y Guerra Civil, Barcelona/Madrid, Crítica/Marcial    Pons [Vol.  8 de la Historia de España, dirigida per J. Fontana i R. Villares]

CRUZ, R. (2006): En el nombre del pueblo. República, rebelión y guerra en la España de 1936, Madrid, Siglo XXI.

GALLEGO, F. (2014): El evangelio fascista. La formación de la cultura política del franquismo (1930-1950), Barcelona, Crítica, 2014

GIL PECHARROMÁN, J. (2006): LaSegunda República Española, Madrid, Biblioteca Nueva.

GONZÁLEZ CALLEJA, E., Cobo, F. et. at. (2015): La Segunda República Española,  Barcelona, Pasado & Presente.

GRAHAM, H. (2006) La República Española en Guerra (1936-1939), Barcelona, Debate.

JULIÁ, S. (1999), Víctimas de la Guerra Civil, Madrid, Temas de Hoy.

JULIÁ, S.(2004): Historias de las dos Españas, Madrid, Taurus, 2004.

LEDESMA, J.L., MUÑOZ, J., RODRIGO, J. (eds.) (2005): Culturas y políticas de la violencia. España siglo XX, Madrid, Siete Mares.

MARTÍN RAMOS, J.L. (2015): El Frente Popular. Victoria y derrota de la democracia en España, Barcelona, Pasado y Presente.

MARTÍN RAMOS, J.L. (2018): Guerra y revolución en Cataluña 1936-1939, Barcelona, Crítica. 

MORENTE, F. (ed.) (2012), España en la crisis de entreguerras. República, fascismo y Guerra Civil, Madrid, Los Libros de la Catarata.

NÚÑEZ SEIXAS, X.M. (2006): ¡Fuera el invasor! Nacionalismos y movilización bélica durante la guerra civil española (1936-1939), Madrid, Marcial Pons.

PÉREZ LEDESMA, M. (dir.) (2007), De súbditos a ciudadanos. Una historia de la ciudadanía en España, Madrid, Centro de Estudios Constitucionales. 

PRESTON, P. (1994): Franco, “Caudillo de España”, Barcelona, Grijalbo Mondadori.

PRESTON, P. (2001[1994]): La destrucción de la democracia en España: reforma, reacción y revolución en la Segunda República, Barcelona, Grijalbo.

PRESTON, P. (2006), La Guerra Civil Espanyola, Barcelona, Base.

PRESTON, P. (2019), Un pueblo traicionado. España de 1876 a nuestros días. Corrupción, incom-petencia política y división social, Barcelona, Debate.

RODRIGO, J. (2008): Hasta la raíz. Violencia durante la guerra civil y el franquismo,    Madrid, Alianza.

RODRIGO, J. (ed.) (2009): Retaguardia y cultura de guerra, 1936-39Ayer, 76.

TERMES, J. (1987), De la Revolució de setembre a la fi de la Guerra Civil (1868-1939), Història de Catalunya, vol. VI, Barcelona, Edicions 62.

Hores lectives

30 hores

Dia i hores:

 Dijous de 09:00 a 11:00 hores

Calendari:

Setembre: 22, 29
Octubre: 6, 13, 20, 27
Novembre: 3, 10, 17, 24
Desembre: 1, 15
Gener: 12, 19, 26

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Idioma:

Català

Ponent:

David Ballester professor-tutor UNED Sènior Barcelona

Inscripció: (Places esgotades)

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

 

Los misterios del cerebro

Los misterios del cerebro

La relació entre cervell[1] i conducta és una de les qüestions filosòfiques més importants que s’han plantejat al voltant d’adquisició del coneixement humà, de fet és un dels reptes de major dificultat i transcendència. Com és possible que d’un conjunt ordenat de cèl·lules amb determinades propietats electrofisiològiques i immerses en complexos processos de comunicació química pugui  emergir una conducta, un procés cognitiu o un estat mental?

Avui sabem que el sistema nerviós controla i regula la majoria de les activitats de l’organisme. Diferents tipus de receptors sensorials distribuïts pel nostre cos capten la informació del nostre entorn. Aquests receptors recullen i envien la informació perquè sigui processada i integrada pel nostre sistema nerviós central. De la mateixa manera, constantment s’estan posant en marxa els meticulosos plans motors que es desenvolupen en el nostre cervell i que finalment porten a la coordinació de diversos grups musculars per fer possible un determinat moviment. L’encèfal rep, integra, processa la informació i envia diferents senyals per regular múltiples funcions en l’organisme, des de la posada en marxa de la pròpia conducta fins a la regulació de diferents mecanismes homeostàtics i dels sistemes endocrí i immunològic. El sistema nerviós no només estableix un nexe d’unió entre la informació provinent del nostre entorn i la resposta que el nostre organisme realitza per adequar-se a les demandes canviants de l’entorn, sinó que ens converteix en el que som, està al darrera de les nostres emocions i de capacitats tan humanes com les emocions: la presa de decisions, els mecanismes d’aprenentatge i  memòria o la consciència de qui som.

El curs centra el seu interès inicial en estudiar com el sistema nerviós humà regula la conducta entesa en un sentit ampli. Serà un viatge de llarg recorregut per endinsar-nos en el funcionament del sistema nerviós per intentar entendre els misteris que amaga. Concretament, el curs proporcionarà els elements clau i la perspectiva necessària per a que aquelles persones amb curiositat sobre el funcionament del cervell humà puguin reflexionar sobre com és possible que d’un conjunt ordenat de cèl·lules amb determinades propietats i organitzades dins d’un teixit pugui sorgir una conducta, un procés cognitiu, un estat mental o, fins i tot, la pròpia consciència del què som.

Per participar en aquest curs no es demanen requisits d’una formació prèvia.

[1]     En anatomia, l’ús del terme cervell s’utilitza per designar al telencèfal. Malgrat això, degut a que en la literatura anglosaxona està àmpliament acceptada la utilització del terme Brain per referir-se a l’encèfal i degut a que la traducció d’aquest terme a la nostra llengua seria la de cervell, durant aquest curs utilitzarem els termes encèfal i cervell com a sinònims.

PROGRAMA
  1. Les papallones de l’ànima: un breu recorregut per l’organització del sistema nerviós.
  2. Com percebem el món?
  3. Dormir ens fa més intel·ligents?
  4. Nutrició i cervell.
  5. Plaer, sexe i neurones.
  6. Cervell emocional.
  7. El saber ocupa espai? Bases neurals de l’aprenentatge i la memòria.
  8. Com prenem les decisions?
  9. Què ens fa humans?
  10. Podem estudiar les bases neuronals de la consciència?
Bibliografia
  • CARLSON NR, BIRKETT MA. (2018). Fisiología de la conducta. Madrid: Prentice Hall.
  • DEL ABRIL A, AMBROSIO E, DE BLAS MR, CAMINERO A, DE PABLO JM & SANDOVAL (eds) (2017). Fundamentos Biológicos de la Conducta. Madrid: Sanz y Torres.
  • FELTEN DL, O’BANION MK, SUMMO MAIDA M. (2017). Atlas de neurociencia. Barcelona: Elsevier.
  • MORGADO, I. (2012). Cómo percibimos el mundo. Una exploración de la mente y los sentidos. Barcelona: editorial Ariel.
  • PUELLES L, MARTÍNEZ S, MARTINEZ M. (2008). Neuroanatomía. Madrid:
  • PURVES D, AUGUSTINE GJ, FITZPATRICK D, KATZ LC, LaMANTIA AS, McNAMARA (2018). Neuroscience. San Diego: OUP USA.
  • REDOLAR, D. (2019). Psicobiología. Madrid: Editorial Panamericana.
  • REDOLAR, D. (2022). Neurociencia cognitiva. Madrid: Editorial Panamericana.
  • VANDERAH TW, GOULD DJ. (2019). Nolte’s the human brain. Philadelphia: Elsevier.

Hores lectives

30 hores

Dia i hores:

 Dijous 

Grup 1 de 09:00 a 11:00 hores

Grup 2 de 11:30 a 13:30 hores (places esgotades)

Calendari:

Setembre: 15, 22, 29
Octubre: 6, 13, 20, 27
Novembre: 3, 10, 17, 24
Desembre: 1, 15
Gener: 12, 19

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Idioma:

Castellà

Ponent:

Diego Redolar Ripoll professor-tutor UNED Sènior Barcelona

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

 

Teatre modern europeu sXVI – XVIII

Teatre modern europeu sXVI – XVIII. Teoria i pràctica

En aquest curs farem un repàs a les principals figures i corrents teatrals dels segles XVI-XVIII a Europa, que constitueixen part essencial del recorregut intel·lectual de la història europea. Començarem, com no podia ser d’una altra manera, per Shakespeare com a punt d’inflexió que inaugura una tradició ininterrompuda fins a nosaltres. En paraules de Harold Bloom, assistirem a “la invenció de l’humà” duta a terme pel poeta anglès, en un context coral d’efervescència teatral com és l’època elisabetiana. Saltarem el canal de la mànega per a assistir a l’explosió extraordinària del teatre francès, amb la creació de la Comedie i el geni de Molière. Ens arribarem a la Itàlia del XVIII per a seguir els passos d’un altre geni de la comèdia, Goldoni; i veurem com, més al nord, el teatre interactuava amb els ideals il·lustrats i també romàntics del pensament alemany amb Lessing, Goethe o Schiller. A continuació tornarem enrere en el temps per a ressituar-nos de nou al segle de Shakespeare, però en una latitud més propera, i veurem com els dramaturgs espanyols trobaven camins creatius brillants amb la comèdia de Lope de Vega o la tragèdia filosòfica de Calderón. Finalment veurem com, malgral que els segles XVI-XVII són els de l’anomenada Decadència de la literatura catalana, algunes figures com Francesc Vicent Garcia-més conegut com el Rector de Vallfogona- o Joan Ramis, aconseguien fites importants en comèdia i tragèdia.

Aquest recorregut no serà merament teòric, sinó que llegirem i posarem en comú la lectura de diverses obres representatives. I, finalment, dedicarem les darreres sessions a posar veu a algunes escenes de les obres treballades, per tal de fer tot el recorregut teatral, des del context i el text de l’autor fins a l’articulació del personatge per part de l’actor; i és que la literatura dramàtica només es completa quan s’interpreta, amb cos i ànima, davant del públic.

PROGRAMA
  1. L’època elisabetiana. Un nou començament per al teatre
  2. Shakespeare. La invenció de l’humà. Lectura de Hamlet
  3. El teatre clàssic francès. De Corneille a Diderot
  4. Molière. La saviesa de la comèdia. Lectura d’El misantrop
  5. La commedia dell’arte a Itàlia i el teatre de Goldoni. Lectura de L’hostalera
  6. El classicisme alemany. Lessing, Goethe, Schiller. Lectura de Faust
  7. El Siglo de Oro espanyol. De Lope a Calderón. Lectura de La vida es sueño
  8. El teatre Català durant la Decadència. Francesc Vicent i Joan Ramis.
  9. Lectura dramatitzada de fragments escollits
Bibliografia

Les obres de Shakespeare, Molière, Goldoni i Calderón han estat objecte de nombroses traduccions i/o edicions monogràfiques. Els alumnes poden llegir les obres en qualsevol edició, tant en català com en castellà, segons la seva disponibilitat i preferència.

Pel què fa a bibliografia secundària, poden consultar-se les següents obres de referència:

ALLARDYCE, Nicoll: Historia del teatro mundial, Madrid: Aguilar, 1964.

PANDOLFI, Vito: Història del Teatre, Barcelona: Institut del Teatre, 1989.

PAVIS, Patrice: Diccionario de teatro. Dramaturgia, estética, semiologia, Barcelona: Paidós, 1984.

Hores lectives

30 hores

Dia i hores:

 Dimecres de 11:30 a 13:30 hores

Calendari:

Setembre: 14, 21, 28
Octubre: 5, 19, 26
Novembre: 2, 9, 16, 23, 30
Desembre: 14, 21
Gener: 11, 18

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Idioma:

Català

Ponent:

Jordi Casasampera: professor-tutor UNED Sènior Barcelona

Inscripció: (Places esgotades)

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

 

Història de Barcelona i el seu espai urbà.

Història de Barcelona i el seu espai urbà. De les vies romanes a les rondes

Proposem un curs d’història de Barcelona en el que, a través de les seves diverses sessions, es traci una història urbanística de la ciutat, una història del seu espai urbà.
Les diverses sessions seguiran un itinerari cronològic en què, resseguint els principals esdeveniments històrics i socials que ha viscut la ciutat de Barcelona, es pugui veure com la ciutat ha anat creixent i diversificant pel que fa al seu espai construït, al seu espai circulatori i al seu espai de representació.
En aquest sentit, el curs se centra especialment en les diverses onades constructives i en l’evolució de la urbanística, els seus canvis i adaptacions, sense deslligar-ho d’una història social, demogràfica, política i cultural.

PROGRAMA

1. Introducció a la història de Barcelona. Historiografia, fons documentals i recursos de consulta.

2. Barcelona abans de Barcelona. De la prehistòria a Barcino.

3. La Barcelona visigoda i la Barcelona islàmica.

4. Itinerari per les pervivències de la Barcelona romana.

5. La Barcelona de la Marca hispànica.

6. De la Barcelona comtal a la Barcelona del Consell de Cent (ss. XI-XIII).

7. La Barcelona de la baixa edat mitjana I (ss. XIII-XIV).

8. La Barcelona de la baixa edat mitjana II (s. XV).

9. Itinerari per les pervivències de la Barcelona medieval.

Bibliografia

BALAGUER, Victor, Las calles de Barcelona

BARCELONA QUADRENS D’HISTÒRIA, Ajuntament de Barcelona, Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona

CALPENA, Enric, Barcelona. Una biografía, Barcelona, Edicions 62

CARRERAS CANDI, Francesc, La ciutat de Barcelona, Barcelona, Martín, 1916

DURAN I SANPERE, Agustí, Barcelona i la seva història (3 vols), Barcelona, Curial

SANPERE I MIQUEL, Salvador, Barcelona. Son passat, present i porvenir

SOBREQUÉS, Santiago (dir) Història de Barcelona (10 vols), Barcelona, Ajuntament de Barcelona-Enciclopèdia Catalana

Hores lectives

30 hores

Dia i hores:

 Dimecres de 09:00 a 11:00hores

Calendari:

Setembre: 14, 21, 28
Octubre: 5, 19, 26
Novembre: 2, 9, 16, 23, 30
Desembre: 14, 21
Gener: 11, 18

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Idioma:

Català

Ponent:

Xavier Cazeneuve i Descàrrega professor-tutor UNED Sènior Barcelona

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

 

Música poètica

Música poètica

Des dels seus orígens, i al llarg de la seva història, la música ha estat constructora d’identitats i sentits, tan individuals com col·lectius. Seria difícil entendre la música al marge de l’expressió d’emocions, aspiracions i desitjos. Aquest vol ser un curs de significació i comprensió musicals. Manllevem el nom d’un seguit de tractats del mateix nom, que proliferen per Europa durant els segles XV i XVI, dedicats a descriure la capacitat que té la música, entesa com a discurs, de “moure” les emocions humanes.
El nostre propòsit serà escoltar música i parlar d’emocions, a la recerca de la significació expressiva de la música. I ho farem de manera experiencial, entre totes i tots, establint un diàleg entre nosaltres i algunes de les grans obres del repertori musical. Contrastant contextos històrics, estilístics i biogràfics, amb les nostres pròpies memòries i perspectives vivencials: en tant que oients i destinataris finals, l’acte musical es consuma i pren sentit al nostre interior.
Tot plegat una excusa com qualsevol altra per continuar parlant d’emocions, drames, compositors, estils, repertoris… del cant, de la veu, dels instruments, de l’orquestra … Amb la certesa que el més interessant serà el recorregut, perquè el final de la història ja el coneixem: ningú no sap què significa la música.

PROGRAMA

El programa del curs es presenta obert, s’estructurarà al voltant de l’anàlisi de fragments significatius d’obres mestres de diferents gèneres i compositors de tots els temps i s’anirà concretant al llarg de les setmanes a partir de la participació i propostes dels i les alumnes. Les sessions s’articulen al voltant d’activitats pràctiques i col·laboratives dedicades a l’anàlisi emocional de les obres o fragments proposats, sempre triades entre el gran repertori històric (Bach, Mozart, Beethoven, Schubert…). A tal efecte ens familiaritzarem amb diferents recursos provinents d’altres disciplines aplicades actualment a la música, com la semiòtica, l’hermenèutica o la narratologia, i intentarem aplicar-los entre totes i tots a les obres que anirem analitzant. Les sessions pràctiques les alternarem amb sessions de tipus més expositiu i tradicional, en que coneixerem obres i autors programats a les sales de concerts i teatres d’òpera de casa nostra durant la temporada 22-23.

Bibliografia

La bibliografia i discografia s’anirà oferint sessió a sessió

Hores lectives

30 hores

Dia i hores:

Dimarts de 11:30 a 13:30 hores

Calendari:

Setembre: 13, 20, 27
Octubre: 4, 11, 18, 25
Novembre: 8, 15, 22, 29
Desembre: 13, 20
Gener: 10, 17

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Idioma:

Català

Ponent:

Francesc Conesa
professor-tutor UNED Sènior Barcelona

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

 

Més ciutats de novel·la

Més ciutats de novel·la

De totes les possibilitats que s’obren davant del fet novel·lesc, la mirada a les ciutats com escenari i, sovint, personatge de la trama, ha estat una constant des dels seus inicis. No en va, la novel·la, tal com l’entenem avui, neix de la necessitat d’explicar fil per randa la sorprenent vida personal, familiar i social que s’obre pas amb els canvis econòmics i socials que tenen lloc al segle XIX, sobretot a la segona meitat. Sabem que en aquest procés de canvi el creixement de les ciutats i la seva inqüestionable manera d’afectar les formes de vida serà un dels motius fonamentals de l’embranzida que tindrà aquesta “nova” forma literària.
La novel·la, doncs, que per la seva versatilitat ha estat capaç d’evolucionar i explicar-nos des de mons imaginats o inimaginables (ciència-ficció) fins a històries que no tenen un temps i un espai determinat i fan bellugar els seus personatges en una mena de no-lloc, passant per la vida més salvatge i allunyada de tota civilització coneguda, no ha abandonat mai la ciutat com a escenari vital dels seus personatges i escenari fonamental dels canvis socials que de vegades aglutina i de vegades genera.
Al llarg del curs passat, vàrem visitar algunes ciutats que formen part de l’imaginari i de les vivències de la majoria de nosaltres. Ens vàrem centrar en la primera meitat del segle XX i ens vàrem acostar tant als temps de bonança com els terribles temps de les postguerres. Amb aquest curs volem continuar la nostra aventura novel·lesca descobrint d’altres ciutats, algunes no tan conegudes o no tan explicades, i sobretot, en els moments de canvi profund d’aquestes ciutats i les conseqüències que aquests canvis tenen pels seus habitants.
No cal dir que no és, en absolut, necessari, haver participat en el curs anterior per fer-ho en aquest, ja que es tracta de dos cursos totalment independents malgrat que comparteixin algunes característiques.

PROGRAMA

Nàpols: una ciutat complexa i canviant.

L’amiga genial/ La amiga estupenda d’Elena Ferrante
El mar no baña Nápoles, d’Anna Maria Ortese (*)
Montedidio, de Erri di Luca (*)

El Caire: el caos sempre mutant i immutable.

Cafè Karnak, de Naguib Mahfuz
L’edifici Iaqubian /El edificio Yakobian d’Alaa al Aswany (*)

Estambul: la ciutat de ciutats

Una estranya sensació / Una sensación extraña d’Orhan Pamuk
Estambul, d’Orhan Pamuk (*)

Lisboa: la violència i la calma

Tus pasos en la escalera d’Antonio Muñoz Molina
Afirma Pereira/ Sostiene Pereira d’Antonio Tabucchi (*)

(*) Els llibres amb asterisc són recomanacions afegides als continguts generals. Se’n parlarà dels llibres a les sessions, es treballarà amb fragments, però no es consideren lectures bàsiques pel curs.

Bibliografia

És molt important deixar clar que, tot i que és recomanable haver llegit algunes de les obres sobre les quals treballarem, no haver-ho fet no impossibilita de cap manera seguir el curs. Hem triat quatre obres que per diversos motius, entre els quals hi ha la qualitat literària, ens han semblat interessant. No cal llegir-les totes, tot i que gaudireu si ho feu.

Hores lectives

30 hores

Dia i hores:

 Dimarts de 09:00 a 11:00 hores

Calendari:

Setembre: 13, 20, 27
Octubre: 4, 11, 18, 25
Novembre: 8, 15, 22, 29
Desembre: 13, 20
Gener: 10, 17

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Idioma:

Català

Ponent:

Glòria López Forcén:
professora-tutora UNED Sènior Barcelona

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es