Select Page
Història de les Religions. Les tradicions orientals

Història de les Religions. Les tradicions orientals

Les Religions són de les primeres manifestacions que la humanitat construeix des dels inicis de l’època Antiga. Inclús en la Prehistòria els primers interrogants que podríem denominar filosòfics que els éssers humans comencen a fer-se, donen lloc a les religions com a resposta de la humanitat al sentit de la seva existència, el seu origen i el seu horitzó, sobretot arrel de la pèrdua d’éssers estimats i davant l’interrogant de la mort. Al llarg de la Història, les Religions s’han desenvolupat, diversificat i han donat respostes en cada civilització a les inquietuds espirituals i de transcendència. Les seves expressions són diferents, els seus llibres sagrats i la seva organització interna també, inclús els ritus i cultes, i també les visions sobre el món, la humanitat, Déu, l‘energia, l’univers, el més enllà i l’altra vida, etc.

En l’actualitat, la religió no ha perdut interès però si ha pres nous i diversificats camins que parlen d’espiritualitats molt arrelades en les identitats i essències humanes, que parlen a les persones de l’avui i del demà. Mètodes com el silenci, la meditació, la contemplació, i propostes orientals així com nous paradigmes teològics fan que l’ésser humà d’avui es pregunti com es pot continuar el camí de les religions mil·lenàries en l’avui obrint camins de futur.

Aquest curs consta de dues parts, i en aquesta primera part es tractaran les tradicions espirituals orientals.​

Objectius:

  • Conèixer el sentit de la religiositat i la importància de les religions, així com del tresor que acullen.
  • Descobrir quines són les característiques fonamentals de cada religió, i els seus atributs i particularitats.
  • Aprofundir en el sentit de les tradicions religioses a partir de tota la saviesa que gestionen.
  • Preguntar-se quin paper té l’espiritualitat més enllà de les religions i creences.
  • Conèixer mètodes de meditació, contemplació i silenci com a eixos principals per arribar a la transcendència de l’ésser humà i a la interioritat espiritual.

Metodologia:

La metodologia de les sessions consistirà en una presentació teòrica d’aproximadament 75’, l’emissió d’algun vídeo expositiu, aclaridor o que predisposi per al debat de màxim 15’ en total, i espai per al diàleg/debat/preguntes de 30’. En les sessions de lectura ens centrarem en textos prèviament aportats que seran motiu de debat i aprofundiment en les sessions.

Es facilitarà part de la bibliografia digitalitzada, així com les presentacions de cada sessió.

PROGRAMA
  1. Introducció al fet religiós i a la història de les religions
  2. Introducció a la interioritat, l’espiritualitat i la psicologia transpersonal
  3. Història de les primeres experiències pre-religioses i de les religions ancestrals
  4. Història de les religions antigues 1: Pròxim Orient i Mediterrània (Mesopotàmia, Egipte, Grècia i Roma)
  5. Història de les religions antigues 2: Amèrica, Àfrica i Àsia
  6.  Les religions noduals o oceàniques: similituds i diferències
  7. Hinduisme ½
  8. Hinduisme 2/2
  9. Lectures Hinduisme
  10. Budisme 1/2
  11. Budisme 2/2
  12. Lectures Budisme
  13. Taoisme 1/2
  14. Taoisme 2/2
  15. Lectures Taoisme
Bibliografia
BLÁZQUEZ, J.M., MARTÍNEZ-PINNA, J., MONTERO, S., Historia de las Religiones Antiguas: Oriente, Grecia y Roma, Cátedra, Madrid, 2011.
CORBÍ, Marià, Hacia una espiritualidad laica: sin creencias, sin religiones, sin dioses, Herder, Barcelona, 2007.
DÍAZ, Carlos, Manual de Historia de las Religiones, Desclée de Brouwer, Bilbao, 2004.
DÍEZ DE VELASCO, Francisco, Breve historia de las religiones, Alianza Editorial, Barcelona, 2002.
ELÍADE, M., Historia de las creencias y las ideas religiosas I. De la Edad de Piedra a los Misterios de Eleusis. Paidós, Barcelona, 1999.
FILORAMO, G., MASSENZIO, M., RAVERI, M., SCARPI, P., Historia de les Religiones, Crítica, Barcelona, 2000.
GUARDANS, Teresa, Les claus del silenci, Helios, Barcelona, 2021.
MAIN, John, Una palabra hecha silencio. Guia para la meditación cristiana. Sígueme, Madrid, 2008.
MORALES DE CASTRO, JORGE, Historia de las religiones. La gran proyección del ser humano, Editorial Libsa, Madrid, 2018.
SMITH, HUSTON, Las religiones del mundo, Kairós, Barcelona, 2017.

Dia i hores:

Dilluns de 9:00 a 11:00 hores

30 hores lectives

Calendari:

setembre: 14, 21 i 28
octubre: 5, 19 i 26
novembre: 2, 9, 16, 23 i 30
desembre: 14
gener: 11 i 18
febrer: 1

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Docent:

Xavier Garí de Barbarà

   Places exhaurides!

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

La Barcelona dels gremis, les bases de la ciutat actual

La Barcelona dels gremis, les bases de la ciutat actual

La història de Barcelona és molt més que la relació de fets, fenòmens i esdeveniments succeïts al llarg del temps. També ho és la manera com la seva societat s’ha estructurat. I en el cas de Barcelona, ​​la seva vinculació estreta a l’àmbit del treball i la seva vinculació amb la producció i l’economia.

Proposem un curs sobre les antigues corporacions d’oficis (gremis) medievals i moderns a Barcelona i com la societat barcelonina va estructurar unes bases econòmiques i socials al seu voltant i com aquestes bases són el substrat sobre el qual recolza la nostra societat actual.

Així, farem un recorregut pels seus orígens i la seva evolució, sobre com es van desenvolupar normativament i les diverses funcions que van fer: devocional, assistencial i professional. També per l’estructura interna en els òrgans de direcció i presa de decisions i pel sistema d’accés al coneixement professional i al mestratge en cada ofici. Tractarem les relacions de competència amb altres corporacions d’oficis similars i la relació amb el poder. Veurem el paper desenvolupat per les dones o les diverses corporacions d’oficis (gremis) de sectors de la societat menys afavorits. Finalment, el paper donat a les corporacions d’oficis a l’esdevenir històric barceloní a partir dels postulats d’Antoni de Capmany a la historiografia barcelonina.

El curs, doncs, se centra en cadascun d’aquests àmbits i els desenvolupa en una o diverses sessions. Les explicacions seran pròpies específiques dels àmbits, però sense deslligar-ho de la història social, demogràfica, política i cultural de Barcelona

Objectius:

Els principals objectius del curs són:
• Realitzar una panoràmica global de la història de la ciutat de Barcelona i les fases de desenvolupament principals.
• Realitzar un recorregut per la història de les corporacions d’oficis (gremis) medievals i moderns de Barcelona.
• Oferir una visió dels diversos àmbits d’estructuració i desenvolupament dels gremis de Barcelona.
• Identificar com aquests diversos àmbits d’estructuració i desenvolupament són les bases en què se sustenten històricament àmbits socials i econòmics de la societat actual de Barcelona.
• Aprendre a mirar històricament la ciutat.

Metodologia:

Utilitzarem els quatre tipus més corrents de metodologia:
Expositiva: exposició del tema a tractar a la sessió mitjançant lliçó magistral amb el suport d’un gran nombre d’exemples audiovisuals.
Demostrativa: mitjançant el visionat de presentacions en format powerpoint, descobrirem característiques pròpies del tema a tractar i les relacionarem amb el seu context.
Per descobriment: Estimular que els alumnes descobreixin conceptes desconeguts i interpretacions noves sobre la història de Barcelona.
Interrogativa: les preguntes directes als alumnes permetran el qüestionament de noves argumentacions

PROGRAMA

1. Introducció a la història de Barcelona i als orígens de les corporacions d’oficis.
2. La funció devocional dels gremis.
3. La funció assistencial dels gremis.
4. Els gremis com a associació professional. Estructura i funcionament.
5. Defensa de l’ofici i la relació amb la competència.
6. Els oficis dels gremis.
7. Les dones als gremis.
8. Les corporacions d’oficis i els sectors menys afavorits de la societat.
9. La participació de les corporacions d’oficis al poder municipal.
10. Els gremis i la defensa armada de Barcelona.
11. Els gremis i la seva participació en àmbits de representació urbana i festiva.
12. El procés d’abolició dels gremis.
13. Els gremis com a promotors d’art i objecte de representació artística.
14. Els gremis a la historiografia de Barcelona.
15. L’empremta dels gremis a l’urbanisme actual de Barcelona.

Bibliografia

Salvador Sanpere i Miquel, Barcelona. Son passat, present i porvenir.
Francesc Carreras Candi, La ciutat de Barcelona, Barcelona, Martín, 1916.
Agustí Duran i Sanpere, Barcelona i la seva història (3 vols.), Barcelona, Curial
Santiago Sobrequés (dir.), Història de Barcelona (10 vols.), Barcelona, Ajuntament de Barcelona-Enciclopèdia Catalana
Barcelona Quaderns d’Història, Ajuntament de Barcelona, Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.
Enric Calpena, Barcelona. Una biografia, Barcelona, Edicions 62.
Ramon Alberch (dir.), Els barris de Barcelona, Enciclopèdia Catalana i Ajuntament de Barcelona, 1997-2000, 4volums.
Pere Molas i Xavier Cazeneuve (coord.), Els gremis de Barcelona, Barcelona, Ajuntament de Barcelona (Barcelona Quaderns d’Història, 24), 2017.
Pere Molas i Ribalta, Honor, comerç i treball. Catalunya, Espanya i Europa (segles xvi-xix), Barcelona, Associació Antic Gremi Revenedors 1447, 2022.
Mercè Renom i Pulit, Revenedores. Gènere i treball a Barcelona (segles xv-xix), Barcelona, Associació Antic Gremi Revenedors 1447, 2025.
Lluïsa Amenós, Ferrers, armers, calderers, courers. Obradors i practiques d’ofici a la Barcelona dels segles xv i xvi, Barcelona, Associació Antic Gremi Revenedors 1447, 2025.

Dia i hores:

Dimecres de 9:00 a 11:00 hores i d’11:30 a 13:30 hores

30 hores lectives

Calendari:

setembre: 16, 23 i 30
octubre: 7, 14, 21 i 28
novembre: 4, 11, 18 i 25
desembre: 2 i 9
gener: 13 i 20

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Docente:

Xavier Cazeneuve i Descàrrega

    Places exhaurides!

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

Gaudí i l’arquitectura dels somnis

Gaudí i l’arquitectura dels somnis

En l’any del centenari d’Antoni Gaudí, aquest curs analitza les seves obres com un dels processos més innovadors i estructuralment disruptius de la modernitat arquitectònica europea. A través de les seves creacions fonamentals, s’estudia com el modernisme a Catalunya redefineix la relació entre espai, estructura, tècnica i significat. El programa combina l’anàlisi formal i constructiva amb la lectura cultural del patrimoni, incorporant visites a edificis clau del seu llegat.

L’objectiu és entendre Gaudí no com un cas excepcional aïllat, sinó com un sistema arquitectònic coherent que articula forma, estructura i pensament. La seva obra es presenta així com un camp de tensions entre innovació tècnica, simbologia i modernitat urbana.

Objectius:

  • Analitzar críticament la figura d’Antoni Gaudí com a arquitecte, dissenyador i productor de sistemes espacials complexos.
  • Estudiar l’arquitectura modernista de Catalunya en el seu context cultural, social i productiu de finals del segle XIX i inicis del XX.
  • Desenvolupar eines d’interpretació formal, estructural i simbòlica aplicables a l’anàlisi de l’arquitectura.
  • Aprofundir en els processos d’innovació tècnica i formal de l’arquitectura catalana del canvi de segle.
  • Desenvolupar la capacitat de la lectura de l’espai arquitectònic en termes d’estructura, forma i funció.

Metodologia:

Durant les classes es mostrarà molt de material gràfic i també s’utilitzaran els recursos que ens ofereixen les eines digitals de geovisualització (Google Maps, Street View) que ens permetran acostar-nos virtualment a les obres modernistes per comentar-les i analitzar-les i posar, d’aquesta manera, el coneixement en comú.

Com a material complementari a les explicacions, s’enviarà, setmanalment, un dossier en pdf on es sintetitzen els continguts exposats a cada sessió.

PROGRAMA

BLOC 1. – CONTEXT, FORMACIÓ I LLENGUATGE

1: (2 h) Introducció. Reus i la formació inicial. L’Escola d’Arquitectura de Barcelona. Primeres influències i mestres.

2: (2 h): El llenguatge arquitectònic de Gaudí.
La natura com a model estructural. La geometria com a eina: paràbola, catenària, hiperboloide i helicoide. Estructura, forma i funció. Experimentació constructiva i maquetes funiculars. Dimensió simbòlica i religiosa del llenguatge arquitectònic. Catalanisme cultural i espiritualitat com a marc ideològic i simbòlic.

3: (2 h): Art total: arquitectura, disseny i objecte.
Gaudí com a dissenyador integral. Mobiliari, interiors i objectes. Arts aplicades i artesania com a part del sistema arquitectònic. Projectes decoratius efímers i control global de l’espai.

BLOC 2.- PRIMERES OBRES I DEFINICIÓ DEL LLENGUATGE

4: (2 h): Les primeres obres (1878-1885).
Obrera Mataronense (1878). Casa Salvador Pagès (1878-1883). Farmàcia Gibert (1879). Casa Vicens (1883-1888). Finca Güell (1884-1887). Primeres solucions estructurals i ornamentals. La transició entre l’historicisme al llenguatge propi.

5: (2 h): Visita a la Obrera Mataronense (Mataró)

BLOC 3.- MADURESA I ENCÀRRECS DE LA BURGESIA

6: (2 h): La maduresa creativa (1886-1906). Palau Güell (1885-1889). Col·legi de les Teresianes (1888-1890). Projecte de reforma de la Casa de la Ciutat (1888). Cellers Güell del Garraf (1895-1897). Park Güell (1900-1914). Casa Aleix Clapés (1899-1900). La consolidació del sistema estructural gaudinià. Diversificació tipològica i formal.

7: (2 h): Visita al Palau Güell de Barcelona

8: (2 h): Projectes burgesos fora de Barcelona. L’expansió territorial del llenguatge Gaudí. Quioscos de Comillas (1881-1882). El Capricho (1883-1885). Palau Episcopal d’Astorga (1889-1893). Casa Botines (1891-1902). Projecte Missions franciscanes de Tànger (1892).

9: (2 h): Visita al Park Güell de Barcelona

10: (2 h): La maduresa creativa (1886-1906).
Torre Bellesguard (1900-1909). La transformació de l’Eixample i l’evolució del llenguatge gaudinià en el context de la ciutat burgesa. Casa Calvet (1900). Casa Batlló (1904-1906). Xalet del Catllaràs (1901-1908). Casa Milà (1906-1910).

11: (2 h): Passejada Arquitectura gaudiniana per l’Eixample: Casa Calvet, Casa Milà i Casa Batlló

BLOC 4.- ELS PROJECTES RELIGIOSOS

12: (2 h): L’arquitectura religiosa com a sistema de recerca estructural, tipològica i simbòlica en l’obra de Gaudí. Cripta de la Colònia Güell (1898-1914). Projecte del Santuari de la Misericòrdia de Reus (1903). Intervenció a la Catedral de Mallorca (1903-1914). Primer misteri de la Glòria del Rosari de Montserrat (1903-1907). Escoles de la Sagrada Família (1908-1909).

13: (2 h):Sagrada Família (1884-1926).

14: (2 h): Visitem la Sagrada Família

BLOC 5.- LA PATRIMONIALITZACIÓ DE GAUDÍ

15: (2 h): Gaudí. Patrimoni Mundial. Gaudí després de Gaudí: La continuació de la Sagrada Família, els elements de Bellesguard, la reconstrucció de les Escoles de la Sagrada Família i les propostes contemporànies de construcció de la capella de Rancagua i la façana del Santuari de la Misericòrdia de Reus. La revalorització contemporània de Gaudí.
Les obres declarades Patrimoni Mundial per la UNESCO. El mite Gaudí: l’arquitecte com a motor turístic. Processos de patrimonialització i construcció de la figura de Gaudí com a icona cultural i turística. L’impacte del turisme de masses.

INFORMACIÓ IMPORTANT

Les sortides s’intentaran programar prioritàriament els dilluns al matí dins l’horari del curs. No obstant això, alguns equipaments poden romandre tancats aquest dia, fet que pot requerir reprogramar la visita en una altra data. El cost de les visites no està inclòs en la matrícula del curs.

Bibliografia

AAVV. (2025). Gaudí x Gaudí. Triangle Books.
Bassegoda, J. (1988). Gaudí. Salvat.
Bassegoda, J. (1989). El gran Gaudí. Ausa.
Bassegoda, J. (1984). Antoni Gaudí. Fundació Caixa de Pensions.
Bonet, M.; Domingo, E. (2026). Gaudí és de Reus / Gaudí és de Riudoms. Peu de mosca.
Curti, C.; Vivas, P. (2025). El meu Gaudí. La biografia escrita pels seus amics. Triangle Books, 2025
Puig, Jaume de (2004). Gaudí, els Güell i el Palau. Diputació de Barcelona.
Puig, I. (1986). El temple de la Sagrada Família. Nou Art Thor.
Puig, A. (2024). Antoni Gaudí, vida y obra. Arpa.
Puig, A. (2015). Pensamiento de Gaudí., Compilación de textos y comentarios. Duxelm
Ràfols, J. F. (2011). Gaudí 1928. Edicions UPC.
Tarragona, J.M. (1999). Gaudí o Espacio, luz y equilibrio. Proa.
Torres, J. (2023). El Gaudí que no ens han explicat. Cossetània.

Dia i hores:

Dilluns de 10:30 a 12:30 hores

30 hores lectives

Calendari:

setembre: 14, 21 i 28
octubre: 5, 19 i 26
novembre: 2, 9, 16, 23 i 30
desembre: 14
gener: 11 i 18
febrer: 1

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Docent:

Carles Sàiz i Xiqués

    Places exhaurides!

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

Bossa nova. Música sota el sol de Rio

Bossa nova. Música sota el sol de Rio

La Bossa Nova, nascuda a finals dels anys 50 a Rio de Janeiro, representa un dels moviments musicals més significatius i emblemàtics del Brasil. Aquest gènere, amb figures centrals com João Gilberto, Antônio Carlos Jobim i Vinicius de Moraes, va combinar lasamba tradicional amb harmonies sofisticades del jazz i un cant íntim i minimalista, creantun estil suau, refinat i relaxant que captiva encara avui. La seva estètica sonora, basada en guitarres subtils, percussió discreta i veus delicades, convida a l’escolta atenta i al gaudide la sensualitat i la poesia quotidiana. El valor cultural de la bossa nova va més enllà de la música: és una expressió de la modernitat brasilera dels anys 50 i 60, reflectint un moment d’innovació artística, cosmopolitisme i identificació amb les ciutats costaneres del Brasil. Les lletres poètiques i les melodies elegants reflecteixen la vida urbana, la natura i la sensibilitat brasilera, convertint la bossa nova en una eina de transmissió cultural universal.

La influència de la bossa nova ha estat transversal i internacional. Al jazz, artistes com Stan Getz i col·laboracions amb Astrud Gilberto van portar el so brasiler a les escenes de Nova York i Europa. En el pop, músics com Sérgio Mendes van fusionar bossa nova amb melodies més accessibles, creant un pont entre cultures. Avui, les textures de la bossa nova també influeixen en la música electrònica i en estils lounge, chill-out i nu-jazz, mostrant la seva capacitat de renovació i adaptació a nous contextos sonors.

La bossa nova destaca per la seva sofisticació harmònica, el seu ritme subtilment sincopat i la seva atmosfera intimista, que han inspirat generacions de músics i productors.

La seva naturalesa relaxant i sensual l’ha convertida en un llenguatge universal per expressar emoció, elegància i identitat cultural brasilera.

Un curs dedicat a la bossa nova permet entendre com la música pot reflectir una cultura
i alhora transformar-se en un fenomen global. L’estudi de les seves composicions, artistes i influències ofereix una visió integral de la música brasilera i de la seva capacitat d’influir en múltiples gèneres contemporanis. La bossa nova és, així, un exemple clar de com un moviment artístic local pot tenir impacte global, enriquint la percepció de l’art sonor i la cultura musical a nivell mundial.

Objectius:

  • Valorar els elements distintius de la cultura brasilera i el seu context social i històric durant els anys 50 i 60.
  • Valorar els elements distintius de la Bossa Nova: harmonia, ritme subtil, estètica relaxant i refinada, i la seva expressivitat poètica.
  • Conèixer els fets, obres i personatges més importants relacionats amb la Bossa Nova, com João Gilberto, Antônio Carlos Jobim i Vinicius de Moraes.
  • Adquirir un substrat cultural i musical que permeti entendre l’evolució de la música brasilera des de la samba tradicional fins a la Bossa Nova i la seva influència en moviments posteriors (MPB, Tropicália, jazz brasilero).
  • Crear interès per tot allò que té un valor artístic i cultural dins de la música brasilera, donant èmfasi als compositors i intèrprets clau.
  • Valorar la música com a mitjà de comunicació i expressió personal, tant en l’àmbit emocional com social, destacant l’impacte de la Bossa Nova a nivell global.
  • Aprofundir en la història de la música brasilera i la seva connexió amb moviments internacionals com el jazz, el pop i la música lounge.
  • Respectar i reconèixer totes les manifestacions musicals, valorant especialment la innovació harmònica i rítmica pròpia de la Bossa Nova.
  • Reconèixer i valorar els fets extra-musicals que van influir en el moviment, com els canvis socials, urbans i culturals del Brasil de mitjans del segle XX.
  • Crear debats sobre el patrimoni musical brasiler i la seva projecció internacional.
  • Identificar els fets més representatius de l’entorn musical brasilero i la seva difusió global.
  • Descobrir la Bossa Nova com un univers sonor capaç de proporcionar sensacions auditives i intel·lectuals subtils, sofisticades i emotives.
  • Analitzar la veu, guitarra i arranjaments que defineixen l’estètica de la Bossa Nova, i la seva influència sobre altres gèneres musicals.
  • Estudiar com la Bossa Nova ha influït en altres arts, especialment cinema, literatura, pintura i disseny sonor contemporani.
  • Explorar la seva relació amb altres gèneres musicals internacionals com jazz, pop, soul i electrònica.
  • Incentivar la pràctica interpretativa i la comprensió dels recursos musicals de la Bossa Nova, tant en versió instrumental com vocal.
  • Reflexionar sobre la capacitat de la música brasilera de combinar identitat local i projecció global, i la seva rellevància cultural actual.

Metodologia:

Les sessions combinaran la classe magistral, el debat amb els alumnes, l’audició de peces musicals, la projecció de vídeos i la interpretació d’exemples per part del professor. S’utilitzaran els recursos que ofereix internet per al desenvolupament de les classes i també fotocòpies (si calen) per a facilitar millor la comprensió dels continguts per part de l’alumnat. Es crearan diàlegs i debats amb l’alumnat per tal d’afavorir l’absorció de les matèries explicades. També es disposarà d’un teclat per a exemplificar o per a aclarir conceptes des d’un punt estrictament musical. Dins de cada unitat hi haurà una part dedicada a adquirir certs coneixements globals que ajudaran a l’alumne/a a entendre les parts més tècniques d’aquesta assignatura. Els alumnes podran emprar com a suport tot el ventall de possibilitats que ofereix internet en la preparació i desenvolupament de l’assignatura (youtube, spotify, itunes, etc). El professor oferirà a més a més uns llistats d’enllaços on es podrà trobar tota aquesta informació. També es disposarà d’una oferta bibliogràfica on l’alumne podrà adquirir i ampliar els seus coneixements.
A la última sessió del curs es realitzarà un petit concert, per part del professor, relacionat amb la temàtica que s’ha treballat.

PROGRAMA

1 . Què és la bossa nova?
Continguts:
● Què vol dir “bossa nova”.
● Característiques bàsiques: veu suau, ritme relaxat, atmosfera íntima.
● Diferències amb samba i jazz.
● Escoltes guiades inicials.

2 . El Brasil dels anys 50: context social i cultural
Continguts:
● Brasil urbà i modernització (Rio de Janeiro).
● Classe mitjana i vida bohèmia.
● Influència del cinema, arquitectura i poesia.
● La joventut i la idea de modernitat.

3 . Arrels musicals: samba, jazz i cançó brasilera
Continguts:
● La samba tradicional.
● Jazz nord-americà i cool jazz.
● Cançó popular brasilera abans de la bossa nova.

4. Els fundadors: el nucli inicial
Protagonistes:
● João Gilberto (pare de la bossa nova)
● Tom Jobim
● Vinicius de Moraes

Continguts:
● Naixement de l’estil.
● La revolució de la guitarra i la veu.
● Manha de Carnaval / Chega de Saudade / Garota de Ipanema / Desafinado

5. L’estètica de la bossa nova
Continguts:
● La veu íntima (anti-dramatisme).
● El ritme “balancejat”.
● Minimalisme i sofisticació.
● Lletres: amor, ciutat, melangia.

6. L’explosió internacional
Continguts:
● Arribada als EUA.
● El concert del Carnegie Hall (1962).
● Fusió amb jazz.

Figures clau:
● Stan Getz
● Astrud Gilberto

7. Cançons icòniques, artistes icònics.
Continguts:
● Compositor, cantants i temes més icònics de la bossa nova
● Elis Regina, Nara Leão, Roberto Menescal, Baden Powell, Sergio Mendes, Nara
Leao, Sylvia Telles, Carlos Lyra, etc

Dinàmica:
● Biografies dels compositors i cantants
● Curiositats, versions
● Anàlisis i audicions de les cançons més representatives
● Interpretació al piano de les cançons per part del professor

8. La bossa nova avui
Continguts:
● Influència en el pop i el jazz modern.
● MPB, Tropicàlia
● Versions modernes, dins el jazz i composicions contemporànies.

Artistes relacionats:
● Caetano Veloso, Ivan Lins, Eliane Elias, Maria Bethânia, Chico Buarque, Gilberto Gil,
Elis Regina, etc…

Dinàmica:
● Biografies dels compositors i cantants
● Curiositats, versions
● Anàlisis i audicions de les obres més representatives
● Interpretació al piano de les cançons per part del professor

Bibliografia

Historia de la música occidental. Donald J. Grout (Alianza Música)
Diccionari de la música. Roland de Candé (Edicions 62)
Curso de formas musicales. J. Zamacois (Labor)
Música 4. Rosa Alemany (Ed. Teide)
Música y palabras. Rafael Esteve (Océano)
Vida y música de Bill Evans. Petter Pettinger (Globalrythm)
Historias curioses del jazz. Lawrence Lindt (Ma non troppo)
Enciclopèdia “Maestros del jazz” (Planeta Agostini)
Jazz. La historia completa. Julia Rolf (Ma non troppo)
Historia del jazz moderno. Frank Tirro (Ma non troppo)
Jazz. Merwin Cooke (Ediciones Destino)
Cien Bandas sonores en la historia del cine. Roberto Cueto (Nuer)
Enciclopèdia “Cinema & Música” (Salvat)
Atlas de la música (Alianza Atlas)
Música. Magda Güell, Lys Vilà (Barcanova)
El lenguaje de la armonia. Lluís Vergés (Boileau)
Si Beethoven pogués escoltar-me. Ramon Gener. ARA llibres.
L’amor et farà immortal. Ramon Gener. ARA llibres.
Como si tuviera alas. Las memorias perdidas. Chet Baker. Literatura Ramdon House.
Para entender la música. Manuel Valls.
Musicofília. Relatos de música y cerebro. Oliver Sacks.
Música. La historia visual definitiva.DK
Música y cultura. Cristobal Halfter+3. Edelvives.
Una historia de la música. Lucien Rebatet. Omega.
La sinfonia de la libertad. Antoni Batista. Debate.
Atlas de la música (Alianza Atlas)
Bossa Nova. La historia y las historias. Ruy Castro. Colección AZ.

Dia i hores:

Dilluns de 10:30 a 12:30 hores

30 hores lectives

Calendari:

setembre: 14, 21 i 28
octubre: 5, 19 i 26
novembre: 2, 9, 16, 23 i 30
desembre: 14
gener: 11 i 18
febrer: 1

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Docent:

Xavier Dotras Dotras

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

Jardins de Barcelona. Evolució i estils

Jardins de Barcelona. Evolució i estils

Aquest curs ofereix un recorregut per l’evolució històrica, paisatgística i social dels jardins de Barcelona. A través de sessions teòriques i sortides pràctiques, es treballarà la relació entre el medi natural, la història urbana i el disseny dels espais verds. També es farà èmfasi en la jardineria contemporània i els reptes futurs de sostenibilitat.

Objectius:

• Conèixer l’evolució històrica dels jardins de Barcelona
• Identificar les diferents tipologies de jardins urbans
• Reconèixer arbres i espècies vegetals emblemàtiques
• Entendre el paper del paisatge en el desenvolupament urbà
• Valorar el patrimoni verd de la ciutat

Metodologia:

El curso combina clases teóricas con salidas prácticas para facilitar un aprendizaje experiencial. Se utilizarán presentaciones audiovisuales, fichas didácticas y observación directa en los jardines. Se fomentará la participación activa del alumnado.

PROGRAMA

Sessions teòriques (14 h)
1 . El Medi Natural a Barcelona. Presentació del curs . Els relleus, el clima, els rius , aiguamolls i aqüífers, el litoral.
2. Aproximació a la historia dels jardins a Barcelona I
4. Tipologies de jardins a Barcelona
5. Els arbres emblemàtics de la ciutat.
6. Actualitat i futurs jardins a la Ciutat
7. Arquitectes i paisatgistes destacats

Sortides (Pràctiques)
8. El Jardí de Quint Licini (Badalona) (3h) Pagament
9. El Jardí del Monestir de Pedralbes (2h) Pagament
10. Espaís verds del barri gòtic (3h) Pagament Catedral
11. El Parc del Laberint d’Horta (2h) Pagament
12. El Parc de la Ciutadella (2h)
13. Itinerari Interiors illes de la Dreta de l’Eixample (2h)
14. Els Jardins del Palau Reial (2h)

El preu de les entrades no està inclòs a la matrícula

Bibliografia

Ajuntament de Barcelona. Parcs i jardins de Barcelona
Martí, F. Història dels jardins a Catalunya
Diversos autors. Guia d’arbres de Barcelona

Dia i hores:

Dimarts de 9:00 a 11:00 hores

30 hores lectives

Calendari:

setembre: 15, 22 i 29
octubre: 6, 13, 20 i 27
novembre: 3, 10, 17 i 24
desembre: 1 i 15
gener: 12

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Docent:

Mireia Teixidó Sanchez

Places exhaurides!

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

“To be or not to be”. El teatre modern europeu

“To be or not to be”. El teatre modern europeu

El curs farà un repàs a les principals figures i corrents teatrals dels segles XVI-XVIII a Europa, que constitueixen part essencial del recorregut intel·lectual de la història europea. Començarem, com no podia ser d’una altra manera, per Shakespeare com a punt d’inflexió que inaugura una tradició ininterrompuda fins a nosaltres. En paraules de Harold Bloom, assistirem a “la invenció de l’humà” duta a terme pel poeta anglès, en un context coral d’efervescència teatral com és l’època elisabetiana. Saltarem el Canal de la Mànega per a assistir a l’explosió extraordinària del teatre francès, amb la creació de la Comedie i el geni de Molière. Ens arribarem a la Itàlia del XVIII per a seguir els passos d’un altre geni de la comèdia, Goldoni; i veurem com, més al nord, el teatre interactuava amb els ideals il·lustrats i també romàntics del pensament alemany amb Lessing, Goethe o Schiller. A continuació tornarem enrere en el temps per a situar-nos de nou al segle de Shakespeare, però en una latitud més propera, i veurem com els dramaturgs espanyols trobaven camins creatius brillants amb la comèdia de Lope de Vega o la tragèdia filosòfica de Calderón. Finalment, veurem com, malgrat que els segles XVI-XVIII són els de l’anomenada Decadència de la literatura catalana, algunes figures com Francesc Vicent Garcia -més conegut com el Rector de Vallfogona- o Joan Ramis, aconseguien fites importants en comèdia i tragèdia. Aquest recorregut no serà merament teòric, sinó que llegirem i posarem en comú la lectura de diverses obres representatives. I, finalment, dedicarem les darreres sessions a posar veu a algunes escenes de les obres treballades, per tal de fer tot el recorregut teatral, des del context i el text de l’autor fins a l’articulació del personatge per part de l’actor; i és que la literatura dramàtica només es completa quan s’interpreta, amb cos i ànima, davant del públic.

Objectius:

• Introduir-se en el context cultural en què apareix el teatre modern.
• Conèixer les trajectòries dels seus autors més rellevants.
• Analitzar les característiques literàries dels diferents autors.
• Llegir i comentar obres representatives.
• Realitzar un petit exercici de lectura dramatitzada.

Metodologia:

El curs s’estructura en tres tipus de sessions: la classe magistral, el comentari en comú de les lectures i la preparació de la lectura dramatitzada.

PROGRAMA

 1. L’època elisabetiana. Un nou començament per al teatre
2. Shakespeare. La invenció de l’humà. Lectura de Hamlet
3. El teatre clàssic francès. De Corneille a Diderot
4. Molière. La saviesa de la comèdia. Lectura d’El misantrop
5. La commedia dell’arte a Itàlia i el teatre de Goldoni. Lectura de L’hostalera
6. El classicisme alemany. Lessing, Goethe, Schiller.
7. El Segle d’Or espanyol. De Lope a Calderón. Lectura de La vida es sueño
8. El teatre català durant la Decadència. Francesc Vicent i Joan Ramis.
9. Lectura dramatitzada de fragments escollits

Bibliografia

Els alumnes poden llegir les obres en qualsevol edició, segons la seva disponibilitat i preferència.

Pel què fa a bibliografia secundària, poden consultar-se les següents obres de referència:

ALLARDYCE, Nicoll: Historia del teatro mundial, Madrid: Aguilar, 1964.
PANDOLFI, Vito: Història del Teatre, Barcelona: Institut del Teatre, 1989.
PAVIS, Patrice: Diccionario de teatro. Dramaturgia, estética, semiologia, Barcelona: Paidós, 1984.

Dia i hores:

Dimarts de 9:00 a 11:00 hores

30 hores lectives

Calendari:

setembre: 15, 22 i 29
octubre: 6, 13, 20 i 27
novembre: 3, 10, 17 i 24
desembre: 1 i 15
gener: 12 i 19

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Docent:

Jordi Casasampera

    Places exhaurides!

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es