Select Page
Com tenir una bona salut cerebral

Com tenir una bona salut cerebral

A la llunyania es podia entreveure la figura grossa de la Josefina, el ventre abultat de la qual li conferia una silueta de pera bergamota, platicúrtica i eixamplada pels costats. El carrer estava poc transitat, i la gent hi passava amb comptagotes, donant a l’ambient un aire d’avorriment, excepte a les immediacions de la Chocolatería Giner, on els clients, amuntegats, intentaven fer-se lloc per trobar un espai on acomodar-se. Dos enamorats, la Sílvia i en Santiago, aliens a tot el que succeïa i perduts en la seva bombolla immòbil d’un temps aturat per a ells, s’amanyegaven a la vora del riu.

La Josefina es va aturar davant l’aparador d’una botiga de roba, i d’allí va veure sortir la Marta amb la seva filla Laura, les seves veïnes. Sense mediar paraula, la Josefina s’hi va acostar i, a manera de salutació, va estampar a la Laura dos petons sonors, cremosos, enganxosos, com dos bescuits de nata ensucrada que llences a cada galta. La nena va esclatar a plorar en veure envaït el seu espai vital, la seva intimitat, la seva capacitat de decidir si volia o no fer un petó a una altra persona. Amb una mirada rotunda i censuradora, la Marta va recriminar a la Josefina el que acabava de fer. Els ulls furibunds i el rostre tens indicaven una resposta emocional d’enuig que fregava la més profunda irritació. La Josefina, molt hàbil a reconèixer les emocions en el rostre dels altres, va canviar el color del seu semblant i, amb expressió trasbalsada, va intentar disculpar-se. Sense gaire esforç, la conversa es va esfilagarsar, desfent-se les idees, segmentades per moments de silenci que la impregnaven d’un marcat caràcter discontinu, i en què el corrent verbal entrecortat arrossegava, sense vigor ni empenta, qüestions de poca importància, evasives i una excusa orquestrada per facilitar la fugida d’aquella situació tensa. Absorbida per cabòries ombrívoles, la Josefina va reprendre el camí, no sense dir-se que era una tafanera, una ficada amb poques habilitats socials envers els altres.

Aquesta descripció novel·lada podria donar-se en la vida de qualsevol. Qui no ha experimentat alguna vegada una situació tensa perquè algú no ha estat capaç d’anticipar les conseqüències de la seva conducta en els altres, o ha actuat sense un bon equilibri entre raonament i emoció, o sense ser un hàbil timoner dels entresijos de la cognició social? No cal recórrer als pacients o a la lesió cerebral per veure els factors cardinals que desgranarem en aquest curs; els podem reconèixer en la vida quotidiana.

En aquest curs ens centrarem en què podem tenir en compte o fer per assolir una bona salut cerebral. Què hem d’evitar i què hauríem de potenciar? En aquest curs veurem les claus per promoure un funcionament i un estat cerebral saludables. Recollirem moltes de les idees derivades de la literatura científica i les integrarem en pautes concretes que puguem aplicar en el nostre dia a dia per anticipar-nos i vetllar per un funcionament cerebral òptim i el bon envelliment d’aquest meravellós òrgan.

Objectius:

  • Aquest curs versarà sobre el cervell, aportant informació que ens permeti entendre com funciona, però també esbossant les eines que podem emprar per viure millor tot vetllant pel seu bon funcionament.
  • La relació entre cervell i conducta és una de les qüestions de gran calat filosòfic que s’han plantejat al llarg de l’adquisició del coneixement humà, constituint-se com un dels reptes de major envergadura i transcendència. Com és possible que, a partir d’un conjunt ordenat de cèl·lules amb determinades propietats electrofisiològiques i immerses en complexos processos de comunicació química, pugui emergir una conducta, un procés cognitiu o un estat mental? Intentarem respondre aquesta qüestió esbossant els aspectes vertebradors del funcionament del sistema nerviós, analitzant diferents factors i aportant algunes pautes que podem implementar en el dia a dia amb l’objectiu de millorar la salut, el rendiment i la qualitat de vida, tot minimitzant els efectes deleteris de l’estrès. Assenyalarem, per tant, les claus per promoure un funcionament i un estat cerebral saludables.

Metodologia:

Les sessions es planificaran com a exposicions magistrals, però buscant una dinàmica d’intervenció activa de tots els participants del curs. Es fomentarà la reflexió final en cadascun dels aspectes tractats. Amb això, es pretén proporcionar els elements vertebradors i l’enfocament necessari per poder reflexionar sobre la resposta d’estrès, la seva regulació i el seu efecte sobre la salut, així com sobre les eines de què disposem per fer-hi front.
Totes les exposicions aniran acompanyades d’abundants recursos audiovisuals per possibilitar un ritme més dinàmic i distès i vehicular, al mateix temps, la transmissió de conceptes fonamentals del curs.

PROGRAMA

1. Què és la salut cerebral?
2. Efectes de la lectura sobre la salut cerebral.
3. Exercici físic i cervell.
4. Quina dieta és bona per al cervell?
5. Combatre els efectes deleteris de l’estrès sobre el cervell.
6. Dormir bé i salut cerebral.
7. Emocions i salut cerebral.
8. Què podem fer per tenir una bona salut cerebral?

Bibliografia

Redolar, D. (2024). La mujer que podía ver con la llengua y otras historias contadas desde la neurociencia. Barcelona: Editorial Grijalbo.
Redolar, D. (2025). Bajo la piel. Barcelona: Editorial Destino.
Sapolsky, R. (2018). Compórtate. Madrid: Capitán Swing.

Dia i hores:

Grup1: Dimecres de 9:30 a 11:30 hores

Grup 2: Dijous de 9:00 a 11:00 hores

30 hores lectives

Calendari:

Grup 1:
setembre: 16, 23 i 30
octubre: 7, 14, 21 i 28
novembre: 4, 11, 18 i 25
desembre: 2 i 9
gener: 13 i 20

Grup 2:
setembre: 17
octubre: 1, 15, 22 i 29
novembre: 5, 12, 19 i 26
desembre: 3, 10 i 17
gener:14 i 21
febrer: 4

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Docent:

Emilia Redolar Ripoll

 

    Places exhaurides!

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

Introducció a l’Àndalus

Introducció a l’Àndalus

El curs pretén repassar -més enllà dels tòpics recollits en els llibres de text- aspectes de la història social i política de la península ibèrica des del segle VIII fins al segle XV; i també ser una guia inicial en el transvasament cap a Europa que es produeix a través de l’Àndalus, ant de la ciència oriental (persa o babilònica) com de la ciència d’Antiguitat (grega i llatina). A part de la literatura, potser camp més conegut per tots nosaltres d’aquesta època -que també estudiarem-, observarem el quefer dels nostres avantpassats en els camps de la filosofia, les exactes, l’astronomia, l’astrologia i la medicina.

Objectius:

• Localitzar l’evolució territorial de l’Àndalus i les seves fronteres.
• Analitzar les distintes etapes de l’Àndalus.
• Identificar els diferents grups socials i religiosos.
• Valorar l’aportació de l’Àndalus en camps com la medicina, la filosofia, l’astronomia o les exactes.
• Desenvolupar l’esperit crític per avaluar les fonts historiogràfiques i evitar visions esbiaixades sobre el període.

Metodologia:

Classes teòriques, didàctiques i entretingudes combinades amb debats participatius. No es preveuen activitats extres al cicle de sessions. No obstant això, si sorgeix alguna proposta (exposició, conferència, etc.) es valoraria l’assistència.

PROGRAMA
  1. Vocabulari bàsic.
  2. Reflexions en torn l’origen del nom de l’Àndalus i de l’arribada dels invasors.
  3. Situació a la península Ibèrica abans de l’arribada dels musulmans.
  4. Etapa de l’Emirat. Marc històric i anàlisi sociopolític.
  5. Etapa del Califat. Marc històric i anàlisi sociopolític.
  6. Etapa dels Regnes de Taifes. Marc històric i anàlisi sociopolític.
  7. Etapa dels Almoràvits, dels Almohades, i dels Nassarites. Marc històric i anàlisi sociopolític.
  8. L’Àndalus com a porta d’entrada de la ciència a Europa: La ciència islàmica, els poetes astròlegs, la medicina, i les exactes del s. X al s. XIII.
Bibliografia

L’extracte de propostes bibliogràfiques és de caràcter general. Si algun alumne decideix aprofundir en un tema determinat, al final de cada classe disposaré d’una selecció bibliogràfica específica.
Al Kardabus, Ibn. “Historia de Al Andalus”. Ed. Akal. Madrid, 1986
Bramon, Dolors. “Moros, jueus, i cristians en terra catalana: Memòria del nostre
passat”. Ed. Pagès. Lleida, 2013
Vernet, Juan. “Lo que Europa debe al islam de España”. Ed. Acantilado. Madrid, 2006

Dia i hores:

Dijous de 9:00 a 11:00 hores

30 hores lectives

Calendari:

setembre: 10 i 17
octubre: 15, 22 i 29
novembre: 5, 12, 19 i 26
desembre: 3, 10 i 17
gener: 14 i 21
febrer: 4

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Docent:

Jordi Belloso Rimbau

    Places exhaurides!

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

Els grans faraons d’Egipte. Entre el cel i la terra

Els grans faraons d’Egipte. Entre el cel i la terra

Els faraons van governar Egipte més de dos mil anys. Fins i tot, els emperadors romans, quan van convertir el país en província romana, no van abandonar mai el protocol reial egipci, i es mostraren formalment com a faraons. En tots aquests segles, els deures del faraó es van mantenir constants: preservar la maat (l’ordre, l’equilibri còsmic i la justícia), complaure els déus i protegir el País de les Dues Terres de les amenaces exteriors. Malgrat que l’arquetip de la reialesa egípcia era masculí, algunes dones van poder arribar al cim del poder.

L’objectiu del curs és conèixer cada una de les etapes de la història egípcia a partir dels seus governants, veritables déus vivents. Coneixerem l’època de les grans piràmides amb Quèops, l’inici de l’Egipte imperial amb Hatshepsut o el moment en què el país va caure en mans de reis estrangers els quals, atrets pel prestigi i l’antiguitat de la reialesa egípcia, van proclamar-se faraons, com els hicses, com el persa Cambises o el macedoni Alexandre Magne.

Les classes es faran des d’una egiptologia científica amb ànim divulgatiu, sense abandonar el grau de profunditat de la docència universitària, i, a la vegada, tenint en compte les necessitats i el nivell de l’alumnat.

Objectius:

  • Saber identificar les diferents etapes de la història egípcia.
  • Conèixer la formació del primer Estat del món.
  • Analitzar la confluència de les creences religioses i les pràctiques polítiques en l’antic Egipte.
  • Conèixer les creences dels antics egipcis confrontant-les amb les nostres, tenint en compte que, a través del coneixement del passat, comprenem millor la modernitat.
  • Aprofundir en la figura del rei egipci com a catalitzador de les forces còsmiques, com a fill dels déus i com a déu vivent encarregat d’aplicar al món l’ordre establert pels déus, la Maat.
  • Estudiar les creences egípcies sobre l’origen del món, sobre el paper dels déus i del Més Enllà, i comprendre’n la necessitat que sentien d’adequar la manera de procedir dels vius al món invisible.
  • Analitzar les transformacions històriques d’un regne ancestral que va adquirir tal nivell de ressò i respecte entre els antics (grecs, romans, àrabs) que fins i tot en l’actualitat ens continua fascinant.
  • Debatre sobre les diferents qüestions tractades a les classes.

Metodologia:

Durant les lliçons, un cop exposat el tema, s’estimularà la reflexió comparativa entre els aspectes que ens uneixen i que ens separen de l’antiga societat egípcia, cosa que ajudarà a la comprensió de les cosmovisions respectives, però també a la presa de consciència de la unitat del gènere humà més enllà d’èpoques i de cultures.

Complementarem l´exposició amb petits vídeos divulgatius i una presentació de diapositives. Es facilitarà el treball personal i l’ampliació de coneixements més enllà de la lliçó a l’aula amb una selecció de textos, webs, vídeos i bibliografia que seran enviats via telemàtica.

PROGRAMA

1. Les arrels prehistòriques d’Egipte
2. El predinàstic: els orígens de l’estat faraònic
3. Cronologia i fonts d’informació
4. Les dinasties tinites
5. Els faraons de les grans piràmides
6. Auge i caiguda del primer Egipte unificat
7. Senuseret I: el món de Sinuhè
8. Senuseret III: la consolidació de l’estat
9. L’amenaça dels Hicses
10. Hatshepsut: la primera entre les dames
11. Tutmosis III: l’imperi
12. Rameses II: la glòria
13. Ramsés III: l’inici de la decadència
14. Els faraons negres
15. Alexandre i els Ptolomeus

Bibliografia

ASSMANN, J., Egipto. Historia de un sentido. Madrid: Abada Editores, 2005.
BAINES, J., Cultura y sociedad del antiguo Egipto, ed. Folio, Barcelona, 2003.
CASTEL, E., Signos y símbolos de lo sagrado. Madrid: Aldebarán Edicions, 1999.
GRIMAL, N., Historia del antiguo Egipto, Akal ed., 2023.
IKRAM, S., Antiguo Egipto: introducción a su historia y a su cultura, Almuzara ed., 2021.
JIMÉNEZ FDEZ., J. y JIMÉNEZ SERRANO, A., Historia de Egipto, Akal ed. 2022.
KEMP, B. J., El Antiguo Egipto: anatomía de una civilización. Barcelona: Crítica, 1992.
LÓPEZ, J. Cuentos y fábulas del antiguo Egipto. Madrid: Trotta, publicaciones de la Universidad de Barcelona (Pliegos de Oriente, 9), 2005.
MOLINERO, M.A., SOLA D. (coord.) Arte y sociedad del Egipto antiguo. Madrid: Ed. Encuentro, 2000.
MORENO, J.C., Egipto en el Imperio Antiguo, ed. Bellaterra, 2004.
MORENO, J.C., El Estado en el antiguo Egipto. Su poder, cambios y dinámicas. Erasmus Ediciones, Córdoba, 2025.
NAUNTON, C., Cuaderno de notas de los egiptólogos. Barcelona: Blume, 2020.
PARRA, J.M., La historia empieza en Egipto. Eso ya existía en tiempos de los faraones. Barcelona: Crítica, 2011.
PARRA, J.M. (coord.), El antiguo Egipto, Marcial Pons Historia, 2009.
PÉREZ LARGACHA, A., Historia antigua de Egipto y del Próximo Oriente, Akal ed., 2007.
QUIRKE, S., La religión del antiguo Egipto. Madrid: Oberón, 2003.
QUIRKE, S., Ra, el dios del Sol. Madrid: Oberón, 2003.
ROBBINS, G., Las mujeres en el antiguo Egipto. Madrid: Akal, 1996.
SERRANO, J.M., Textos para la historia antigua de Egipto, Ed. Cátedra, Madrid, 1993.
SHAW, I. (ed.), Historia del antiguo Egipto, La esfera de los libros, 2010.
VAN MIEROOP, M., Historia del Antiguo Egipto: 3200 a. C.-395 d. C. Editorial Trotta, 2025.
WILKINSON, T., Auge y caída del antiguo Egipto, ed. Debate, 2024.

Dia i hores:

Dijous d’11:30 a 13:30 hores

30 hores lectives

Calendari:

setembre: 10 i 17
octubre: 1, 8, 15, 22 i 29
novembre: 5, 12, 19 i 26
desembre: 3 i 10
gener: 14 i 21

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Docent:

Clara Fernández Mas

    Places exhaurides!

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

Passions dels Déus grecs en l’art i la literatura. Desig, Poder i Càstig

Passions dels Déus grecs en l’art i la literatura. Desig, Poder i Càstig

Aquest curs pretén comentar diferents mites clàssics i analitzar la seva influència en obres literàries i artístiques. El curs constarà de 15 sessions presencials en les quals, després de llegir i comentar textos procedents de Les metamorfosis d’Ovidi, s’analitzarà com aquests mites han quedat recollits en diferents textos poètics i obres d’art. L’últim dia es farà una sortida pel centre de Barcelona per descobrir els referents clàssics que té la ciutat.

Al llarg del curs, reflexionarem sobre la importància de la mitologia clàssica en la nostra cultura. No oblidem que aquestes narracions, que la gent sabia i que es transmetien de generació en generació, són el reflex d’un perfil de societat i que, per això, gràcies als mites, coneixem l’essència i l’esperit dels pobles del passat, que són l’origen de la nostra civilització. En aquest sentit, els mites han influït tant en la nostra cultura que han quedat immortalitzats reiteradament per poetes, pintors i escultors de totes les èpoques, especialment en el Renaixement i el Barroc.

Durant les classes, els alumnes ampliaran els seus coneixements sobre la cultura clàssica –concretament sobre els mites- i adquiriran els coneixements previs necessaris per desxifrar les al·lusions i referències culturals que l’escriptor o l’artista empra en les seves creacions artístiques, amb l’objectiu de comprendre de forma global i completa un poema, una pintura o una escultura.

Objectius:

  • Reflexionar sobre la importància de la mitologia en la nostra cultura.
  • Analitzar com els mites han quedat immortalitzats reiteradament per poetes, pintors i escultors, especialment en el Renaixement i el Barroc.

Metodologia:

Seguirem una metodologia teoricopràctica, orientada al coneixement i a la identificació dels mites representats en diferents obres literàries i artístiques.
Les classes s’ enfocaran des d’ una perspectiva molt participativa en la qual els alumnes aportaran tant els seus coneixements previs com les seves valoracions sobre els mites i les obres proposades.

PROGRAMA

En primer lloc, es farà una introducció a la mitologia clàssica i s’analitzaran les competències, la representació i els atributs dels déus olímpics. A continuació, es comentaran diferents mites d’ especial rellevància pels temes que tracten i com aquests han quedat reflectits en diferents poemes i obres d’ art.

1. Estudi temàtic dels mites i de les seves representacions artístiques que han deixat empremta en la literatura i en la història de l’art:

1.1. Passió amorosa (desig, possessió i transformació)

A) Passions divines cap a mortals (asimetria de poder: desig, engany, persecució i metamorfosi)

a) Mite de Zeus i Ío.
b) Mite de Zeus i Calisto.
c) Mite de Zeus i Leda.
d) Mite d’ Apol·lo i Coronis.
e) Mite d’ Apol·lo i Leucòtoe
f) Mite d’ Hermes i Herse.
g) Mite d’ Afrodita i Adonis.

B) Passió entre divinitats (desig, unió i conflicte entre déus)

a) Mite d’ Hades i Perséfone.
b) Mite d’ Afrodita i Ares.

C) Amor idealitzat (creació de l’objecte estimat)

a) Mite de Pigmalió.

1. 2. Hybris i càstig (transgressió del límit i competència amb la divinitat)

a) Mite de Níobe.
b) Mite de Marsias.
c) Mite de Mides.

2. Sortida pel centre de Barcelona per descobrir el passat mitològic de la ciutat.

Bibliografia

Grimal, Pièrre, Diccionari de Mitologia Grega i Romana, Ed. Paidós, Barcelona 1986
Ovidio Nasón, P, Metamorfosis (traducció, introducció i notes de Ferran Aguilera) Ed. La Magrana. Barcelona 2022

Dia i hores:

Dijous d’11:30 a 13:30 hores

30 hores lectives

Calendari:

setembre: 10 i 17
octubre:1, 8, 15, 22 i 29
novembre: 5, 12, 19 i 26
desembre: 3 i 10
gener: 14 i 21

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Docent:

Ana Valero Rubio

    Places exhaurides!

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es