Select Page
Història de les Religions. Les tradicions orientals

Història de les Religions. Les tradicions orientals

Les Religions són de les primeres manifestacions que la humanitat construeix des dels inicis de l’època Antiga. Inclús en la Prehistòria els primers interrogants que podríem denominar filosòfics que els éssers humans comencen a fer-se, donen lloc a les religions com a resposta de la humanitat al sentit de la seva existència, el seu origen i el seu horitzó, sobretot arrel de la pèrdua d’éssers estimats i davant l’interrogant de la mort. Al llarg de la Història, les Religions s’han desenvolupat, diversificat i han donat respostes en cada civilització a les inquietuds espirituals i de transcendència. Les seves expressions són diferents, els seus llibres sagrats i la seva organització interna també, inclús els ritus i cultes, i també les visions sobre el món, la humanitat, Déu, l‘energia, l’univers, el més enllà i l’altra vida, etc.

En l’actualitat, la religió no ha perdut interès però si ha pres nous i diversificats camins que parlen d’espiritualitats molt arrelades en les identitats i essències humanes, que parlen a les persones de l’avui i del demà. Mètodes com el silenci, la meditació, la contemplació, i propostes orientals així com nous paradigmes teològics fan que l’ésser humà d’avui es pregunti com es pot continuar el camí de les religions mil·lenàries en l’avui obrint camins de futur.

Aquest curs consta de dues parts, i en aquesta primera part es tractaran les tradicions espirituals orientals.​

Objectius:

  • Conèixer el sentit de la religiositat i la importància de les religions, així com del tresor que acullen.
  • Descobrir quines són les característiques fonamentals de cada religió, i els seus atributs i particularitats.
  • Aprofundir en el sentit de les tradicions religioses a partir de tota la saviesa que gestionen.
  • Preguntar-se quin paper té l’espiritualitat més enllà de les religions i creences.
  • Conèixer mètodes de meditació, contemplació i silenci com a eixos principals per arribar a la transcendència de l’ésser humà i a la interioritat espiritual.

Metodologia:

La metodologia de les sessions consistirà en una presentació teòrica d’aproximadament 75’, l’emissió d’algun vídeo expositiu, aclaridor o que predisposi per al debat de màxim 15’ en total, i espai per al diàleg/debat/preguntes de 30’. En les sessions de lectura ens centrarem en textos prèviament aportats que seran motiu de debat i aprofundiment en les sessions.

Es facilitarà part de la bibliografia digitalitzada, així com les presentacions de cada sessió.

PROGRAMA
  1. Introducció al fet religiós i a la història de les religions
  2. Introducció a la interioritat, l’espiritualitat i la psicologia transpersonal
  3. Història de les primeres experiències pre-religioses i de les religions ancestrals
  4. Història de les religions antigues 1: Pròxim Orient i Mediterrània (Mesopotàmia, Egipte, Grècia i Roma)
  5. Història de les religions antigues 2: Amèrica, Àfrica i Àsia
  6.  Les religions noduals o oceàniques: similituds i diferències
  7. Hinduisme ½
  8. Hinduisme 2/2
  9. Lectures Hinduisme
  10. Budisme 1/2
  11. Budisme 2/2
  12. Lectures Budisme
  13. Taoisme 1/2
  14. Taoisme 2/2
  15. Lectures Taoisme
Bibliografia
BLÁZQUEZ, J.M., MARTÍNEZ-PINNA, J., MONTERO, S., Historia de las Religiones Antiguas: Oriente, Grecia y Roma, Cátedra, Madrid, 2011.
CORBÍ, Marià, Hacia una espiritualidad laica: sin creencias, sin religiones, sin dioses, Herder, Barcelona, 2007.
DÍAZ, Carlos, Manual de Historia de las Religiones, Desclée de Brouwer, Bilbao, 2004.
DÍEZ DE VELASCO, Francisco, Breve historia de las religiones, Alianza Editorial, Barcelona, 2002.
ELÍADE, M., Historia de las creencias y las ideas religiosas I. De la Edad de Piedra a los Misterios de Eleusis. Paidós, Barcelona, 1999.
FILORAMO, G., MASSENZIO, M., RAVERI, M., SCARPI, P., Historia de les Religiones, Crítica, Barcelona, 2000.
GUARDANS, Teresa, Les claus del silenci, Helios, Barcelona, 2021.
MAIN, John, Una palabra hecha silencio. Guia para la meditación cristiana. Sígueme, Madrid, 2008.
MORALES DE CASTRO, JORGE, Historia de las religiones. La gran proyección del ser humano, Editorial Libsa, Madrid, 2018.
SMITH, HUSTON, Las religiones del mundo, Kairós, Barcelona, 2017.

Dia i hores:

Dilluns de 9:00 a 11:00 hores

30 hores lectives

Calendari:

setembre: 14, 21 i 28
octubre: 5, 19 i 26
novembre: 2, 9, 16, 23 i 30
desembre: 14
gener: 11 i 18
febrer: 1

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Docent:

Xavier Garí de Barbarà

   Places exhaurides!

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

Gaudí i l’arquitectura dels somnis

Gaudí i l’arquitectura dels somnis

En l’any del centenari d’Antoni Gaudí, aquest curs analitza les seves obres com un dels processos més innovadors i estructuralment disruptius de la modernitat arquitectònica europea. A través de les seves creacions fonamentals, s’estudia com el modernisme a Catalunya redefineix la relació entre espai, estructura, tècnica i significat. El programa combina l’anàlisi formal i constructiva amb la lectura cultural del patrimoni, incorporant visites a edificis clau del seu llegat.

L’objectiu és entendre Gaudí no com un cas excepcional aïllat, sinó com un sistema arquitectònic coherent que articula forma, estructura i pensament. La seva obra es presenta així com un camp de tensions entre innovació tècnica, simbologia i modernitat urbana.

Objectius:

  • Analitzar críticament la figura d’Antoni Gaudí com a arquitecte, dissenyador i productor de sistemes espacials complexos.
  • Estudiar l’arquitectura modernista de Catalunya en el seu context cultural, social i productiu de finals del segle XIX i inicis del XX.
  • Desenvolupar eines d’interpretació formal, estructural i simbòlica aplicables a l’anàlisi de l’arquitectura.
  • Aprofundir en els processos d’innovació tècnica i formal de l’arquitectura catalana del canvi de segle.
  • Desenvolupar la capacitat de la lectura de l’espai arquitectònic en termes d’estructura, forma i funció.

Metodologia:

Durant les classes es mostrarà molt de material gràfic i també s’utilitzaran els recursos que ens ofereixen les eines digitals de geovisualització (Google Maps, Street View) que ens permetran acostar-nos virtualment a les obres modernistes per comentar-les i analitzar-les i posar, d’aquesta manera, el coneixement en comú.

Com a material complementari a les explicacions, s’enviarà, setmanalment, un dossier en pdf on es sintetitzen els continguts exposats a cada sessió.

PROGRAMA

BLOC 1. – CONTEXT, FORMACIÓ I LLENGUATGE

1: (2 h) Introducció. Reus i la formació inicial. L’Escola d’Arquitectura de Barcelona. Primeres influències i mestres.

2: (2 h): El llenguatge arquitectònic de Gaudí.
La natura com a model estructural. La geometria com a eina: paràbola, catenària, hiperboloide i helicoide. Estructura, forma i funció. Experimentació constructiva i maquetes funiculars. Dimensió simbòlica i religiosa del llenguatge arquitectònic. Catalanisme cultural i espiritualitat com a marc ideològic i simbòlic.

3: (2 h): Art total: arquitectura, disseny i objecte.
Gaudí com a dissenyador integral. Mobiliari, interiors i objectes. Arts aplicades i artesania com a part del sistema arquitectònic. Projectes decoratius efímers i control global de l’espai.

BLOC 2.- PRIMERES OBRES I DEFINICIÓ DEL LLENGUATGE

4: (2 h): Les primeres obres (1878-1885).
Obrera Mataronense (1878). Casa Salvador Pagès (1878-1883). Farmàcia Gibert (1879). Casa Vicens (1883-1888). Finca Güell (1884-1887). Primeres solucions estructurals i ornamentals. La transició entre l’historicisme al llenguatge propi.

5: (2 h): Visita a la Obrera Mataronense (Mataró)

BLOC 3.- MADURESA I ENCÀRRECS DE LA BURGESIA

6: (2 h): La maduresa creativa (1886-1906). Palau Güell (1885-1889). Col·legi de les Teresianes (1888-1890). Projecte de reforma de la Casa de la Ciutat (1888). Cellers Güell del Garraf (1895-1897). Park Güell (1900-1914). Casa Aleix Clapés (1899-1900). La consolidació del sistema estructural gaudinià. Diversificació tipològica i formal.

7: (2 h): Visita al Palau Güell de Barcelona

8: (2 h): Projectes burgesos fora de Barcelona. L’expansió territorial del llenguatge Gaudí. Quioscos de Comillas (1881-1882). El Capricho (1883-1885). Palau Episcopal d’Astorga (1889-1893). Casa Botines (1891-1902). Projecte Missions franciscanes de Tànger (1892).

9: (2 h): Visita al Park Güell de Barcelona

10: (2 h): La maduresa creativa (1886-1906).
Torre Bellesguard (1900-1909). La transformació de l’Eixample i l’evolució del llenguatge gaudinià en el context de la ciutat burgesa. Casa Calvet (1900). Casa Batlló (1904-1906). Xalet del Catllaràs (1901-1908). Casa Milà (1906-1910).

11: (2 h): Passejada Arquitectura gaudiniana per l’Eixample: Casa Calvet, Casa Milà i Casa Batlló

BLOC 4.- ELS PROJECTES RELIGIOSOS

12: (2 h): L’arquitectura religiosa com a sistema de recerca estructural, tipològica i simbòlica en l’obra de Gaudí. Cripta de la Colònia Güell (1898-1914). Projecte del Santuari de la Misericòrdia de Reus (1903). Intervenció a la Catedral de Mallorca (1903-1914). Primer misteri de la Glòria del Rosari de Montserrat (1903-1907). Escoles de la Sagrada Família (1908-1909).

13: (2 h):Sagrada Família (1884-1926).

14: (2 h): Visitem la Sagrada Família

BLOC 5.- LA PATRIMONIALITZACIÓ DE GAUDÍ

15: (2 h): Gaudí. Patrimoni Mundial. Gaudí després de Gaudí: La continuació de la Sagrada Família, els elements de Bellesguard, la reconstrucció de les Escoles de la Sagrada Família i les propostes contemporànies de construcció de la capella de Rancagua i la façana del Santuari de la Misericòrdia de Reus. La revalorització contemporània de Gaudí.
Les obres declarades Patrimoni Mundial per la UNESCO. El mite Gaudí: l’arquitecte com a motor turístic. Processos de patrimonialització i construcció de la figura de Gaudí com a icona cultural i turística. L’impacte del turisme de masses.

INFORMACIÓ IMPORTANT

Les sortides s’intentaran programar prioritàriament els dilluns al matí dins l’horari del curs. No obstant això, alguns equipaments poden romandre tancats aquest dia, fet que pot requerir reprogramar la visita en una altra data. El cost de les visites no està inclòs en la matrícula del curs.

Bibliografia

AAVV. (2025). Gaudí x Gaudí. Triangle Books.
Bassegoda, J. (1988). Gaudí. Salvat.
Bassegoda, J. (1989). El gran Gaudí. Ausa.
Bassegoda, J. (1984). Antoni Gaudí. Fundació Caixa de Pensions.
Bonet, M.; Domingo, E. (2026). Gaudí és de Reus / Gaudí és de Riudoms. Peu de mosca.
Curti, C.; Vivas, P. (2025). El meu Gaudí. La biografia escrita pels seus amics. Triangle Books, 2025
Puig, Jaume de (2004). Gaudí, els Güell i el Palau. Diputació de Barcelona.
Puig, I. (1986). El temple de la Sagrada Família. Nou Art Thor.
Puig, A. (2024). Antoni Gaudí, vida y obra. Arpa.
Puig, A. (2015). Pensamiento de Gaudí., Compilación de textos y comentarios. Duxelm
Ràfols, J. F. (2011). Gaudí 1928. Edicions UPC.
Tarragona, J.M. (1999). Gaudí o Espacio, luz y equilibrio. Proa.
Torres, J. (2023). El Gaudí que no ens han explicat. Cossetània.

Dia i hores:

Dilluns de 10:30 a 12:30 hores

30 hores lectives

Calendari:

setembre: 14, 21 i 28
octubre: 5, 19 i 26
novembre: 2, 9, 16, 23 i 30
desembre: 14
gener: 11 i 18
febrer: 1

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Docent:

Carles Sàiz i Xiqués

    Places exhaurides!

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

Bossa nova. Música sota el sol de Rio

Bossa nova. Música sota el sol de Rio

La Bossa Nova, nascuda a finals dels anys 50 a Rio de Janeiro, representa un dels moviments musicals més significatius i emblemàtics del Brasil. Aquest gènere, amb figures centrals com João Gilberto, Antônio Carlos Jobim i Vinicius de Moraes, va combinar lasamba tradicional amb harmonies sofisticades del jazz i un cant íntim i minimalista, creantun estil suau, refinat i relaxant que captiva encara avui. La seva estètica sonora, basada en guitarres subtils, percussió discreta i veus delicades, convida a l’escolta atenta i al gaudide la sensualitat i la poesia quotidiana. El valor cultural de la bossa nova va més enllà de la música: és una expressió de la modernitat brasilera dels anys 50 i 60, reflectint un moment d’innovació artística, cosmopolitisme i identificació amb les ciutats costaneres del Brasil. Les lletres poètiques i les melodies elegants reflecteixen la vida urbana, la natura i la sensibilitat brasilera, convertint la bossa nova en una eina de transmissió cultural universal.

La influència de la bossa nova ha estat transversal i internacional. Al jazz, artistes com Stan Getz i col·laboracions amb Astrud Gilberto van portar el so brasiler a les escenes de Nova York i Europa. En el pop, músics com Sérgio Mendes van fusionar bossa nova amb melodies més accessibles, creant un pont entre cultures. Avui, les textures de la bossa nova també influeixen en la música electrònica i en estils lounge, chill-out i nu-jazz, mostrant la seva capacitat de renovació i adaptació a nous contextos sonors.

La bossa nova destaca per la seva sofisticació harmònica, el seu ritme subtilment sincopat i la seva atmosfera intimista, que han inspirat generacions de músics i productors.

La seva naturalesa relaxant i sensual l’ha convertida en un llenguatge universal per expressar emoció, elegància i identitat cultural brasilera.

Un curs dedicat a la bossa nova permet entendre com la música pot reflectir una cultura
i alhora transformar-se en un fenomen global. L’estudi de les seves composicions, artistes i influències ofereix una visió integral de la música brasilera i de la seva capacitat d’influir en múltiples gèneres contemporanis. La bossa nova és, així, un exemple clar de com un moviment artístic local pot tenir impacte global, enriquint la percepció de l’art sonor i la cultura musical a nivell mundial.

Objectius:

  • Valorar els elements distintius de la cultura brasilera i el seu context social i històric durant els anys 50 i 60.
  • Valorar els elements distintius de la Bossa Nova: harmonia, ritme subtil, estètica relaxant i refinada, i la seva expressivitat poètica.
  • Conèixer els fets, obres i personatges més importants relacionats amb la Bossa Nova, com João Gilberto, Antônio Carlos Jobim i Vinicius de Moraes.
  • Adquirir un substrat cultural i musical que permeti entendre l’evolució de la música brasilera des de la samba tradicional fins a la Bossa Nova i la seva influència en moviments posteriors (MPB, Tropicália, jazz brasilero).
  • Crear interès per tot allò que té un valor artístic i cultural dins de la música brasilera, donant èmfasi als compositors i intèrprets clau.
  • Valorar la música com a mitjà de comunicació i expressió personal, tant en l’àmbit emocional com social, destacant l’impacte de la Bossa Nova a nivell global.
  • Aprofundir en la història de la música brasilera i la seva connexió amb moviments internacionals com el jazz, el pop i la música lounge.
  • Respectar i reconèixer totes les manifestacions musicals, valorant especialment la innovació harmònica i rítmica pròpia de la Bossa Nova.
  • Reconèixer i valorar els fets extra-musicals que van influir en el moviment, com els canvis socials, urbans i culturals del Brasil de mitjans del segle XX.
  • Crear debats sobre el patrimoni musical brasiler i la seva projecció internacional.
  • Identificar els fets més representatius de l’entorn musical brasilero i la seva difusió global.
  • Descobrir la Bossa Nova com un univers sonor capaç de proporcionar sensacions auditives i intel·lectuals subtils, sofisticades i emotives.
  • Analitzar la veu, guitarra i arranjaments que defineixen l’estètica de la Bossa Nova, i la seva influència sobre altres gèneres musicals.
  • Estudiar com la Bossa Nova ha influït en altres arts, especialment cinema, literatura, pintura i disseny sonor contemporani.
  • Explorar la seva relació amb altres gèneres musicals internacionals com jazz, pop, soul i electrònica.
  • Incentivar la pràctica interpretativa i la comprensió dels recursos musicals de la Bossa Nova, tant en versió instrumental com vocal.
  • Reflexionar sobre la capacitat de la música brasilera de combinar identitat local i projecció global, i la seva rellevància cultural actual.

Metodologia:

Les sessions combinaran la classe magistral, el debat amb els alumnes, l’audició de peces musicals, la projecció de vídeos i la interpretació d’exemples per part del professor. S’utilitzaran els recursos que ofereix internet per al desenvolupament de les classes i també fotocòpies (si calen) per a facilitar millor la comprensió dels continguts per part de l’alumnat. Es crearan diàlegs i debats amb l’alumnat per tal d’afavorir l’absorció de les matèries explicades. També es disposarà d’un teclat per a exemplificar o per a aclarir conceptes des d’un punt estrictament musical. Dins de cada unitat hi haurà una part dedicada a adquirir certs coneixements globals que ajudaran a l’alumne/a a entendre les parts més tècniques d’aquesta assignatura. Els alumnes podran emprar com a suport tot el ventall de possibilitats que ofereix internet en la preparació i desenvolupament de l’assignatura (youtube, spotify, itunes, etc). El professor oferirà a més a més uns llistats d’enllaços on es podrà trobar tota aquesta informació. També es disposarà d’una oferta bibliogràfica on l’alumne podrà adquirir i ampliar els seus coneixements.
A la última sessió del curs es realitzarà un petit concert, per part del professor, relacionat amb la temàtica que s’ha treballat.

PROGRAMA

1 . Què és la bossa nova?
Continguts:
● Què vol dir “bossa nova”.
● Característiques bàsiques: veu suau, ritme relaxat, atmosfera íntima.
● Diferències amb samba i jazz.
● Escoltes guiades inicials.

2 . El Brasil dels anys 50: context social i cultural
Continguts:
● Brasil urbà i modernització (Rio de Janeiro).
● Classe mitjana i vida bohèmia.
● Influència del cinema, arquitectura i poesia.
● La joventut i la idea de modernitat.

3 . Arrels musicals: samba, jazz i cançó brasilera
Continguts:
● La samba tradicional.
● Jazz nord-americà i cool jazz.
● Cançó popular brasilera abans de la bossa nova.

4. Els fundadors: el nucli inicial
Protagonistes:
● João Gilberto (pare de la bossa nova)
● Tom Jobim
● Vinicius de Moraes

Continguts:
● Naixement de l’estil.
● La revolució de la guitarra i la veu.
● Manha de Carnaval / Chega de Saudade / Garota de Ipanema / Desafinado

5. L’estètica de la bossa nova
Continguts:
● La veu íntima (anti-dramatisme).
● El ritme “balancejat”.
● Minimalisme i sofisticació.
● Lletres: amor, ciutat, melangia.

6. L’explosió internacional
Continguts:
● Arribada als EUA.
● El concert del Carnegie Hall (1962).
● Fusió amb jazz.

Figures clau:
● Stan Getz
● Astrud Gilberto

7. Cançons icòniques, artistes icònics.
Continguts:
● Compositor, cantants i temes més icònics de la bossa nova
● Elis Regina, Nara Leão, Roberto Menescal, Baden Powell, Sergio Mendes, Nara
Leao, Sylvia Telles, Carlos Lyra, etc

Dinàmica:
● Biografies dels compositors i cantants
● Curiositats, versions
● Anàlisis i audicions de les cançons més representatives
● Interpretació al piano de les cançons per part del professor

8. La bossa nova avui
Continguts:
● Influència en el pop i el jazz modern.
● MPB, Tropicàlia
● Versions modernes, dins el jazz i composicions contemporànies.

Artistes relacionats:
● Caetano Veloso, Ivan Lins, Eliane Elias, Maria Bethânia, Chico Buarque, Gilberto Gil,
Elis Regina, etc…

Dinàmica:
● Biografies dels compositors i cantants
● Curiositats, versions
● Anàlisis i audicions de les obres més representatives
● Interpretació al piano de les cançons per part del professor

Bibliografia

Historia de la música occidental. Donald J. Grout (Alianza Música)
Diccionari de la música. Roland de Candé (Edicions 62)
Curso de formas musicales. J. Zamacois (Labor)
Música 4. Rosa Alemany (Ed. Teide)
Música y palabras. Rafael Esteve (Océano)
Vida y música de Bill Evans. Petter Pettinger (Globalrythm)
Historias curioses del jazz. Lawrence Lindt (Ma non troppo)
Enciclopèdia “Maestros del jazz” (Planeta Agostini)
Jazz. La historia completa. Julia Rolf (Ma non troppo)
Historia del jazz moderno. Frank Tirro (Ma non troppo)
Jazz. Merwin Cooke (Ediciones Destino)
Cien Bandas sonores en la historia del cine. Roberto Cueto (Nuer)
Enciclopèdia “Cinema & Música” (Salvat)
Atlas de la música (Alianza Atlas)
Música. Magda Güell, Lys Vilà (Barcanova)
El lenguaje de la armonia. Lluís Vergés (Boileau)
Si Beethoven pogués escoltar-me. Ramon Gener. ARA llibres.
L’amor et farà immortal. Ramon Gener. ARA llibres.
Como si tuviera alas. Las memorias perdidas. Chet Baker. Literatura Ramdon House.
Para entender la música. Manuel Valls.
Musicofília. Relatos de música y cerebro. Oliver Sacks.
Música. La historia visual definitiva.DK
Música y cultura. Cristobal Halfter+3. Edelvives.
Una historia de la música. Lucien Rebatet. Omega.
La sinfonia de la libertad. Antoni Batista. Debate.
Atlas de la música (Alianza Atlas)
Bossa Nova. La historia y las historias. Ruy Castro. Colección AZ.

Dia i hores:

Dilluns de 10:30 a 12:30 hores

30 hores lectives

Calendari:

setembre: 14, 21 i 28
octubre: 5, 19 i 26
novembre: 2, 9, 16, 23 i 30
desembre: 14
gener: 11 i 18
febrer: 1

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Docent:

Xavier Dotras Dotras

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

Europa (1426-2026). Colonialisme, industrialització, irrellevància?

Europa (1426-2026). Colonialisme, industrialització, irrellevància?

En 2026 i sota les presidències de Donald Trump, Vladimir Putin i Xi Jinping, el món està patint la més dràstica i erràtica recomposició del (des)ordre geopolític, al menys des de la dissolució de l’URSS i, inclús, de la fi de la 2a Guerra Mundial. Hi veiem l’Europa potser a més desconcertada, dividida i irrellevant dels darrers cinc-cents anys.

Com narra la llegenda, Europa és objecte de desig, de rapte i potser de partició però -no per part de Zeus- sinó dels nous déus i de les grans potències. Sota mirades cobejoses però també de superioritat i menyspreu, la vella Europa sembla tan ingènua com la princesa mitològica i recull flors distreta mentre se li acosten tres braus perillosos però simulant ser pacífics.

Com diu la llegenda, voldrà pujar-se Europa al llom d’algun d’ells o deixarà que es posin d’acord en raptar-la? Si és el cas, on la portaran? Els fills resultants seran tan magnífics com Minos? Obtindrà l’Europa real presents tan valuosos com un gegant capaç de protegir les costes, un gos que mai deixa escapar la presa i una llança que mai erra el blanc? I potser el més important de tot: amb qui casaran Europa una vegada els tres zeus hagin aconseguit els seus favors?

Amb humilitat, perquè la tasca és àrdua, aprofundirem en aquestes qüestions metafòriques mentre estudiem l’evolució de l’Europa real des del seu enlairament tardomedieval, el seu imperi colonial, el protagonisme en la traumàtica però revolucionària industrialització, el descens als inferns de les catàstrofes i holocausts d’entreguerres, i la posterior irrellevància sense adonar-se escapistament i consumistament que s’havia ‘suïcidat’.

Objectius:

• Pensar el nostre present, des del coneixement del passat i mirar de preveure els reptes del futur.
• Estudiar fonts d’informació bones, diverses i interdisciplinars, per fer-nos una composició personal actualitzada i rigorosa.
• Debatre-la i contrastar-la amb la bibliografia aportada, el professor i el grup-classe.
• Intercalarem debats d’actualitat i d’urgència, amb anàlisis rigoroses dels períodes i ítems detallats en el programa.

Metodologia:

Estudi i anàlisi de l’evolució històrica europea. Reflexionar la seva rellevància per a la situació actual europea i les possibilitats de futur. Debatre-ho dins del grup-classe cercant una composició reflexiva personal.

PROGRAMA

1. (1426-1648) Europa: de la marginalitat a l’enlairament
Fragmentada, en guerra i amb el Mediterrani bloquejat per l’Islam
Els mapes Kangnido situen la Xina al centre
Expansió atlàntica, messianisme, protocapitalisme i vaixells amb canons
Mapa Waldseemüller: Europa va cap el centre mundial gràcies Amèrica
Dels conflictes político-religiosos interns al colonialisme transoceànic
Nova ciència i nova filosofia

2. (1648-1783) Sistema-món colonial
Mercantilisme, cameralisme, fisiocràcia, colonialisme
Crisi de la consciència europea
Il·lustració: cosmopoliticisme o eurocentrisme?
Del capitalisme financer, comercial i colonial a l’industrial i fabril

3. (1784-1914) Revolucions, Industrialització i mundialització imperial
Carbó i màquina de vapor, electricitat, petrolí i motor combustió interna, Taylor-Ford-isme
Estat-nació, masses i ideologies
Inici biopolítica, disciplines, ideologització i nacionalisme
Antroposcè?

4. (1914-1945) Era catàstrofes: guerres ‘mundials’ o ‘suïcidi’ europeu?
Contra liberalisme. Humanisme debilitat
Com el ‘suïcidi’ europeu sembla una reiterada guerra mundial?
Revolució bolxevic, crac1929, genocidi nazi, guerra espanyola i mundial
Empreses “campiones” nacionals

5. (1945-1973) Subordinació bipolar sota gran creixement endormiscat
Com la ideologització i el creixement fan minimitzar el ‘suïcidi’ europeu?
Creació governança mundial-bipolar des del trauma
Pacifisme woke, entre dos imperis i lluita de classes
Estat del benestar i societat de consum, sota guerra freda
Qui guanya la ‘guerra freda’ i qui la perd? Per què?

6. (1973-2010) Irrellevància, canvis tecnològics i fi energia i recursos superbarats
Creixement i progrés no són naturals ni garantits eternament
Sense Poder, Europa s’adapta al postfordisme, la postmodernitat i la infoesfera digital
Fi keynesianisme, aturada redistributiva, neoliberalisme i pervivència reconeixement
Reconfiguració post-socialisme-real’, Xina post-Mao, guerres neocons i altermundisme
Bombolles econòmiques: .com, 2007-10 i deutes sobirans

7. (2010-2026) No alternativa d’esquerres? Triomf dreta extrema? Cal despertar!
Fou una oportunitat perduda o era impossible?
Somni de ‘Nova política’ (1910-15) versus dècada de malsons (1916-26)
Bonisme versus bad boys
Trobar el propi lloc a la fi de l’ordre global: esdevenir potència o multilateralisme pacifista
Europa (i el món) es pregunta: I ara què?

Bibliografia
El professor Mayos anirà comentarà i complementarà aquesta bibliografia al llarg de curs, a la que sol referir-se en el seu bloc http://goncalmayossolsona.blogspot.com/ i web universitaris http://www.ub.edu/histofilosofia/gmayos_old/index.html.

ACEMOGLU, Daron & JOHNSON, Simon. (2023) Power and Progress: Our Thousand-Year Struggle over Technology and Prosperity.
ACEMOGLU, Daron & ROBINSON, James A. (2012). Why Nations Fail.
ATTALI, Jacques (2002) Les Juifs, le monde et l’argent: Histoire économique du peuple juif .
BAUMAN, Zygmunt, (2005), Modernidad líquida, Fondo de Cultura Económica.
BECK, Ulrich, ADAM, Barbara & VAN LOON, Joost (2000) The Risk Society and Beyond: Critical Issues for Social Theory. Sage.
BLANNING, T. C. W. (2002) El siglo XIX. Europa 1789-1914, Crítica.
CHRISTIAN, David. (2005) Mapas del tiempo. Introducción a la “gran historia”.
COLLINS, Randall. (2005) La Sociología de las filosofías. Una teoría global del cambio intelectual.
CROSBY, Alfred W. (1998) La medida de la realidad. La cuantificación y la sociedad occidental 1250-1600.
DIAMOND, Jared (2006) Armas, gérmenes y acero. Breve historia de la humanidad en los últimos trece mil años, Barcelona: Debate, (1998, 2006 3ª ed. aumentada).
(2006) Colapso. Por qué unas sociedades perduran y otras desaparecen.
S. N. Eisenstadt (2007) Las grandes revoluciones y las civilizaciones de la modernidad.
FISHER. Mark (2009) Capitalist Realism: Is There No Alternative?.
Nancy FRASER & Rahel JAEGGI, (2018), Capitalism. A Conversation in Critical Theory.
FUKUYAMA, Francis. (2014) Political Order and Political Decay: From the Industrial Revolution to the Present Day.
(2016) Los orígenes del orden político: Desde la Prehistoria hasta la Revolución francesa.
Azar Gat i Alexander Yakobson (2014) Naciones. Una nueva historia del nacionalismo.
GELLNER, Ernst (1994) El arado, la espada y el libro. La estructura de la historia humana, Península.
Jack Goody (2004) Capitalismo y modernidad: el gran debate.
John A. Hall (1988) Poderes y libertades. Las causas y consecuencias del auge de occidente.
HOBSBAWM, Erik (2011, 4 volums) La era de la revolución: Europe 1789-1848.
La era del capital: 1848-1875.
La era del imperio: 1875-1914.
Historia del siglo XX (The Age of Extremes: A History of the World, 1914–1991).
Samuel P. Huntington (2005) El choque de civilizaciones y la reconfiguración del orden mundial.
INGLEHART, Roland & WELZEL, Christian. (2006) Modernización, cambio cultural y democracia: la secuencia del desarrollo humano.
INGLEHART, Roland. (1999) Modernización y posmodernización: el cambio cultural, económico y político en 43 sociedades.
E. L. Jones (1987) El milagro europeo. Entorno, economía y geopolítica en la historia de Europa y Asia.
(1988) Crecimiento recurrente. El cambio económico en la historia mundial.
Tony Judt, (2006) Postguerra. Una historia de Europa desde 1945.
Henry Kamen (1977) El siglo de Hierro. Cambio social en Europa, 1550-1660.
Robert D. Kaplan (2013) La venganza de la geografía.
Landes, David. S. (1999) La riqueza y la pobreza de las naciones.
Angus Maddison (2002) La economía mundial. Una perspectiva milenaria.
Charles C. Mann (2011) 1491: New Revelations of the Americas Before Columbus.
(2012) 1493: Uncovering the New World Columbus Created.
MANN, Michael (1991) Las fuentes del poder social Vol I Una historia del poder desde los comienzos hasta 1760 d.C.
(1997) Las fuentes del poder social Vol II. El desarrollo de las clases y los Estados nacionales, 1760-1914.
(2004) El Imperio incoherente. Estados Unidos y el nuevo orden internacional, Barcelona: Paidós.
Robert B. Marks (2007) Los orígenes del mundo moderno. Una nueva visión.
MAYOS, Gonçal (2024) “Peligro para la democracia y los derechos humanos en las políticas ‘del desconcierto’ y los populismos ‘de la catástrofe’“ a Analíse social do direito: por uma hermenêutica de inclusão.
(2020) “‘Políticas del desconcierto’ y redefinición democrática. Una síntesis macrofilosófica” a La ciudadanía y lo político. Ciudadanía y crisis de la democracia liberal en un mundo en transformación.
(2019, Turbohumanos. Turbohumanos ¿Cómo la globalización y el neoliberalismo nos están cambiando?)
(2019) De la muerte a la revancha de Dios.
(2016) Homo obsoletus. Precariedad y desempoderamiento en la turboglobalización
(2012) Macrofilosofía de la globalización y del pensamiento único. Un macroanálisis para ‘empoderamiento’.
(2006) La Il.lustració.
G. Mayos y J. Morro (eds.) (2014) Hi ha una nova política?.
McNeill William H. (1988) La búsqueda del poder. Tecnología, fuerzas armadas y sociedad desde el 1000 d.C.
McNeill J.R. i McNeill W.H. (2004) Las redes humanas. Una historia global del mundo.
Morris, Ian (2014) ¿Por qué manda occidente… por ahora?
Noguera, A. & Goikoetxea, J. (2021) Estallidos.
Piketty, Thomas (2014) El capital al segle XXI.
Karl Polanyi (2003) La gran transformación. Los orígenes políticos y económicos de nuestro tiempo.
John Rapley & Peter Heather (2023) Why Empires Fall: Rome, America and the Future of the West.
Jeremy Rifkin (1996) El Fin del trabajo. Nuevas tecnologías contra puestos de trabajo. El nacimiento de una nueva era.
Dani Rodrik (2012) La paradoja de la globalización: Democracia y el futuro de la economía mundial.
SNYDER, Timothy. (2024) On Freedom,
(2018) The Road To Unfreedom: Russia, Europe, America,
(2017) On Tyranny: Twenty Lessons from the Twentieth Century.
Charles Tilly (1991) Grandes estructuras, procesos amplios, comparaciones enormes.
Toulmin, S. (2001) Cosmópolis. El trasfondo de la modernidad.
Immanuel Wallerstein, (1979) El Moderno sistema mundial, Madrid: Siglo XXI, vol. I La agricultura capitalista y los orígenes de la economía-mundo europea en el siglo XVI.
(1984) vol II. El mercantilismo y la consolidación de la economía-mundo europea, 1600-1750.
(1998) vol III. La segunda era de gran expansión de la economía-mundo capitalista, 1730-1850.
(2011) vol IV: Centrist Liberalism Triumphant, 1789-1914.
(2006) Análisis de sistemas-mundo. Una introducción.

Dia i hores:

Dilluns d’11:30 a 13:30 hores

30 hores lectives

Calendari:

setembre: 14, 21 i 28
octubre: 5, 19 i 26
novembre: 2, 16, 23 i 30
desembre: 14
gener: 11 i 18
febrer: 1

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Docent:

Gonçal Mayos

    Places exhaurides!

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es