Select Page
El jardí mediterrani

El jardí mediterrani

El jardí mediterrani reflecteix la bellesa i la diversitat pròpies del nostre clima. Basat en espècies adaptades a la sequera i a les estacions marcades, combina estètica i sostenibilitat. Aquesta assignatura ofereix una aproximació teòrica i pràctica per entendre les claus del jardí mediterrani i gaudir-ne en el patrimoni vegetal de Barcelona i el seu entorn.

Objectius:

Conèixer les característiques del clima mediterrani i la seva influència en els jardins.
Identificar plantes i adaptacions pròpies del jardí mediterrani.
Aprendre criteris de disseny i manteniment sostenibles.
Descobrir i valorar jardins mediterranis emblemàtics de Barcelona i del Maresme.
Fomentar una gestió responsable dels espais verds i dels recursos naturals.

Metodologia:

L’assignatura té 30 hores presencials, 10 h de classes teòriques al centre i 20 h distribuïdes en vuit classes pràctiques a diferents jardins.
Es farà arribar als alumnes un resum de la presentació que s’utilitzi a les classes teòriques i fitxes per recollir la informació dels jardins visitats.

PROGRAMA

Sessió 1 (Teòrica) 2 h– Introducció al clima mediterrani i les seves exigències ambientals
• Característiques del clima mediterrani: precipitació, temperatura, estacionalitat.
• Factors limitants per al creixement vegetal.
• Breu panorama dels ecosistemes mediterranis.

Sessió 2 (Teòrica) 2h – Adaptacions morfològiques de les plantes
• Fulles petites o transformades, pilositat, cutícules gruixudes.
• Arrels profundes, port arrodonit, espines.
• Exemples visuals.

Sessió 3 (Teòrica) 2h –Jardineria mediterrània i sostenibilitat
• Planificar el jardí
• Crear cobertes vegetals i zones d’ombra
• Reduir la gespa

Sessió 4 (Teòrica) 2h– Plantes mediterrànies pel jardí
• .Selecció de plantes per al jardí sostenible

Sessió 5 (Teòrica) 2h- El manteniment del jardí mediterrani
• La poda, el treball del sòl, el reg

Sortides (Pràctiques)
Sessió 6 – Visita al Jardí Botànic de Barcelona (3h)*
Sessió 7 – Jardins del Laribal i Teatre Grec (3h)
Sessió 8 – Jardins del Dr.Plà i Armengol (2h)
Sessió 9 – Parc de les Glòries (2h)
Sessió 10 – Jardins d’Aclimatació o Ramon Margalef i López (2h)
Sessió 11 – Jardins de Vil.la Cecilia i Quinta Amèlia (2h)
Sessió 12 – Roserar de Cervantes (2h)
Sessió 13 – Vivers Sala-Graupera sortida al Maresme (4h)*

*Sessions amb pagament d’entrada i/o autocar no inclosos en la matrícula
L’horari de les sortides pot variar lleugerament de l’horari de les classes, en el cas que hi hagi un horari d’obertura.

Bibliografia

• Jardins. Quaderns de la Revista de Girona. Joaquim M. Puigvert, Ignasi Esteve, Josep Pujol i Rosa Maria Gil Tort.
• Jardins de Catalunya. Manuel Ribas i Piera/ Miquel Vidal i Pla. Descobrir Catalunya
• Repensant els jardins històrics. El passat en el pressent. Plecs de paisatge. Reflexions 8. Observatori del Paisatge
• Guia de natura de Barcelona. Aproximació a la història de la natura a la ciutat. Margarita Parés i Rifà. Ajuntament de Barcelona
• El Noucentisme a Barcelona. Aleix Catasús i Bernat Puigdollers . Editorial àmbit

Dia i hores:

Dimarts de 9:00 a 11:00 hores

30 hores lectives

Calendari:

Febrer: 10, 17 i 24
Març: 3, 10, 17 i 24
Abril: 14, 21 i 28
Maig: 5, 12 i 19

 

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Professora Tutora:

Mireia Teixidó Sanchez. Tècnica Especialista en jardineria i Guia oficial de Catalunya

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

 

La filosofia grega, de Tales a Montaigne

La filosofia grega, de Tales a Montaigne

Thauma arkhe tes sophias: “l’astorament és el principi de la saviesa”, deia Aristòtil. Astorament davant de què? Davant del fet que les coses apareguin, davant del fet que el món se’ns mostri com un enigma sobre el qual preguntar. El raonar filosòfic –que és sempre un enraonar– neix com un meravellar-se per l’aparició de les coses i del món com a totalitat. La pregunta pel principi constitutiu d’aquest món donà lloc als primers passos de la filosofia a la Grècia dels segles VII i VI a.C. Des d’aleshores, la història d’Europa ha quedat relligada a aquesta descoberta grega, com una font –un naixement– on tornar a beure constantment. El món hel·lenístic, Roma, l’Europa “medieval” i l’anomenat, precisament, Renaixement, són mostres d’aquest diàleg amb les nostres fonts, un diàleg esforçat i alhora sempre polèmic. La lectura dels clàssics ens posa a prova, ens interpel·la. “La serenitat dels clàssics s’acaba quan els llegeixes”, diu sempre Jordi Sales. Així doncs, per tal de “desasserenar-nos”, ens introduirem en la lectura d’alguns dels textos filosòfics representatius d’aquesta història. Malgrat la distància temporal que ens separa d’aquests autors, veurem com certes qüestions segueixen estant ben presents per a nosaltres.

Objectius:

• Apropar-se als problemes essencials de la filosofia en el seu naixement.
• Veure el desenvolupament històric de les qüestions.
• Situar històricament les respostes i comparar-les.
• Llegir textos filosòfics originals i fer-ne una posada en comú a classe.
• Fomentar el diàleg a partir de les nostres pròpies preguntes i inquietuds.

Metodologia:

El curs s’estructura en dos tipus de sessions: la classe magistral (12 sessions) i el comentari en comú de les lectures seleccionades (3 sessions).

 

PROGRAMA
  1. L’aurora de la filosofia grega
  2. Sòcrates i Plató
    Lectura (1): Plató, Menó
  3. Aristòtil
  4. Les escoles hel·lenístiques
    Lectura (2): Sèneca, De la vida benaurada
  5. La recuperació renaixentista de Grècia
  6. La filosofia grega, avui
    Lectura (3): Pierre Hadot, La filosofia com a manera de viure
Bibliografia

– PLATÓ, Menó
– SÈNECA, Discursos
– HADOT, P. La filosofia com a manera de viure
– G. REALE i D. ANTISERI, Historia del pensamiento filosófico i científico, Herder, 1995
– K. JASPERS, Introducció a la filosofia, Edicions 62, 1993
– A. BLOOM, Gigantes y enanos, Gedisa, 1999
– R. BRAGUE, Europa, la via romana, Barcelonesa d’Edicions, 1992
– J. SALES, Estudis sobre l’ensenyament platònic (I), Ed. Anthropos.
– J. BURNET, La filosofia grega. De Tales a Plató, Societat Catalana de Filosofia (IEC), 2013
– T.A. SLEZÁK, Leer a Platón, Alianza Universidad, 1997
– G. REALE, Introducción a Aristóteles, Herder, 1985

Dia i hores:

Dimarts de 9:00 a 11:00 hores

30 hores lectives

Calendari:

Febrer: 10, 17 i 24
Març: 3, 10, 17 i 24
Abril: 7, 14, 21 i 28
Maig: 5, 12 i 19
Juny: 2

 

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Professor Tutor:

Jordi Casasampera Fernández. Filòsof

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

 

Más allá de las batallas. La guerra y la paz en los siglos medievales.

Más allá de las batallas. La guerra y la paz en los siglos medievales.

Aquesta assignatura vol contribuir a la divulgació del coneixement i dels temes actuals de debat universitari sobre l’edat mitjana, amb una atenció especial a l’ús i control de la violència armada.

Parlarem de batalles, d’exèrcits i del pensament elaborat al voltant de la guerra a les societats feudals i pre-feudals europees, i també a les societats islàmiques. Però, més enllà dels temes clàssics de la historia militar, intentarem examinar l’ús i control d’aquesta violència armada (les dues cares d’una mateixa moneda), exposant, de pas, les diferents i importants implicacions que això va tenir en el pensament teològic i filosòfic, l’economia, l’organització social, la tecnologia, l’administració, etc., i com això afectava als diferents grups que composaven el conjunt de la població.

Mirarem de comparar el que revelen les fonts documentals, amb les imatges divulgades pel cinema, les novel·les històriques, les xarxes socials, etc.

Aportarem finalment indicacions sobre com podem trobar a Internet o altres mitjans elements similars als que veurem a l’aula per poder ampliar el que anirem explicant en cada sessió.

Objectius:

• Oferir una crítica raonada de la imatge de la guerra i la pau en l’edat mitjana, i de la figura del cavaller feudal, tal com apareix en els treballs acadèmics recents i tal com s’ha vingut transmetent en la cultura europea des del segle XVIII. Estudiar el fenomen de la violència armada, i del control de la mateixa en totes les seves dimensions i conseqüències.
• Despertar l’interès de l’alumnat per temes i àrees de coneixement tradicionalment poc desenvolupats en els programes d’ensenyament.
• Acostar a l’alumnat, i interpretar en classe, documents, textos literaris i creacions artístiques de l’època, situant-les i analitzant-les d’acord amb el context en què van ser produïdes
• Desenvolupament del pensament crític i creatiu de l’alumnat
• Anàlisi de la imatge oferta pel cinema i la novel·la històrica per a determinats períodes i temes de la història medieval.
• Presentació de les possibilitats que ofereix Internet per a una aproximació al coneixement acadèmic de la història medieval.

 

PROGRAMA

1. La guerra i la pau a l’edat mitjana.
2. Les primeres invasions: els pobles bàrbars com a confederacions armades.
3. La (imparable) expansió de l’Islam.
4. Carlemany, entre cultura i genocidi.
5. La batalla de Maldon: l’honor del cavaller a l’Alta Edat Mitjana.
6. La Pau i la Treva de Déu als voltants de l’any 1000.
7. La societat cavalleresca. La “matèria de Bretanya” i el mite del rei Artur.
8. Els senyors de frontera a la Península.
9. Les batalles imaginàries de la Reconquesta.
10. Croats i ordres militars.
11. Castells i fortaleses.
12. Ciutats i milícies urbanes: el triomf de la infanteria.
13. El Mediterrani, espai de conflicte i trobada.
14. La guerra dels Cent Anys: poder i ideals cavallerescos a la Baixa Edat Mitjana.
15. Dones a la pau i la guerra.

Bibliografia

BIBLIOGRAFIA GENERAL

Arnell, J. (2021) Elogio de la edad media. Rialp.
Duby, G. (1992) Europa en la edad media. Paidós.
Hanson, V.D. (2011) Guerra. El origen de Todo. Turner.
Hernández, F.X. (2002) Història militar de Catalunya. Rafael Dalmau ed. Vol. I y II
Oakley, F. (1980) Los siglos decisivos. La experiencia medieval. Alianza Editorial.
Rodríguez, C.J. (2018) La batalla naval en la edad media. La Ergástula.
Southern, R.W. (1980) La formación de la edad media. Alianza Universidad.

Tema 1.

Arranz Guzmán, A. – M.P. Rábade Obradó – O. Villarroel González (coords.) (2013) Guerra y paz en la edad media. Sílex.
Benito, P. – A. Riera (2014) Guerra y carestía en la Europa medieval. Milenio.
Bennet, M. – J. Bradbury – K. DeVries – I. Dickie – P.G. Jestice (2001) Técnicas bélicas del mundo medieval. Equipamiento, técnicas y tácticas de combate. Libsa.
Contamine, Ph. (1984) La guerra en la edad media. Labor.
Keen, M. (2005) Historia de la guerra en la edad media. Antonio Machado Libros
McGlynn. S. (2009) A hierro y fuego. Las atrocidades de la guerra en la edad media. Crítica.
Nicholson, H. (2003) Medieval Warfare. Theory and Practice of War in Europe, 300-1500. Palgrave.
Rodriguez García, J.M. (2003) El rostro de la batalla. Desperta Ferro: Antigua y medieval, 78, pp. 52-55.

Tema 2.

Azzara. C. y Trillo, M.C. (2004) Las invasiones bárbaras. Universitat de València.
Colins, R. (2000) La Europa de la alta edad media. Akal.
Collins, R. (2005) La España visigoda. Crítica.
Halsall, G. (2008) Barbarian migrations and the Roman West, 376–568, Cambridge University Press
Orlowski, Sabrina (2024) Los reyes visigodos de Toledo y el botín de guerra. Reparto y destino. Espacio, Tiempo y Forma. Historia Medieval, 37, pp. 855-878.
Ruchesi, F.C. (2016) El ejército y la guerra en la construcción de la cohesión. El caso de los visigodos. Temas Medievales, 24/2, pp. 161-184.
Rufino, P.G. (1996) Clovis contre Alaric. Rufino.
Sánchez, A.L. – F. Ardanaz – S. Rascón (1998) Armas y guerra en el mundo visigodo. En Arqueología, paleontología y Etnografía, 4, pp. 409-452

Tema 3.
Albarrán, J. (coord.) (2024) Al-Andalus y la guerra. Ediciones de La Ergástula.
Armstrong, K. (2001) El Islam. Mondadori.
García, A. (2009) Bases doctrinales y jurídicas del yihad en el derecho islámico clásico (s. VIII-XIII). Clio & Crime, 6, pp. 243-277.
Español, D. (2024) Yihad y Reconquista: Guerra en Aragón, Navarra y Cataluña, siglos XI-XII. Desperta Ferro Ediciones
Glick, Th. F. (1994) Cristianos y musulmanes en la España medieval (711-1250). Alianza Universidad.
Kennedy, H. (2007) Las grandes conquistas árabes. Crítica.
Manzano, E. (1992) Historia de las sociedades islámicas en la edad media. Síntesis.
Rodinson, M. (2002) Mahoma: el nacimiento del mundo islámico. Península.
Vernet, Juan. (1990) Los orígenes del Islam. Acantilado.

Tema 4.

Barbero, A. (2004) Carlomagno. Laterza.
Boussard, J. (1968) La civilización carolingia. Guadarrama.
Lamb, H. (1998) Carlomagno. Ediciones B.
Reuter, Timothy (2005) La guerra carolingia y otoniana. En M. Keen Historia de la guerra en la Edad Media, pp. 29-56.
Sabaté, F. (2007) La feudalización de la sociedad catalana. EUG.
Toubert, P. (2006) Europa en su primer crecimiento. De Carlomagno al año mil. UV.

Tema 6.

Focillon, H. (1966) El año mil. Alianza Editorial.
Junyent, E. (1975) La Pau i Treva. Rafael Dalmau
Martí, R. (2008) Las instituciones de Paz y Tregua de Dios en la formación de la feudalidad. El caso de la archidiócesis de Narbona. En Amores, J.B. (coord..) Religión, herejías y revueltas sociales en Europa y América, pp. 17-44.
Morelló, J. (2022) Construir en espacios sacralizados: a propósito del surgimiento y expansión territorial de las sagreras catalanas, siglos XI-XIII. XLVII Semana Internacional de Estudios Medievales. Estella, pp. 301-339.
Porras, P. A. (1994) El derecho de la guerra y de la paz en la España medieval. Boletín de Estudios Gienenses, 153/1, pp. 591-616.
Vivó de Undabarrena, E. (2001) Uramque ius: guerra, tregua y paz en el derecho medieval. Boletín de la facultad de Derecho de la UNED. 17, pp. 163-208.

Tema 7.

Barquero, C. (2011) La caballería utópica en el siglo XII. En Alvira, M. – J. Díaz (coord.) Medievo utópico: sueños, ideales y utopías en el mundo imaginario medieval, pp. 297-304. Sílex.
Bisson, T. N. (2010) La crisis del siglo XII. El poder, la nobleza y los orígenes de la gobernación europea. Crítica.
Caravaggi, G. (1990) La novela de caballería. En Historia de la literatura española, Vol. I. Cátedra.
Duby, G. (1996) Guillermo el mariscal. Altaya.
García, C. – L.A. de Cuenca (trad.) (1998) El Caballero de la Carreta de Chrétien de Troyes. Siruela.
Gutiérrez, S. (2002) Orixes da materia de Bretaña: a “Historia regum britanniae” e o pensamento europeo do seculo XII. Centro Ramon Piñeiro para la Investigación en Humanidades.
Ibáñez, T. (2016) El mundo artúrico y el ciclo del Grial. Revista digital de iconografía medieval, 8/16, pp. 31-66.
Pascua, E. (2017) Nobleza y caballería en la Europa medieval: guerra, linaje y virtud. Síntesis.
Ruiz, J.E. (1993) La novela y el espíritu de la caballería. Mondadori.

Tema 8.

Fierro Bello, M.I. – F. García Fitz (coord.) (2008) El cuerpo derrotado: cómo trataban musulmanes y cristianos a los enemigos vencidos (Península Ibérica, s. VIII-XIII). CSIC.
Fité, F. – E. González (2010) Arnau Mir de Tost: un senyor de frontera al segle XI. Universitat de Lleida.
García, F. (2015) Las formas de la guerra de conquista: el contexto hispánico medieval (s. XI al XIII). En Ríos, M.F. (ed.) El mundo de los conquistadores, pp. 457-488.
García, F. (1999) El Cid y la guerra. En Hernández C. (coord..) El Cid, poema e historia, pp. 383-418.
Glick, Th. F. (1994) Cristianos y musulmanes en la España medieval (711-1250). Alianza Universidad.
Rodríguez, J.M. (2011) Predicación de cruzada y yihad en la Península Ibérica: una propuesta comparativa. Anales de la Universidad de Alicante. Historia medieval, 17, pp. 117-128.
Rodríguez, J.M. (2017) La “diáspora aristocrática” y la figura de los guerreros príncipes. Desperta Ferro: Antigua y medieval, 40, pp. 54-57.
Villacañas, J.L. ( 2020) Hispania: de formación imperial a sistema de poderes. Guillermo Escolar.

Tema 9.

Burguera, M.L. (2019) La premonición, la historia y el sueño: sobre la batalla de Clavijo. 1616: Anuario de la Sociedad Española de Literatura General y Comparada, 9, pp. 241-249.
Castellanos, J. (2001) La batalla de Calatañazor: mito y realidad. Revista de Historia Militar, 91, pp. 25-42.
García, L.A. (1997) Covadonga, realidad y leyenda. Boletín de la Real Academia de la Historia, 194/2, pp. 353-382.
Pérez de Tudela, M.I. (2007) La consideración ética de la guerra y el uso de la violencia en la España medieval. En la España medieval, 30, pp. 7-25.
Pérez-Soba, J.M. (1998) Santiago “Matamoros”: historia de un desencuentro. Magister, 16, pp. 129-153.
Setó R. – M. Estradé (2018) La llegenda del rescat de les cent donzelles o del rescat de Sant Esteve. En Garriga, M. – C. Cuadrada – J. Poblet – M.J. Figueras (coord..) El rescat de les cent donzelles o de Sant Esteve, p. 449-477.
Torres, M. (2002) Las batallas legendarias y el oficio de la guerra. Plaza & Janés.

Tema 10.

Barquero Goñi, C. (2016) Órdenes militares y frontera en la España Medieval. Revista de las Órdenes Militares, 8, pp. 141-155.
Barquero Goñi, C. (2011) Templarios y hospitalarios en la Reconquista peninsular. Anales de la Universidad de Alicante. Historia Medieval, 17, pp. 167-182.
Barquero Goñi, C. (2017) La logística de las Órdenes Militares (siglos XII-XV). Revista de las Órdenes Militares, 9, pp. 11-33.
Barquero Goñi, C. (2021) Tregua y cruzada: un cierre en falso. Desperta Ferro: Antigua y Medieval, 68, pp. 52-56.
Bogdan, H. (1995) Les chevaliers teutoniques. Perrin.
Demurger, A. (2009) Cruzadas: una historia de la guerra medieval. Paidós.
Echevarría Arsuaga, Ana (2009) Entre violencia sagrada y guerra sacralizada. Revista de Historia Militar, Año 53 Extra 1, pp. 113-140.
Flori, J. La guerra santa: la formación de la idea de cruzada en el Occidente cristiano. Trotta, 2003.
Foss, M. Cruzados. La aventura de los soldados de Dios. Martínez Roca, 1998.
Nicholson, H. God’s Warriors: Crusaders, Saracens and the Battle for Jerusalem. Osprey, 2005.
Rodríguez, J.M. (1994) Fernando III y sus campañas en el contexto cruzado europeo, 1217-1252. Archivo Hispalense, 77, 234-236, pp. 205-218.
Rodríguez, J.M. (2009) Yendo a las cruzadas de prestado. Armas y personal alquilado, ss. XII-XIII. VI Jornadas Luso-Espanholas de Estudos Medievais. Vol. I y II, pp. 149-158.
Rodríguez, J.M. (2021) La cruzada en el mar: naves, logística y transporte marítimo. Desperta Ferro: Antigua y medieval, 68, pp. 46-50.
Sénac, Ph. (2023) La “cruzada” de Barbastro y los combatientes francos en la península Ibérica. Desperta Ferro. Especiales 35, pp. 72-77.
Tyerman, C. Las guerras de Dios. Una nueva historia de las cruzadas. Crítica, 2007.

Tema 11.

Bienes, J.J. (2004) La fortificación islámica en el valle medio del Duero. En Casa, Carlos de la – Y. Martínez Cuando las horas primeras: en el Milenario de la batalla de Calatañazor, pp. 285-301.
Gravett. Ch. (1994) Guerras de asedio en la edad media. Osprey-Ediciones del Prado.
Mesqui. J. (1995). Les châteaux forts. De la guerre à la paix. Gallimard.
Navareño, A. (1994) El castillo en la guerra medieval. Pertrechos y tácticas de ataque y defensa. Actas del I Congreso de Castellología Ibérica, pp. 575-592.
Rodríguez, J.M. (2011) La población en los sitios. Desperta Ferro: Antigua y Medieval, 4, pp. 32-35.

Tema 12.

Arias, F. (2014) ¿Hubo una revolución militar en Castilla en la primera mitad del siglo XIV? Edad Media, revista de historia, 15, pp. 195-216.
Etxeberria, E. (2015) La ciudad medieval como campo de batalla: el combate urbano en la Guerra de Sucesión castellana (1475-1479). Clio & Crimen, 12, pp. 277-288.
Narbona, R. (2006) La milicia ciudadana en la Valencia medieval. Clio & Crimen, 3, pp. 305-332.
Porrinas, D. (2024) Cabalgadas, razias y correrías: la cotidianidad de la guerra plenomedieval. Desperta Ferro: Especiales, 39, pp. 36-42.
Sabaté, F. (2006) El somatén en la Cataluña medieval, 3, pp. 209-304.
Sánchez, V. (2024) La hueste en liza. HRM.

Tema 13.

Abulafia, D. (2013) El gran mar. Una historia humana del Mediterráneo. Crítica.
Cabezuelo, J.V. (2006) Diplomacia y guerra en el Mediterráneo medieval. Anuario de Estudios Medievales, 36/1, pp. 253-294.
Hernández, F.X. – F. Riart – X. Rubio. (2009) Els exèrcits de Jaume I. DUXELM.
Lafuente, M. (coord.) (2017) Guerra y competencia en el Mediterráneo medieval. Revista Universitaria de Historia Militar 6/11.

Tema 14.

Ambühl, R. Prisoners of War in the Hundred Years Wars. Ransom Culture in the Late Middle Ages. CUP, 2013.
Contamine, Ph. (2014) La guerra de los Cien Años. Rialp.
Curry, A. (2000) Agincourt, 1415. Stroud.
Drévillon, H. (2005) Batailles. Scénes de guerre de la Table Ronde aux Tranchées. Seuil.
Huizinga, J. (1930) El otoño de la edad media. Revista de Occidente.
Minois, G. (2008) La guerre de Cent Ans: naissance de deux nations. Perrin.
Simpkin, D. (2013) The soldier in later medieval England. O.U.P..

Tema 15.

Batlle, C. – Vinyoles, T. (2002) Mirada a la Barcelona medieval des de les finestres gòtiques. Rafael Dalmau.
Duby, G. – Perrot, M. (1992) Historia de las mujeres. La edad media. Taurus.
Guerrero, Y. (2016) Las mujeres y la guerra en la edad media: mitos y realidades. Journal of Feminist, Gender and Women Studies, 3, pp. 3-10.
Marín, M. (2024) Mujeres y guerra en el Occidente islámico medieval: al-Andalus, Magreb (s. VIII-XIII) en J. Albarran (coord.) Al-Andalus y guerra, pp. 233-253.
Pernoud, R. (1987) La mujer en el tiempo de las catedrales. Granica.
Rodríguez, C. (coord.) (2023) Del mito al hecho: mujer y guerra en la Edad Media: el liderazgo militar femenino en la Península Ibérica y el ámbito mediterráneo. Universidad de Extremadura.
Sanz, A. – C. Díaz – M. de Pazzis (dir.) (2020) La mujer en los Ejércitos. Nuevas perspectivas. Cátedra Extraordinaria Complutense de Historia Militar.
Val, M.I. del – J.F. Jiménez Alcázar (coord.) (2013) Las mujeres en la Edad Media. Universidad de Murcia.

Dia i hores:

Dimarts d’11:30 a 13:30 hores

30 hores lectives

Calendari:

Febrer: 10, 17 i 24
Març: 3, 10, 17 i 24
Abril: 7, 14, 21 i 28
Maig: 5, 12 i 19
Juny: 2

 

Idioma:

Castellà

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Professor Tutor:

Ismael Almazán Fernández. Historiador especialista en Història Medieval d’Espanya

 

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es