Select Page
L’anàlisi antropològic de la diversitat sociocultural o com repensar l’ésser humà en un món global

L’anàlisi antropològic de la diversitat sociocultural o com repensar l’ésser humà en un món global

Aquest curs aspira a dotar als i a les participants dels elements i instruments que la perspectiva antropològica aporta per a una comprensió més profunda de la diversitat sociocultural de l’espècia humana.

A partir d’un seguit d’exemples etnogràfics –tant de les simplistament anomenades societats “exòtiques” com d’altres “més properes”- ens capbussarem en les principals esferes socials presents a tot grup humà com la família i amistat, la política, l’econòmica o el món del numinós per abordar la diversitat humana i las múltiples respostes que l’ésser humà ofereix a qüestions com ara l’organització social i política, les relacions de poder, les formes d’organització econòmica, els sistemes de classificació… Tanmateix, un coneixement més profund de la diversitat humana des de la perspectiva antropològica, ens haurà de permetre abordar un anàlisi crític de la nostra societat en relació a aquestes esferes, tant de les pràctiques, com dels discursos i valors.

Objectius:

• Presentar la diversitat humana (social i cultural) com a característica essencial de l’ésser humà i, alhora, com a valor a preservar.
• Aprofundir en el coneixement d’alguns dels fenòmens socioculturals rellevants de l’actualitat.
• Traçar les continuïtats, discontinuïtats i innovacions que en aquests fenòmens s’observen.
• Destacar la necessitat de reconèixer la complexitat de tota realitat social, emfatitzant en la diversitat de discursos, representacions, percepcions i vivències que d’un mateix fet es generen.
• Dotar d’elements i instruments que permetin analitzar críticament els fenòmens socioculturals, tot prestant especial atenció al procés de construcció dels discursos i representacions dominants sobre aquests.
• Transmetre la importància del relativisme cultural en l’anàlisi de les societats i cultures humanes.
• Familiaritzar-se amb alguns dels principals conceptes mètodes i teories de l’Antropologia sociocultural.
• Valoritzar les experiències viscudes i els seus protagonistes.
• Capacitar en l’anàlisi de la informació que els múltiples suports i formats actuals ofereixen (premsa, televisió, internet, xarxes socials, etc.).
• Fomentar la reflexió, el diàleg i l’intercanvi d’idees.

Metodologia:

El curs es troba dividit en 15 sessions de caràcter presencial de dues hores cadascuna (30 hores en total).

Les sessions es basaran en dinàmiques participatives; entenent que la participació sempre ha de ser activa. En aquest sentit, la docència fugirà del format de la classe magistral, sense que això sigui una renúncia a la transmissió de coneixements propis de la disciplina.

Un primer recurs per assolir aquest equilibri entre la participació activa i la transmissió, es troba en la mateixa elecció dels fenòmens tractats. L’actualitat dels fets garanteix un coneixement previ per part de l’alumnat que convida a participar; i, alhora, l’interès que aquests desperten, facilita la introducció de la perspectiva científica per al seu anàlisi.

De la mateixa manera, la utilització durant les sessions de materials audiovisuals (documentals, films…), escrits i les pròpies experiències/coneixements dels alumnes al respecte, permetran un ritme més dinàmic i distés però alhora vehicular la transmissió de conceptes, teories… en ser analitzats com a material etnogràfic.

Tanmateix, en algunes de les sessions, es treballaran documents de caire científic (però amb consonància al nivell de l’alumnat) que s’analitzaran conjuntament amb el doble objectiu de familiaritzar-se amb aquests tipus de materials i dotar de les eines analítiques per abordar-los.

L’esquema de qualsevol de les sessions podria ser:
• breu presentació del fenomen;
• una primera aproximació des de la perspectiva antropològica;
• visionat de material audiovisual o textual;
• reflexió conjunta sobre aquest material;
• aprofundiment etnogràfic en el fenomen, establiment de connexions entre la visió macro del fenomen i les experiències personals però també entre aquests i fenòmens anteriors (i en cas d’haver-hi, també amb les vivències personals en els fenòmens anteriors)

 

 

 

PROGRAMA

El programa es presentarà dividit en diversos blocs (d’una extensió mínima de dues sessions) en els que reflexionarem sobre diverses temàtiques a partir de l’estudi etnogràfic de diferents fenòmens socioculturals.

1. L’Antropologia sociocultural com a disciplina científica: el treball de camp antropològic per a l’anàlisi de la diversitat cultural. Abordarem breument els principals trets que distingeixen aquesta ciència social centrada en l’estudi de la diversitat humana per posteriorment aprofundir simultàniament en les seves tècniques i les principals qüestions metodològiques que s’hi plantegen; és a dir, en com treballa l’antropologia per assolir un coneixement profund de les realitats humanes.
2. Parents, compares, amics, veïns… : Mil i una cares de les relacions socials. La família com a unitat bàsica d’organització social és un tret comú a tota la humanitat, ara bé com s’articula aquesta, el significat que se li dóna, el paper que jugar a l’hora de vertebrar cada societat, etc. mostra ja una gran varietat. Tot i així, trobem altres vincles socials que acompleixin funcions similars a la família que també creen xarxa social i en els que cal aprofundir per entendre la riquesa de les relacions socials.
3. Més enllà de l’estat. Descobrirem la diversitat de formes d’organització política partint de la deconstrucció de la idea de l’estat com a forma natural d’organització política amb l’objectiu d’extreure un marc interpretatiu que ens permeti atendre a la complexitat sociocultural –pretèrita i present- i aprofundir en la nostra pròpia realitat.
4. La diversitat de formes econòmiques: una realitat llunyana? Aprofundirem etnogràficament en la multiplicitat de formes econòmiques presents a la humanitat que ens mostra l’Antropologia econòmica. A partir d’aquest coneixement provarem de rastrejar la seva presencia a les “nostres societats de mercat” i alhora analitzarem críticament els valors, percepcions… que desemboquen en la pretesa naturalitat del nostre model econòmic i valors que l’acompanyen.
5. Entorn, natura, cultura. Reflexionarem sobre les relacions que les societats estableixen amb el medi, unes relacions d’anada i tornada podríem dir, on les cultures s’adapten al medi alhora que adapten el medi a la realitat sociocultural de cada grup; sense oblidar-nos de fer una primera aproximació a la pròpia idea de natura que la nostra societat té.
6. Sistemes de creences, cultes, religions: Entre el misteri i la matèria. A partir de l’ampli ventall de respostes amb què les cultures s’enfronten al món del numinós abordarem el paper que els sistemes de creences, religions, etc. juguen tant pel que fa a l’explicació del mistèric com de la realitat quotidiana.

Bibliografia

Hi ha una bibliografia bàsica en què s’ofereix una visió general de l’Antropologia:

• BOHANNAN, P. (1992) Para raros, nosotros. Introducción a la antropología cultural. Madrid: Akal.
• COPANS, J. (1999) Introducción a la Etnología y a la Antropología. Madrid: Acento.
• EMBER, C. R.; EMBER, M. (1997) Antropología cultural, Madrid: Prentice Hall.
• HARRIS, M. (1998) Introducción a la Antropología General. Madrid : Alianza.
• LLOBERA, J. R. (1999) Manual d’antropologia social, Barcelona: Edicions de la UOC.

També hi haurà una bibliografia específica conformada durant el curs que estarà relacionada amb alguns dels temes presentats i que es treballarà a l’aula

Dia i hora:

Dimarts, de 18:00 a 20:00 hores

30 hores lectives

Calendari:

Setembre: 22 i 29
Octubre: 6, 13, 20 i 27
Novembre: 3, 10, 17 i 24
Desembre: 1 i 15
Gener: 12, 19 i 26

 

 

Aforament complet!

 

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Cornellà
Centre Cultural García Nieto
C/Mossèn Andreu, 15, 3a planta
08940 – Cornellà de Llobregat

Docent:

Miguel Doñate Sastre. Antropòleg

Col·laborador:

Raúl Márquez Porras. Antropòleg

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació:

UNED Cornellà
Centre Cultural García Nieto
C/Mossèn Andreu, 15, 3a planta
08940 – Cornellà de Llobregat
93 376 70 11
info@cornella.uned.es

Beethoven 2027. Alle Menschen werden Brüder

Beethoven 2027. Alle Menschen werden Brüder

Beethoven no només va ser un dels grans compositors de la història, sinó que a més va marcar un abans i un després en la consideració de l’artista. La seva particular personalitat, el seu immens talent i l’admiració que va causar als seus contemporanis, el van convertir en el prototipus de geni romàntic que assenyalaria el model a seguir.
2027 és l’any BTHVN. Amb el lema de les celebracions organitzades per la Unió Europea, tret de l’Oda a l’alegria de Friedrich Schiller, Alle Menschen werden Brüder -tots els homes seran germans-, coneixerem la figura humana i artística d’aquest excepcional geni.

Objectius:

• Conèixer el context geogràfic, històric, social i polític en què va viure Ludwig van Beethoven
• Reconstruir la psicologia, el caràcter i la vida de Beethoven, i la seua influència en la seua obra musical
• Conèixer les principals composicions musicals de Beethoven, diferenciant els gèneres i estils
• Conèixer l’evolució del piano i la seva importància com a eina principal de treball a la vida i obra de Beethoven
• Valorar la importància que ha tingut l’obra de Beethoven des del punt de vista artístic, cultural i social

Metodologia:

La metodologia es basarà en l’explicació i el desenvolupament dels temes exposats, amb la projecció de PowerPoint i entrega dels apunts que s’hi inclouen, i l’audició i visualització de les obres del programa, per Spotify i YouTube.

PROGRAMA

1. Infància i adolescència a Bonn. Perfil biogràfic i psicològic. L’entorn de la cort dels prínceps electors. La formació amb Franz Joseph Haydn. Primeres sonates per a piano. Els mecenes de Beethoven. La música de cambra. Trio nº3 en Do menor Opus 1. Els quartets Opus 59, ‘Razumovsky’
2. Primeres simfonies. La tragèdia de la sordesa. Testament de Heiligenstadt. El piano a l’època de Beethoven. La relació amb els constructors de piano. Sonata Opus 13 en Do menor, ‘Pathétique’. Septimino Opus 20 en Mi bemoll Major
3. Sonata Opus 27 nº2 en Do# menor. Sonata Opus 53 en Do Major, ‘Waldstein’. Sonata Opus 57 en Fa menor, ‘Appassionata’. Sonata Opus 81a en Mi bemoll Major, ‘Les adieux’
4. Sonata per a violí i piano Opus 24 en Fa Major, ‘Primavera’. Sonata per a violí i piano Opus 30 nº2 en Do menor. Sonata per a violí i piano Opus 47 en La Major, ‘Kreutzer’. Sonata per a violoncel i piano Opus 102 en Re Major
5. Les variacions per a piano: Variacions Opus 120 en Do Major, ‘Diabelli’. Variacions WoO 80 en Do menor. Bagatel·les
6. Napoleó i el desencant de Beethoven. Simfonia nº3 Opus 55 en Mi bemoll Major, ‘Eroica’. La victòria de Wellington Opus 91
7. El missatge polític de Fidelio. Guerres napoleòniques i ocupació de Viena
8. Simfonia nº5 Opus 67 en Do menor. L’esperit tràgic a Beethoven
9. Concert per a piano i orquestra nº3 en Do menor Opus 37. Concert per a piano i orquestra nº4 Opus 58 en Sol Major
10. L’amor de Beethoven per la Natura. Simfonia nº6 en Fa Major Opus 68, ‘Pastoral’. Simfonia nº7 en La Major Opus 92
11. El triomf del virtuosisme. Concert per a piano i orquestra nº5 Opus 73 en Mi bemoll Major, ‘Emperador’. Fantasia Coral per a piano, cor i orquestra Opus 80 en Do menor
12. La música incidental. Obertura Coriolan Opus 62. Egmont Opus 84. Les ruïnes d’Atenes Opus 113. Beethoven i la religió. Missa Solemnis Opus 123 en Re Major
13. Simfonia nº9 Opus 125 en Re menor. Fraternitat a Beethoven i Schiller.
14. El llenguatge experimental i futurista de Beethoven. Quartet nº14 Opus 131 en Do# menor. Quartet nº15 Opus 132 en La menor. Grosse Fugue Opus 133. Les darreres sonates per a piano. Sonata nº 29 Opus 106 en Si bemoll Major, ‘Hammerklavier’. Sonata nº 31 Opus 110 en La bemoll Major. Sonata nº 32 Opus 111 en Do menor.
15. Beethoven a la literatura i la pintura. Primeres biografies beethovenianes. La psicologia de Beethoven a través del retrat. Beethoven al cinema. Ficció o realitat?. Pel·lícules i documentals sobre Beethoven

Bibliografia

Ludwig van Beethoven

• Badura-Skoda, Paul & Demus, Jörg. Las sonatas para piano de Ludwig van Beethoven. Editorial Arpegio, 2019
• Busch, Werner & Geck, Martin. Beethoven-Bilder. Editorial Metzler Bärenreiter, 2029
• De La Grange, Henry-Louis. Viena, una historia musical. Editorial Paidós, 2022
• Hirsch, Andreas. Beethoven in Wien. Edition Lammerhuber, 2029
• Kerman, Joseph & Tyson, Alan. Beethoven. Muchnik Editores, 1985
• Nelson, David L. Musikführer Wien. Editorial Doblinger, 2013
• Nelson, David L. Wien für den Musik – Liebhaber. Editorial Musikverlag Doblinger
• Poggi, Amadeo & Vallora, Edgar. Beethoven. Repertorio completo. Cátedra clásica, 1995
• Russell, Martin. El cabello de Beethoven. Ediciones B, 2000
• Schonberg, Harold C. Los grandes compositores. Editorial Ma non troppo, 2007
• Swafford, Jan. Beethoven. Tormento y triunfo. Editorial Acantilado, 2017
• Varis autors. Beethoven. Catálogo del Beethoven Museum de Heiligenstadt. Wien Museum, 2019
• Varis autors. Beethoven. Catálogo de la Pasqualatihaus de Viena. Musikergedenkstätten. Historisches Museum der Stadt Wien
• Varis autors. Beethoven Häuser. Editorial Beethoven-Haus Bonn, 2001

Història general de la Música

• Alsina, Pep & Sesé, Frederic. La música y su evolución. Historia de la música con propuestas didácticas y 49 audiciones. Libro y 2 CD. Ed. Graó. 2000
• Burrows, John. Música clásica. Guías visuales Espasa. Editorial Espasa, 2006
• Comellas, José Luis. Historia sencilla de la música. Ediciones Rialp. 2008
• Grout, Donald J. & Palisca, Claude V. Historia de la música occidental I i II. Dos volums. Alianza Música. 1997
• Michel, Ulrich Atlas de música I i II. Dos volums. Alianza editorial. 1998
• Pérez Gutiérrez, Mariano. Comprende y ama la música. Sociedad general española de librería. 1992
• Schonberg, Harold C. Los grandes compositores. Ed. Ma non troppo. 2007
• Sadie, Stanley. Guía Akal de la música. Akal Música. 2000

Història de la Música per períodes

• Varis autors. Història de la música. Dotze volums que es venen per separat. Editorial Turner Música
• Downs, Philip G. La música clásica. Editorial Akal Música. 1998 (1992)
• Morgan, Robert P. La música del siglo XX. Akal Música. 1999 (1994)
• Plantinga, León. La música romántica. Editorial Akal Música. 1992 (1984)
• Rosen, Charles. El estilo clásico: Haydn, Mozart, Beethoven. Alianza Música. 1999 (1971)
• Rushton, Julian. Música clásica. Ediciones Destino. 1998 (1986)
• Whittall, Arnold. Música romántica. Ediciones Destino. 2001 (1987)

Instruments musicals

• Abrashev, Bozhidar & Gadjev, Vladimir. Enciclopedia ilustrada de los instrumentos musicales. Ed. Könemann
• Cantus. Diccionario de Instrumentos de la Edad Media y el Renacimiento. 2002
• Harmonia Mundi. Le jeu des instruments. Un jeu de mémoire. 2008
• Maideu i Puig, Joaquim. Instruments musicals. Eumo Editorial. 1995
• Ricercar. Guide des instruments anciens. 2009
• Wade-Matthews, Max. Atlas ilustrado de la música y los instrumentos musicales. Editorial Susaeta

Estètica musical

• Fubini, Enrico. La estética musical desde la Antigüedad hasta el siglo XX. Alianza Editorial. 1999

Diccionaris

• Randel, Don Michael. Diccionario Harvard de música. Alianza Diccionarios. 2006
• Tranchefort, François-René. Guía de la música de cámara. Alianza Diccionarios. 2002
• Tranchefort, François-René. Guía de la música sinfónica. Alianza Diccionarios. 2002

Òpera

• Alier, Roger. Diccionario de la ópera. Ediciones Robinbook, 2012
• Alier, Roger. Guía universal de la ópera. Ediciones Robinbook, 2007
• Alier, Roger. Historia de la ópera. Ediciones Robinbook, 2007
• Alier, Roger. ¿Qué es esto de la ópera?. Ediciones Robinbook, 2007
• Batta, András. Ópera: compositores, obras, intérpretes. Ed. Könemann, 1999
• Martín Triana, José María. El libro de la ópera. Ed. Alianza, 2001
• Maynés Gutiérrez, Verónica. La ópera, su historia y sus protagonistas. Ópera Actual. Col·lecció de seixanta-tres capítols que es troba disponible a internet
• Menéndez Torrellas, Gabriel. Historia de la ópera. Ed. Akal, 2013
• Radigales, Jaume. Una tarda a l’òpera. Ed. Huygens, 2015
• Sadie, Stanley y otros autores. Atlas ilustrado de la ópera. Ed.Susaeta 2011
• Snowman, Daniel. La ópera: una historia social. Ed. Siruela, 2009
• Varis autors. This is Opera. Col·lecció de trenta llibres amb cd i dvd. 2016

Dia i hora:

Dimarts, de 18:00 a 20:00 hores

30 hores lectives

Calendari:

Setembre: 22 i 29
Octubre: 6, 13, 20 i 27
Novembre: 3, 10, 17 i 24
Desembre: 1 i 15
Gener: 12, 19 i 26

 

Idioma:

Castellà

Lloc:

UNED Cornellà
Centre Cultural García Nieto
C/Mossèn Andreu, 15, 3a planta
08940 – Cornellà de Llobregat

Docent:

Verónica Maynés. Musicòloga i crítica musical

Aforament complet!


Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació:

UNED Cornellà
Centre Cultural García Nieto
C/Mossèn Andreu, 15, 3a planta
08940 – Cornellà de Llobregat
93 376 70 11
info@cornella.uned.es

Entrenar la mirada fotográfica, el autorretrato como biografía

Entrenar la mirada fotográfica, el autorretrato como biografía

Vivim en un entorn saturat de fotografies. Les veiem, algunes se’ns imposen passant ràpidament davant dels nostres ulls, d’altres les desplacem amb el dit. Consumim imatges, les llencem, les oblidem i només unes poques són capaces de quedar-se emmagatzemades en el nostre record. Aquestes són les imatges que ens interpel·len, que expandeixen el nostre pensament, desafien creences arrelades, ens porten al plor o a la rialla. Ens transformen.
Com —davant la voràgine i l’omnipresència de les imatges fotogràfiques que veiem dia a dia— podem aprendre a mirar amb sensibilitat? Com formar una mirada per a l’art? La diferència fonamental entre veure i mirar és que veure és un acte quotidià i mirar, un acte conscient.

Aprendre a mirar amb atenció, i sobretot amb intenció, pot ajudar-nos a comprendre:
a) la composició de la imatge
b) l’enquadrament
c) la llum
d) la textura
e) el gest
f) el soroll i/o el silenci
g) el to i la modulació

En aquest curs aprendrem i exercitarem de manera pràctica i divertida una mirada sensible a l’art que ens permeti “treure el suc” a l’art visual —sobretot fotogràfic— així com animar-nos a plasmar les nostres pròpies fotografies des d’una mirada més conscient.

Objectius:

• Desenvolupar una mirada atenta i crítica.
• Comprendre conceptes bàsics de composició, il·luminació i semiòtica.
• Conèixer el funcionament bàsic dels nostres dispositius fotogràfics per a poder plasmar una
• idea de manera artística.
• Adquirir nous referents visuals.
• Fomentar la creativitat del grup des del joc i la cooperació.

Metodologia:

Cada sessió inclou una part teòrica/conceptual i una part pràctica (d’anàlisi, creativitat i exercici de la mirada).

PROGRAMA

Bloc 1: Fonaments de la Mirada Fotogràfica (Sessions 1-5)
Objectiu: Entendre els elements bàsics que permetin una millor lectura de les imatges

1. Introducció al curs. Conceptes bàsics d’art i fotografia
• Presentació dels participants.
• Què significa entrenar la mirada per a l’art?
• Dinàmica.

2. Imatge i comunicació
• D’on provenen els significats?
• Semiòtica: investigar i desxifrar els signes.

3. La fotografia: veritat i manipulació
• Quant de certesa i d’engany hi ha en cada imatge?
• Conceptes bàsics per comunicar una idea.

4. Recursos narratius
• Aprendre quins són, com identificar-los i com utilitzar-los.

5. Pràctica fotogràfica
• Dinàmica lúdica: posada en pràctica dels conceptes treballats en les sessions
prèvies.
• Anàlisi i posada en comú dels treballs realitzats.

Bloc 2: Superar desafiaments tècnics – Tothom és creatiu (Sessions 6-11)
Objectiu: Conèixer conceptes tècnics i recursos expressius per guanyar llibertat a l’hora de crear

6. Aproximacions fotogràfiques
• Desafiaments i fortaleses de cada participant.
• Nocions bàsiques: composició, profunditat de camp, captura de moviment,
pintura amb llum.

7. Conceptes bàsics de tècnica fotogràfica aplicats a:
• Captura amb càmera o dispositiu mòbil (I)
• Pràctica i resolució de dubtes

8. Conceptes bàsics de tècnica fotogràfica aplicats a:
• Captura amb càmera o dispositiu mòbil (II)
• Pràctica i resolució de dubtes

9. Explorar altres tipus de creacions basades en imatges fotogràfiques (I)
• Collage / Cianotípia / Antotípia / Altres suports fotogràfics

10. Explorar altres tipus de creacions basades en imatges fotogràfiques (II)
• L’arxiu fotogràfic

11. Creativitat en acció:
• Pràctica i posada en comú

Bloc 3: Identitat, Corporalitat i Autoretrat en la Pràctica Fotogràfica (Sessions 12-15)
Objectiu: Integrar els coneixements apresos per desenvolupar un autoretrat que comuniqui qui som.

12. Com es conforma la identitat?
• Tipus de retrats.
• Selfie vs autoretrat.
• La identitat des de l’arxiu fotogràfic.

13. De cos present i de cos absent
• Qui soc?, Com crec que em veuen?, Com percebo la mirada aliena?
• Dinàmica per idear un autoretrat biogràfic.

14. L’autoretrat biogràfic
• Tutoria de cada projecte.
• Posada en comú i jornada col·laborativa.

15. Tancament i valoració del curs
• Visualització de tots els treballs realitzats i exposició de conclusions.
• Compartir aprenentatges, emocions i experiències.
• Activitat final: “Mirades per Acompanyar el Camí Creatiu”.

Bibliografia

• Sougez, Marie Loup (1981): Historia de la Fotografía. Editorial Cuadernos Arte Cátedra.
• John Berger (1972): Modos de Ver. Editorial GG.
• Eduardo Momeñe (2014): La Visión Fotográfica. Curso de fotografía para jóvenes fotógrafos.
• Susan Sontag (1975): Sobre la Fotografía. Editorial Alfaguara.
• Susan Sontag (2011): Ante el Dolor de los Demás. Editorial Debolsillo.
• Richard Salked (2015): Cómo leer una Fotografía. Manuales de Fotografía Creativa Aplicada.
• Mike Simmons (2015): Cómo crear una fotografía. Manuales de Fotografía Creativa Aplicada.
• María Short (2013): Contexto y Narración en Fotografía. Manuales de Fotografía Creativa aplicada.
• Michael Freeman (2019): Fotografías Perfectas. Editorial Blume.
• Materia (2005): Los Lugares de la Memoria: El arte de Archivar y de Recordar. Revista del Departamento de Historia del Arte. Universidad de Barcelona, vol. 5, 2005, pp. 157-183.

Dia i hora:

Dimarts, de 18:00 a 20:00 hores

30 hores lectives

Calendari:

Setembre: 22 i 29
Octubre: 6, 13, 20 i 27
Novembre: 3, 10, 17 i 24
Desembre: 1 i 15
Gener: 12, 19 i 26

 

Idioma:

Castellà

Lloc:

UNED Cornellà
Centre Cultural García Nieto
C/Mossèn Andreu, 15, 3a planta
08940 – Cornellà de Llobregat

Docent:

Ana Álvarez-Errecalde. Creadora audiovisual i fotògrafa


Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació:

UNED Cornellà
Centre Cultural García Nieto
C/Mossèn Andreu, 15, 3a planta
08940 – Cornellà de Llobregat
93 376 70 11
info@cornella.uned.es

Viatjar sense sortir de classe

Viatjar sense sortir de classe

És cert que la Terra cada vegada sembla més petita i més assequible, perquè les distàncies entre continents es recorren amb summa facilitat. Però, no és menys cert que viatjar és una altra cosa; i el viatge veritable segueix sent un art. Un viatge no és desplaçar-se a un lloc; viatjar no consisteix en transmigrar; viatjar és una cerca permanent, una exploració profunda i sobretot una convivència sincera amb les gents que viuen a les seves terres. Després de reflexionar sobre el fet en si de viatjar, aquest curs us convida també a visitar alguns països del món en forma d’imatges, documentals, o itineraris amb els seus highlights. Tanmateix, anirem més enllà; no només els visitarem sinó que també debatrem i contrastarem sobre les seves societats, les cultures, la política, les religions i els aspectes destacats de l’actualitat. Això sí… sense sortir de classe.

Objectius:

• Repensar per què viatgem.
• Aprendre a planificar el nostre viatge.
• Conèixer els atractius naturals, culturals, religiosos, polítics i socials de les destinacions escollides.
• Conèixer els festivals tradicionals del lloc.
• Fer viatjar el nostre imaginari.

Metodologia:

Classes teòriques, didàctiques i entretingudes combinades amb debats participatius. Passi de vídeos. No es preveu cap activitat extra al cicle de sessions. No obstant això, si sorgís alguna proposta (exposició, conferència, etc.) es valoraria l’assistència.

 

PROGRAMA

1a. i 2a. sessió
• Buscant respostes a grans preguntes: Què és viatjar?, Per què viatgem?, Com viatgem?, Quan/t viatgem?, On viatgem?
• Presa de decisions Quan viatjar, tipus de viatge, durada del viatge, pressupost, seguretat.
• Eines facilitadores per viatjar: Agències, Internet, blogs de viatge.
• Passi vídeo: “Home, història d’un viatge”.
• Concurs: Conec el món?

3a. a 15a. sessió (ordre aleatori)

• INDONÈSIA
◦ Recorregut amb imatges i mapes dels highlights de la regió amb les seves explicacions. Festivals tradicionals. Informacions pràctiques actuals.
◦ El concepte de mort en la societat Toraja.
◦ La compatibilitat de l’islam amb la democràcia.

• ARÀBIA SAUDITA
◦ Recorregut amb imatges i mapes dels highlights de la regió amb les seves explicacions. Festivals tradicionals. Informacions pràctiques actuals.
◦ Més enllà dels tòpics religiosos.

• MYANMAR
◦ Recorregut amb imatges i mapes dels highlights de la regió amb les seves explicacions. Festivals tradicionals. Informacions pràctiques actuals.
◦ La massacre dels Rohingyas.

• RAJASTHAN (Nord de l’Índia)
◦ Recorregut amb imatges i mapes dels highlights de la regió amb les seves explicacions. Festivals tradicionals. Informacions pràctiques actuals.
◦ L’Índia islàmica.

• PAKISTAN (Nord)
◦ Recorregut amb imatges i mapes dels highlights de la regió amb les seves explicacions. Festivals tradicionals. Informacions pràctiques actuals.
◦ Un cas sobre els anomenats “Crims d’honor”.

• UZBEKISTAN
◦ Recorregut amb imatges i mapes dels highlights de la regió amb les seves explicacions. Festivals tradicionals. Informacions pràctiques actuals.
◦ Com va arribar l’islam a la zona i com el país s’hi ha adaptat.
◦ Els règims polítics a l’Àsia Central.

• IRAN
◦ Recorregut amb imatges i mapes dels highlights de la regió amb les seves explicacions. Festivals tradicionals. Informacions pràctiques actuals.
◦ Nocions de xiisme.

• EL LÍBAN
◦ Recorregut amb imatges i mapes dels highlights de la regió amb les seves explicacions. Festivals tradicionals. Informacions pràctiques actuals.
◦ Com conviuen setze confessions religioses diferents en un país de sis milions d’habitants en un territori tres vegades més petit que Catalunya.

• ALGÈRIA
◦ Recorregut amb imatges i mapes dels highlights de la regió amb les seves explicacions. Festivals tradicionals. Informacions pràctiques actuals.
◦ Quatre destins en un sol país: àrabs; berbers; mozabites; i tuaregs.

• ETIÒPIA (Nord)
◦ Recorregut amb imatges i mapes dels highlights de la regió amb les seves explicacions. Festivals tradicionals. Informacions pràctiques actuals.
◦ El país africà que mai ha sigut conquerit. El Tractat de Wuchale.
◦ El problema de l’aigua.

• BRASIL
◦ Recorregut amb imatges i mapes dels highlights de la regió amb les seves explicacions. Festivals tradicionals. Informacions pràctiques actuals.
◦ Els evangelistes de Brasil.

• SRI LANKA
◦ Recorregut amb imatges i mapes dels highlights de la regió amb les seves explicacions. Festivals tradicionals. Informacions pràctiques actuals.
◦ 50 coses que cal saber de l’illa.

• ALTRES DESTINACIONS

Bibliografia

L’extracte de les propostes bibliogràfiques és de caràcter general. Si algun alumne decideix aprofundir en un país determinat, al final de cada classe disposaré d’una selecció bibliogràfica específica.

• Bey, Alí: “Viajes de Alí Bey”. Ed. Óptima. Barcelona, 2001
• Maalouf, Amin: “León el Africano”. Ed. Alianza. Madrid, 1998
• Asimov, Isaac: “Palabras en el mapa”. Ed. Alianza. Madrid, 1994
• Maalouf, Amin. “Les escales de Llevant”. Ed. La Campana. Barcelona, 2000
• Llorens Estapé, Jordi. “La vuelta al mundo en 80 lunas”. Ed. Sirpus. Barcelona, 2000
• Thubron, Colin: “Entre árabes”. Ed. Quinteto. Barcelona, 2003
• Mason, Daniel: “El afinador de pianos”. Ed. Salamandra. España, 2003
• Kapunscinski, Ryszard: “El emperador”. Ed. Anagrama. Barcelona, 2006

Dia i hora:

Dimarts, de 18:00 a 20:00 hores

30 hores lectives

Calendari:

Setembre: 22 i 29
Octubre: 6, 13, 20 i 27
Novembre: 3, 10, 17 i 24
Desembre: 1 i 15
Gener: 12, 19 i 26

 

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Cornellà
Centre Cultural García Nieto
C/Mossèn Andreu, 15, 3a planta
08940 – Cornellà de Llobregat

Docent:

Jordi Belloso Rimbau. Filòleg i islamòleg

Aforament complet!


Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació:

UNED Cornellà
Centre Cultural García Nieto
C/Mossèn Andreu, 15, 3a planta
08940 – Cornellà de Llobregat
93 376 70 11
info@cornella.uned.es

Què ens expliquen les àvies de les plantes remeieres

Què ens expliquen les àvies de les plantes remeieres

Aquest curs ens convida a redescobrir la saviesa popular que ha passat de generació en generació. A través de les històries, records i coneixements tradicionals, coneixerem com les nostres àvies utilitzaven les plantes medicinals per a cuidar la família i acompanyar la vida quotidiana.

Realitzarem un recorregut per la història, especialment l’europea i els costums populars per aproximar-nos ens els usos tradicionals de diferents plantes medicinals del nostre entorn. Aprendrem a reconèixer-les, saber les seves propietats i comprendre el valor cultural i natural d’aquest llegat que encara avui continua viu en els qui ens van precedir gràcies al record i que no podem perdre.

Objectius:

Aquest curs té com a objectiu explorar una sèrie de temes interconnectats que revelen la relació complexa entre la societat, la salut i el coneixement tradicional a la Catalunya rural des del segle XIII fins a l’actualitat.

Farem un recorregut des dels coneixements de l’Edat Mitjana, amb figures com Paracels i Santa Hildegarda, endinsant-nos en els sabers de les farmàcies monacals.

Coneixerem qui eren les trementinaires i quins licors s’han elaborat als monestirs i de forma tradicional per a les celebracions i festes Majors.

Arribarem als nostres dies per conèixer la legislació de l’OMS a prop de les plantes medicinals.

Pretenem també reflexionar sobre la importància de preservar la saviesa tradicional perquè noves generacions posin en valor i reconeixement totes aquelles tasques que les nostres àvies i avantpassades van desenvolupar a la societat.

El curs posa en coneixement el ric llegat del saber popular, explorant les plantes aromàtiques dels nostres camps i boscos. Aquest coneixement ancestral es manifesta també en els remeis populars catalans de les nostres àvies, pràctiques transmeses oralment i basades en la utilització de recursos naturals locals que han caigut en desús ja que les darreres dècades van comportar un gran canvi social, educatiu, tecnològic i sanitari on noves eines van desbancar les tradicions i els coneixements que durant segles es van transmetre. El nostre objectiu és posar en valor aquests coneixements perquè puguin perdurar en el temps atès el seu valor històric.

Metodologia:

El curs està dividit en 15 sessions de dues hores cadascuna.

L’eix principal de les sessions serà l’exposició oral del docent i es fomentarà i propiciarà la participació dels alumnes per compartir experiències i coneixements de preparats domèstics i rurals.

Totes les sessions estaran acompanyades per material audiovisual, Power Point, filmacions, fotografies i lliurament de documentació escrita, per a més comprensió, suport i estudi. Així mateix, estaran a disposició dels alumnes ungüents, olis, rèpliques d’eines i altres materials emprats al món rural.

 

 

PROGRAMA
1. Coneixements herbals en l’Edat mitjana.
2. Els monestirs, primers apotecaris conservadors i transmissors del coneixement sobre plantes medicinals.
3. Normatives i informes de l’OMS respecte a l’ús de plantes medicinals
4. L’art de la destil·lació, ungüents i tintures
5. Plantes populars dels nostres camps i boscos
6. Els remeis populars catalans de les nostres àvies
7. Les Trementinaires, dones avançades a la seva època
8. Licors de la Catalunya rural
Bibliografia
SALRACH, JOSEP MARIA, Sociedad rural y mercados en la Cataluña rural, Universitat Pompeu Fab

SIMON TARRÉS, ANTONI, Cataluña en el siglo XVII .la revuelta campesina y popular de 1640.
https://www.raco.cat/index.php/EstudiGral/article/download/52313/60011

SERRA ASSUMPTA, Masia i família pagesa a Catalunya entre el segle xvi i el començament del xx, CATALAN

HISTORICAL REVIEW, 9: 169-180 (2016), Institut d’Estudis Catalans, Barcelona

VIDAL I BENDITO, TOMAS, Èxode rural i problemàtica demespacial a Catalunya (1860-1970)
https://raco.cat/index.php/EHA/article/view/99519

MONIQUE SIMMONDS / MELANIE-JAYNE HOWES / JASON IRVING, Guia del jardí sobre plantes medicinals. Remeis casolans i plantes guaridores de la A a la Z, Cossetania Edicions

MARIA MANONELLES FERNÀNDEZ, NÚRIA DURAN, RAMON PASCUAL LLUVIÀ, Guia de plantes medicinals dels països catalans: 5 (Guíes de camp), Cossetania Edicions

NATACHA FILIPPI, GUILLEM FIGUERAS, Plantes i paisatge a l’Espluga de Francolí, Fundació Carulla

FRA VALENTI SERRA, Tornar als remeis de sempre, Edicions Morera

Remeis populars de les Guilleries les comarques gironines, Museu Guilleries

El món de les lavandes, Parc de les Olors

WINTON, CHARLES J., ACEITES VEGETALES: OBTENCIÓN – REFINACIÓN – PROPIEDADES – USOS, Editorial Pan América

CLERGEAUD LIONEL & CHANTAL, Aceites vegetales, Amyris Ediciones

JOSE EMILIO PARDO GONZALEZ, MANUEL ALVAREZ ORTI, ADRIAN RABADAN GUERRA, Obtención y caracterización de aceite de frutos secos virgen, AMB Ediciones

PAU CASTELL GRANADOS, Orígens i evolució de la cacera de bruixes a Catalunya (segles XV i XVI), Universitat de Barcelona

OTERO DE LA GANDARA, Notas para la historia de la destilación, Editorial Tebar

AA.VV, Como hacer tus aguardientes y licores, Editorial Susaeta

OTRAS FUENTES: recetario tradicional elaborado a partir de las aportaciones orales de la cultura popular de la Conca de Barberá de Tarragona

J. SPRENGER Y H. KRAMER. Malleus maleficarum. El martillo de los brujos. Circulo latino SL Editorial

TRINIDAD, Alfonso, Caza de brujas, la auténtica historia de los jueces de la verdad, Ediciones Luciérnaga

MICHELET, Jules, La bruja, Ediciones Akal

GARCIA QUERA, Oriol, Bruixes 1617, l’any del diluvi, Rafael Dalmau Edicions

ALCOBERRO, Agustí, Judici a una bruixa catalana, La història de l’Anna Boixadors i la persecució de les dones al segle XVII, Ed. La Campana

GUILLAMET, JOAN, Bruixeria a Catalunya

FERRAN, JOSEP i FERRANDO, TRINITAT, els remeis de l’àvia

SCHILLER, REINHARD. La farmacia natural de Santa Hildegarda: plantas medicinales para una vida sana, recetas para preparar medicamentos naturales, indicaciones prácticas para el autotratamiento. Ed.Susaeta Ediciones

HILDEGARDA DE BINGEN. El arte de sanar de Santa Hildegarda. Ed Susaeta Ediciones, colección Biblioteca de Santa Hildegarda

PARACELSO, El libro de las hierbas. Ediciones Obelisco

PARACELSO, Paracelso: obras completas. Editorial Creación

FRÍGOLA, JOSEP, Les trementinaires de la vall de la Vansa i Tuixent. Publicacions de l’Abadia de Montserrat

CARRERAS I ARTAU, Josep, Trementinaires: medicina popular als Pirineus catalans. Lleida: Pagès Editors

MUSEU DE LES TREMENTINAIRES, Les trementinaires. Tuixent: Museu de les Trementinaires

DOMINGO ROJALS, OLGA, Aprenent de trmentinaire, Ara llibres

HOFFMANN, DAVID, El gran libro de las plantas medicinales. Barcelona: Integral.

FONT QUER, PIUS, Plantas medicinales: el Dioscórides renovado. Editorial Labor

CECH, RICHO, Elaboración de tinturas, ungüentos y aceites, Editorial Hispano Europea

Dia i hora:

Dimarts, de 18:00 a 20:00 hores

30 hores lectives

Calendari:

Setembre: 22 i 29
Octubre: 6, 13, 20 i 27
Novembre: 3, 10, 17 i 24
Desembre: 1 i 15
Gener: 12, 19 i 26

 

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Cornellà
Centre Cultural García Nieto
C/Mossèn Andreu, 15, 3a planta
08940 – Cornellà de Llobregat

Docent:

Mª Lluïsa Martínez Montserrat. Pedagoga i aromaterapeuta


Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació:

UNED Cornellà
Centre Cultural García Nieto
C/Mossèn Andreu, 15, 3a planta
08940 – Cornellà de Llobregat
93 376 70 11
info@cornella.uned.es