Select Page
Poder, autoritat i democràcia. Claus filosòfiques per entendre la política

Poder, autoritat i democràcia. Claus filosòfiques per entendre la política

Què diferencia el poder de la violència? Per què obeïm l’autoritat política? I quan és legítim resistir-la? Aquest curs ofereix una exploració filosòfica de la naturalesa del poder i de l’acció política. A través de pensadors com Thomas Hobbes, Max Weber, Simone Weil, Hannah Arendt i Michel Foucault, analitzarem diverses maneres d’entendre el poder, el conflicte i la democràcia. El curs combina reflexió teòrica amb la discussió de problemes polítics contemporanis, convidant els estudiants a pensar críticament sobre l’essència mateixa de la política.

Objectius:

• Comprendre els conceptes fonamentals de la filosofia política relacionats amb el poder, l’autoritat i la sobirania.
• Analitzar les principals teories modernes i contemporànies sobre la naturalesa del poder polític.
• Explorar la relació entre poder, violència, legitimitat i obediència.
• Reflexionar sobre les formes de conflicte polític i les possibilitats de la democràcia.
• Examinar les condicions i els límits de la resistència i la desobediència civil.
• Desenvolupar la capacitat d’anàlisi crítica de fenòmens polítics contemporanis a partir d’eines filosòfiques.
• Fomentar el debat argumentat i el contrast de perspectives en un entorn plural.

Metodologia:

El curs combina l’exposició teòrica amb la participació activa dels estudiants. Cada sessió s’estructura al voltant de la presentació de conceptes clau, la lectura i el comentari de textos filosòfics i la discussió de casos o problemes contemporanis. Es fomenta especialment:

• El debat argumentat i el contrast de punts de vista.
• La interpretació crítica de textos.
• L’aplicació de conceptes filosòfics a situacions actuals.

No es requereixen coneixements previs específics, però sí interès per la reflexió i la discussió filosòfica.

PROGRAMA
Bloc I — Sobirania i fonament del poder
1. Què és la política? Poder, autoritat i violència
2. Thomas Hobbes: por, seguretat i sobirania
3. Max Weber: legitimitat i monopoli de la violència
4. Carl Schmitt: decisió, enemistat i estat d’excepció

Bloc II — Acció, pluralitat i fragilitat
5. Hannah Arendt I: acció i espai públic
6. Hannah Arendt II: poder, violència i totalitarisme
7. Simone Weil: força, vulnerabilitat i desarrelament
8. Comparació de models: seguretat, legitimitat, conflicte i pluralitat

Bloc III — Poder difús i govern dels cossos
9. Michel Foucault: disciplina i poder productiu
10. Foucault: biopolítica i governamentalitat
11. Comparació entre models de poder: Estat i dispositius

Bloc IV — Resistència i destí de la política
12. Desobediència civil: Henry David Thoreau i John Rawls
13. Democràcia i conflicte: Chantal Mouffe
14. Democràcia deliberativa: Jürgen Habermas
15. La fi de la història? De Hegel a Marx i Fukuyama

Bibliografia
John Rawls (1995). Teoría de la justicia. Madrid: Fondo de Cultura Económica.
Hannah Arendt (2003). Entre el pasado y el futuro. Barcelona: Península.
Karl Marx (2010). Manifiesto comunista. Madrid: Alianza.
Francis Fukuyama (1992). El fin de la historia y el último hombre. Barcelona: Planeta.

 

Dia i hores:

Dimarts de 16:00 a 18:00 hores

30 hores lectives

Calendari:

setembre: 15, 22 i 29
octubre: 6, 13, 20 i 27
novembre: 3, 10, 17 i 24
desembre: 1 i 15
gener: 12 i 19

 

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Sant Boi
Edifici l’Olivera
Plaça Montserrat Roig, 1, 1a planta
08830 Sant Boi de Llobregat

Docent:

Samuel Segura Renau

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Sant Boi
Edifici l’Olivera
Plaça Montserrat Roig, 1, 1a planta
08830 Sant Boi de Llobregat
93 654 53 33 / 93 652 98 40
info@santboi.uned.es

Pioneres. Dones artistes abans del segle XX

Pioneres. Dones artistes abans del segle XX

“Pioneres: dones artistes abans del segle XX” és una assignatura que neix de l’evolució i ampliació del curs “Grans oblidades: dones artistes en la història de l’art”, consolidat a la UNED Sènior de Sant Boi de Llobregat.

Aquest nou bloc proposa un recorregut específic per l’activitat de les dones artistes des de l’Antiguitat fins a finals del segle XIX, posant l’accent en aquelles figures que, malgrat les limitacions estructurals del seu temps, van desenvolupar trajectòries professionals rellevants i van contribuir de manera significativa a la història de l’art.

El curs amplia el discurs acadèmic tradicional incorporant una perspectiva crítica de gènere, no només per visibilitzar noms i obres, sinó també per analitzar els condicionants socials, institucionals i culturals que van definir (i en molts casos limitar) la pràctica artística femenina.
No es requereixen coneixements previs i s’adreça a totes aquelles persones interessades a aprofundir en una història de l’art més inclusiva i complexa.

Objectius:

• Visibilitzar i conèixer l’activitat de les dones artistes des de l’Antiguitat fins al segle XIX.
• Analitzar les condicions socials, formatives i institucionals que van afectar el seu desenvolupament professional.
• Identificar i estudiar obres significatives realitzades per dones artistes en diferents contextos històrics.
• Incorporar una mirada crítica de gènere en l’anàlisi de la història de l’art.
• Contextualitzar la producció d’aquestes artistes dins dels grans moviments i períodes artístics.

Metodologia:

El curs s’estructura en 15 sessions presencials de dues hores (30 hores en total). Les classes combinaran l’exposició teòrica amb l’anàlisi visual d’obres, fomentant la participació de l’alumnat.

S’utilitzaran materials audiovisuals i lectures complementàries específiques per a cada bloc.

Es preveu la realització d’una sortida vinculada als continguts del curs i una sessió especial en format tertúlia amb una dona artista o professional del sector cultural.

 

 

PROGRAMA

Introducció: historiografia i perspectiva de gènere
El naixement de la història de l’art feminista: de Linda Nochlin fins a l’actualitat.
Revisió crítica del cànon artístic a partir d’autores com Griselda Pollock, Rozsika Parker i Whitney Chadwick.
Metodologies i fonts per a l’estudi de les dones artistes: Patricia Mayayo, Mary D. Garrard.

L’Antiguitat i l’Edat Mitjana: presència, anonimat i excepcions
Dones artistes en el món clàssic: entre el mite i la història (Iaia de Cízic, Timarete, Irene de Bizanci, etc.).
Producció artística en contextos monàstics: scriptoria i miniatura (Ende, Guda, Claricia).
Dones, espiritualitat i creació: Hildegard von Bingen, Herrad de Landsberg.
Arts aplicades, tèxtils i espais tradicionalment feminitzats com a àmbits de producció artística.

Renaixement: professionalització i primers reconeixements
L’accés a la formació artística i el paper dels tallers familiars.
Sofonisba Anguissola i el retrat cortesà.
Lavinia Fontana i la consolidació professional.
Altres trajectòries rellevants: Fede Galizia, Properzia de’ Rossi, Plautilla Nelli.
Xarxes artístiques i circulació: Levina Teerlinc, Caterina van Hemessen, Marietta Robusti.

Barroc: èxit, tensions i visibilitat
Artemisia Gentileschi: entre biografia, mite i obra.
Pintores en els circuits cortesans i religiosos: Elisabetta Sirani, Orsola Maddalena Caccia.
Natura morta, ciència i il·lustració: Rachel Ruysch, Maria Sibylla Merian, Clara Peeters.
Diversitat de contextos europeus: Judith Leyster, Michaelina Wautier, Josefa de Óbidos.
Escultura i arts decoratives: Luisa Roldán.
Gènere, poder i representació.

Segle XVIII: acadèmies i nous espais de legitimació
Accés (limitat) a les acadèmies i noves formes de professionalització.
Angelica Kauffman i el neoclassicisme internacional.
Élisabeth Vigée Le Brun i la construcció de la imatge aristocràtica.
Trajectòries paral·leles: Adélaïde Labille-Guiard, Rosalba Carriera, Anne Vallayer-Coster.
Xarxes artístiques i circulació internacional: Maria Cosway, Anna Dorothea Therbusch.
Il·lustració i construcció de la dona artista.

Segle XIX: entre l’exclusió i l’expansió d’oportunitats (aproximació)
La institucionalització de l’art i les seves barreres: accés a acadèmies, formació i mercat.
Gèneres artístics i jerarquies: pintura d’història davant de gèneres considerats menors.
L’impressionisme i noves dinàmiques de participació: Berthe Morisot, Mary Cassatt, Eva Gonzalès.
Altres trajectòries destacades: Rosa Bonheur, Suzanne Valadon, Marie Bashkirtseff.
El cas espanyol: Lluïsa Vidal, Pepita Teixidor, Elena Brockmann.
Obertura cap al segle XX: canvis estructurals i noves possibilitats per a les dones artistes.

Bibliografia

La bibliografia compartida en aquesta guia és bàsica per tenir una visió general dels continguts de l’assignatura. A cada bloc, al llarg del curs, es facilitarà bibliografia específica dels temes tractats.

BARRIONUEVO PÉREZ, R. Escultoras en su contexto: cuatro siglos ocho historias. Madrid, 2012.
BEGUIRISTAIN, M. T. “Arte y mujer en la cultura medieval y renacentista”, Asparkia: investigación feminista, nº 6, 1996, pp. 135- 146.
CHADWICK, Whitney. Mujeres, arte y sociedad. Barcelona: Destino, 1992.
COMBALÍA, Victoria. Amazonas con pincel. Barcelona: Destino, 2006.
DIEGO, Estrella de. La mujer y la pintura del siglo XIX español. Madrid: Cátedra, 1987.
GARRARD, Mary D. Artemisia Gentileschi and Feminism in Early Modern Europe. Reaktion Books, 2020.
GREER, G. La carrera de obstáculos. Vida y obra de las pintoras antes de 1950. Editorial Bercimuel, 2006.
HARRIS, Ann S.; NOCHLIN, Linda. Women Artists: 1550-1950. Los Ángeles: LACMA, 1976.
MAYAYO, Patricia. Historias de mujeres, historias del arte. Madrid: Cátedra, 2003.
NOCHLIN, L. “Why Have There Been No Great Women Artists?” en Art News, enero de 1971, pp. 22-39 (reimpreso en Women, Art, and Power and Other Essays. Londres, Thames and Hudson, 1989, pp. 145-177).
NOCHLIN, Linda. Women, Art, and Power and Other Essays. Thames & Hudson, 1989.
PARKER, Rozsika; POLLOCK, Griselda. Old Mistresses: Women, Art and Ideology. Routledge, 1981.
PORQUERES, B. Reconstruir una tradición. Las Artistas en el mundo occidental. Madrid: Cuadernos inacabados, 1994.

Dia i hores:

Dimarts de 18:00 a 20:00 hores

30 hores lectives

Calendari:

setembre: 15, 22 i 29
octubre: 6, 13, 20 i 27
novembre: 3, 10, 17 i 24
desembre: 1 i 15
gener: 12 i 19

 

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Sant Boi
Edifici l’Olivera
Plaça Montserrat Roig, 1, 1a planta
08830 Sant Boi de Llobregat

Docent:

Vanessa Martín Nicolás

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Sant Boi
Edifici l’Olivera
Plaça Montserrat Roig, 1, 1a planta
08830 Sant Boi de Llobregat
93 654 53 33 / 93 652 98 40
info@santboi.uned.es

Pantalla escrita. Literatura i escriptors al cinema

Pantalla escrita. Literatura i escriptors al cinema

Al llarg de 15 sessions, el curs “Pantalla Escrita” proposa un recorregut audiovisual pel diàleg entre la literatura i el cinema, explorant com la gran pantalla ha reinterpretat la vida i l’obra d’alguns dels escriptors més influents de la història.

Partirem de Miguel de Cervantes, considerat el pare de la novel·la moderna, i de William Shakespeare, mestre del conflicte humà, per endinsar-nos en la ironia social de Jane Austen i la imaginació fosca de Mary Shelley. Continuarem amb l’esperit visionari de Julio Verne i H. G. Wells, l’enginy d’Oscar Wilde i l’exploració interior de Virgínia Woolf. També abordarem el misteri clàssic d’Agatha Christie i la intensitat literària de Marguerite Duras.

En la part final del curs, el recorregut se centra en veus contemporànies que han redefinit la narrativa moderna: la cruesa sense concessions de Charles Bukowski, la tensió psicològica i moral de Patricia Highsmith, el terror que emergeix del quotidià en
Richard Matheson, les realitats inestables i pertorbadores de Philip K. Dick i l’imaginari de la por popular en Stephen King. Un viatge directe per les veus literàries que el cinema ha transformat en imatges, estils i mons propis.

Objectius:

Analitzar les representacions cinematogràfiques dels grans escriptors, identificant com el cinema tradueix les seves obres, estils i universos creatius en imatges en moviment.

Desenvolupar una mirada crítica i apreciativa del cinema literari i biogràfic, reconeixent els recursos narratius i visuals que permeten apropar-se a la vida, l’obra i l’imaginari dels autors.

Estudiar l’impacte cultural d’aquestes pel·lícules, observant com reaviven l’interès pels escriptors, reinterpretant els seus textos i reescrivint episodis clau de la història literària.

Valorar el diàleg entre literatura i cinema, analitzant com la paraula escrita es transforma en llenguatge audiovisual i amplia els límits de la narració literària a la pantalla.

Metodologia:

Al llarg de sessions presencials i dinàmiques, combinarem l’anàlisi literària, cinematogràfica i audiovisual per explorar com el cinema ha representat els grans escriptors i els seus processos creatius.
A partir de fragments de pel·lícules biogràfiques i de ficció, adaptacions literàries i material documental, es fomentarà un espai d’intercanvi i reflexió. En aquest espai, l’alumnat compartirà impressions, debatrà sobre els diferents enfocaments narratius i aprofundirà en els aspectes literaris, cinematogràfics, històrics i culturals que vinculen la literatura amb el cinema.

PROGRAMA

1. Miguel de Cervantes: Pare de la novel·la moderna.
2. William Shakespeare: explorador de l’ànima humana.
3. Jane Austen: Ironia i romanç a la societat anglesa.
4. Mary Shelley: Mare del monstre modern.
5. Julio Verne: Visionari de l’aventura científica.
6. Oscar Wilde: L’enginy convertit en art.
7. H. G. Wells: Profeta de futurs inquietants.
8. Virginia Woolf: La veu de la consciència interior.
9. Agatha Christie: Reina de l’enigma.
10. Marguerite Duras: Passió i silenci en paraules.
11. Charles Bukowski: La cruesa de la vida sense filtres.
12. Patricia Highsmith: La psicologia del crim.
13. Richard Matheson: El terror en allò quotidià.
14. Philip K. Dick: Realitats fragmentades i dubtoses.
15. Stephen King: El mestre del terror.

Bibliografia

VV. AA. (2005). El Quijote en el cine. Ediciones Jaguar.
Varona, Luis López. (2016). Shakespeare en el cine. T&B Editores.
Cristina Oñoro, Ana Jarén. (2025). Jane. Una biografía literaria de Jane Austen. Lumen.
K. Mellor, Anne. (2019). Mary Shelley: Su vida, su ficción, sus monstruos. Akal.
C. Renzi , Thomas . (1998). Jules Verne on Film. McFarland.
Wilde, Oscar. (2025). La importancia de ser honesto. Montesinos.
Wykes, Alan . (1977). H.G.Wells in the Cinema. Jupiter Books.
Bell, Quentin . (2022). Virginia Woolf: una biografía. Lumen.
González, Francisco Javier . (2007). Todo Agatha Christie en cine y televisión. Arkadin.
Duras, Marguerite. (2022). Marguerite Duras. El cine que yo hago. Shangrila.
Debritto, Abel. (2024). Bukowski: Rey del underground. Punto de Vista.
Highsmith, Patricia. (2006). Suspense, cómo se escribe una novela negra. Anagrama.
Grau, Sergi. (2016). Richard Matheson: El maestro de la paranoia. Gigamesh.
R. Dick, Anne . (2020). En busca de Philip K. Dick. Gigamesh.
Rostac, Matthieu . (2023). Stephen King: Guía ilustrada del maestro del terror. Lunwerg.

 

Dia i hores:

Divendres de 18:00 a 20:00 hores

30 hores lectives

Calendari:

setembre: 18 i 25
octubre: 2, 9, 16, 23 i 30
novembre: 6, 13, 20 i 27
desembre: 4 i 11
gener: 15 i 22

 

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Sant Boi
Edifici l’Olivera
Plaça Montserrat Roig, 1, 1a planta
08830 Sant Boi de Llobregat

Docent:

Pere Koniec

Places exhaurides!

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Sant Boi
Edifici l’Olivera
Plaça Montserrat Roig, 1, 1a planta
08830 Sant Boi de Llobregat
93 654 53 33 / 93 652 98 40
info@santboi.uned.es

Descobreix el món de la fotografia amb el mòbil

Descobreix el món de la fotografia amb el mòbil

La invenció de la fotografia va ser part de la revolució industrial del segle XIX posant el retrato a l’abast de la burgesia. L’arribada de la fotografia mòbil ha suposat la democratització del 8è art. Tothom pot documentar un lloc, un event o expressar-se a través de les imatges que poden crear-se en un sol clic.

L’avenç tecnològic de la fotografia mòbil ha professionalitzat aquesta eina i ja és comú el seu ús entre fotoperiodistes i videògrafs. Però per fer un ús professional de les càmeres d’aquests dispositius és necessari conèixer el seu ús en la pràctica així com entendre els paràmetres fotogràfics i poder utilitzar les càmeres dels mòbils en mode pro o manual.

Aquest és l’objectiu del curs, entendre l’ús de les càmeres dels mòbils així com els paràmetres fotogràfics de manera pràctica en cada sessió i crear un projecte de fotografia participativa de tipus documental o artístic.

Objectius:

• Conèixer el funcionament bàsic de les càmeres dels dispositius mòbils.
• Entendre els paràmetres bàsics de la fotografia: velocitat d’obturació, ISO i exposició.
• Aprendre a utilitzar les càmeres dels dispositius mòbils en mode automàtic i manual.
• Conèixer aplicacions mòbils per editar fotografies.
• Adquirir cultura visual.
• Aprendre a analitzar fotografies.
• Crear un projecte de fotografia participativa per documentar un espai o esdeveniment de la ciutat.

Metodologia:

La metodologia didàctica utilitzada aporta una doble perspectiva: teòrica, mitjançant el coneixement dels paràmetres fotogràfics d’exposició, ISO i velocitat d’obturació, així com del funcionament bàsic de la càmera del mòbil; i pràctica, realitzant fotografies en mode automàtic i manual o professional, que permet modificar els paràmetres fotogràfics treballats a la part teòrica.

Les sessions es desenvoluparan de manera participativa durant la presentació dels diferents paràmetres fotogràfics i la seva pràctica, realitzant fotografies a cada sessió. Amb la finalitat d’adquirir cultura visual, desenvolupar un punt de vista crític i disposar d’una font d’inspiració, analitzarem la composició, l’estètica i la narrativa d’algunes fotografies icòniques, així com fotografies realitzades per l’alumnat durant el curs.

A més, visitarem una exposició fotogràfica amb l’objectiu de dissenyar la nostra pròpia exposició per mostrar el projecte de fotografia participativa que construirem de manera col·lectiva.

Tots els recursos, conceptes, imatges i bibliografia explicats i utilitzats durant les classes es compartiran mitjançant una carpeta virtual a la qual tindrà accés l’alumnat del curs.

PROGRAMA

1. Invenció́ a la fotografia. Consell bàsics fotografia mòbil. Format, tipus d’arxius i sis-temes operatius.
2. Funcionament bàsic del mòbil en mode automàtic (òptica, senso: caliotip i negatiu. Angles fotogràfics i d’on ve la llum. Història de la fotografia: daguerrotip.
3. Edició fotogràfica. Història de la fotografia: els primers estudis fotogràfics
4. La llum, factor determinant de la fotografia. Temperatura de color. Història de la fo-tografia: l’albúmina
5. Funcionament de la càmera del mòbil en mode manual. Velocitat d’obturació. His-tòria de la fotografia: colodió humit
6. Funcionament de la càmera del mòbil en mode manual. ISO i Ev. Història de la fo-tografia: gomes bicromades
7. Composició i estètica. Regles fotogràfiques. Història de la fotografia: ferrotipia i am-brotipia
8. Composició i estètica. Regles fotogràfiques. Història de la fotografia: ferrotipia i am-brotipia
9. Composició, elements dinàmics. Història de la fotografia: platinotipia.
10. Tipus i estils fotogràfics. Història de la fotografia: gelatina de plata
11. Composició, elements formals, el color. Història de la fotografia en color, digital e IA.
12. Visita exposició
13. Práctica fotográfica en interior.
14. Práctica fotográfica en exterior.
15. Elecció i anàlisi fotogràfic de les pràctiques. Dudas, debate y cierre del curso

Bibliografia

Burkholder, Dan. Fotografía artística con el iPhone. Madrid : Tutor, DL 2012
Campany, David. Arte y fotografía. Londres, [etc.] : Phaidon, 2006
Darlow, Andrew. 50 técnicas para dominar la fotografía digital. Madrid: Anaya Multimedia, 2018.
Drew, Helen. Fundamentos de la fotografía : introducción a los principios de la fotografía contemporánea. Barcelona : Blume, 2006.
Easterby, John. 150 proyectos de fotografía: técnicas esenciales, ejercicios y proyectos. Barcelona : Blume, 2010.
Fier, Blue. La Composición en la fotografía. Madrid: Anaya Multimedia, cop. 2010.
George Eastman House. Historia de la fotografía : de 1839 a la actualidad. Köln : Taschen, 2010.
Lewis, Emma. …Ismos para entender la fotografía. Madrid : Turner, cop. 2017
Marzal Felici, José Javier. Cómo se lee una fotografía : interpretaciones de la mirada. Madrid : Cátedra, 2007
Rivas, Rodrigo. La Fotografía móvil. Madrid : Anaya Multimedia, cop. 2015.
Rivas, Rodrigo. Fotografía con móviles : visión y ténica fotográfica. Madrid : Anaya Multimedia, [2020]
Short, Maria. Contexto y narración en fotografía. Barcelona : Gustavo Gili, cop. 2013.
Williams, Val. Cuando la fotografía es un arte : 80 obras maestras y los secretos de su éxito. Barcelona: Lunwerg, cop. 2012.

Dia i hores:

Dijous de 18:00 a 20:00 hores

30 hores lectives

Calendari:

setembre: 17 i 24
octubre: 1, 8, 15, 22 i 29
novembre: 5, 12, 19 i 26
desembre: 3 i 10
gener: 14 i 21

 

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Sant Boi
Edifici l’Olivera
Plaça Montserrat Roig, 1, 1a planta
08830 Sant Boi de Llobregat

Docent:

Eli Pedrosa Tapias

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Sant Boi
Edifici l’Olivera
Plaça Montserrat Roig, 1, 1a planta
08830 Sant Boi de Llobregat
93 654 53 33 / 93 652 98 40
info@santboi.uned.es

Cultura i societat en època moderna (segles XVII-XVIII)

Cultura i societat en època moderna (segles XVII-XVIII)

El món modern va fomentar les bases sobre les quals vivim avui dia. Des de l’aparició del Renaixement i l’Humanisme com a motor de canvi, els segles XV a XVIII van viure una sèrie de transformacions socials, polítiques i culturals que, algunes d’elles, encara són visibles avui dia. En aquest curs proposem una aproximació a les transformacions polítiques, culturals i socials dels segles XVII i XVIII: després d’explicar les bases del món modern i de la societat, així com de fer un repàs general a qui el va viure, abordarem alguns dels moments clau dels segles XVII i XVIII. Veurem les implicacions de l’expansió europea pel món, l’impacte sobre Europa de la Guerra dels Trenta Anys, la crisi del segle XVII (i el seu debat), la revolució científica, l’Anglaterra dels Estuard i els inicis de la monarquia parlamentària, la França de Lluís XIV, la cultura de la Il·lustració i acabarem amb un repàs als conflictes armats que van marcar el segle XVIII.

Objectius:

• Analitzar de manera crítica moments del passat. • Aprendre sobre moviments culturals, polítics i socials de l’època moderna. • Diferenciar els objectius, les dinàmiques i la profunditat de cada fet analitzat. • Abordar la complexitat dels sistemes polítics i socials de l’època moderna, sense entrar en mitologies creades. • Gaudir de la narració de fets històrics.

Metodologia:

El curs consta de 15 sessions de 2 hores (30 hores en total). En aquestes sessions es combina l’exposició de continguts en format de classe magistral amb la lectura de documents manuscrits o editats, procurant afavorir el debat sempre que hi hagi ocasió. Després de cada tema es farà un joc per als alumnes (format Kahoot o similar) per reforçar les idees principals d’una manera dinàmica i interactiva.  

PROGRAMA
1. Fonaments del món modern 2. Grans conflictes de l’Europa del segle XVI 3. Expansió europea pel món 4. Guerra dels Trenta Anys 5. Crisi del segle XVII 6. Revolució científica 7. L’Anglaterra dels Estuard 8. La França de Lluís XIV 9. Cultura de la Il·lustració 10. Les guerres del segle XVIII
Bibliografia
ELLIOTT, J.H. Imperios del mundo atlántico. Gran Bretaña y España en América, 1492-1830. Madrid: Taurus, 2006 FLORISTÁN, A.(dir.) Historia moderna universal. Barcelona: Ariel, 2002 (reedición, 2019) GREENGRASS, M, La Destrucción de la cristiandad : Europa 1517-1648, Barcelona: Pasado & Presente, 2015. HSIA, R. P-C. El mundo de la renovación católica, 1540-1770. Madrid: Akal, 2010 MACKENNEY, R. La Europa del siglo XVI. Expansión y conflicto. Madrid: Akal, 1996 MARKS, ROBERT B., Los orígenes del mundo moderno. Una nueva visión, Barcelona, Editorial Crítica, 2007. WILSON, PETER H. La guerra de los Treinta Años. Una tragedia europea. Madrid: Desperta Ferro, 2018

Dia i hores:

Dijous de 16:00 a 18:00 hores

30 hores lectives

Calendari:

setembre: 17 i 24
octubre: 1, 8, 15, 22 i 29
novembre: 5, 12, 19 i 26
desembre: 3 i 10
gener: 14 i 21

 

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Sant Boi
Edificio la Olivera
Plaza Montserrat Roig, 1, 1a planta
08830 Sant Boi de Llobregat

Docent:

Víctor J. Jurado Riba

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignaturas Sènior

Per a més informació al centre:​

UNED Sant Boi Edifici l’Olivera Plaza Montserrat Roig, 1, 1a planta 08830 Sant Boi de Llobregat 93 654 53 33 / 93 652 98 40 info@santboi.uned.es

Com hem arribat fins aquí? De la Segona Guerra Mundial als nostres dies

Com hem arribat fins aquí? De la Segona Guerra Mundial als nostres dies

Des de la Segona Guerra Mundial es va dibuixar un nou status quo al món que passà a ser dirigit pels vencedors de la guerra més terrible que hagi conegut mai la humanitat. Aquest fenomen, marcat per l’aparició de l’amenaça nuclear i una incipient i progressiva globalització, ha desenvolupat i contraposat models d’estat, corrents de pensament i cultura econòmica. Per primera vegada a la història Europa no domina el món com en segles anteriors. Serà l’aparició de dues noves superpotències com els Estats Units i la Unió Soviètica qui rivalitzaran fins l’extenuació. A través d’unes noves Nacions Unides a les que no deixen de sumar-se nous estats, majoritàriament sortits de la descolonització de les velles potències europees, el món viurà a través de nous conceptes com: bomba atómica, emancipació, Drets Humans, genocidi, seguretat social, tecnologia, població mundial, patró dólar, tercer món, globalització, etc. La desintegració d’una de les superpotències comportarà la reconfiguració parcial d’un món cada cop més digitalitzat i intercomunicat, molt marcat per les economies i que ens ha portat fins als nostres dies.

Objectius:

– Conèixer els fets més rellevants que van condicionar el món des de mitjan segle XX fins als nostres dies. – Traçar una narració cronològica i coherent dels canvis polítics i estratègics durant i després de la Guerra Freda. – Reflexionar sobre els pensaments i les ideologies que van envoltar el món bipolar. – Analitzar i intentar donar explicació a les actuacions dels blocs occidental i de l’Europa de l’Est. – Entendre les bases històriques heretades que regeixen el nostre present.

Metodologia:

El curs es troba dividit en 15 sessions de caràcter presencial de dues hores cadascuna (30 hores en total). Aquestes classes presencials seran teòriques, alternant l’ús d’imatges i vídeos, i enfocades a la participació i al debat a classe.

PROGRAMA
1 EL FI DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL. 1.1 Conferències de Teheran, Yalta i Postdam. 1.2 Nuremberg i Tokio. 1.3 Naixement de les Nacions Unides. 2 LA GUERRA FREDA. 2.1 El Teló d’Acer: OTAN – Pacte de Varsòvia. 2.2 La ciutat de Berlín. 2.3 Guerres de la Guerra Freda: Corea, Cuba, Vietnam, Afganistan. 2.4 Hongria 1956 i Praga 1968. 2.5 Cops d’Estat a l’Amèrica Llatina i guerrillers. 3 DESCOLONITZACIÓ. 3.1 Descolonització i el principi d’emancipació. 3.2 Regne Unit: La Commonwealth. 3.3 França: La Unió Francesa i el fracàs dels departaments. 3.4 Imperis menors: Països Baixos, Bèlgica, Dinamarca, Portugal, Espanya. 4 UN NOU ESTAT: ISRAEL. 4.1 Creació de l’estat al 1947 i la guerra del 48. 4.2 1956: La guerra del Sinaí i el Canal de Suez. 4.3 1967: La guerra dels Sis Dies. 4.4 1973: La guerra del Yom Kipur. 4.5 1982: Guerra del Líban. 5 LA CAIGUDA DEL MUR DE BERLÍN. FI DE LA GUERRA FREDA. 5.1 Glasnost i Perestroika. 5.2 Solidarnosc i els canvis a l’Europa de d’Est. 5.3 La segona unificació alemanya. 6 ELS NOSTRES DIES. 6.1 Neoliberalismes. 6.2 Guerres pel começ i la guerra d’Ucraïna.
Bibliografia
A ARACIL, Rafael, OLIVER, Joan, SEGURA, Antoni. El mundo actual. De la Segunda Guerra Mundial a nuestros días. Barcelona: Ed. Universitat de Barcelona, 1995. CIPOLLA, Carlo M. Allegro ma non troppo. Barcelona: Ed. Crítica, 2007. (1988). FONTANA, Josep. El siglo de la revolución. Barcelona: Ed. Crítica, 2017. FONTANA, Josep. Por el bien del imperio. Barcelona: Ed. Pasado y Presente, 2011. GARCÉS, Joan E. Soberanos e intervenidos. Madrid: Ed. Siglo XXI, 2012 HOBSBAWM, Eric J. Historia del siglo XX. Barcelona: Ed. Crítica (Grijalbo Mondadori), 1998. HOBSBAWM, Eric J. Entrevista sobre el siglo XXI. Barcelona: Ed. Crítica 2016. HOWARD, Michael, ROGER LOUIS, WM. The Oxford History of the Twentieth Century. New York: Oxford University Press, 1998. KINDER, Hermann, HILGEMANN, Werner. Atlas histórico mundial (II). Madrid: Ediciones Istmo 1996. NUÑEZ SEIXAS, Xosé M. Las utopías pendientes. Barcelona: Ed. Crítica, 2015. OSTERHAMMEL, Jürgen. El vuelo del águila. Barcelona: 2018. PROCACCI, Giuliano. Historia general del mundo actual. Barcelona, Ed. Crítica, 2001. SASSON, Donald. Síntomas mórbidos. Anatomía de un mundo en crisis. Barcelona: Ed. Crítica, 2020. SALVADORI, Massimo L. Breve historia del siglo XX. Madrid: Alianza Editorial, 2013. SEGURA, Antoni. El món d’avui. De la guerra freda als reptes de la independència global. Barcelona: Ed. Universitat de Barcelona, 2023. VILLARES, Ramón, BAHAMONDE, Ángel. El mundo contemporáneo: del siglo XIX al XXI. Barcelona: Taurus – Penguin Random House, 2016. WEISNER-HANKS, Merry E. Breve historia del mundo. Madrid: Ed. Akal, 2020.

Dia i hores:

Dilluns de 18:00 a 20:00 hores 30 hores lectives

Calendari:

setembre: 14, 21 i 28 octubre: 5, 19 i 26 novembre: 2, 9, 16, 23 i 30 desembre: 14 gener: 11, 18 i 25  

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Sant Boi Edifici l’Olivera Plaça Montserrat Roig, 1, 1a planta 08830 Sant Boi de Llobregat

Docent:

Oriol Giménez Oter

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Sant Boi Edifici l’Olivera Plaça Montserrat Roig, 1, 1a planta 08830 Sant Boi de Llobregat 93 654 53 33 / 93 652 98 40 info@santboi.uned.es