Cinema d’aventures
La variada imatgeria del gènere cinematogràfic d’aventures és sens dubte un dels problemes amb els que ens trobem a l’hora d’intentar aconseguir una definició escaient per un territori tan singular.
A diferència d’altres gèneres com el western o el cinema negre, el cinema d’aventures es caracteritza per una naturalesa expansiva, capaç de recórrer diferents èpoques històriques i plantejar
múltiples referents. En aquest aspecte veiem com, per una banda, les fonts literàries de les que es nodreix inclouen l’epopeia homèrica, els llibres de cavalleria, les sagues nòrdiques, el món medieval romàntic de Walter Scott, els fulletons de capa i espasa de Dumas, els pirates de Robert L. Stevenson, D’Emilio Salgari i Rafael Sabatini, el mar de Herman Melville i Joseph Conrad, les aventures colonials escrites per Percival Christopher Wren i Rudyard Kipling, els misteris de Rider Haggard i la selva d’Edgar Rice Burroughs… I, per altre banda, com a conseqüència lògica d’aquest aspecte, tenim un atles de les meravelles en el que es dibuixen línies que connecten l’Europa mítica i històrica amb els Mars del Sud, Maracaibo, el Carib, Bagdad, el Congo, l’Amazones, Haití i fins i tot amb el centre de la terra.
A tota aquesta exuberància temàtica i gloriosa geografia, que convida a la dispersió i que ens porta a pensar que estem davant d’un super gènere, que inclouria sota la seva òrbita múltiples subgèneres, cal oposar-li, malgrat tot, l’homogeneïtat d’una trama arquetípica, que té en els processos d’iniciació i maduresa i en els arguments de la recerca i el viatge els seus principals pilars. Estructura primigènia sobre la que es basaran la majoria de relats d’aventures. Estructura que aniria més enllà de la idea d’aventura per enfonsar-se en el simbòlic i el mític per retornar-nos el reflex de l’humà tal i com ens ho expliquen textos tan emblemàtics com Morfologia del conte de Vladimir Propp i L’heroi de les mil cares de Joseph Campbell. D’aquestes obres en parlarem en els inicis del curs.
Un altre dels elements que desenvoluparem durant el curs, part consubstancial al cinema d’aventures, és el gust per la narració en estat pur, el plaer d’aconseguir un relat que és conscientment excepcional i que ha d’arribar amb eloqüència als oients, lectors i espectadors.
Relat eco i matèria de llocs llunyans i salvatges, antítesis d’allò que és quotidià, ple de color, misteri i poesia vital, poblat d’herois i canalles, filibusters, cavallers errants, espadatxins, caçadors, mariners passerells, capitans intrèpids i dones pirata.
I al final, el cinema, l’anàlisi detallat de la dramatúrgia de l’aventura i la seva posada en escena, a través dels seus cineastes principals, sense deixar de banda els artesans il·lustres, observant el ritme de les seqüència, el color i la composició dels enquadraments i la seva excel·lència cinematogràfica.
PROGRAMA
Què és el cinema de gènere? Cap a una definició del cinema d’aventures. Mites i rituals de pas. El relat arquetípic. Trames universals característiques de l’aventura. El viatge, la recerca i la iniciació. Els protagonistes de l’aventura i la seva evolució.
L’antiguitat. L’Odissea. Jason i els argonautes. El panteó heroic grecollatí. La representació de l’antiguitat clàssica a través del cinema Peplum
El món medieval. Les narracions medievals. La Matèria de Bretanya: mite i llegenda del rei Artús. Chrétien de Troyes. Els llibres de cavalleria. Les novel·les de Walter Scott. El cicle d’aventures medievals de la Metro-Godwyn-Mayer. Robin dels boscos: Douglas Fairbanks, Errol Flynn y Sean Connery. Els vikings, el Príncip Valent i Valhalla Rising.
L’illa i el naufrag: un univers tancat. Robinson Crusoe. L’Illa misteriosa. El señor de les mosques.
Pirates, corsaris i tresors perduts. Robert L. Stevenson i L’illa del tresor. Dones pirates: Jean Peters, Maureen O´Hara i Les llobes de mar de Zoe Valdes. El pirata Errol Flynn: El Capità Blood i El falcó dels mars. Altres pirates: Vent a les veles.
Espadatxins i justiciers. Els mosqueters d’Alexandre Dumas. Les intrigues de palau de Anthony Hope: El presoner de Zenda. Rafael Sabatini: Scaramouche. Stewart Granger: del comediant espadatxí al bell tenebrós de Moonfleth. La maledicció de Capistrano: el «Zorro», un justicier emmascarat.
Els perills del mar. Herman Melville i Moby Dick. John Huston i Ray Bradbury: perseguint la balena. El fons dels oceans: Vint mil llegües de viatge submarí. Tots els mars de Joseph Conrad. Raoul Walhs: l’aventura a les seves mans. El tauró estiuenc de Steven Spielberg. Patrick O´Brian: Master and Commander: A l’altre costat del món. Els treballadors del mar: La turmenta perfecta.
Aventures colonials. Escriptors: Rudyard Kipling, Percival Christopher Wren, Alfred E.A. Mason, Emilio Salgari. Pel·lícules: Els tres sergents bengalís, Beau Geste, Les quatre plumes, El capità King, Zulú, Sandokan, L’home que va poder regnar.
Àfrica, selves, rius i mons perduts. Edgar Rice Burroughs i Tarzán de los micos. Les pel·lícules de Johnny Weissmüller. H. Rider Haggard: Les mines del rei Salomó. Viatjar a El cor de les tenebres. Caçar feres amb Howard Hawks: Hatari. Dones intrèpides. Els jocs africans d’Ernst Jünger. Memòries d’Àfrica: Karen Blixen i Denys Finch Hatton. Richard Francis Burton a Les Muntanyes de la Lluna. El món perdut: de Conan Doyle a Steven Spielberg.
Últimes aventures. La nostalgia aventurera dels vuitanta: les aventures d’Indiana Jones. Brendan Fraser contra les mòmies. Personatges de videojoc: Lara Croft. Atraccions de Disney: Els pirates del Carib.
Bibliografia
BALLÓ, Jordi, Pérez, Xavier (1995) La semilla inmortal. Anagrama. Barcelona.
CAMPBELL, Joseph (2020) El héroe de las mil caras. Atalanta. Gerona.
COMA, Javier (1994) Diccionario del cine de aventuras. Plaza & Janés. Barcelona.
FREIXAS, Ramón, BASSA, Joan (2008) El cine de aventuras. Notorious ediciones. Madrid.
JÜNGER, Ernst (2004) Juegos africanos. Tusquets editores. Barcelona
LATORRE, José María (1995) La vuelta al mundo en 80 aventuras. Libros Dirigido. Barcelona
SANCHEZ-ESCALONILLA, Antonio (2002) Guion de aventura y forja del héroe. Ariel Cine. Barcelona.
SAVATER, Fernando (1986) La infancia recuperada. Alianza/ Taurus. Madrid.
Hores lectives
30 hores
Dia i hores:
Divendres de 09:00 a 11:00 hores
Calendari:
Setembre: 16, 23, 30
Octubre: 7, 14, 21, 28
Novembre: 4, 11, 18, 25
Desembre: 2, 16
Gener: 13, 20
Lloc:
UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
Idioma:
Català
Ponent:
Salvador Bernabé professor-tutor UNED Sènior Barcelona
Inscripció:
Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.
Per a més informació al centre:
UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es
