En aquest curs posarem en relació el menjar, la beguda i el pensament, mostrant que la vinculació amb la història de la filosofia és molt més estreta del que sembla, perquè menjar, beure i pensar funcionen en una tríada inseparable.
La gastronomia és un fet cultural, que guarda unes certes diferències amb el culinari i l’alimentació, sent la primera una disciplina nascuda a l’empara de les idees filosòfiques de la modernitat, la teoria del gust i canvis substancials en el panorama social occidental.
Les presentacions i lectures, permetran mourem en un arc temporal ampli que connecta tant la civilització mesopotàmica, la Grècia clàssica, amb referències modernes i contemporànies, establint vinculacions (no sempre òbvies i directes), entre el progrés de les idees, el menjar i la beguda, amb la finalitat de recórrer-les de forma no lineal.
Evidentment, els aliments són manteniment vital, però al mateix temps marquen el comportament moral d’una societat, són sociabilitat i ens vinculen amb el plaer, el gust i, en definitiva, la felicitat. Precisament és allí on la filosofia i la gastronomia es relacionen.
Diversos corrents filosòfics, que abordarem en aquest programa, van ser precursores de les modes més contemporànies del món de la gastronomia sòlida o líquida. Per exemple, el vegetarianismo, troba els seus antecedents en l’antiga Grècia, així com la biodinàmica va ser impulsada per un filòsof modern nascut en l’imperi austrohongarès.
PROGRAMA
El programa es desenvolupa entorn de diferents eixos temàtics
Conceptes bàsics i objectius de l’assignatura. La gastronomia com a fet cultural. Diferències entre fet culinari i gastronomia; la teoria del gust.
La gastronomia en l’antiguitat clàssica. De l’herboristeria i la dietètica. La distribució de la polis en funció del menjar i el cultiu. Aristòtil: la categorització dels sabors del Liceu, de Brillat-*Savarin, i les noves tendències sobre el saborós.
La funció simbòlica del menjar: religió i l’opi del poble: comportaments propis i aliens entorn de la taula com a marca moral.
La filosofia darrere del vegetarianismo, la frugalitat i la cuina com a ofici degradat. Un banquet entre Pitàgores i Plató, la transmigració de les ànimes.
Marx i el vi: la teoria del valor va néixer de les vinyes. El vi com a vincle d’unió amb Friedrich Engels, com a herència familiar i com a exemple del capitalisme.
Crítica al capitalisme: la revolució està en el carro de compra. La filosofia de Rudolf Steiner, sostenibilitat i slow food.
Bibliografía
Aduritz, Andoni e Inerarity, Daniel; Cocinar, comer vivir; Destino; 2012.
Berti Gabriela, Epicuro. El objetivo supremo de la filosofía es conseguir la felicidad; Ed. RBA; 2015.
Brillat-Savarin Jean Anthelme, Fisiología del gusto; Bruguera; 1986.
Caballero, Oscar; Comer es una historia; Planeta Gastro; Barcelona, 2018
Giménez García Francisco, La cocina de los filósofos; Ediciones Libertarias; 2002.
Infante Eduardo y Macía Cristina; Gastrosofía; Ed. Rosamerón; 2022.
Perullo, Taste as experience, the philosophy and aesthetic of food; Columbia University Press; New
York; 2016
Platón, El Banquete; Trad. Carlos García Gual; Ed. Alianza; 2013
Slingerland Edward, Borrachos: cómo comimos, bailamos y tropezamos en nuestro camino hacia la
civilización; Ed. Deusto; 2022.
Steel Carolyn, Ciudades hambrientas; Capitan Swing; 2021.
Dia i hores:
Dimarts: de 16:00 a 17:30hores
Hores lectives:
9 hores
Calendari:
novembre: 5, 12, 19, 26
desembre: 3, 10
Idioma:
Castellà
Modalitat virtual
Servei tècnic virtual: 93 606 56 92
Ponent:
Gabriela Berti: Professora tutora de la UNED Sènior
Inscripcions:
Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.
Tornar a activitats i cursos
Per a més informació al centre:
UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
activitats@barcelona.uned.es
