Les nostres democràcies estan en crisi. Una crisi profunda, sistèmica. La confiança en els dirigents i les institucions minva, els partits nacional-populistes cada cop reben més vots i protagonisme, el debat cedeix pas a la crispació i l’insult. Més encara: les enquestes detecten que un percentatge significatiu de la població ―en especial, del jovent― comença a creure que un sistema autoritari podria resoldre millor els nostres problemes que no pas un de democràtic. O que els drets i les llibertats són prescindibles, un destorb que impedeix la interacció directa entre el líder i la voluntat popular.
Com i per què hem arribat a aquesta situació? Per descomptat, les causes són múltiples. Tanmateix, hi ha un factor cabdal, essencial: l’increment sostingut de les desigualtats i la progressiva precarització de les capes mitjanes i populars. Pèrdua de poder adquisitiu, sí, però també creixent inseguretat laboral. I, sobretot, la percepció que el jovent tindrà un nivell de vida inferior al dels seus progenitors. L’ideal meritocràtic ―si hom estudia i treballa amb esforç i constància, tindrà una bona feina i podrà gaudir d’un bon nivell de vida― s’ensorra.
D’altra banda, la irrupció de l’anomenada “quarta revolució industrial” és brutal. El món del treball es transforma dia rere dia. I el mateix passa amb les pautes de consum, els valors i els estils de vida. Tot canvia amb una rapidesa frenètica. I, inevitablement, no tothom pot seguir-ne el ritme. Per tant, no només tenim més desigualtats i condicions de vida més vulnerables, sinó també lligams socials més febles. La família, l’escola, els sindicats o el teixit associatiu ja no tenen la força cohesionadora i integradora que abans tenien.
El resultat d’aquests factors és una creixent incertesa, però també, i sobretot, més frustració, més ràbia. I menys confiança en l’altre. El problema, però, és que sense un mínim de seguretat, de lligams socials i de confiança en l’altre és molt difícil que hi hagi un demos, una ciutadania mínimament cohesionada. I, sense demos, la demagògia, la crispació i l’insult substitueixen el debat racional i la voluntat d’arribar a acords. En aquestes condicions, potser seguirem votant i escollint, sí. Però sense equilibri de poders, sense garanties, sense respecte a l’altre. Una democràcia convertida en una carcassa buida, en una porta oberta a l’autoritarisme i l’odi.
En aquest curs farem un diagnòstic acurat de la situació, analitzarem com i perquè la precarietat i les desigualtats afebleixen els vincles socials i, per extensió, la democràcia, però també intentarem explorar possibles vies per a revertir aquest deteriorament.
PROGRAMA
1. Presentació i objectius generals del curs. Aproximació al concepte i abast de democràcia representativa, tot diferenciant-lo del model grec clàssic.
2. Vincles entre democràcia, estat de dret i llibertat.
3. Què es el populisme i, més concretament, el nacional-populisme i com i per què porta a l’erosió de drets i llibertats.
4. Com i per quins motius l’erosió de les classes mitjanes i la, fi de “l’ascensor social” porten a la pèrdua de lligams socials i cultural i a la crisi de confiança.
5. De la pèrdua de confiança a la crisi de de la democràcia i les llibertats.
6. Possibles alternatives. Conclusions generals.
Bibliografia
– Applebaum, Anne. El ocaso de la democracia, la tentación del autoritarismo. Barcelona: Debate, 2021.
– Bosch, Joaquim. Jaque a la democracia: España ante la amenaza de la deriva antidemocrática mundial. Barcelona: Ariel, 2024.
– Castells, Manuel. Ruptura: la crisis de la democracia liberal. Madrid: Alianza, 2020.
– Fukuyama, Francis. El liberalismo y sus desencantados: cómo defender y salvaguardar nuestras democracias liberales. Barcelona: Deusto, 2022.
– Godàs, Xavier. Fer política en l’imperi del jo: per què la societat individualista posa en risc la democràcia. Vic: Eumo editorial, 2024.
– Guilluy, Christophe. No society: el fin de la clase media occidental. Barcelona: Taurus, 2019.
– Habermas, Jurgen. Teoría de la acción comunicativa. Madrid: Trotta, 2010.
– Habermas, Jürgen. Un nou canvi estructural en l’esfera pública i la política deliberativa. Barcelona: Edicions 62, 2023.
– Han, Byung-Chul. Psicopolítica: neoliberalismo y nuevas técnicas de poder. Barcelona: Herder, 2014.
– Kelsen, Hans. Esencia y valor de la democracia. Granada: Comares, 2002.
– Marshall, T. H. Ciudadanía y clase social. Madrid: Alianza Editorial, 2023.
– Mounk, Yascha. El pueblo contra la democracia: por qué nuestra libertad está en peligro y cómo salvarla. Barcelona: Paidós, 2018.
– Piketty, Thomas. Una breu història de la igualtat. Barcelona: Edicions 62, 2021.
– Rosanvallon, Pierre. El siglo del populismo: historia teoría, crítica. Barcelona: Galaxia Gutenberg, 2020.
– Snyder, Timothy. El camino hacia la no libertad. Barcelona: Galaxia Gutenberg, 2018.
– Tezanos, José Felix. La sociedad dividida: estructura de clases y desigualdades en las sociedades tecnológicas. Madrid: Biblioteca Nueva, 2022.
– Wolf, Martin. La crisis del capitalismo democrático. Barcelona: Deusto, 2023.
Dia i hores:
Dijous de 16:00 a 17:30 hores
Hores lectives:
9 hores
Calendari:
febrer: 20 i 27
març: 6, 13, 20 i 27
Idioma:
Castellà
Modalitat virtual
Servei tècnic virtual: 93 606 56 92
Ponent:
Lluís Soler Alsina: Professor tutor de la UNED Sènior
Inscripcions:
Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.
Tornar a activitats i cursos
Per a més informació al centre:
UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
activitats@barcelona.uned.es
