Els faraons van governar Egipte durant més de dos mil anys. Fins i tot els emperadors romans, quan van convertir el país en província romana, mai no van abandonar el protocol reial egipci, i es van mostrar formalment com a faraons. En tots aquests segles els deures del faraó es van mantenir constants: preservar la Maat (l’ordre, l’equilibri còsmic i la justícia), complaure els déus i protegir el País de les Dues Terres de les amenaces exteriors. Tot i que l’arquetip de la reialesa egípcia era masculí, algunes dones van poder arribar al cim del poder.
Durant la formació coneixerem cadascuna de les etapes de la història egípcia a partir dels seus governants, veritables déus vivents. Iniciarem a l’època de les grans piràmides amb Quèops, veurem el sorgiment de l’Egipte imperial amb Hatshepsut o el moment en què el país va caure en mans de reis estrangers que, atrets pel prestigi i l’antiguitat de la reialesa egípcia, es van proclamar faraons, com els governants hicses, com el persa Cambises o el macedoni Alexandre el Gran.
PROGRAMA
1. INTRODUCCIÓ: CRONOLOGIA I FONTS D’INFORMACIÓ.
2. LES ARRELS PREHISTÒRIQUES: EL NEOLÍTIC
3. EL PREDINÀSTIC: LA FORMACIÓ D’UN ESTAT TERRITORIAL
4. ELS FARAONS TINITES: EL PODER QUE ARRIBA DEL SUD
5. L’ÈPOCA DE LES GRANS PIRÀMIDES.
6. AUGE I CAIGUDA DE L’EGIPTE UNIFICAT: EL FINAL DEL REGNE ANTIC
7. SENUSERET I: L’ÈPOCA DE SINUHÉ
8. SENUSERET III: LA CONSOLIDACIÓ DEL REGNE MITJÀ
9. L’ARRIBADA DELS HICSES.
10. LA FARAÓ HATSHEPSUT: LA PRIMERA ENTRE TOTES LES DAMES
11. AMENHOTEP III I AKHENATON: DE L’ESPLENDOR A L’ESFONDRAMENT
12. ELS RAMSÈS: LA DINASTIA XIX
13. LA BAIXA ÈPOCA I ELS REIS ESTRANGERS
14. ALEXANDRE MAGNE I ELS PTOLOMEUS: GRÈCIA A EGIPTE
15. CLEOPATRA I ELS ROMANS: LA MORT ANUNCIADA
Bibliografia
ASSMANN, J., Egipto. Historia de un sentido. Madrid: Abada Editores, 2005.
DD. AA., Egipto. El mundo de los faraones. Colonia: Könemann, 1997.
GARDINER, A., El Egipto de los faraones. Barcelona: Ed Laertes, 1984.
GRIMAL, N., Historia del Antiguo Egipto. Madrid: Ed. Akal Universitaria, 1996.
KEMP, B. J., El Antiguo Egipto, anatomía de una civilización. Barcelona: Ed. Crítica, 1992.
LÓPEZ, J., Cuentos y fábulas del antiguo Egipto. Madrid: Trotta, publicaciones de la Universidad de Barcelona (Pliegos de Oriente, 9), 2005.
PARRA, J.M. (coord.), El antiguo Egipto. Madrid: Marcial Pons Historia, 2009.
SERRANO, J.M., Textos para la historia antigua de Egipto. Madrid: Ed. Cátedra, 1993.
SHAW, I., Historia del Antiguo Egipto. Madrid: La Esfera de los libros, 2007.
TRIGGER, B.G./ KEMP, B.J. / O’CONNOR, D.O. / LLOYD, A.B., Historia del Egipto Antiguo. Barcelona: Editorial Crítica, 1985.
Dia i hores:
Dijous de 18:00 a 20:00 hores
Hores lectives:
30 hores
Calendari:
febrer: 13, 20 i 27
març: 6, 13, 20 i 27
abril: 3, 10 i 24
maig: 8, 15, 22 i 29
juny: 5
Idioma:
Català
Lloc:
UNED Cornellà de Llobregat
Centre Cultural García Nieto
C/Mossen Andreu, 15, 3a planta
08940 Cornellà
Professores Tutores:
Núria Castellano i Solé
Isabel García Trócoli
Tornar a assignatures Sènior
Per a més informació al centre:
UNED Cornellà de Llobregat
Centre Cultural García Nieto
C/Mossen Andreu, 15, 3a planta
08940 Cornellà
info@cornella.uned.es
