Lluny de ser un bloc homogeni, la comèdia americana es caracteritza per una eloqüent i variada exposició de registres que se succeeixen, solapen, evolucionen i transformen.

Entre 1910 i 1920 es desenvolupa l’edat d’or de l’anomenat burlesc o slapstick, amb el seu assenyat repertori de caigudes, persecucions i interminables batalles de pastissos. Les fonts estan clares, el music-hall, el vodevil, el circ, espectacles populars als quals el nounat cinematògraf acudeix a la recerca d’inspiració. La rialla als escenaris troba perfecte acomodament a la pantalla de cinema. L ‘slapstick, celebració del còmic per excel·lència, té la seva base expressiva tant en el gag en si com en la singularitat del comediant que el pateix o executa. Els pioners Mack Sennett, Mabel Norman o Fatty Arbuckle posen els fonaments del gènere i Charles Chaplin, Buster Keaton, Harold Lloyd, Laurel i Hardy el condueixen fins a la seva màxima expressió.

Paral·lelament a la comicitat de l’slapstick, fa la seva aparició la comèdia de remarriage, amb els sucosos enrenous entre esposes, marits i amants. Les pel·lícules de Cecil B. DeMille i Ernst Lubitsch aviat s’erigeixen en cànon d’aquesta modalitat d’humor més narratiu, sofisticat i irònic.

Amb l’arribada del so l’slapstick entra en crisi i moltes de les antany figures clau d’aquest gènere desapareixen o s’adapten malament a les noves exigències tècniques. No obstant això, el burlesc es manté amb la incorporació dels anàrquics Germans Marx.

A mitjans de la dècada dels trenta -amb les conseqüències de la Gran Depressió molt presents en la vida diària dels nord-americans- irromp amb força l’anomenada Screwball comedy. D’estil molt característic, l’screwball comedy combina el retrat punyent de l’alta societat, la diferència de classes, la guerra de sexes, els escenaris sofisticats, l’humor surrealista i excèntric, tot conduït a través d’una posada en escena dinàmica, amb diàlegs ràpids i rèpliques inoblidables. A això cal afegir el seu singular dramatis personae, una suma de prototips -potentats, primogènits tanoques, esposes malbaratadores, secretàries intrèpides, savis distrets, aristòcrates de diferent pelatge, periodistes enamoradissos, lladres de guant blanc, aventureres- encarnats pel més rutilant de l’star system: Claudette Colbert, Cary Grant, Katharine Hepburn, Carole Lombard, Fred McMurray, James Stewart… Intèrprets a part, l’excel·lència de l’screwball comedy no seria la mateixa sense els grans creadors cinematogràfics, guionistes i directors, que la conformen i consoliden: Ben Hetcht, Robert Riskin, Billy Wilder, Preston Sturges, Ernst Lubitsch, Howard Hawks, Michael Leisen, Frank Capra…

Els anys cinquanta i seixanta porten amb si una nova generació de cineastes que enlairen a la comèdia fins a una nova i prodigiosa edat d’or. Noms com Vincente Minelli, Stanley Donen, Blake Edwards, Frank Tashlin i Jerry Lewis transformaran el gènere combinant en alguns casos la sofisticació amb la fisicitat de l’slapstick.

La vigència del gènere i la seva constant mutació contínua en la actualitat gràcies a directors tan dispars com Mel Brooks, Woody Allen i els inefables germans Farrelly. 

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Ponent:

Salvador Bernabé Ridorsa : Professor tutor de la UNED Sènior

Inscripcions:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es