El programa es divideix en 15 sessions que tractaran les següents qüestions:

Sessió 1: Fer allò correcte
A. Introducció a dilemes morals i ètics amb Philippa Foot i Judith Thomson.
B. Enfocaments ètics: conseqüencialisme i ètica categòrica.
C. Filosofia moral i política com a eina de qüestionament.
D. Riscos personals i polítics de la filosofia.

Sessió 2: Utilitarisme – Jeremy Bentham i J.S. Mill
A. Cas pràctic sobre l’utilitarisme de Jeremy Bentham.
B. Principi de maximitzar la felicitat col·lectiva.
C. Objeccions a la versió de Bentham.
D. Introducció a John Stuart Mill i el seu enfocament en la justícia i drets individuals.

Sessió 3: Llibertarisme – Filosofia del lliure mercat
A. Introducció al llibertarisme.
B. Argument llibertari contra la redistribució de la riquesa.
C. Objeccions al llibertarisme: igualtat d’oportunitats i responsabilitat social.
D. Debat i crítiques sobre el llibertarisme.

Sessió 4: John Locke – Drets de propietat
A. Perspectiva de Locke sobre la llibertat i la propietat.
B. Drets naturals i inalienables.
C. Paper del govern en el respecte a la vida i la propietat.
D. Desafiaments en definir les accions governamentals permeses i prohibides.

Sessió 5: Mercats i moral – Servei militar i maternitat subrogada
A. Aplicació de la filosofia de Locke a decisions sobre el servei militar.
B. Ètica de la reproducció i procreació en el mercat.
C. Debat sobre l’ètica del servei militar i la maternitat subrogada.

Sessió 6: Immanuel Kant – Què és la llibertat?
A. Filosofia de Kant sobre el deure categòric.
B. Llibertat com a capacitat d’actuar autònomament.
C. Moralitat basada en la raó pràctica compartida.
D. Discussió de dilemes i casos pràctics des de la perspectiva kantiana.

Sessió 7: Immanuel Kant – Una lliçó sobre la mentida
A. Continuació de la teoria moral de Kant.
B. Preguntes clau sobre el deure i l’autonomia.
C. Cas ètic “l’assassí a la porta” i debat sobre la mentida.
D. Importància de la motivació i la intenció en l’ètica kantiana.

Sessió 8: La moralitat del consentiment
A. Discussió sobre l’imperatiu categòric de Kant.
B. Teoria política kantiana i el vel de la ignorància de John Rawls.
C. Contractes reals vs. hipotètics: consentiment i reciprocitat.
D. Debat sobre els límits morals dels contractes i exemples de la vida quotidiana.

Sessió 9: John Rawls – El cas de la igualtat
A. Justícia distributiva segons Rawls.
B. Contracte hipotètic darrere del vel de la ignorància.
C. Principis de justícia basats en la igualtat bàsica de llibertats.
D. Debat sobre la meritocràcia i l’arbitrarietat moral.

Sessió 10: Justícia distributiva – Qui mereix què?
A. Comparació entre llibertarisme, teoria de Rawls i altres concepcions igualitàries.
B. Importància de la justa igualtat d’oportunitats.
C. Objeccions a Rawls des del materialisme històric i el marxisme analític.
D. Debat sobre si les oportunitats han de beneficiar els menys afortunats.

Sessió 11: Ètica discursiva i democràcia – Justícia i bé comú
a. L’estret nexe entre ètica i política.
b. Arguments d’una ètica universal per a un desafiament universal.
c. Fonamentació d’una ètica comunicativa: Habermas, Apel i Cortina.
d. Objeccions a l’ètica universalista del discurs. Resposta a les objeccions.

Sessió 12: Aristòtil – Justícia i virtut
A. Perspectiva aristotèlica sobre la justícia.
B. Republicanisme contemporani i concepció clàssica de la justícia.
C. Justícia basada en mèrit moral i virtut.
D. Raonament teleològic per pensar la justícia distributiva.

Sessió 13: Aristòtil – El bon ciutadà
A. Comparació entre les concepcions de justícia d’Aristòtil, Kant i Rawls.
B. Distribució d’autoritat política segons Aristòtil.
C. Virtut moral i virtut cívica des del republicanisme contemporani.
D. Aplicació a casos contemporanis i debat sobre justícia i virtut.

Sessió 14: Justícia, comunitat i filiació – Dilemes de lleialtat
A. Resposta d’August Comte a la teoria d’Aristòtil.
B. Diferències entre les teories d’Aristòtil i Comte.
C. Crítica comunitària al liberalisme i obligacions d’afiliació.
D. Debat sobre la llibertat individual i obligacions morals.

Sessió 15: Conclusió – Justícia i bona vida
A. Preguntes fonamentals sobre la bona vida i la possibilitat de raonar sobre la justícia.
B. Equilibri reflexiu i diàleg en una societat pluralista.
C. La filosofia com a eina de reflexió constant sobre qüestions fonamentals.