Select Page
La Barcelona dels gremis, les bases de la ciutat actual

La Barcelona dels gremis, les bases de la ciutat actual

La història de Barcelona és molt més que la relació de fets, fenòmens i esdeveniments succeïts al llarg del temps. També ho és la manera com la seva societat s’ha estructurat. I en el cas de Barcelona, ​​la seva vinculació estreta a l’àmbit del treball i la seva vinculació amb la producció i l’economia.

Proposem un curs sobre les antigues corporacions d’oficis (gremis) medievals i moderns a Barcelona i com la societat barcelonina va estructurar unes bases econòmiques i socials al seu voltant i com aquestes bases són el substrat sobre el qual recolza la nostra societat actual.

Així, farem un recorregut pels seus orígens i la seva evolució, sobre com es van desenvolupar normativament i les diverses funcions que van fer: devocional, assistencial i professional. També per l’estructura interna en els òrgans de direcció i presa de decisions i pel sistema d’accés al coneixement professional i al mestratge en cada ofici. Tractarem les relacions de competència amb altres corporacions d’oficis similars i la relació amb el poder. Veurem el paper desenvolupat per les dones o les diverses corporacions d’oficis (gremis) de sectors de la societat menys afavorits. Finalment, el paper donat a les corporacions d’oficis a l’esdevenir històric barceloní a partir dels postulats d’Antoni de Capmany a la historiografia barcelonina.

El curs, doncs, se centra en cadascun d’aquests àmbits i els desenvolupa en una o diverses sessions. Les explicacions seran pròpies específiques dels àmbits, però sense deslligar-ho de la història social, demogràfica, política i cultural de Barcelona

Objectius:

Els principals objectius del curs són:
• Realitzar una panoràmica global de la història de la ciutat de Barcelona i les fases de desenvolupament principals.
• Realitzar un recorregut per la història de les corporacions d’oficis (gremis) medievals i moderns de Barcelona.
• Oferir una visió dels diversos àmbits d’estructuració i desenvolupament dels gremis de Barcelona.
• Identificar com aquests diversos àmbits d’estructuració i desenvolupament són les bases en què se sustenten històricament àmbits socials i econòmics de la societat actual de Barcelona.
• Aprendre a mirar històricament la ciutat.

Metodologia:

Utilitzarem els quatre tipus més corrents de metodologia:
Expositiva: exposició del tema a tractar a la sessió mitjançant lliçó magistral amb el suport d’un gran nombre d’exemples audiovisuals.
Demostrativa: mitjançant el visionat de presentacions en format powerpoint, descobrirem característiques pròpies del tema a tractar i les relacionarem amb el seu context.
Per descobriment: Estimular que els alumnes descobreixin conceptes desconeguts i interpretacions noves sobre la història de Barcelona.
Interrogativa: les preguntes directes als alumnes permetran el qüestionament de noves argumentacions

PROGRAMA

1. Introducció a la història de Barcelona i als orígens de les corporacions d’oficis.
2. La funció devocional dels gremis.
3. La funció assistencial dels gremis.
4. Els gremis com a associació professional. Estructura i funcionament.
5. Defensa de l’ofici i la relació amb la competència.
6. Els oficis dels gremis.
7. Les dones als gremis.
8. Les corporacions d’oficis i els sectors menys afavorits de la societat.
9. La participació de les corporacions d’oficis al poder municipal.
10. Els gremis i la defensa armada de Barcelona.
11. Els gremis i la seva participació en àmbits de representació urbana i festiva.
12. El procés d’abolició dels gremis.
13. Els gremis com a promotors d’art i objecte de representació artística.
14. Els gremis a la historiografia de Barcelona.
15. L’empremta dels gremis a l’urbanisme actual de Barcelona.

Bibliografia

Salvador Sanpere i Miquel, Barcelona. Son passat, present i porvenir.
Francesc Carreras Candi, La ciutat de Barcelona, Barcelona, Martín, 1916.
Agustí Duran i Sanpere, Barcelona i la seva història (3 vols.), Barcelona, Curial
Santiago Sobrequés (dir.), Història de Barcelona (10 vols.), Barcelona, Ajuntament de Barcelona-Enciclopèdia Catalana
Barcelona Quaderns d’Història, Ajuntament de Barcelona, Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.
Enric Calpena, Barcelona. Una biografia, Barcelona, Edicions 62.
Ramon Alberch (dir.), Els barris de Barcelona, Enciclopèdia Catalana i Ajuntament de Barcelona, 1997-2000, 4volums.
Pere Molas i Xavier Cazeneuve (coord.), Els gremis de Barcelona, Barcelona, Ajuntament de Barcelona (Barcelona Quaderns d’Història, 24), 2017.
Pere Molas i Ribalta, Honor, comerç i treball. Catalunya, Espanya i Europa (segles xvi-xix), Barcelona, Associació Antic Gremi Revenedors 1447, 2022.
Mercè Renom i Pulit, Revenedores. Gènere i treball a Barcelona (segles xv-xix), Barcelona, Associació Antic Gremi Revenedors 1447, 2025.
Lluïsa Amenós, Ferrers, armers, calderers, courers. Obradors i practiques d’ofici a la Barcelona dels segles xv i xvi, Barcelona, Associació Antic Gremi Revenedors 1447, 2025.

Dia i hores:

Dimecres de 9:00 a 11:00 hores i d’11:30 a 13:30 hores

30 hores lectives

Calendari:

setembre: 16, 23 i 30
octubre: 7, 14, 21 i 28
novembre: 4, 11, 18 i 25
desembre: 2 i 9
gener: 13 i 20

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Docente:

Xavier Cazeneuve i Descàrrega

    Places exhaurides!

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

Com tenir una bona salut cerebral

Com tenir una bona salut cerebral

A la llunyania es podia entreveure la figura grossa de la Josefina, el ventre abultat de la qual li conferia una silueta de pera bergamota, platicúrtica i eixamplada pels costats. El carrer estava poc transitat, i la gent hi passava amb comptagotes, donant a l’ambient un aire d’avorriment, excepte a les immediacions de la Chocolatería Giner, on els clients, amuntegats, intentaven fer-se lloc per trobar un espai on acomodar-se. Dos enamorats, la Sílvia i en Santiago, aliens a tot el que succeïa i perduts en la seva bombolla immòbil d’un temps aturat per a ells, s’amanyegaven a la vora del riu.

La Josefina es va aturar davant l’aparador d’una botiga de roba, i d’allí va veure sortir la Marta amb la seva filla Laura, les seves veïnes. Sense mediar paraula, la Josefina s’hi va acostar i, a manera de salutació, va estampar a la Laura dos petons sonors, cremosos, enganxosos, com dos bescuits de nata ensucrada que llences a cada galta. La nena va esclatar a plorar en veure envaït el seu espai vital, la seva intimitat, la seva capacitat de decidir si volia o no fer un petó a una altra persona. Amb una mirada rotunda i censuradora, la Marta va recriminar a la Josefina el que acabava de fer. Els ulls furibunds i el rostre tens indicaven una resposta emocional d’enuig que fregava la més profunda irritació. La Josefina, molt hàbil a reconèixer les emocions en el rostre dels altres, va canviar el color del seu semblant i, amb expressió trasbalsada, va intentar disculpar-se. Sense gaire esforç, la conversa es va esfilagarsar, desfent-se les idees, segmentades per moments de silenci que la impregnaven d’un marcat caràcter discontinu, i en què el corrent verbal entrecortat arrossegava, sense vigor ni empenta, qüestions de poca importància, evasives i una excusa orquestrada per facilitar la fugida d’aquella situació tensa. Absorbida per cabòries ombrívoles, la Josefina va reprendre el camí, no sense dir-se que era una tafanera, una ficada amb poques habilitats socials envers els altres.

Aquesta descripció novel·lada podria donar-se en la vida de qualsevol. Qui no ha experimentat alguna vegada una situació tensa perquè algú no ha estat capaç d’anticipar les conseqüències de la seva conducta en els altres, o ha actuat sense un bon equilibri entre raonament i emoció, o sense ser un hàbil timoner dels entresijos de la cognició social? No cal recórrer als pacients o a la lesió cerebral per veure els factors cardinals que desgranarem en aquest curs; els podem reconèixer en la vida quotidiana.

En aquest curs ens centrarem en què podem tenir en compte o fer per assolir una bona salut cerebral. Què hem d’evitar i què hauríem de potenciar? En aquest curs veurem les claus per promoure un funcionament i un estat cerebral saludables. Recollirem moltes de les idees derivades de la literatura científica i les integrarem en pautes concretes que puguem aplicar en el nostre dia a dia per anticipar-nos i vetllar per un funcionament cerebral òptim i el bon envelliment d’aquest meravellós òrgan.

Objectius:

  • Aquest curs versarà sobre el cervell, aportant informació que ens permeti entendre com funciona, però també esbossant les eines que podem emprar per viure millor tot vetllant pel seu bon funcionament.
  • La relació entre cervell i conducta és una de les qüestions de gran calat filosòfic que s’han plantejat al llarg de l’adquisició del coneixement humà, constituint-se com un dels reptes de major envergadura i transcendència. Com és possible que, a partir d’un conjunt ordenat de cèl·lules amb determinades propietats electrofisiològiques i immerses en complexos processos de comunicació química, pugui emergir una conducta, un procés cognitiu o un estat mental? Intentarem respondre aquesta qüestió esbossant els aspectes vertebradors del funcionament del sistema nerviós, analitzant diferents factors i aportant algunes pautes que podem implementar en el dia a dia amb l’objectiu de millorar la salut, el rendiment i la qualitat de vida, tot minimitzant els efectes deleteris de l’estrès. Assenyalarem, per tant, les claus per promoure un funcionament i un estat cerebral saludables.

Metodologia:

Les sessions es planificaran com a exposicions magistrals, però buscant una dinàmica d’intervenció activa de tots els participants del curs. Es fomentarà la reflexió final en cadascun dels aspectes tractats. Amb això, es pretén proporcionar els elements vertebradors i l’enfocament necessari per poder reflexionar sobre la resposta d’estrès, la seva regulació i el seu efecte sobre la salut, així com sobre les eines de què disposem per fer-hi front.
Totes les exposicions aniran acompanyades d’abundants recursos audiovisuals per possibilitar un ritme més dinàmic i distès i vehicular, al mateix temps, la transmissió de conceptes fonamentals del curs.

PROGRAMA

1. Què és la salut cerebral?
2. Efectes de la lectura sobre la salut cerebral.
3. Exercici físic i cervell.
4. Quina dieta és bona per al cervell?
5. Combatre els efectes deleteris de l’estrès sobre el cervell.
6. Dormir bé i salut cerebral.
7. Emocions i salut cerebral.
8. Què podem fer per tenir una bona salut cerebral?

Bibliografia

Redolar, D. (2024). La mujer que podía ver con la llengua y otras historias contadas desde la neurociencia. Barcelona: Editorial Grijalbo.
Redolar, D. (2025). Bajo la piel. Barcelona: Editorial Destino.
Sapolsky, R. (2018). Compórtate. Madrid: Capitán Swing.

Dia i hores:

Grup1: Dimecres de 9:30 a 11:30 hores

Grup 2: Dijous de 9:00 a 11:00 hores

30 hores lectives

Calendari:

Grup 1:
setembre: 16, 23 i 30
octubre: 7, 14, 21 i 28
novembre: 4, 11, 18 i 25
desembre: 2 i 9
gener: 13 i 20

Grup 2:
setembre: 17
octubre: 1 i 29
novembre: 5, 19 i 26
desembre: 3 i 10
gener: 7 (de 9.00 a 11.00 hores), 21 i 28 (de 9.00 a 11.00 hores)
febrer: 4 (de 9.00 a 11.00 hores)

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Docent:

Emilia Redolar Ripoll

 

    Places exhaurides!

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es